En aquest apartat us oferim 3 cartes de Josep Maria Batista i Roca adreçades a Jaume Creus i Ventura i 5 cartes de Jaume Creus a Batista i Roca. Totes són inèdites i van ser escrites entre el 1944 i el 1945.
Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 1895-1978) fou historiador, etnòleg i polític, fundador dels Minyons de Muntanya i de Palestra. Exiliat a Anglaterra, fou secretari del Consell Nacional de Catalunya a Londres, organisme presidit per Carles Pi i Sunyer i del qual també en formava part Josep Trueta. Posteriorment, fou el principal promotor del Consell Nacional Català, sorgit de la I Conferència Nacional Catalana que se celebrà a Mèxic el 1953. Al llarg de la seva vida, Batista i Roca contribuí a donar a conèixer internacionalment el fet nacional català. Tornà de l’exili el 1976.
A l’epistolari entre Jaume Creus i Batista i Roca es parla del present i futur de Catalunya. Batista i Roca afirma clarament que la posició del Consell Nacional de Catalunya en aquell moment havia de ser el d’”impulsar la marxa progressiva del nostre poble” i reivindicar “el dret a l’autodeterminació de les nacionalitats ibèriques per crear una Confederació d’estats lliures” i no pas reclamar cap Estatut. Batista i Roca també opinava que calia mirar el futur i que el passat tan convuls que havia viscut el país havia de servir de lliçó per no repetir errors: “La gent a Catalunya té avui encara un record vivíssim, i un gran horror, de tot el q. passà durant la Guerra Civil, sobretot durant els primers temps –assassinats, saqueigs de cases particulars, incendis, incautacions, col·lectivitzacions, etc.−. Qui vulgui governar ha de donar al nostre poble una ferma garantia de q. això no es repetirà mai més”.
Cal la unió de tots els catalans
Batista i Roca informa a Jaume Creus que Carles Pi i Sunyer ja ha sondejat les diferents forces polítiques per a la formació del govern i del viatge que vol fer a França per entrevistar-se amb el president Irla. També afirma que: “El nostre desig, repeteixo, és obtenir la unió de tots els catalans”.
Batista també demana a Creus què en sap de l’opinió dels catalans de l’interior: “Què sabeu de Barcelona? La clau de tot és el q. digui la nostra gent. Convindria molt q. mantinguéssiu amb els de l’interior tots els contactes que poguéssiu”.
Convençut que Gran Bretanya no faria caure Franco
Batista i Roca, l’agost del 1945, estava convençut que els països aliats, guanyadors de la Segona Guerra Mundial, no farien caure Franco: “Fóra bo q. ningú no es fes il·lusions esperant q. la Gran Bretanya o els Aliats treguin a Franco. Ahir mateix el Ministre d’Afers Exteriors declarà al Parlament q. el règim d’Espanya l’han de decidir els espanyols i ‘q. la intervenció d’estats estrangers en els afers d’Espanya tindria l’efecte oposat del que hom desitja i serviria probablement per a enfortir la posició de Franco’”.
Un govern on no hi hagi Tarradellas
Al seu torn, Jaume Creus li explica els greus problemes que comporta la dispersió i aïllament dels catalans a l’exili: “hi ha una desorientació terrible que fa que sigui aprofitada per certs elements. No sabeu quin èxit fóra que hi hagués algú de vosaltres per aquesta regió fronteritza”. També li parla de la bona organització que té la CNT i de la situació de minoria en què es troba “l’element catalanista”, malgrat que creu que el “Front Nacional de Catalunya cada dia prendrà més força”.
En aquesta mateixa carta, datada el 19/9/1944, li informa del lloc on es troben alguns catalans exiliats: ”…amb el qui estic en més contacte és amb el Dr. Mestre-Puig, que també viu aquí, i Hilari Salvadó, que és a Béziers. A Montpeller hi ha un bon nucli, entre ells Rovira i Virgili i Martí Barrera, a Perpinyà també, i a Prades els mestres Fabra i Casals”.
Jaume Creus, el juliol de 1945, expressa a Batista i Roca la seva preocupació per la demora en la formació del govern català, fet que segons ell perjudica Catalunya i exigeix un “govern fort”, potenciar-hi la gent jove, deixar-ne al marge “moltes carcasses de prohoms” i “Sobretot que no hi posi cacatues, i molt menys Tarradellas; no vos podeu imaginar l’antipatia que té, només té al seu costat els estómacs agraïts. Ha sigut llest i en tots els grans nuclis en té uns quants”.
També mostra la seva admiració per com s’estan movent els bascos a nivell internacional. El maig del 1945 escriu: “Les ràdi[o]s, Americana i Anglesa, van comunicar que: ‘Había llegado a América de paso para S. Francisco, en avión especial, el Presidente de la República Vasca Sr. Aguirre’. Això jo ho vaig sentir-ho. Què vos sembla? De nosaltres, ni existim”.
L’epistolari Josep Maria Batista i Roca-Jaume Creus i Ventura i la corresponent transcripció íntegra.
1ª carta de Jaume Creus a Josep M. Batista i Roca (4/9/1944)
(Diversos esborranys i còpies en català, anglès i francès)
Transcripció íntegra de la carta.
2ª Carta de Jaume Creus i Ventura a Josep M. Batista i Roca (19/9/1944)
Transcripció íntegra de la carta.
3ª carta de Jaume Creus i Ventura a Josep M. Batista i Roca (12/2/1945) (còpia)
Transcripció íntegra de la carta.
1 ª Carta de Josep Maria Batista i Roca a Jaume Creus (16/2/1945)
Transcripció íntegra de la carta.
2ª carta de Josep Maria Batista i Roca a Jaume Creus (16/3/1945)
Transcripció íntegra de la carta.
4ª carta de Jaume Creus i Ventura a Josep Maria Batista i Roca (25/5/1945)
Transcripció íntegra de la carta.
5 ª carta de Jaume Creus i Ventura a Josep Maria Batista i Roca (19/7/1945)
Transcripció íntegra de la carta.
3ª carta de Josep Maria Batista i Roca a Jaume Creus (21/8/1945)
Transcripció íntegra de la carta.
6ª carta de Jaume Creus i Ventura a Josep Maria Batista i Roca (30/8/1945)
Transcripció íntegra de la carta.
Les frases més significatives de les cartes.
De Josep Maria Batista i Roca a Jaume Creus
“No” a l’Estatut i “sí” al dret de l’autodeterminació
“La posició del Consell[1] és purament nacional i democràtica, mirant més al futur q. al passat. És a dir, amb més ganes d’impulsar la marxa progressiva del nostre poble q. de restar aturats per la lletra d’estatuts i constitucions. – Després de la crisi profunda q. hem sofert i totes les tragèdies passades en la revolució, la guerra civil, l’exili i les persecucions, el simple retorn al passat, com si res no hagués esdevingut, no sembla ésser un programa suficient per entusiasmar a la gent. El CNC sosté el dret d’autodeterminació de les nacionalitats ibèriques per crear una Confederació d’estats lliures”. (16/1/1945)
“Però no creiem q., després de les terribles convulsions q. Catalunya –i tot Europa− ha passat des de 1936, sigui cap solució el simple retorn a l’Estatut de 1931. Han passat moltes tragèdies i escarments i el nostre primer deure és aprofitar-nos de les tristes experiències passades i, almenys, procurar endegar les coses de tal manera q. no tornem a ensopegar allí on ja caiguérem”. (16/3/1945)
“La gent a Catalunya té avui encara un record vivíssim, i un gran horror, de tot el q. passà durant la Guerra Civil, sobretot durant els primers temps –assassinats, saqueigs de cases particulars, incendis, incautacions, col·lectivitzacions, etc.−. Qui vulgui governar ha de donar al nostre poble una ferma garantia de q. això no es repetirà mai més”. (16/3/1945)
Cal la unió de tots els catalans
“Cal q. tot això sigui conegut a França per tal d’evitar errades interpretacions i us agrairia molt si vós i els vostres amics poguéssiu donar a aquestes dades la màxima difusió possible. (16/3/1945)
El nostre desig, repeteixo, és obtenir la unió de tots els catalans. És per això q. el CNC ha declarat q. reconeix el Sr. Irla com a símbol de la continuïtat històrica de les institucions de la democràcia catalana. I creiem q., sota la seva presidència, podrà crear-se el Consell definitiu q. representi tots els desitjos de renovació inclosos en el moviment de la Segona Renaixença Nacional, i q. més q. una perpetuació del legalisme del passat, sigui la força creadora del futur”. (16/3/1945)
Gran Bretanya no treurà Franco
Fóra bo q. ningú no es fes il·lusions esperant q. la Gran Bretanya o els Aliats treguin a Franco. Ahir mateix el Ministre d’Afers Exteriors declarà al Parlament q. el règim d’Espanya l’han de decidir els espanyols i “q. la intervenció d’estats estrangers en els afers d’Espanya tindria l’efecte oposat del que hom desitja i serviria probablement per a enfortir la posició de Franco”. Va afegir q. consideraran favorablement els passos que donguin els espanyols per a canviar llur règim, però el Govern Britànic no està disposat a donar cap pas q. pugui promoure o fomentar una guerra civil”. (21/8/1945)
La constitució del govern de la Generalitat es fa esperar
Pi Sunyer ja fa moltes setmanes q. té respostes de totes les forces q. invità a entrar al govern, però no vol formar-lo encara, a pesar de tots els precs i encoratjaments nostres. Diu q. primer vol tornar a França a consultar no sé què al Sr. Irla. Al pas que van les coses no crec q. hi hagi govern abans d’un mes com a mínim. (21/8/1945)
Què sabeu de Barcelona? La clau de tot és el q. digui la nostra gent. Convindria molt q. mantinguéssiu amb els de l’interior tots els contactes que poguéssiu. (21/8/1945)
De Jaume Creus a Josep Maria Batista i Roca
Els problemes de dispersió i aïllament dels catalans a l’exili
“Degut que aquí no hi ha res organitzat i de vosaltres no en sabem res, hi ha una desorientació terrible que fa que sigui aprofitada per certs elements. No sabeu quin èxit fóra que hi hagués algú de vosaltres per aquesta regió fronteritza”. (19/9/1944)
“Estic en bona relació amb tothom, però amb el qui estic en més contacte és amb el Dr. Mestre-Puig[2], que també viu aquí, i Hilari Salvadó, que és a Béziers. A Montpeller hi ha un bon nucli, entre ells Rovira i Virgili i Martí Barrera, a Perpinyà també, i a Prades els mestres Fabra i Casals. I, vos repeteixo, amb tothom estic bé per al que vos pugui convenir”. (19/9/1944)
La CNT, ben organitzada
“l’element catalanista estem en minoria grandiosa, tot és CNT i socialisme. De totes maneres, els Esquerrans no estan gens contents, i crec que el Front Nacional de Catalunya cada dia prendrà més força si no fa cap atzagaiada” (12/2/1945)
“Amb molta pena vos tinc de dir que no sé res políticament de casa nostra; aquí St. Girons és un pou i, si veig algú de l’altre costat, no saben res políticament, van pels seus afers “comercials” i prou. Qui té aquí una organització ben muntada és la CNT; aquests tenen els seus enllaços per Andorra i saben les coses al dia, casi podem dir. Se me diu que preparen alguna cosa”. (30/8/1945)
El president basc
“Ja veieu com l’Aguirre[3]troba totes les facilitats, cosa que molt m’alegro que aixins sigui; sort tindrem encara d’ells per resoldre el nostre problema! Com estan les vostres relacions amb ells? Més ben dit, amb Ell personalment?
Les ràdi[o]s, Americana i Anglesa, van comunicar que: “Había llegado a América de paso para S. Francisco, en avión especial, el Presidente de la República Vasca Sr. Aguirre”. Això jo ho vaig sentir-ho. Què vos sembla? De nosaltres, ni existim”. (25/5/1945)
La urgència d’un govern fort de Catalunya en el qual no hi hagi Tarradellas
“Crec que és el moment de posar un “ultimàtum” a Irla i… acceptarà. Convé que hi hagi un Govern fort de Catalunya, i sobretot que Delegui les seves atribucions; els únics que podeu fer-ho sou vosaltres, ajudats naturalment de bons elements, i sobretot d’elements joves, de pro-nois, deixant a racó moltes carcasses de prohoms, salvant rares excepcions, com el Mestre Fabra, i algun altre que potser trobaríem, però molt pocs”. (25/5/1945)
“Tothom té confiança amb el Govern que formarà Pi, que massa triga a ésser format, ja se comença a rumorejar. Sobretot que no hi posi cacatues, i molt menys Tarradellas; no vos podeu imaginar l’antipatia que té, només té al seu costat els estómacs agraïts. Ha sigut llest i en tots els grans nuclis en té uns quants”. (19/7/1945)
Ens pensem que vós sereu en el Govern, convé que En Pi vos tingui a vós i [a] Trueta al seu costat per enfortir-lo; penseu, amic, que avui se necessita molt caràcter, amb febleses no anirem enlloc, ja ho sabem prou per experiència. (19/7/1945)
“En Pi[4] sempre serà Pi, té més de flema anglesa que no sang nostra. Tothom d’aquí creu que aquest govern català ja tindria que ésser fet, jo crec el mateix. El que m’estranya és que vós no sapigueu els motius [del] perquè [d’]aquesta demora que jo crec perjudica Catalunya”. (30/8/1945)
[1] Consell Nacional de Catalunya
[2] Josep Mestre Puig
[3] José Antonio de Aguirre y Lecube, president del govern basc
[4] Carles Pi i Sunyer
D’on han sorgit aquests documents?.
Arran de la notícia de l’aparició de les cinc cartes inèdites de Lluís Companys i altra documentació rellevant que havia conservat Jaume Creus i Ventura -que va publicar el nostre web el passat 13 d’octubre-, el Sr. Lluís Willaert, de Barcelona, es va posar en contacte amb nosaltres i ens va manifestar que havia estat dentista de Jaume Creus, que hi havia mantingut una estreta amistat i que conservava documentació seva. Immediatament ens vam veure i ens va lliurar diversos documents de Jaume Creus perquè els incorporéssim al web que li hem dedicat i els ingresséssim a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La documentació aportada per Lluís Willaert té un gran valor històric. Comprèn diverses cartes de Pau Casals, Ventura Gassol, Joan Casanovas, Josep M. Batista i Roca, Joan Alavedra, Emili Granier Barrera i Josep Trueta. També n’hi ha de Josep Irla, Carme Ballester, Rovira i Virgili, Carles Cardó i Heribert Barrera.
També hi ha una dotzena de fotografies de l’enterrament de Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya entre els anys 1933 i 1936, i dues fotografies de l’homenatge que es va tributar a Pompeu Fabra, a Prada de Conflent, el 1948.
