Papers catalans a Àvila

En aquest web us oferim uns documents de gran interès històric que es conserven a l’Archivo General Militar d’Àvila. Es tracta d’una mostra d’un fons que darrerament ha fet parlar molt, conegut com a “papers d’Àvila”, de la mateixa manera que els documents dipositats a l’Arxiu de Salamanca reben la denominació de “papers de Salamanca”. De fet, són papers catalans a Àvila i a Salamanca i així haurien de ser denominats. El 10 de març passat la Generalitat va instar el govern central la restitució d’aquesta documentació.

Els papers que us mostrem són alguns dels més rellevants del fons documental inventariat que conté l’Arxiu. És possible que la Gestapo els requisés el 1940 a les oficines que la Generalitat tenia a l’exili a París, que després els lliurés a l’ambaixada espanyola i aquesta a la policia franquista.Tots ells estan relacionats amb el president Lluís Companys. Hi podem veure un discurs molt emotiu del president, de març de 1938 i cartes adreçades a Lluís Companys per part de Largo Caballero, el Comitè Internacional de la Creu Roja, el ministeri de Guerra i Josep Maria Batista i Roca. Aquesta última fa referència als falsos rumors que corrien el 1937 en el sentit que Catalunya negociava per separat la fi de la guerra amb els rebels franquistes. També s’hi pot veure una carta de Lluís Companys al president Juan Negrín, en què protesta per la interferència del govern central en els serveis d’ordre públic; un teletip de Companys a Negrín en què li reitera la demanda que Catalunya sigui dotada de mitjans de defensa antiaèria i una carta de 16 folis mecanografiats de Companys al ministre de Defensa, Indalecio Prieto, en què protesta pels nombrosos obstacles del govern central al desenvolupament de les indústries de guerra de Catalunya.

També us mostrem correspondència del ministre Jaume Aiguadé al president Juan Negrín i a dos ministres, amb còpia al president Companys, sobre un cas de censura telefònica per parlar en català, i dos retalls de diari del Servei de Premsa de la Generalitat.

Finalment, hi podreu veure resums de les actes d’algunes sessions del Consell Executiu de la Generalitat entre 1936 i 1937, redactats pels mateixos confiscadors franquistes.

Aquests documents, obtinguts l’any 2004, són una mostra d’un conjunt molt més ampli de papers inventariats i digitalitzats, que es poden consultar des de fa anys. Tanmateix, sembla que l’arxiu d’Àvila també conserva més documentació requisada sense inventariar.

Desitgem que ben aviat es faci justícia i que tota la documentació -la inventariada i la que no ho està- torni, a través de les seves institucions, al seu legítim propietari, el poble de Catalunya.

Us recordem que al nostre portal de webs, www1.memoria.cat, també podeu veure nombrosos papers relacionats amb Lluís Companys que vam trobar en un arxiu d’Amsterdam i cinc cartes que el mateix president va escriure des de la presó els anys 1934 i 1935, trobades per un drapaire en un pis de Gràcia.

 

Joaquim Aloy