Correspondència inèdita 
de Lluís Companys, Pau
Casals i altres personalitats catalanes  
(Fons Jaume Creus i Ventura)

Correspondència amb Enric Pérez Farràs (10 cartes)

En aquest apartat s’inclouen les cartes que s’han recuperat de la correspondència entre Jaume Creus i Enric Pérez Farràs (Lleida, 1884 – Mèxic, 1949), el militar que va ser nomenat pel president Macià cap dels Mossos d’Esquadra i que el Sis d’Octubre defensà el Palau de la Generalitat davant les tropes del general Batet. Pérez Farràs fou jutjat i condemnat a mort, però el 5 de novembre de 1934 la pena li fou commutada per la de cadena perpètua. La condemna la va haver complir al castell militar de Cartagena. Indultat i alliberat després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, recuperà el càrrec. El 19 de juliol de 1936 contribuí a sufocar la revolta militar a Barcelona i dirigí l’atac a l’edifici de Capitania. Durant la guerra anà al Front d’Aragó com a assessor militar de la columna Durruti, però dimití per discrepàncies amb el dirigent anarquista. Acabat el conflicte bèl·lic, s’exilià a Mèxic.

De Pérez Farràs trobem sis missives i un saluda. Les sis cartes van ser escrites durant el presidi al castell de San Julián de Cartagena. De Jaume Creus hi trobem dos escrits de recomanació (corresponents a 1932) i una carta de l’abril de 1938.

Dues cartes de recomanació enviades per Jaume Creus a Enric Pérez Farràs (juny i octubre del 1932)

15/6/1934: saluda del “cap de les Esquadres de Catalunya”, Enric Pérez Farràs, a Jaume Creus, amb l’objectiu de recomanar-li una persona.

Cartes d’Enric Pérez Farràs a Jaume Creus, escrites al castell de San Julián de Cartagena, on està empresonat pels Fets del Sis d’Octubre.

1ª CARTA D’ENRIC PÉREZ FARRÀS A JAUME CREUS (8/3/1935)

Pérez Farràs confessa que està passant un “calvario moral horrible”. Li aconsella també que no li escrigui les cartes en català: “Para evitar retrasos en la correspondencia, le ruego que siempre que me escriba lo haga en español, pues como las cartas las entregamos y recibimos abiertas, todas las que vengan escritas en idioma diferente de aquél, las manda la censura a traducir y en esta operación se pierden una porción de fechas”. Això també explicaria que Pérez Farràs també li escrivís en castellà. Al final de la carta, el militar comenta: “De todo lo ocurrido es preferible no hablar, pues el comentario que haría sería de tan baja calidad, que yo mismo me avergüenzo por ellos”.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

2ª CARTA D’ENRIC PÉREZ FARRÀS A JAUME CREUS (19/3/1935)

El militar lleidatà es continua lamentant de la seva situació, però també es mostra esperançat: “pasando ratos morales muy amargos, pues me han dejado solo en este castillo y al decir solo, quiero decir sin una persona al lado en quien confiarse y poder hablar sin necesidad de medir las palabras, expansión tan necesaria en quien como yo viene corriendo una odisea de triste memoria. En fin, como entereza y voluntad no me faltan, espero correr el temporal hasta llegar al puerto de la ‘LIBERTAD’, que no dudo llegará más o menos temprano”.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

3ª CARTA D’ENRIC PÉREZ FARRÀS A JAUME CREUS (16/4/1935)

Pérez Farràs es refereix al quart aniversari de la República, que s’acaba de celebrar. Lamenta com el règim s’ha anat prostituint ara que governen les dretes i clama per una nova República: “ni  este último 14 de Abril ni todos los que vengan, no podremos darle los que sentimos la verdadera libertad más importancia que el recuerdo de una fecha histórica en la que se proclamó algo que llamamos República, pero que ya murió. En lo que sí hay que trabajar sin descanso es en que llegue otra, que cada aniversario se celebre con alegría, por haber adelantado algo más en el sentido de conseguir aproximarnos a las verdaderas reivindicaciones humanas de que tan faltos estamos; no celebrar aniversarios de algo que cada día se prostituye más”.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

4ª CARTA D’ENRIC PÉREZ FARRÀS A JAUME CREUS (16/5/1935)

L’autor de la missiva es mostra indignat per la situació que està vivint pel fet ser un militar empresonat: “lo peor que le puede ocurrir a un hombre es ser militar y de España, aquí el militar no tiene derecho a ser ciudadano. Eso sí, tiene el deber de dejarse matar, cuando se lo ordenan, sin poder preguntar el porqué, sacar las castañas del fuego, para que se las coman otros y si vienen mal dadas pagar los vidrios rotos. ¡Vaya programita! Y lo peor del caso es, que cuando has dejado de serlo a fortiori te siguen tratando lo mismo”.

Lamenta que, fins i tot, li hagin prohibit la premsa i acaba criticant durament el govern: “los desgraciados que por dignidad hemos caído bajo sus garras las estamos pasando muy negras, hasta el extremo que yo, que me creí ser un hombre bueno, el día que recobre mi libertad, seré malo, pero malo con ensañamiento, premeditación y alevosía. Esto lo digo ahora, después ya veremos”. Val la pena llegir-ne el text sencer.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

5ª CARTA D’ENRIC PÉREZ FARRÀS A JAUME CREUS (27/8/1935)

 

Pérez i Farràs afirma que d’ençà que han portat al penal de Cartagena els consellers Ventura Gassol, Martí Barrera, Pere Mestres i Martí Esteve ell està rebent més visites (el castell on està empresonat només dista cinc quilòmetres del penal).  Assegura que el president Companys i els consellers empresonats, estan “todos muy animosos, bien de salud y sobretodo muy optimistas”.  Acaba la carta demanant-li l’adreça de Josep Dencàs, conseller de Governació de la Generalitat, principal instigador del Sis d’Octubre i l’únic conseller que no fou empresonat per aquests fets:  “¿Tiene V. por casualidad la dirección de Dencás? Si la conoce haga el favor de mandármela, pues pronto hará 11 meses que estoy encerrado y todavía no he recibido una palabra de él y la verdad no creo que deba ser yo el primero en escribir, puesto que él está en libertad y yo preso y desconociendo su residencia. En cuanto me diga su dirección sí que le voy a escribir, pero sacándome la espina de esta falta de atención con el que le fue leal hasta el sacrificio”.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

6ª CARTA D’ENRIC PÉREZ FARRÀS A JAUME CREUS (9/1/1936)

Sisena i última epístola que es conserva de Pérez Farràs enviada a Jaume Creus. En la mateixa línia que la carta que Lluís Companys escrivia a Creus per aquestes  mateixes dates, el militar considera que sortirà aviat de la presó, però fa una profund advertiment de com han de canviar les coses a partir d’aquell moment: “esto me parece que se acaba y que pronto podremos darnos un apretado abrazo fraternal y bailar una sardana simbólica, dando entrada en el corro a ciudadanos bien cribados pero con cribas de malla muy tupida y fabricada con la experiencia de todo lo ocurrido. Si así se hace, daré por bien empleados todos mis sufrimientos, pero si después de la lección se siguen los mismos vicios y corruptelas, entonces sí que lo mando todo a paseo, me arrincono a un sitio donde nadie me conozca, a llorar por la muerte de un pueblo que por su modo de obrar y pensar tiene los gobernantes que se merece”.

Vegeu la transcripció íntegra de la carta

CARTA DE JAUME CREUS A ENRIC PÉREZ FARRÀS (20/4/1938)

Jaume Creus explica a Pérez Farràs que li ha estat requisat -de dins d’un camió- gènere de la seva fàbrica i li demana que faci el que pugui per recuperar-lo.