Ara que els pistolers posen de moda el nom de “Falange Española”, ara que s’està creant aquest ambient de violència, d’intolerància i-en el fons- de salvatgeria pura que és el clima propici per al cultiu de la negra flor del feixisme, ara que molts senyors “d’ordre” de l’alta i baixa burgesia tenen llurs esperances posades en una solució del gènere marcial i miraculós, no seria de més que aquests senyors donessin una ullada per Alemanya o per Itàlia i veiessin els resultats efectius dels règims basats sobre la unanimitat forçosa; que veiessin com i de quina manera viuen aquestes societats on l’individu no és res i no té altra missió que alimentar la màquina monstruosa de l’estat totalitari.
Tinc davant dels ulls una mena de missiva que una senyora francesa envia, des de Roma, a una amiga seva de París. “Vós -li diu- que viviu en un studio blanc ornamental de seients blau marí, que us vestiu “chez” Patou, rodeu en cotxe i us passegeu pels salons gemegant sobre la duresa dels temps, la feblesa del règim, la mol·lície dels dirigents, la iniquitat fiscal, vós que puntueu les vostres converses de l’exclamació ara clàssica: Ah!, si almenys tinguéssim un dictador!, jo voldria que fóssiu aquí”.
I a continuació ve un petit resum de la vida actual en la societat romana:
“¿Ja sabeu que la gent del vostre braç han estat talment ensarronats que no sols han perdut llur fortuna sense poder defensar-se, sinó que encara sota amenaça de les punicions més severes, han d’aparèixer satisfets de la seva sort? ¿Ja sabeu que es traeixen els uns als altres i que, per cent lires, els vostres millors amics us poden “donar” a la policia? ¿Ja sabeu, vós que heu cridat contra l’escola única, que aquí sols hi ha una mena d’ensenyament i que els fills dels prínceps han d’anar de costat amb els fills dels carnissers? ¿Ja sabeu que des de l’edat de vuit anys els infants són presos per l’engranatge d’aquesta màquina infernal i obligats a consignar els fets i els gestos de llurs pares en un diari que setmanalment han de lliurar el mestre d’escola feixista?”
“¿Ja sabeu que els burgesos no tenen el dret de triar llurs servidors sense passar per la Delegació corporativa; que els patrons sols tenen deures envers els seus obrers, que els pares depenen de llurs infants, els amos de llurs criats, els directors de llurs empleats? ¿Ja sabeu que en els negocis tots els beneficis superiors al sis per cent és l’Estat que se’ls queda? ¿També sabeu que els portadors de valors estrangers han hagut de declarar aquests valors i canviar-los contra Bons de la Defensa nacional?”
Una petita història per il·luminar amb un exemple aquest estat de coses: el director d’una banca fou avisat pel Feix que l’endemà, en presència seva, seria oberta la seva caixa privada. Dues hores després el banquer moria d’un atac. La caixa fou oberta; contenia algunes dotzenes de milions en títols estrangers.
¿Què dirien els marits d’aquestes senyores partidàries de l'”ordre” antidemocràtic si els arribava una història semblant? ¿Què en pensen aquests senyors als quals no agrada pas gaire la ingerència de l’Estat en els seus llibres de comptes de l’actual organització bancària d’Itàlia? ¿La trobaran tan bona com les seves organitzacions militars i socials?
Heus ací un grapat de preguntes que ens ha semblat útil reproduir en aquest moment en què diuen que el feixisme es posa de moda a Espanya.
