Web de

Escriptor manresà (1907-1936).
Pioner i víctima del periodisme d’investigació

El crim i el misteri

data: 1-7-1936
publicació: La Publicitat
Secció/Avanttítol: Comentari
Tipus: Article d’opinió

Enmig d’una indiferència, potser més aparent que real, la Justícia ha pogut dir que el sumari per l’assassinat dels germans Badia quedava clos, de moment, i que, sobre aquest fet, el misteri planava sencer, exactament com el mateix dia que va cometre’s el crim. Cap de les nombroses detencions efectuades ha esta mantinguda, ni una sola de les recerques ha donat -oficialment- resultat. Els assassins resten introbables i el jutge té llarga matèria per meditar, en aquests mesos de calor, sobre la impressionant paperassa, testimoni mut de les diligències efectuades.

Qui ha fracassat? El jutge? (De jutges n’hi ha hagut dos) ¿La policia? És igual. L’únic que l’opinió sap de cert és que en una ciutat com Barcelona és possible matar, a ple dia, en un carrer concorregut, dos ciutadans, i que al cap de dos mesos la Justícia ha de declarar que no posseeix cap notícia certa sobre el fet i que els criminals, sobre els quals no se sap tampoc res, gaudeixen d’una impunitat absoluta.

Per fer més escandalosa aquesta història, no es tracta pas, com en altres casos, d’un crim vulgar que no apassiona ni interessa ningú. No. Es tracta d’un crim polític que ha commogut tot un país; hi ha totes les agreujants del crim polític, perquè resulta que una de les víctimes havia estat repetidament amenaçada de mot. Per qui? Tothom ho sap. Tothom ho sap, però els criminals resten oficialment, introbables…

¿Existexen, potser, sospites, conviccions morals?… Res. No existeix res. El jutge declara que el sumari no ha avançat un pas des del dia que dos xicots van caure banyats de sang, en ple carrer de Muntaner. Hi ha testimonis del fet; la policia troba l’automòbil en el qual fugiren els criminals; és detingut l’amo del cotxe. I després?

Després… misteri! Quan ja gairebé ningú no parla de la història, un diumenge, en un míting celebrat a la Plaça de Braus de Madrid, un orador anarquista diu, davant de set mil persones:

– A Miguel Badía ya se le ha arreglado la cuenta.

(Aquesta frase, reproduïda pels diaris, encara no ha estat desmentida).

Uns quants dies més tard, venen noves notícies. Són del jutge:

– No queda ja cap detingut per la causa seguida amb motiu de l’assassinat dels germans Badia.

Faltava això. Faltava la confirmació oficial de la impunitat.

Buscar a tot memoria.cat