La repressió franquista i els catalans als camps nazis és una proposta didàctica per a la matèria comuna d’Història de 2n de batxillerat.
L’extens temari d’aquesta assignatura i les característiques d’aquest curs, marcat per la seva menor durada i per l’exigència que suposa aconseguir una bona preparació per a les proves d’accés a la universitat del mes de juny, deixen poc marge per a activitats i recerques complementàries.
Per això, la nostra proposta ha procurat ocupar un espai de temps molt breu (una sessió de 30 minuts) i suggerir una activitat a casa per part de l’alumne.
L’objectiu de proposta és aprofundir en un aspecte sovint no tractat, el dels republicans exiliats el 1939 que van acabar deportats a camps de concentració nazis després de l’acord entre Franco i Hitler. Aquest tema permet enriquir amb trajectòries personals i polítiques el marc històric ja treballat en el currículum i, a més, reforçar la comprensió de la inserció del feixisme i de l’antifeixisme espanyols en el marc dels europeus, així com entendre millor les implicacions i intervencions internacionals a la guerra civil espanyola i a l’inici de la dictadura franquista.
5 de maig de 1945: arribada de les tropes aliades i alliberament del camp de Mauthausen. Els republicans espanyols s’organitzen per pintar i penjar una pancarta de benvinguda
1a part: Exili i mort
Aquesta primera part consisteix en un treball de visualització i lectura de documents originals i entrevistes sobre quatre republicans catalans per tal de permetre la comprensió del que va suposar la repressió feixista a Espanya i Europa. Caldrà disposar de pantalla i ordinador connectats a internet.
Durada aproximada: 30 minuts
L’avanç de les tropes feixistes i l’ocupació franquista de Catalunya van provocar la retirada de l’exèrcit republicà cap a França i l’èxode de milers de famílies cap a l’altra banda de la frontera.
L’exili a França serà només temporal, per a uns quants, però definitiu per a molts altres. Entre ells, els que van ser capturats pels alemanys i deportats a camps de concentració nazis.
La derrota final del feixisme, però, no significarà la derrota de la dictadura franquista, i molts pocs supervivents tornaran.
Aquesta és la trajectòria que viurà la Neus Català, exiliada i supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.
1r Vegeu aquest petit reportatge sobre Neus Català (8 min.)
2n Llegiu ara aquestes dues cartes. Una és escrita el maig del 39 des del camp de refugiats d’Agde, al sud de França. L’altra està escrita el setembre de 1940 des d’un stalag, un cop França ha estat envaïda i derrotada per l’exèrcit alemany.
Carta enviada a la seva germana i a la seva dona des del camp de refugiats d’Agde per Maurici Ribas Pujol. Feia tres mesos que havia travessat la frontera amb la retirada republicana. Explica que està bé de salut i que els troba a faltar. Es preocupa pels «papers» (els avals necessaris davant les autoritats franquistes per evitar la repressió al tornar a casa).
Ribas no ho sabia, però acabaria essent integrat en una companyia de treballadors espanyols al servei de l’exèrcit francès. Quan aquest va ser derrotat, fou capturat pels alemanys i deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen. Va morir al subcamp de Gusen l’1 de novembre de 1941.
Carta enviada des d’un camp de presoners de guerra alemany (stalag) per Joan Sallés Oliveras el setembre de 1940.
3r Joan Sallés i Ceferí Llop eren cunyats. Estaven casats amb dues germanes. Tots dos van viure la retirada republicana cap a França i estaven al camp de refugiats d’Argelers. Ceferí Llop va decidir tornar a Catalunya, fent cas del missatge de Franco que prometia no fer res als que no haguessin comès cap delicte de sang. Joan Sallés, en canvi, no s’ho va creure i va romandre a França.
Mira aquí què li va passar a Ceferí Llop.
Llegeix aquí o escolta aquí què li va acabar passant a Joan Sallés.
4t Comenteu i reflexioneu en grup sobre el que acabeu de veure i llegir. Traieu-ne conclusions.
Podeu descarregar i imprimir aquesta primera part aquí
2a part: Vides trencades
Aquesta activitat s’ha pensat per fer-la per escrit a casa i lliurar-la per a la seva avaluació. Cal ordinador o dispositiu mòbil.
1. Analitza les trajectòries de dos deportats, Jesús Dalmau i Enric Cunill, a l’exili i a la deportació.
Jesús Dalmau https://www.memoria.cat/deportats/jesus-dalmau-colom/
Enric Cunill https://www.memoria.cat/deportats/enric-cunill-marfa/
Compara les seves trajectòries.
2. Alguns deportats catalans als camps nazis van tenir l’obsessió de deixar constància del que allà patien. Fes una recerca sobre Joaquim Amat-Piniella, sobre Francesc Boix i sobre “els notaris de Mauthausen” Casimir Climent i Josep Baylina.
Explica de quina manera van intentar que no s’oblidés l’horror de Mauthausen.
3. Busca a la base de dades de deportats espanyols als camps nazis algun nom que coneguis o bé persones nascudes al teu poble o ciutat.
Posa per escrit el que hagis trobat.
4. Els deportats supervivents i els familiars dels que havien mort als camps de concentració van haver de callar durant tot el franquisme el que havien patit. La transició a la democràcia, que va anar acompanyada de la impunitat dels responsables de la dictadura, va anar de la mà de l’oblit dels deportats.
Els supervivents i els familiars més directes van ser reconeguts i compensats per la República Federal Alemanya i per la República Francesa, successores dels règims feixistes que van deportar tants republicans espanyols. L’estat espanyol, en canvi, successor de la dictadura que els va expulsar a l’exili i que els va condemnar a la mort després de la visita a Berlín de Serrano Suñer, no ho ha fet.
Les principals iniciatives de record i homenatge han estat les de l’Amical de Mauthausen i altres camps, que hi treballa des de la seva fundació clandestina a les acaballes del franquisme, i de les associacions per a la memòria històrica, que recentment han instal·lat llambordes stolpersteine a diferents ciutats de Catalunya.
Explica els objectius i les iniciatives de l’Amical i investiga què és això de les stolpersteine a nivell europeu i a Catalunya.
5. Escolteu la cançó Retornarem, composta el dia de l’alliberament de Mauthausen (5-5-1945) pel deportat català Ricard Garriga (presoner nº 5972) i interpretada pel també deportat català Joan Vilató (nº 3829).
Caràtula del disc que inclou aquesta cançó. Fou editat per la FEDIP (Federació Espanyola de Deportats i internats Polítics) a França el 1965.
Podeu descarregar i imprimir aquesta segona part aquí
Crèdits
Autor: Jordi Pons Pujol
Amb el suport de l’Ajuntament de Manresa
Agraïments a Josep Martínez Bardés, Carme Ribas Corbera i Rosa Corbera Flotats
Manresa, maig de 2018
