Explicació dels continguts

Les seves filmacions de Manresa i comarca

 

Els curtmetratges de Joan Guitart Clapera els podeu trobar en aquest web, ordenats cronològicament o per temàtiques. Els hem classificat en aquests apartats:

Concursos de pintura ràpida
Cultura
Esports
Exposicions
Festa Major
Festes
Ficció
Fires
Història
Mitjans de comunicació
Música
Patrimoni
Societat
Successos
Teatre

Entre molts dels esdeveniments que Joan Guitart va filmar hi podreu veure la famosa escola infantil de circulació que hi havia al terrat de la Casa Jorba i que feia la delícies dels nens i de les nenes que hi circulaven. Dels mateixos Magatzems Jorba, una desfilada de moda o el sorteig d’un Seat 850, un premi molt cobejat a finals dels anys seixanta, o l’arribada del príncep Assuhan, que formava part de les meravelloses campanyes de Nadal i de Reis de l’empresa i que no tenien res d’ envejar de les dels centres comercials d’altres grans ciutats.

En altres vídeos, com els dels concursos de pintura ràpida, la segona peregrinació a Lourdes, etc. ens adonem de com han canviat molts espais de la nostra ciutat en tots aquests anys i de com hem canviat també nosaltres.

Un document important és el dels assajos de la Innocentada de l’any 1975, “Ja sé que no s’estila”, que es feien mentre el general Franco estava agonitzant i un censor controlava en tot moment el contingut de l’obra.

De principis dels anys setanta, cal destacar el curt dels Campionats Generals de Natació de Catalunya, amb els quals es va inaugurar la piscina olímpica de Manresa, que podem contemplar a pleret.

Als anys vuitanta es va posar en marxa Tele 7, la primera televisió local manresana, on Joan Guitart va col·laborar com a tècnic. D’aquella experiència, n’ha recopilat dues gravacions (la nit de l’estrena de la televisió, amb la presència de les autoritats i una àmplia representació de la societat civil manresana, i una altra amb moltes de les caretes dels diferents programes).

D’aquests anys també tenim filmacions d’un concert de Marina Rosell a la Plaça Major, el míting de la Diada Nacional de 1984 i un documental sobre el franquisme a Manresa, realitzat amb motiu del desè aniversari de la mort del dictador (amb la participació de persones tan representatives com Àngel Servet, Emilià Martinez, Mossèn Junyent i Joan Cirera). També hi ha altres successos d’actualitat enregistrats, com l’enfonsament parcial de l’Escorxador i la demolició de la fàbrica del Pont Vell, testimonis gràfics de primer ordre.

Als anys noranta, els antics jutjats de la baixada de la Seu van ser objecte d’un atemptat amb un petit artefacte. Guitart hi va arribar moments després i va filmar-ne els estralls ocasionats per l’explosió.

En aquell període va enregistrar també la realització d’algunes obres com les de l’alberg juvenil, la inauguració de la plaça de Lluís Companys i l’obertura de les galeries de l’antic cinema Olímpia del carrer d’Àngel Guimerà.

A més a més, va documentar gràficament per a tots nosaltres moltes de les exposicions de l’Espai de la Plana de l’Om o del Casino (com, per exemple, la de Cal Jorba, els 25 anys de Regió7 i els també 25 anys del Moviment Rialles, Joan Vilanova, Josep Vila Closes, Marzo Mart, Ramon Oms, Antoni Llena, Antoni Clavé, Arranz Bravo i fotografies de Joan Miró). Un dels curts és precisament sobre la inauguració del Centre Cultural el Casino.

I molts més records són els que es conserven gràcies a la seva filmografia: diversos actes de la Festa Major i de la Festa de la Llum, la diada de Sant Jordi, caramelles, carnestoltes, desfilada dels armats, processons, il·luminacions de Nadal, sardanes, els Tres Tombs, la Volta Ciclista, competicions d’atletisme, billar, futbol, escacs, fires d’artistes i artesans, la Fira de l’Aixada, la Fira Mediterrània, un concert del Manel Camp, teatre, els mercats, la Manresa nevada del gèlid hivern del 1970-71… També els homenatges a Joan Selves, Martí Camprubí, Evarist Basiana i Anselm Corrons, que es van dur a terme en aquella època.

Cal destacar també els de l’apartat del patrimoni, amb curtmetratges de la fàbrica dels Panyos, la Cova de Sant Ignasi i Montserrat, a part del ja esmentat de la demolició de la fàbrica del Pont Vell.

Un altre corpus fílmic de notable interès el formen els seus preciosos curts de ficció amb els quals ha guanyat nombrosos premis. En podem destacar els següents:

  • “Un pecat nou” (1961), que relata el malson d’un rodamon tranquil en somiar en les preocupacions i els aclaparaments de la gent corrent que, segons la seva opinió, no sembla tan privilegiada.
  • “No som res” (1963), a l’estil de les comèdies de cinema mut i amb un joveníssim i barrut Pere Vicens com a protagonista.
  • “La nova sang” (1968), en la qual participen treballadors dels Magatzems Jorba que es trobaven per filmar abans de la jornada laboral.
  • “Agonia” (1969). Un home pateix un atac al cor i ha de lluitar cos a cos amb la mort, literalment. Aconseguirà vèncer-la?
  • “El ‘quarto’ fosc” (1981). És la intriga d’un noi amb claustrofòbia que es queda tancat en un ascensor i recorda l’experiència de la seva infància que li va produir aquesta fòbia. Per fer aquesta pel·lícula es va construir una caixa que recreava l’interior d’un ascensor fins a l’últim detall.
  • “Tocarnicolas” (1983). És una versió “lliure” d’un grup de manresans prehistòrics que descobreixen la música per casualitat i formen una banda.

 

Us convidem, doncs, a gaudir de l’ingent llegat audiovisual de Joan Guitart.

 

 

Buscar a tot memoria.cat