Les vagues que van tenir lloc el 1951 es consideren el començament d’una nova etapa en l’oposició del moviment obrer al règim franquista.

El sector tèxtil de Manresa hi va jugar un paper molt important. Com és sabut, ja l’any 1946 la Fàbrica Nova havia estat escenari de la primera vaga important del franquisme i el 1951 els treballadors del tèxtil de Manresa i comarca van tornar a destacar per la seva lluita per millorar les condicions de vida de la classe obrera.

Què va canviar respecte de les vagues anteriors? Què va romandre igual?

• Com ja havia passat anteriorment, les protagonistes de les vagues van continuar essent, sobretot, les dones. La raó principal era perquè les dones eren majoria treballant al sector tèxtil; en segon lloc, perquè les dones tenien salaris més baixos que els homes i, també, perquè continuava vigent la idea que serien menys represaliades que els homes.
• La vaga del tèxtil de Manresa va començar, com les de 1945-46, per motius econòmics i es va produir gràcies a formes d’organització al marge dels partits i dels sindicats de l’oposició a la dictadura, és a dir, les negociacions per aconseguir augment de salari i la decisió última d’anar a la vaga van ser portades a terme per comissions de treballadores. Aquest fet no treu que algunes treballadores fossin properes a partits o sindicats antifranquistes.
• La convocatòria de vaga general del març de 1951 a Barcelona va representar una novetat perquè va sorgir d’un grup d’enllaços sindicals, majoritàriament militants clandestins del PSUC, a qui els seus companys havien votat amb l’objectiu d’infiltrar-se dins del Sindicat Vertical per, des de dins, lluitar per millorar les condicions de vida i de feina dels treballadors. Van comptar, també, amb la participació de militants d’organitzacions catòliques.
• Com havia passat anteriorment i va continuar passant durant tot el franquisme, el boicot als tramvies, la vaga general del març de 1951 i les vagues de l’abril del mateix any van comportar la repressió contra el moviment obrer: sancions, acomiadaments, detencions i empresonament de treballadors i treballadores, especialment gent de la CNT i del PSUC.
• Com ja havia passat el 1945 a Manresa, les vagues de 1951 vam implicar destitucions de polítics. Després del març de 1951 es va produir la destitució de l’alcalde de Barcelona, Josep Maria Albert i Despujol, que va ser substituït per Antoni Maria Simarro i Puig. També, la destitució del governador civil, Eduardo Baeza Alegria, que fou substituït el 18 de març de 1951 per Felipe Acedo Colunga. A més, es va cessar el Delegado Provincial del Sindicato Vertical, el qual fou substituït per José Sanz Catalán.

En general, la crisi del 1951 va suposar la fi de les restriccions elèctriques i la supressió, dos mesos després, de les cartilles de racionament. Va contribuir, juntament amb altres factors, al canvi de govern, el juliol de 1951, que va canviar la política econòmica i va passar de l’autarquia al lliure mercat.