El que aquí us explicaré és una de les experiències professionals[1] que he viscut i recordo amb molta joia, tant pel treball en equip amb col·legues europeus, de sis escoles d’àmbit hospitalari, de 4 països europeus[2], i els més de 300 alumnes de diferents països que, entre tots, hi vam implicar.
Com va començar tot? Doncs, tots els centres ja participàvem en el Taller de TIC (Tecnologia de la Informació i Comunicació) de l’Associació Europea de Pedagogs a l’Hospital (HOPE) i, durant la realització del 3er Seminari – maig de 2006 – a Lisieux (França) es va plantejar la possibilitat de treballar conjuntament en la creació d’un projecte interactiu emmarcat dins un Comenius. Es va fer una reunió preparatòria, a Montpeller, amb les escoles de França i Bèlgica – setembre de 2006 – per anar definint l’esquema de treball.
Un cop coneguda l’aprovació definitiva de tots els centres per desenvolupar el projecte, es va fer una reunió a Brussel·les – octubre 2007 – en la qual es va decidir:
- Elaborar un mural explicatiu del què és un projecte Comenius, amb un mapa d’Europa, amb la ubicació dels diferents centres participants.
- Fer un dossier de presentació, amb una “Map of the site”, amb la introducció i proposta de capítols.
- Establir la normativa i regles de funcionament sobre la tramesa de fitxers, el format de les imatges, amb la conseqüent traducció per a fer-ho entenedor.
- Crear una coordinació literària i informàtica.
- Fer un intercanvi de correus entre els associats, fer trobades online, a través de MSN o Skype
- Que el marc jurídic es definís en funció de la reglamentació específica de cada país.
Al mes de maig de 2008, es va fer una reunió a Göteborg[3] que, malgrat el nombre de persones, i la utilització de diferents llengües, va ser profitosa per fer una millor precisió del rol de cada un dels participants, la metodologia de treball i la finalitat del projecte.
El curs 2008/09, es va continuar la construcció d’històries, el treball en el lloc web dedicat específicament a “HIH:Històries interactives a l’hospital”, i les trobades per MSN (15/09/08, 2/04/09 i 10/04/09). l, també, reunions presencials entre les escoles associades:
A Manresa[4]/[5] (octubre 2008)[6]
A Besançon (gener 2009)
A Montpeller (maig 2009)
A continuació, entrarem en el treball concret, el què, el com, i on es desenvolupava l’acció…
“És un edifici immens, amb molts passadissos i ascensors que pugen i baixen contínuament.
Durant tot el dia, una multitud va i ve per tot arreu.
Hi ha nens i nenes, homes, dones…
Els seus vestits són de coloraines, però alguns, no obstant, van vestits de color blanc i, altres, de color verd.
Quan un para l’orella, es poden escoltar xiuxiueigs que diuen:
“Estic molt cansat”… “Ja en tinc prou”… ”Tinc por”… “Estic enfadat”…
Dolor, angoixa i esperança es retroben en aquest lloc gegantesc que és l’hospital.”
Aquest és el marc del nostre projecte Comenius, i on comencen les aventures del seu protagonista – “Bob rouge” – un adolescent ingressat.
Va ser un Comenius especial, en molts aspectes. Un d’ells va ser el fet que les persones que ens vam desplaçar físicament, vam ser el professorat, ja que el nostre alumnat, com que estava hospitalitzat, ho va fer a través de les històries que vam anar construint – amb un munt de recursos compartits – i en la que es van treballar quatre idiomes diferents[7].
La font d’inspiració va ser la sèrie “Tria la teva aventura”, com a mètode de treball. Així, els nois i noies dels diferents hospitals, a partir d’un inici de narració comú, van crear les seves pròpies històries, escollint-ne els personatges, les línies argumentals i els diferents escenaris. Les diferents tries recollides van originar una galeria d’imatges i paisatges provinents de l’entorn hospitalari i va culminar en un producte telemàtic que es va publicar en un entorn web (www.bobrouge.eu)
L’alumnat participant de les escoles hospitalàries de diferents països van intercanviar experiències, tot aprofundint en l’aprenentatge d’altres llengües, la cultura, tradicions i costums, coneixent més a fons què és Europa. Per cert, també vam descobrir que les onomatopeies són diferents en cada un dels idiomes i vam riure molt, intentant arribar a un consens, en la pronúncia del so d’una ambulància, del plor d’un infant o d’un esternut…
Gràcies a aquest projecte, es va donar opció a expressar un munt d’emocions al voltant de la vida a l’hospital i, malgrat la malaltia, sentir-se actius.
Entrant en l’anècdota, ens fa gràcia de comentar que, en la trobada a Manresa, als nostres col·legues, se’ls va preparar un sopar de benvinguda al Berenador del Parc de l’Agulla, on la fantasia d’en Ton Plans (segons ell, “Pep Marquès, el famosíssim”), va sorprendre i divertir a tothom.
Va ser una immersió total en terra catalana. Se’ls va explicar que, aquí, es menjava el pa amanit d’una manera especial – sucat amb tomàquet. Per tant, els vam organitzar un “concurs de pa amb tomàquet”, elaboració que després ens vam menjar a l’hora de sopar. I, a l’àpat, abillats com cal! Tothom amb barretina!!![8]
A més de gaudir d’un projecte innovador i interessant amb col·legues europeus, també vam tenir la grata sorpresa d’obtenir el 1.er premi de Creativitat i Innovació a través de l’Oficina Europea de Bèlgica.
Es va fer el viatge a Liège, on ens vam retrobar feliçment, per a recollir el premi els dies 24 i 25 de novembre de 2009.[9]
I, dins l’àmbit estatal, la nostra escola hospitalària manresana també va tenir reconeixement per part de la Agencia Nacional para el Programa de aprendizaje permanente, i vam ser convidades a anar a exposar el projecte a Madrid – 8 i 9 de desembre de 2009 – a la “II Conferencia nacional temática y Feria de valorización de productos de proyectos europeos sobre competencias básicas”[10].
I aquesta experiència[11] va crear uns lligams de respecte i afecte que encara són presents en totes les persones que ens hi vam implicar.
