La Cambra del Llibre, amb la creació dels seus premis destinats als articulistes que durant l’any hagin fet amb més encert, passió i eficàcia l’elogi del Llibre, ens col·loquen, als periodistes que, per un escepticisme arrelat, esperem poca cosa dels concursos, certàmens i jocs florals d’aquest món, en una situació singular. ¿Com podem parlar del nostre amor al llibre i evitar que la gent es pensi que ho fem per l’interès? El nostre cas s’assembla un bon xic al d’aquells joves inflamats i modestos que s’enamoren d’una noia milionària. Serà inútil que refilin els més tendres madrigals i que parlin de la puresa de la seva passió. Els amics, els coneguts, diran, irremeiablement:

– Aquest jove va pels “quartos”.

Situació incòmoda, com podeu veure. ¿Què en traurem d’escriure que el llibre és el millor amic de l’home? A part que això hom també ho diu  del gos, ens exposem que el lector rondini:

– Vaja! Un altre que tira pel premi… No n’hi ha un pam de net!

Precisats els nostres sentiments sobre aquest punt, passem a una altra cosa.

Ens han dit que hi ha algú interessat a canviar la data de la Diada del Llibre. Per no sé quines obscures raons, hom pretén que aniria més bé per aquesta festa tal o qual altre dia. No estem pas ben segurs que aquest estrany propòsit no sigui una cosa molt semblant a una estupidesa. Serà impossible trobar una data més esclatant que la del 23 d’abril, festa de sant Jordi, que lliga harmònicament en una mateixa garlanda, les roses i els llibres. Perquè cal que els comerciants no perdin de vista que el sabor profund d’aquesta Diada i, en definitiva, el seu èxit, són deguts al perfum patriòtic que la dignifica i ennobleix. Ningú no em farà creure que sigui la petita ganga del descompte del deu per cent la que hagi fet el miracle de mobilitzar tot un poble davant les parades de les llibreries.

Als catalans ens agrada manifestar-nos i ens agrada, sobretot, manifestar-nos pacíficament i alegrement. ¿Voleu un motiu més simpàtic, més joiós, que el de la jornada del Llibre? Cal no oblidar que aquesta festa fou instaurada sota la Dictadura, en una època en què el Catalanisme, perseguit, cercava i trobava el seu conhort en la croada per la cultura. Encara avui dia, la Festa del Llibre, que ja és una de les nostres tradicions més populars i més arrelades, no ha perdut aquest significat patriòtic, que és el que li dóna tota la força i tota la gràcia.

No podem deslligar, doncs, la Diada del Llibre, de la festa de Sant Jordi. El poble de Catalunya, amb el seu instint segur, ha sancionat amb l’escalf de la seva adhesió, el líric maridatge de les roses i els llibres. I amb la poesia, sobretot, la poesia patriòtica, no s’hi pot jugar.