Presentació
L’univers concentracionari nazi. Treballs forçats, holocaust jueu i republicans espanyols és una proposta adreçada a l’alumnat de l’assignatura d’Història del Món Contemporani (HMC) de 1r de batxillerat.
Donada la major maduresa dels alumnes i una ràtio d’alumnes per aula probablement menor que la d’ESO i 2n Batxillerat, la proposta didàctica s’ha estructurat en tres parts i busca una major autonomia i responsabilitat de l’alumne en el seu aprenentatge.
El contingut de la proposta aprofundeix en la realitat dels camps de concentració nazis i en el genocidi jueu, adequant-se al contingut de la matèria d’HMC, centrada en la història d’Europa dels segles XIX i XX. Les referències a la deportació de republicans espanyols, però, permeten explicar l’abast europeu del nazisme i adonar-se de l’absoluta contemporaneïtat de la repressió sobre els opositors polítics als diferents règims feixistes, fos quin fos el país d’origen.
La proposta didàctica barreja el treball individual a casa, la reflexió comuna a l’aula i el treball d’investigació en parella, cercant la varietat de recursos i d’estímuls.
Alts càrrecs de l’Alemanya nazi durant els Judicis de Nuremberg, amb les sentències que van rebre (1945-1946)
1a part: Dues stolpersteine
Aquesta primera part de l’activitat és una recerca que l’alumne ha de fer a casa. Recomanem lliurar-ne les respostes per escrit amb anterioritat a la 2a part, la sessió que es proposa de fer a l’aula.
Hi haurà de dedicar aproximadament una hora. Una part de la informació que haurà de llegir és en anglès.
Les plaques d’aquestes fotografies recorden dues persones que van morir en camps de concentració nazis, una al de Mauthausen i l’altra al de Majdanek. Estan posades davant del domicili on vivien abans de perdre la llibertat i la vida.
Cerca informació de qui eren aquí i aquí, i intenta donar resposta a les següents qüestions:
1a. Quina és la seva procedència geogràfica?
2a. Quins fets històrics van compartir?
3a. Què poden tenir en comú políticament?
4a. Explica i compara la seva deportació als camps nazis.
La seva trajectòria personal no es pot entendre sense mirar la trajectòria col·lectiva dels seus països respectius.
5a. Quina era la situació política dels seus dos països
el 1933-1934?
el 1938?
el 1941?
Explora un aspecte d’Hubert Ranzenberger a la Viquipèdia: el Batalló Thalmann.
6a. Explica’l breument i troba’n fotografies.
Explora també un aspecte de l’odissea de Joan Sallés a la Viquipèdia: la seva integració a les Companyies de Treballadors Espanyols de l’exèrcit francès.
7a. Explica-les breument i troba’n fotografies.
Aquestes plaques de record de Sallés i de Ranzerberger s’anomenen stolpersteine.
8a. Busca què són, qui les fa i a quins països se’n poden trobar.
9a. Navega per les llambordes stolpersteine de les ciutats de Joan Sallés i d’Hubert Ranzenberger:
https://www.memoria.cat/deportats/
http://www.stolpersteine-salzburg.at/
10a. Ranzenberger va morir al camp de Majdanek, on també hi va morir un deportat manresà. Busca’l a la web de memoria.cat i explica’n les dades bàsiques.
Altres ciutats catalanes han instal·lat llambordes stolpersteine: Navàs, Castellar del Vallès, Igualada, Sabadell, Girona, la Segarra, Granollers,.. Pots donar-hi una ullada. Veuràs l’abast d’una realitat força oblidada.
Stolpersteine de deportats segarrencs
Podeu descarregar i imprimir aquesta primera part aquí
2a part: Els camps de concentració del nazisme
Aquesta activitat ha estat pensada per fer-se a l’aula, dirigida pel professorat. Cal preveure un sessió d’una hora i disposar de pantalla i ordinador connectat a internet.
Recomanem començar recollint i comentant les activitats de la 1a part realitzades a casa.
1r Vegeu el documental Españoles en Mauthausen (20 min.)
2n Llegiu el text següent, que resumeix la història dels camps nacionalsocialistes. Feu-ne una lectura individual i reposada (podeu imprimir-ne una còpia). En acabar, pregunteu els dubtes que pugueu tenir al vostre professor:
Els camps nazis
El nazisme va crear una sèrie d’instal·lacions de detenció per empresonar i eliminar als “enemics de l’estat.” La majoria dels presoners en els primers camps de concentració era comunistes alemanys, socialistes, social demòcrates, romes (gitanos), testimonis de Jehovà, homosexuals, clergues cristians, i persones acusades de comportament “asocial” o anormal.
Després de l’annexió d’Àustria al març de 1938, els nazis van arrestar jueus alemanys i austríacs i els van empresonar en els camps de Dachau, Buchenwald, i Sachsenhausen, a Alemanya. Després dels pogroms de la nit dels vidres trencats del novembre de 1938, els nazis van dur a terme arrestos massius d’homes jueus i els van empresonar en camps per períodes breus.
Equips especials de les SS anomenats “Unitats de la calavera” (Totenkopfverbände) vigilaven els camps, i competien entre ells en crueltat. Durant la Segona Guerra Mundial, metges nazis feien experiments sobre els presoners d’alguns camps. Sota l’impacte de la guerra, el sistema de camps nazis va créixer ràpidament. Després de la invasió alemanya de Polònia al setembre de 1939, els nazis van obrir camps de treballs forçats on milers de presoners van morir d’esgotament i fam. Amb la caiguda de França, hi van ser deportats els republicans espanyols exiliats.
Després de la invasió alemanya de la Unió Soviètica al juny 1941, els nazis van augmentar el nombre de camps de presoners de guerra. Milers de presoners de guerra soviètics van ser afusellats o gasejats.
Per facilitar la “Solució Final” (el genocidi dels jueus), els nazis van obrir camps d’extermini a Polònia. Chelmno, el primer camp d’extermini, va obrir al desembre de 1941. Aquí els jueus i romes van ser gasejats en camions. El 1942, els nazis van obrir Belzec, Sobibor, i Treblinka per assassinar sistemàticament als jueus del Govern General (el territori a l’interior de la Polònia ocupada).
Els nazis van construir cambres de gas per augmentar l’eficiència del procés i per fer-lo més impersonal per als botxins. A Auschwitz, el camp d’extermini de Birkenau tenia quatre cambres de gas. S’hi van gasejar fins a vuit mil jueus diaris.
Els jueus en els territoris ocupats pels nazis eren sovint primer deportats a camps provisionals, com Westerbork a Holanda, o Drancy a França. Els camps provisionals eren usualment la ultima parada abans d’un camp d’extermini.
Sota la direcció de les SS, els alemanys van matar més de tres milions de jueus en els camps d’extermini de la Polònia ocupada.
(font: USHMM -traduït i adaptat-)
3r Un tema important per als supervivents dels camps nazis va ser la dificultat d’explicar l’Holocaust.
L’escriptor italià jueu, Primo Levi, supervivent del camp d’extermini d’Auschwitz, va explicar que tenia sempre un malson:
“Somiava que tornava, que em reunia amb la família i ho explicava, però no m’escoltaven. La persona que tenia al davant no m’escoltava, feia mitja volta i marxava. Al camp vaig explicar el somni als amics i em van dir: «A nosaltres ens passa el mateix»”.
(Primo Levi en diálogo con Ferdinando Camon. Madrid : Anaya & Mario Muchnik, cop. 1996. Fragment traduït)
I l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, supervivent de Mauthausen i autor de l’obra cabdal K.L.Reich, escrivia aquestes paraules de dedicatòria al seu company de deportació, el terrassenc Àngel Olivares:
Debat amb els teus companys i el teu professor aquest fet. Es pot explicar l’Holocaust? Es pot entendre?
4t Conclogueu la sessió d’avui escoltant la cançó Retornarem, composta el dia de l’alliberament de Mauthausen (5-5-1945) pel deportat català Ricard Garriga (presoner nº 5972) i interpretada pel també deportat català Joan Vilató (nº 3829).
Caràtula del disc que inclou aquesta cançó. Fou editat per la FEDIP (Federació Espanyola de Deportats i internats Polítics) a França el 1965.
Podeu descarregar i imprimir aquesta segona part aquí
3a part: La investigació
Recerca per parelles d’alumnes a casa o a la biblioteca
Formant parella amb un company de classe tria un d’aquests 3 aspectes dels camps de concentració nacionalsocialistes i investiga’l amb l’ajuda de bibliografia i d’un ordinador connectat a internet.
Elaboreu-ne un escrit explicatiu de l’extensió que us indiqui el professor i adjunteu-hi el llistat de la bibliografia i de les adreces web que haureu consultat. Afegiu-hi unes conclusions personals.
a. Els projectes d’eutanàsia nazi i el programa 14f13. El castell de Hartheim i les cambres de gas.
b. La Conferència de Wannsee i la «solució final» de la qüestió jueva. Els ideòlegs i els executors de l’Holocaust o Shoà.
c. Els camps d’extermini a l’est del Reich: la seva construcció, les víctimes i la seva preservació actual.
Per acabar, t’aconsellem consultar l’àudioguia amb la localització de les llambordes stolpersteine de la ciutat de Manresa, per entendre fins a quin punt la realitat dels camps de concentració nazis va afectar el nostre país i tot el continent europeu.
Reclusos espanyols tibant d’un carro de terra a la pedrera de Mauthausen, el 1942.
Aquesta fotografia és una de les que va ser rescatada secretament pel deportat Francesc Boix i posteriorment es va presentar en el judici contra els responsables nazis per crims de guerra de Nuremberg, l’any 1945-46.
Podeu descarregar i imprimir aquesta tercera part aquí
Crèdits
Autor: Jordi Pons Pujol
Amb el suport de l’Ajuntament de Manresa
Agraïments a Véronique Salou-Olivares
Manresa, maig de 2018
