Francesc Marcet, segon alcalde de la República
- Francesc Marcet va néixer a Manresa el 21 de febrer de 1890.
- Era llauner i tenia un petit taller a la Plaça Gispert. Ja des de jove tenia inquietuds socials i va estar vinculat a diverses entitats esportives i culturals de la ciutat. El 1931 es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya.
- A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Manresa.
- El 19 de desembre de 1932 va ser elegit alcalde de la ciutat en substitució de Lluís Prunés, que va ser nomenat governador civil de Girona. A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 serà reelegit com a alcalde de Manresa.

- A causa dels fets del 6 d’octubre de 1934 serà empresonat per donar suport al Govern de la Generalitat. Al cap d’un temps, el van deixar en llibertat provisional.
- El 24 de febrer de 1936, després de la victòria del Front Popular a les eleccions generals, va ser restituït com a alcalde.
-
L’alcalde Francesc Marcet amb el President Lluís Companys i el Conseller de Cultura Ventura Gassol a l’acte d’inauguració del Grup Escolar Renaixença, 15 de setembre de 1934 (detall). (Font: web La República a Manresa en un clic). La seva activitat a l’alcaldia va ser molt intensa. Durant el seu mandat es van dur a terme importants projectes per a la ciutat tant en urbanisme i obres publiques (aprovació del Pla de l’Eixample…), com en ensenyament (construcció del Grup Escolar Renaixença i escoles als barris…), com en problemes socials (accions per suprimir la mendicitat, creació de guarderies…), entre altres.
- El període del juliol a l’octubre de 1936 va ser difícil per a ell, ja que el Comitè Antifeixista Revolucionari exercia el poder a la ciutat. Cal destacar els seus esforços per evitar l’enderrocament de la Seu de Manresa.
- El mes d’octubre, ja començada la Guerra, va deixar l’alcaldia i passà a ser jutge municipal fins al final d’aquesta. La seva feina com a jutge va ser molt valorada: va treballar pel retorn de béns incautats i va facilitar avals a persones d’ideologia dretana amenaçades de mort.
Francesc Marcet va ser alcalde de la ciutat del desembre de 1932 a l’octubre de 1934 i del febrer a l’octubre de 1936. El periodista manresà Josep Maria Planes va escriure:
“Tot Manresa -dretes i esquerres- reconeix en ell un dels millors alcaldes que mai hagi tingut”.¹
L’exili i la repressió
El 23 de gener de 1939, el dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, Francesc Marcet es va a exiliara França. La seva família es va quedar a Manresa i va patir la repressió.

La seva mare, Margarida Artigas Marí, que tenia 73 anys, va ser detinguda juntament amb una amiga i jutjada en un consell de guerra sumaríssim, celebrat a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera, pel fet de ser la mare de l’alcalde Marcet.
El jutge va donar per certes les acusacions contra elles, i va especificar:
“en particular Margarita Artigas, que es madre del que fue alcalde rojo de esta ciudad, Francisco Marcet”.³

Va ser condemnada a sis anys i un dia per adhesió a la rebel·lió militar i va ingressar a la presó de dones de Les Cortsde Barcelona, malgrat el suport que va rebre d’un grup de veïns que demanaven que la deixessin en llibertat.
Després d’estar empresonada 1 any, 9 mesos i 14 dies, el juny de 1941 va sortir en llibertat condicional. Va morir a Manresa dos anys després, quan encara estava en llibertat condicional.
La seva filla va ser depurada com a funcionària de la Generalitat i el seu fill va patir amenaces i agressions. A la seva família els van requisar els diners que tenien; durant anys, els van sotmetre a registres; i van patir el buit de bona part de la societat manresana.
El 1948, Francesc Marcet va poder tornar a Manresa gràcies als avals que li va aconseguir la familia Marquet. Durant molt temps es va haver de presentar periòdicament a la policia i va haver de viure en un gran aïllament social.
L’erudit i filòleg manresà Àngel Servet recordarà:
“li estava rigorosament prohibit d’aturar-se a parlar amb l’altra gent”. 4
Va morir a Manresa el juny de 1974, cap al final de la dictadura franquista.

Més informació:
Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).
Web Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936).
Web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975).
ALOY, Joaquim. Homenatge institucional als alcaldes manresans de la República.
Notes:
– ¹ ALOY, Joaquim. Homenatge institucional als alcaldes manresans de la República. Manresa, 2006.
– ² Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
– ³ Web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975).
– 4 Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).