El 14 d’abril de l’any 1931 es va produir l’esdeveniment polític que va canviar el curs de la història de Manresa, de Catalunya i de l’Estat espanyol: el final de la monarquia i el naixement de la Segona República. Es va passar d’un règim dictatorial a un sistema democràtic que, a més, reconeixia el dret a l’autogovern de Catalunya.
Els fets es van produir sense violència i enmig de l’alegria generalitzada de la població, que havia votat en les eleccions municipals celebrades el 12 d’abril. Els resultats de les votacions donaven una majoria a les candidatures republicanes i catalanistes.
A Barcelona, Francesc Macià, d’ERC, va proclamar la “República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica”.
L’evolució dels esdeveniments a Manresa
El dia 14 d’abril, els resultats electorals es van anar divulgant i, a primera hora de la tarda, va començar a circular el rumor que s’havia proclamat la República a Barcelona. Aquesta notícia va causar un gran impacte en els ciutadans de Manresa. Aviat es van formar grups de simpatitzants i curiosos al Passeig Pere III, davant del local de Concentració Republicana, una agrupació de diverses entitats de caràcter republicà, catalanista i progressista que havia estat la guanyadora dels comicis a Manresa.
Dins del local hi havia molta gent, sobretot representants del republicanisme manresà, entre els quals els candidats acabats d’elegir. Van acordar constituir la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, un govern republicà de Manresa i comarca. També van elaborar una proclama en què es declarava que Manresa era republicana i que era molt necessari mantenir l’ordre públic i la serenitat col·lectiva.
Cap a les cinc de la tarda, des del local de Concentració Republicana, va sortir una manifestació presidida per les banderes catalana i republicana. Els manifestants es van dirigir cap a l’Ajuntament per tal de fer-se càrrec del govern de la ciutat. La manifestació va passar pel carrer del Born, la Plana de l’Om i el carrer de Sant Miquel. Els acompanyava una banda de música que tocava La Marsellesa (himne de França). Hi va haver uns moments de tensió quan els manifestants es van topar amb una parella de la Guàrdia Civil. Els dos guàrdies civils van presentar armes a les dues banderes, gest que va fer esclatar d’alegria els manifestants, que van seguir cap a la Plaça Major.
Un cop a l’Ajuntament, van anar arribant altres personalitats de significació republicana, que van constituir definitivament la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, formada per 42 membres, la majoria dels quals pertanyien a Concentració Republicana. Van decidir que el president de la Junta fos Joan Selves i Carner.
Els primers acords de la Junta
- Reclamar la llibertat dels presos de la zona de Manresa, excepte un acusat d’homicidi.
- Donar un termini de 24 h perquè es lliuressin les armes en mans de particulars i del sometent a l’Ajuntament.
- Nomenar una comissió per contactar amb Francesc Macià i posar-se a les seves ordres.
- Animar els pobles de la comarca a proclamar la República.
- Mantenir la Junta reunida fins que la República hagués triomfat a tot l’Estat espanyol.
- Vetllar pel bon funcionament de l’Ajuntament, controlar-ne la documentació i la comptabilitat.
- Considerar la proposta de constituir una guàrdia cívica per mantenir l’ordre públic.
El perill d’una reacció monàrquica
En aquelles primeres hores la República no havia estat proclamada arreu de l’Estat i es temia que el rei, amb l’ajut de l’exèrcit, volgués mantenir-se en el poder. Era una situació d’incertesa i es temia que hi hagués desordres al carrer.
A la caserna del Carme de Manresa hi havia una guarnició militar, concretament un batalló de metralladores comandat pel tinent coronel Emeterio Saz Álvarez, de reconeguda tendència monàrquica. Aquest va ordenar preparar les armes al pati de la caserna amb la intenció de dirigir-se a la plaça de l’Ajuntament per reprimir la proclamació de la República.
L’entusiasme popular
Cap al final de la tarda, molts ciutadans de Manresa es van apropar a la plaça de l’Ajuntament per observar i viure el que estava passant, conscients que eren moments històrics. Hi va haver manifestacions d’entusiasme popular, ja que es tenia l’esperança que l’arribada de la República podria impulsar canvis que solucionarien molts dels problemes que patien els ciutadans.
Es va fer córrer per la plaça un gran retrat del rei Alfons XIII, que va ser esquinçat per la multitud. En dies posteriors, el retrat del rei i la bandera monàrquica van ser retirats d’escoles i llocs públics i substituïts per la bandera republicana.
Amb paraules d’Emilià Martínez Espinosa, líder sindical de la UGT, “Qui no ho ha vist no es pot imaginar l’espectacle meravellós d’un poble passant, de sobte, de l’esclavitud a la llibertat.” ¹
Una nit amb molta tensió
La nit del 14 al 15 d’abril es va viure amb molta tensió a la ciutat, sobretot a l’Ajuntament. A Barcelona, les banderes catalana i republicana onejaven a l’Ajuntament i a la Diputació (futura Generalitat). També al Govern Civil, màxima representació del govern central a Catalunya, i a Capitania General, màxima autoritat militar a Catalunya. Però a Manresa, els comandaments de la guarnició militar i de la Guàrdia Civil es mantenien partidaris de la monarquia.
La Junta va decidir enviar un delegat a Barcelona per informar de la situació i demanar suport. També van decidir quedar-se tota la nit a l’Ajuntament, amb les portes tancades i protegits per un grup de voluntaris armats.
Representants de la Junta van intentar mantenir contacte telefònic amb el tinent coronel Saz i fins i tot van aconseguir entrevistar-s’hi, però sense resultats positius. A la matinada del dia 15 d’abril, els militars de la caserna van rebre l’ordre de Capitania General de posar-se a disposició del govern provisional de la ciutat.
Els dies 15 i 16 d’abril
El dia 15 va ser declarat festiu per ordre del Ministeri de la Governació del Govern Provisional de la República a Madrid. A Manresa, bona part de la ciutadania va passar la jornada de manera lúdica: sardanes al Passeig, balls, cantades, amb gran ambient als carrers i domassos als balcons.
A l’Ajuntament es va rebre els representants de moltes entitats que mostraven la seva adhesió a la República i a la Junta de Govern Provisional, al mateix temps que aprofitaven per expressar les seves reivindicacions. Els sindicats havien convocat una vaga general per aquell mateix dia, que va quedar en no res en coincidir amb la declaració de dia festiu.
El president Francesc Macià va enviar un telegrama a la Junta de Govern Republicana Provisional per conèixer la situació a Manresa. El vicepresident Tomàs Ramon va informar-lo de la constitució de la Junta, de l’entusiasme de la població i del fet que els militars de la caserna estaven al seu costat. La resposta de Francesc Macià va ser enviar la seva entusiasta felicitació.
El dia 16 el govern català va informar l’Ajuntament de Manresa que només podien formar part dels ajuntaments els regidors electes, per la qual cosa es va dissoldre la Junta de Govern Republicana Provisional i es va constituir definitivament el primer Ajuntament republicà de Manresa, amb Joan Selves i Carner com a alcalde.
Més informació:
– Aloy, Joaquim; Basiana, Jordi; Gasol, Pere. Web La República a Manresa en un clic (1931-1936), 2006-2022. Associació Memòria i Història de Manresa.
– Aloy, Joaquim; Gasol, Pere. Web Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936), 2002-2010. Associació Memòria i Història de Manresa.