Portal de memòria
i història de Manresa

L’escola durant la República: ensenyar a pensar

mes-foto-4_1a

Introducció

Colònies escolars a La Garrotxa, 2016. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Probablement, alguna vegada heu anat a colònies amb l’escola o l’institut.

      • Quins records en teniu?
      • Quin tipus d’activitats hi fèieu?
      • Què hi podíeu aprendre, a diferència de l’aula?

Fixeu-vos en aquesta fotografia que correspon també a unes colònies escolars:

Colònies escolars a Berga, 1932. (Font: web memòria.cat/mestres).
      • De quin any és?
      • Quin període històric es vivia al país des del punt de vista polític?
      • Us sorprèn que en aquesta data ja es fessin colònies escolars?
      • Creieu que durant el franquisme també se’n feien?

Encara que la societat ha canviat molt, el que pretén l’escola avui, potser no és tan diferent del que pretenia durant la República.

Com era l’escola durant la República? Quines innovacions va introduir?

Quin tipus d’escola hi havia els anys anteriors?

I després, amb el franquisme, què va passar?


1. La Restauració Borbònica

1.1. Context històric

La Restauració Borbònica (1876-1931) va començar amb la proclamació com a rei d’Espanya d’Alfons XII, de la dinastia dels Borbons, després de la I República (1873-1874). Va ser un període definit com a liberal, per contraposició amb l’absolutisme de principis de segle. No va ser una etapa democràtica i va finalitzar amb  la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931).

L’Estat va portar a terme una política centralista i repressora dels moviments socials. Això va provocar l’aparició del catalanisme polític i d’un important moviment obrer que lluitava per millorar la situació de la classe treballadora.

L’Estat espanyol no invertia diners en l’ensenyament i aquest era del tot insuficient. El nombre de persones analfabetes, sobretot entre les classes populars, era molt elevat.

En aquest context educatiu van començar a aparèixer a Catalunya i a Espanya, moviments de renovació pedagògica i institucions i escoles que seguien metodologies més modernes  i que van servir de base, posteriorment, per a l’ensenyament durant la República.


1.2. L’ensenyament durant la Restauració

Document

L’escriptor Xavier Benguerel (1905-1990) va explicar a les seves memòries la seva vivència a l’internat religiós on els seus pares el van portar a l’edat de 7 anys.

Xavier Benguerel. (Font: web llegim.ara.cat, 12/04/2014).

“La meva classe (…) era la classe del germà “Pollancre”, un pobre home, mig baldat, colltort, cepat com un toro, amb la sola missió de tenir-nos tancats a les hores de classe: tancats i amansits.

Ens tocava de llevar-nos que era fosc encara (…). Cap a la capella. La missa de cada dia (…). Després, com un ramat cap al refectori. El cafè amb llet. Ho era, de cafè amb llet?. Els bancs sense respatller, les taules greixoses, els hermanos, ensotanats de negre, amb el pitet blanc, bipartit, severs, autoritaris, dalt de l’entarimat, i uns altres que circulaven al llarg del menjador, entre les rengleres de taules, controlant-nos”.

(…)

“I el traïdor de torn, vull dir el noi detentor de l’odiosa “catalana”, una targeta reforçada amb cartró, que el condemnava al silenci, a no poder jugar, a estar a l’aguait, fins que la podia encolomar a algun altre noi que havia sorprès in fraganti enraonant en català. Traïdor de torn, tu, aleshores,  amatent a caçar l’infeliç que badava, que s’atrevia a parlar la seva llengua.

Amb aquests elevats principis es practicava l’ensenyament aquells anys de les primeres dècades de segle. (…)

Feia un fred bestial. I m’enyorava. M’enyorava tant que moltes hores al dia les dedicava a combinar espectaculars fugides del col·legi.”

(Font: Benguerel, Xavier. Memòries (1905-1940). Barcelona, Alfaguara, 1971. Pàg. 32 i 33).

  1. A qui es refereix el text quan diu germà “Pollancre” o “hermanos”?
  2. Quin càstig s’infringia als alumnes que parlaven en català?
  3. A partir de les paraules en negreta, com podem definir, de manera breu, l’ensenyament durant la Restauració?

Document

L’escriptora Mercè Rodoreda (1908-1983) explica la seva estada a l’escola quan era una nena, als 7 anys d’edat.

Mercè Rodoreda. (Font: web vilaweb.cat, 04/02/2018).

“Durant una temporada havia anat a les monges de Lourdes. Més endavant, perquè la meva mare trobava que el col·legi era massa lluny i perdia massa temps acompanyant-me i anant a buscar-me em va fer anar a un col·legi que hi havia al carrer Pàdua cantonada Vallirana. El dirigien dues germanes, ja grans, filles de militar. L’una es deia doña Teresita i l’altra, doña Dolores. Doña Dolores ens ensenyava francès, geografia, i ens feia fer una mica de gimnàstica quan sortíem al jardí a jugar una estona. Doña Teresita portava la classe: aritmètica, labors, gramàtica, doctrina etc.”

(Font: Rodoreda, Mercè; Mohino, Abraham; Miró, Mònica (coord.). Autoretrat. Barcelona, Angle Editorial, 2008).

Document

Carme Arnau, en la biografia que va escriure sobre Mercè Rodoreda, explica referint-se a l’escola del carrer de Pàdua:

“(…) les mestres eren dues germanes filles de militar, en una època en què no es necessitava cap títol per exercir, i l’ensenyament, generalment poc rigorós, era en castellà, malgrat un ambient dominant català”.

(Font: Arnau, Carme. Mercè Rodoreda. Barcelona, Edicions 62, 1992 . Col·lecció Pere Vergés de Biografies).

  1. Què estudiava a l’escola Mercè Rodoreda quan tenia set anys? Recordeu el que hi fèieu vosaltres en aquesta mateixa edat?
  2. Quina formació es necessitava en aquella època per exercir de mestre? I actualment?

Document

L’escriptor Josep M. Espinàs explica els seus primers anys, de ben petit, a una escola de monges a finals de la Dictadura de Primo de Rivera.

Josep M. Espinàs. (Font: web nuvol.com, 06/02/2023).

Aquí vaig aprendre a llegir i a escriure (…). En castellà, és clar. No sé què és estudiar en català, ni a l’escola, ni durant el batxillerat, ni a la universitat. També em sembla que hi vaig aprendre a sumar i restar, i possiblement a multiplicar i dividir. (…) Als nens més aplicats o més bons minyons les monges els condecoraven (…) amb un llacet de color blau cel, a honor de la Immaculada”.

(Font: Espinàs, Josep M. El nen de la plaça Ballot. Barcelona, La Campana, 1993).

  1. Segons els documents 3 i 4, quines matèries estudiaven a l’escola? En quin idioma ho feien?
  2. Compareu el que s’estudiava en aquells anys amb el que s’estudia actualment. Quines similituds i diferències observeu?
  3. Com es recompensava als alumnes que tenien més bon comportament o que feien més bé la feina?

Document

(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàg. 7).
  1.  Quin percentatge d’analfabetisme hi havia el 1900 a la província on està situada la vostra escola? I el 1930? Quina tendència s’observa en les dades? En quin percentatge va disminuir? I en el conjunt d’Espanya?
  2. Tot i la seva disminució, com considereu que era la xifra d’analfabetisme que hi havia el 1930? (Tingueu en compte que, actualment, la taxa d’alfabetització a l’Estat espanyol és del 98,1%).
(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàg. 7)
  1. Quin percentatge afegit d’analfabetisme patien les dones respecte als homes el 1900 a la província on pertany la vostra escola? I el 1930? I a l’Estat espanyol?
  2. Quines conclusions es poden treure de les dues taules de dades?

Document

Ley de Instrucción Pública (9 de septiembre de 1857), coneguda com Ley Moyano, elaborada pel Ministre de Foment Claudio Moyano Samaniego.

Artículo 2º. La primera enseñanza comprende:

Primero. Doctrina cristiana y nociones de Historia sagrada, acomodadas a los niños.

Segundo. Lectura.

Tercero. Escritura.

Cuarto. Principios de gramática castellana, con ejercicios de ortografía. Quinto. Principios de aritmética con el sistema legal de medidas, pesas y monedas.

Sexto. Breves nociones de agricultura, industria y comercio, según las localidades”.

Artículo 5º. En las enseñanzas elemental y superior de las niñas se omitirán los estudios de que tratan el párrafo sexto del artículo 2º (…) reemplazándose con: Primero. Labores propias del sexo.

 Segundo. Elementos de dibujo aplicado a las mismas labores.

Tercero. Ligeras nociones de higiene doméstica”.

Artículo 7º. La primera enseñanza elemental es obligatoria para todos los españoles. Los padres y tutores o encargados enviarán a las Escuelas públicas a sus hijos o pupilos desde la edad de seis años hasta la de nueve; a no ser que les proporcionen suficientemente esta clase de instrucción en sus casas o establecimiento particular”.

(Font: Garrido Palacios, Manolo. Historia de la Educación en España (1857-1975). Dialnet).

  1. Hi havia diferència entre l’ensenyament que s’impartia a les nenes i als nens? Expliqueu-ho.
  2. A quina edat era obligatòria l’escolarització? Per què creieu que durava tants pocs anys? Quines conseqüències tenia aquest fet?

 

Activitat de síntesi

  1. A partir de la informació que teniu ara, identifiqueu les principals característiques que va tenir l’escola durant la Restauració. En aquesta graella, encercleu l’opció vàlida en cada cas.

 


1.3. L’aparició de nous corrents pedagògics

Document

En l’obsolet context educatiu espanyol, el 1876,  va aparèixer  a Madrid,  la Institución Libre de Enseñanza, fundada per Francisco Giner de los Rios.

Consulteu  l´últim paràgraf del web Els mestres de la República a Manresa sobre el context educatiu de l’Estat espanyol en aquests anys.

  1. Què va promoure la Institución Libre de Enseñanza?

Document

El  1898, es va iniciar a Barcelona el moviment de l’Escola Nova, amb la creació de l’Escola Sant Jordi. Aquest moviment inclourà nombroses experiències entre les quals cal destacar la creació, el 1901, de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i l’obra que va dur a terme la Mancomunitat de Catalunya.

 “Al 1901 Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va obrir l’Escola Moderna a Barcelona, on s’hi portà a terme un ensenyament inspirat en el lliurepensament, practicant la coeducació, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els exàmens i qualsevol sistema de premis i càstigs, obrint l’escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes hi tenien una insòlita llibertat, fent jocs i exercicis a l’aire lliure, i un dels eixos de l’aprenentatge el constituïen les seves pròpies redaccions i comentaris d’aquestes vivències. Tot aquest ensenyament, però, es feia en castellà perquè s’interpretava que aquesta llengua servia molt millor l’esperit internacionalista i d’obertura al món que animava el moviment llibertari.”

(Font: Serra, Joan M. L’Escola Nova a Catalunya.  Web Els mestres de la República).

Grup d’alumnes de l’Escola Moderna. (Font: web ferrerguardia.org).
  1. Quin tipus d’ensenyament va dur a terme l’Escola Moderna?
  2. Per què va ser tan novedosa en el context educatiu de l’època?
  3. Quines de les noves pràctiques de l’Escola Moderna es poden observar en la fotografia?

“Tot aquest llevat que es formà a la primera dècada del segle XX fou impulsat per la tasca de la Mancomunitat de Catalunya; al 1914 aquesta institució va organitzar la primera Escola d’Estiu, promoguda per Alexandre Galí, per millorar la formació del professorat i escampar les idees de l’Escola Nova; al 1919 es crearen els Estudis Normals de la Mancomunitat, que responien a l’intent de configurar un futur magisteri català i, al 1922,  va sortir a la llum el “Butlletí dels Mestres”, fundat i dirigit per Alexandre Galí i del qual el mestre manresà Josep Albagés formava  part del cos de redacció”.

(Font: Serra, Joan M. L’Escola Nova a Catalunya.  Web Els mestres de la República).

  1. Quines accions va portar a terme en el camp de l’ensenyament la Mancomunitat de Catalunya?
  2. Quina finalitat tenien aquestes actuacions?

 


2. La República

2.1. Context històric

La II República espanyola es va proclamar el 14 d’abril de 1931 després de la victòria dels partits republicans i socialistes a les eleccions municipals del 12 d’abril. El rei Alfons XIII va abandonar el país.

Va ser una República democràtica, laica i descentralitzada, amb autonomia per Catalunya. L’Estat i la Generalitat de Catalunya van portar a terme reformes importants per millorar les condicions de vida i de treball de les classes populars.

Tenint en compte la desastrosa situació que patia l’ensenyament i seguint els nous pensaments que havien aparegut al voltant de l’escola, un dels principals reptes de la República  va ser invertir en l’ensenyament públic per tal de millorar-ne la situació.

El 18 de juliol de 1936 un grup de militars feixistes van portar a terme un cop d’estat per acabar amb la República democràtica. El fracàs de l’aixecament militar  comportà l’inici de la Guerra Civil, la qual va finalitzar l’any 1939 amb la victòria franquista.


2.2. L’ensenyament durant la República

Document

L’escriptora M. Aurèlia Capmany (1918-1991) explica en una entrevista realitzada per la també escriptora Montserrat Roig (1946-1991) la seva experiència com alumna de  l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, centre escolar fundat, a Barcelona, el 1932.

Maria Aurèlia Capmany. (Fotografia: Pilar Aymerich. Font: web naciodigital.cat, 03/03/2018).

“L’Institut-Escola per a mi va ser la descoberta d’unes possibilitats i de tot un món i vaig ser-hi molt feliç, però molt. El record de l’Institut-Escola és una de les coses més lluminoses de la meva vida. A més, vaig tenir uns professors extraordinaris que em van influir enormement. Va ser una sort (…) no teníem llibres de text, no estudiàvem de memòria, no ens examinàvem mai (….).

MR: No us castigaven?

MAC: No, no existia el càstig.”

(Font: Capmany, M. Aurèlia; Roig, Montserrat. De veu en veu. Contes i narracions. Cercle de Lectors, 2001).

  1. Quins aspectes destacaríeu d’aquest fragment en comparació amb els records que explica en l’apartat anterior Xavier Benguerel?

Document

(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic).
  1. Què es pot deduir de la comparació entre les escoles existents i les escoles per crear el 1930? Quin va ser el repte de la República?
(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàg. 14).
  1. Quantes escoles es van crear en el conjunt de Catalunya en els anys 1931-1932? I en el conjunt d’Espanya?. Compareu aquestes dades amb les xifres d’escoles per crear de la taula anterior. Van aconseguir el seu objectiu?

Document

Poc després de proclamar-se la II República, el Govern ja va legislar sobre l’ensenyament, tant a través de la Constitució de 1931 com d’altres decrets. Entre molts altres aspectes, es va establir l’ensenyament obligatori dels 6 als 12 anys.

Decret del 29 d’abril de 1931 del  Govern de la República sobre la llengua que fa que el català torni a entrar a les escoles després de la prohibició durant la Dictadura de Primo de Rivera:

“Es un principio universal de la Pedagogía que la enseñanza primaria para ser eficaz, ha de producirse en la lengua materna (…). Respetar la lengua materna, sea ella cual fuere, es respetar el alma del alumno y favorecer la acción del Maestro (…).

Art. 1. Quedan derogades todas las disposiciones dictadas desde el 13 de Setiembre de 1923 contra el uso del catalán en las Escuelas Primarias”.

(Font: Gaceta de Madrid nº 120 de 30 d’abril de 1931).

Constitució de 1931:

“Art. 48. (…) La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria. (…) La enseñanza será laica, hará del Trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en los ideales de solidaridad humana”.

(Font: Gaceta de Madrid nº 344 de 10 de desembre de 1931).

Ley de Confesiones y congregaciones religiosas de 17 de maig de 1933  que va decretar:

“Art. 30. Las Órdenes y Congregaciones religiosas no podran dedicarse al ejercicio de la enseñanza”.  

(Font: Gaceta de Madrid nº 154 de 3 de juny de 1933).

  1. Quines innovacions es van introduir a l’ensenyament durant la República?
  2. Què vol dir que l’ensenyament serà laic?

Document

(Font: Exposició “República i Escola a Manresa (1931-1939)”. Web memoria.cat).
  1. Quines institucions i escoles es van crear a Catalunya durant el primer bienni de la II República (1931-1933)?
  2. Quina finalitat tenia cadascuna?

Document

Aquests textos mostren la nova manera d’ensenyar que es practicava a les  escoles de la República seguint idees pedagògiques innovadores com les del pedagog francès Célestin Freinet.

El mestre de Casserres (Berguedà), Jaume Anglada, en el seu diari personal del 16 de setembre de 1933 va escriure:

“L’escola ha d’ensenyar a fer, ensenyar a pensar i ensenyar a ésser bons. Amb aquest triplet formidable per fita vull triomfar. Com? Amb optimisme!”

(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàg. 17).

Miquel Vigatà, mestre de Santa Maria d’Oló (Moianès) del 1934 al 1936, explicava:

“Es feia un ensenyament actiu, procuraven tenir fusta perquè ells feien coses de marqueteria que portaven a casa i això els agradava molt. L’activitat més important era la confecció de la revista on s’imprimien les redaccions; abans es feien unes redaccions que es trencaven, i ara aquesta petita redacció o conte que ells mateixos imprimien es conservava i s’enviava als pares.(…) Algunes vegades fèiem gàbies per tenir grills. Un es cuidava de la biblioteca, uns imprimíem la revista, d’altres treballaven a la taula de fuster… tots fèiem un treball o un altre.”

(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàg. 18).

Un alumne de l’escola d’Arbeca (Les Garrigues) que estudiava amb el mètode pedagògic Freinet recordava:

“I quan anàvem al bosc a lo millor ens deia: –Aneu a buscar romaní, aneu a buscar plantes… el que hem explicat a classe, a veure qui troba més plantes… ens parlava dels arbres de fulla perenne i de fulla caduca… ens havia explicat que si alguna vegada ens perdíem al bosc no pugéssim mai cap a dalt; sempre cap a baix on trobaríem el riu i possiblement algun camí o alguna casa”.

(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàg. 26).

  1. Què vol dir el mestre de Casserres quan diu: “L’escola ha d’ensenyar a fer, ensenyar a pensar i ensenyar a ser bons”?
  2. Per què el mestre de Santa Maria d’Oló, dona tanta importància a la confecció d’una revista? Què aconseguien amb aquesta activitat?
  3. Penseu que l’activitat d’anar al bosc o treballar la fusta es pot considerar que forma part de l’ensenyament actiu? Justifiqueu la resposta.

Document

(Font: Exposició “República i Escola a Manresa (1931-1939)”. Web memoria.cat).
  1. Quins objectius pretenien assolir els mestres del Grup Escolar Renaixença de Manresa, amb els nous mètodes de renovació pedagògica?
  2. Quins d’aquests objectius encara són actuals?

 

Activitat de síntesi

  1. A partir de la informació que teniu ara, identifiqueu les principals característiques que va tenir l’escola durant la República. En la mateixa graella de l’activitat de síntesi de la Restauració, encercleu l’opció vàlida en cada cas.

 


2.3. Les  colònies escolars

Document

 “Les colònies d’estiu, com a mitjà per millorar la salut de la canalla, van iniciar-se a l’any 1876, a Suïssa, (…). Les colònies escolars d’estiu, com a recurs sanitari i educatiu, es van estendre a diferents països europeus a finals del segle XIX. A Catalunya les primeres colònies d’estiu per a infants les va organitzar, el 1893, la Societat Barcelonesa d’Amics del País i, des de l’àmbit municipal, destacaren les colònies organitzades per l’Ajuntament de Barcelona a partir de l’any 1906.

Seguint l’exemple capdavanter de l’Ajuntament de Barcelona, a l’any 1931 la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Manresa va començar a organitzar tandes de colònies escolars durant les vacances d’estiu destinades, preferentment, a infants de les escoles públiques que tinguessin problemes econòmics o que presentessin un insuficient desenvolupament físic. L’objectiu d’aquestes colònies era doble, per una banda hi havia uns objectius socials i, per altra banda, uns objectius sanitaris (…).

Des de les primeres colònies al 1931 fins a l’any 1936 es van organitzar cada any gràcies a les subvencions dels organismes oficials –Ajuntament de Manresa, Generalitat, Ministerio de Instrucción Pública- però també mercès a la col·laboració econòmica de cases comercials, sindicats, partits polítics i persones particulars de Manresa que hi feien una aportació econòmica. (…)

Els dos primers anys només es va poder organitzar dues tandes de colònies, les del 1931 a Moià, (…) i les de 1932 a Berga (…). A partir de 1933 i fins 1936 se’n van organitzar quatre tandes, dues de mar, a Pineda de Mar, i dues de muntanya, a Berga (…).

(…)

La distribució habitual del dia de colònies consistia en esmorzar, fer una sessió de gimnàstica o una sortida didàctica; havent dinat hi havia una estona de descans i la tarda es destinava a algun tipus de treball, manual o escrit, i de vegades a fer una altra excursió. A més a més els alumnes assistien a les festes majors o activitats que s’organitzaven als pobles durant la seva estada”.

(Font: Serra, Joan M. Les colònies escolars.  Web Els mestres de la República).

Colònies escolars a Moià, abril de 1931. (Font: web Els mestres de la República).

 

Colònies escolars a Pineda de Mar, 1936. (Font: web Els mestres de la República).
  1. Quina finalitat tenien les colònies escolars? A qui anaven adreçades?
  2. Qui organitzava les colònies escolars a Manresa?
  3. On van anar de colònies els nens i nenes d’aquesta ciutat?
  4. Hi anaven junts nens i nenes, segons s’observa a les fotografies?
  5. A la vostra localitat, també, es van fer colònies escolars durant aquests anys? En podeu trobar alguna fotografia?

 


3. El franquisme

3.1. Context històric

La victòria dels franquistes a la Guerra Civil espanyola (1936-1939)  va posar fi a la República democràtica que havia començat l’any 1931, i va iniciar la Dictadura Franquista (1939-1975).

L’objectiu del règim franquista era construir un nou estat que no fos democràtic, per tant per aconseguir-ho va utilitzar el control social i la repressió,  no només política sinó també social i cultural. El franquisme va suprimir l’autonomia de Catalunya i va anul·lar totes les institucions, els drets i les llibertats democràtiques. L’Església catòlica va tenir un paper fonamental en la construcció ideològica del nou règim.

El franquisme va  imposar un nou Estat amb una nova ideologia i uns nous valors. Per tant, l’escola franquista havia de respondre als nous ideals.  Això va comportar la supressió del sistema d’ensenyament del període de la República, i va provocar un retrocés significatiu en tots els avenços i innovacions pedagògiques que s’havien portat a terme en aquells anys. Per aconseguir aquests objectius calia apartar de l’ensenyament els mestres que havien defensat els projectes educatius més innovadors i substituir-los per altres mestres d’ideologia més conservadora.

El franquisme va suposar un retrocés polític, econòmic, social i cultural per a aquella societat que va viure la República.


3.2. L’ensenyament durant el franquisme

Document

L’escriptora Maria Mercè Roca va entrevistar diverses dones que van explicar, entre d’altres coses, com va ser el seu pas per l’escola en els primers anys del franquisme.

Maria Mercè Roca, autora de les entrevistes. (Font: web llegim.ara.cat, 20/10/2018).

“(…) Les monges ens ensenyaven una mica de tot: cultura general, cant a les que tenien aptituds, matemàtiques, geografia, història… I cada dia a la tarda, una hora de labor (…).

Però a pensar… no, les monges no ens en van pas ensenyar. A reprimir els sentiments, en canvi, sí. Recordo que una vegada em van castigar i em van fer quedar més estona a l’escola (…).

A més, a casa sempre parlàvem en català i a col·legi sempre es parlava en castellà (…)”.

(Font: Roca, M. Mercè. El món era a fora. Barcelona, Planeta, 2001. Pàg. 37).

…………………………

“Ens feien repetir de memòria, com un lloret, el que havíem llegit”.

(Font: Roca, M. Mercè. El món era a fora. Barcelona, Planeta, 2001. Pàg. 141).

  1. La descripció que fa el text sobre l’ensenyament s’assembla més al model d’escola de la Restauració o de la República? Per què?

Document

El 25 de març de 1939 el govern espanyol va fer una convocatòria per a la provisió de les places de mestres que havien deixat vacants els mestres represaliats i exiliats en finalitzar la guerra. S’hi feien constar els mèrits que es tindrien en compte per ocupar aquestes places.

          1. “Ser mutilado como consecuencia de la actual guerra, siempre que la mutilación no imposibilite el ejercicio de la Enseñanza.
          2. Ser herido en la actual campaña, siendo preferido, dentro de este orden, el que mayor número de heridas demuestre haber sufrido.
          3. Haber prestado servicios militares, como combatiente, en la actual guerra.
          4. Haber sufrido vejámenes graves en la persona del solicitante, por parte de los rojos.
          5. Ser familiar de un muerto o mutilado en esta campaña hasta el segundo grado de parentesco por consanguinidad o afinidad. Dentro de este orden se prefiere el que haya perdido mayor número de familiares.
          6. Dentro de los mismos grados de parentesco, haber perdido mayor número de familiares por asesinato de los rojos o a consecuencia de su barbarie.
          7. Tener actualmente prisionero o mutilado por los rojos, algún familiar, dentro del parentesco señalado”.

(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàgs. 37-38).

  1. A qui es refereix el text quan diu “rojos”? A què es refereix quan diu “a consecuencia de su barbarie”?
  2. A qui beneficiava, per tant, aquesta convocatòria? A qui perjudicava?
  3. Què pretenia aconseguir l’Estat amb aquesta convocatòria de places?
  4. Què es valorava per ser mestre? I què creieu que s’havia de valorar?

Document

“Ley de Enseñanza Primaria de 17 de julio de 1945

Articulo quinto: La educación primaria, inspirándose en el sentido católico, consubstancial con la tradición escolar española, se ajustará a los principios del Dogma y de la Moral católica y a las disposiciones del derecho Canónico vigente.

Articulo sexto: Es misión de la educación primaria, mediante una disciplina rigurosa conseguir un espiritu nacional fuerte y unido e instalar en el alma de las futuras generaciones la alegría y el orgullo de la patria, de acuerdo con las normas del Movimiento y sus Organismos”.

(Font: BOE nº 199 de 18 de juliol de 1945).

Llibre escolar d’ensenyament primari aprovat l’any 1958. (Font: Alvarez, Antonio. El Parvulito. Valladolid: Miñon, 1965).
  1. A l’article 5 es destaquen valors conservadors, tradicionals i de la moral catòlica. Aquests valors eren importants a l’escola de la República? Justifiqueu la resposta.
  2. A l’article 6 es destaquen els valors de la disciplina i el patriotisme. Aquests valors eren importants a l’escola de la República?. Justifiqueu la resposta.

Document

“Quedava consolidada l’escola del NO: NO a la coeducació; NO a l’escola laica; NO als models pedagògics estrangers; NO al català. En poques paraules: NO al model de l’escola republicana.

El 1946 Agustín Serrano de Haro, inspector i escriptor de manuals, en el llibre “La escuela rural” manifestava:

Nada de conocimientos científicos para estas niñas. La cocina -!sí, la cocina!- debe ser un gran laboratorio”.

(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàgs. 46).

Imatge de la Escuela Nacional Pilar Primo de Rivera, al Poble Nou de Manresa. (Font: web memoria.cat/franquisme).
  1. Què vol dir l’escola del NO?
  2. Quina finalitat tenia l’escola per a les nenes?

Document

Finalitat i objectius que ha de tenir l’escola segons Pedro Sainz Rodríguez, ministre d’Educación Nacional en el primer govern de Franco (1938):

“En la España Una, ha de imponerse un nuevo orden, (…) en el que solo resplandezca un único pensamiento y una única voluntat. Renacionalizada la vida docente, limpiada de broza moral y material, la nueva juventud ha de educarse solo para Dios y para la Patria.”

(Font: Riquer, Borja de. La dictadura de Franco. Barcelona, Crítica, 2010.  Historia de España, 9).

  1. Quin era el principal objectiu del franquisme pel que fa a l’ensenyament?
  2. Segons podeu deduir de tots aquests documents, què va voler fer el franquisme amb el model d’ensenyament que havia implantat la República?

Document

Durant els primers anys del franquisme, l’ensenyament obligatori comprenia dels 6 als 12 anys. L’any 1964 es va ampliar l’escolaritat obligatòria fins als 14 anys. La Llei General d’Educació de l’any 1970 va establir l’obligatorietat de l’ensenyament dels 6 als 13 anys (EGB).

  1. Compareu l’obligatorietat de l’ensenyament durant el franquisme amb l’actualitat. Quines diferències i similituds s’observen?

 

Activitat de síntesi

  1. A partir de la informació que teniu ara, identifiqueu les principals característiques que va tenir l’escola durant el Franquisme. En la mateixa graella de les activitats de síntesi anteriors encercleu l’opció vàlida en cada cas.

 


3.3. La depuració dels mestres

Document

Per aconseguir els objectius del franquisme calia apartar de l’ensenyament els mestres que havien defensat els projectes educatius més innovadors i substituir-los per altres mestres d’ideologia més conservadora.

(Font: Exposició “República i Escola a Manresa (1931-1939)”. Web memoria.cat).
  1. Quin tipus de repressió van patir, en general, els mestres?
  2. Quins mestres van substituir als qui van ser represaliats? Amb quina finalitat?
  3. Quin document dels que heu treballat anteriorment respon a aquesta finalitat? Quin és el títol del document?

 


4. L’ensenyament durant la República als pobles i ciutats de Catalunya

4.1. L’ensenyament a la vostra població

Feu una petita recerca sobre l’ensenyament a la vostra localitat durant la República i que respongui a les següents preguntes, sempre que es pugui.

  1. Quina era la situació de l’ensenyament a la vostra població?
  2. Quines accions va portar a terme l’Ajuntament en relació a l’ensenyament?
  3. Hi va haver experiències pedagògiques destacades?
  4. Es va construir alguna escola durant la República? Com era? Encara existeix a l’actualitat?
  5. Coneixeu el nom d’alguns mestres d’aquells anys? Què els va passar amb l’arribada del franquisme?

 


4.2. L’ensenyament a Manresa

Document

(Font: Exposició “República i Escola a Manresa (1931-1939)”. Web memoria.cat).
  1. Quina era la situació de l’ensenyament a Manresa abans de la proclamació de la República?
  2. Quines accions va emprendre l’Ajuntament de Manresa per millorar la qualitat de l’ensenyament durant aquest període?
  3. A Manresa van destacar dues experiències singulars. Quina va ser l’aportació de Josep Albagés i Ventura? Què es va fundar el 1931 al carrer de la Mesquita de Manresa?

 


4.3. El Grup Escolar Renaixença de Manresa

Document

El 15 de setembre de 1934 es va inaugurar a Manresa el Grup Escolar Renaixença, un exemple dels canvis educatius que va impulsar el nou govern.

(Font: Exposició “República i Escola a Manresa (1931-1939)”. Web memoria.cat).

Consulteu també aquest document sobre la seva inauguració.

  1. Quins objectius es perseguia amb la creació d’aquest nou centre escolar?
  2. Quin nom li van posar? Per què?
  3. Quant va costar la seva construcció?
  4. Quin arquitecte el va construir? Qui era?
  5. A quin corrent arquitectònic pertanyia?
  6. Com era l’edifici?
  7. Quins polítics van assistir a la inauguració de l’escola l’any 1934?

Durant la Guerra Civil (1936-1939) i posteriorment, l’escola Renaixença va patir alguns canvis.

  1. Què es va construir sota l’escola durant la guerra? Amb quina finalitat?
  2. Qui s’hi va instal·lar el 1938? Quines conseqüències va tenir aquest fet?
  3. L’arribada del franquisme va suposar un canvi de nom de l’escola. Quin nom li van posar? Quin any l’escola va recuperar el nom original?

Document

(Font: Exposició “República i Escola a Manresa (1931-1939)”. Web memoria.cat).
  1. Quin tipus concret de repressió van patir els mestres de la Renaixença?

 


5. Activitat final

  1. En la graella que heu anat omplint en les activitats de síntesi anteriors, identifiqueu les característiques de l’escola a l’actualitat. Encercleu l’opció vàlida en cada cas.
  2. L’escola actual, amb quina de les anteriors s’assembla més? Justifiqueu la resposta.
  3. Entre tota la classe, recolliu fotografies dels pares, avis o besavis relacionades amb l’escola. De cada fotografia identifiqueu, sempre que sigui possible: l’any, el nom de l’escola i/o la població, l’activitat que s’hi observa, i altres aspectes, si cal. Amb totes elles feu una petita exposició o un muntatge audiovisual.


Crèdits

Autors: Carme Botifoll i Benasat, Jaume Esquius i Jofré, i Rosa M. Lóbez i Rosell

Agraïments: Neus Montserrat Golsa.

Manresa,  maig de 2023


 

 

 

 

Taula de continguts

CONTINGUTS RELACIONATS




Buscar a tot memoria.cat

Espai educatiu del portal memoria.cat