El 20 de febrer de 1977, amb motiu de les Festes de la Llum, es va celebrar un recital de Lluís Llach, integrant de la Nova Cançó, a la pista Castell de Manresa. Hi van assistir unes 3.000 persones que van cridar eslògans com “Visca Catalunya” o ” Volem l’Estatut” entre altres. L’acte va ser autoritzat pel Governador Civil i la Delegación Provincial de Información y Turismo va revisar i aprovar les lletres de les cançons.
El moviment de la Nova Cançó
La Nova Cançó va ser un moviment artístic i cultural que es va desenvolupar a la dècada dels anys 60 amb l’objectiu d’impulsar la cançó en català i reivindicar l´ús normal de la llengua.
Els referents d’aquest moviment van ser cantants francesos com George Brassens, Jacques Brel i Edith Piaf.
La primera manifestació pública de la Nova Cançó va ser l’article Ens calen cançons d’ara signat per Lluís Serrahima, el 1959, a la revista Germinabit, predecessora de Serra d’Or.
Els impulsors d’aquest moviment van ser el grup Els setze jutges l’any 1961. En van formar part, el mateix Serrahima, Miquel Porter Moix i Josep Maria Espinàs. Més tard s’hi van incorporar cantants com Lluís Llach, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet i Joan Manel Serrat, entre d’altres. El mateix any també es va incorporar al moviment de la Nova Cançó el jove valencià Raimon.
El 1962 l’empresa discogràfica Edigsa va començar a editar els discos d’aquests cantautors. Aquest fet, acompanyat de les nombroses actuacions d’aquests cantants i la difusió que en van fer algunes emissores radiofòniques de la mà de Salvador Escamilla, Àngel Casas i Joaquin Soler Serrano van ajudar a la difusió de les seves cançons i a la incorporació de nous cantants com Joan Isaac, Núria Feliu, Marina Rossell, Ramon Muntaner… A partir de 1966, la sala de festes Cova del Drac de Barcelona també els va promocionar, i molts d’ells van actuar en aquest emblemàtic local.
La consolidació del moviment
Alguns d’aquests cantautors van començar a tenir èxit internacional, com és el cas de Raimon que va omplir la sala Olympia de París, el 1966. També Lluís Llach i Maria del Mar Bonet van actuar, en diverses ocasions, a França.
Cap a finals dels anys seixanta i influïts per la cançó protesta nord-americana (Bob Dylan, Joan Baez…) van aparèixer nous cantants com Ovidi Montllor, Jaume Sisa i Pau Riba. Més tard, també, van sorgir grups més populars i humorístics com la Trinca i el cantant Pere Tàpies.
El fenomen de la Nova Cançó es va consolidar als anys 70 amb els concerts multitudinaris de Les Sis Hores de Cançó celebrats a Canet de Mar.
El context polític i social de la Nova Cançó
El fenomen de La Nova Cançó es produeix en el context dels canvis econòmics, socials i culturals dels anys seixanta a Catalunya, que contrastaven amb l’immobilisme polític de la dictadura i la repressió política i cultural. Aquest contrast va fer créixer la conflictivitat social i política i, també, la lluita per la represa cultural catalana i l’oposició democràtica al franquisme. En aquest context, i sobretot als anys setanta, la Nova Cançó es va convertir en el principal vehicle de normalització lingüística i de conscienciació catalanista.
Durant els anys de la Transició Democràtica, molts d’aquests cantants van accentuar el vessant polític en les seves actuacions, i es van convertir en altaveus de l’oposició democràtica a la dictadura, com ho testimonien diversos concerts multitudinaris dels anys 1975-1978. Les cançons Diguem no de Raimon, L’estaca de Lluís Llach o Que volen aquesta gent de Maria del Mar Bonet es van convertir en símbols de la lluita contra la dictadura franquista. Per aquest motiu, molts dels seus cantants van patir censura, multes, prohibicions i boicots.
Durant aquest anys la influència del fenomen de la Nova Cançó es va estendre a altres territoris de l’Estat espanyol, com Madrid i el País Basc, i va tenir un paper important en la difusió de la consciència social en la lluita per la democràcia.
A finals de la dècada dels setanta, la professionalització de molts d’aquests cantautors va provocar la desaparició del terme Nova Cançó que va ser substituït per l’expressió Cançó catalana.
La Nova Cançó a Manresa
Durant els anys seixanta i setanta, molts d’aquests cantautors van actuar en diverses ocasions a Manresa.
Les actuacions més destacades van ser els dos recitals de Lluís Llach del 6 i 7 de febrer de 1976 a la Sala Loiola, organitzats per Òmnium Cultural i el que va fer el 20 de febrer de 1977, amb motiu de les Festes de la Llum, a la Pista Castell.
Raimon va actuar l’1 de març de 1977 al Teatre Kursaal amb els representants dels partits polítics de l’oposició democràtica asseguts a la primera fila, fet que mostra la rellevància política que tenien aleshores aquests concerts.
Manresa, també, va comptar amb recitals de Jaume Sisa, Ramon Muntaner, Ovidi Montllor, Pere Tàpias, Pau Riba, Joan Manel Serrat i Marina Rossell, entre d’altres.
La Nova Cançó va ser molt més que un moviment musical. Va esdevenir un veritable fenomen de masses que va expressar les ànsies de llibertat i la lluita contra la dictadura franquista.
Més informació:
Web Actes autoritzats i prohibits als inicis de la Transició a Manresa (finals 1975-1977).
