Els seus inicis com a fotògraf
Francesc Boix va néixer el 1920 a Barcelona, al barri del Poble-sec. El seu pare, Bartomeu Boix, era sastre i tenia un estudi de fotografia a la rebotiga de la sastreria. Gràcies a ell, es va introduir, des de molt jove, al món de la fotografia.
Quan tenia 14 anys, va començar a treballar com a aprenent a la casa de fotografia Romagosa, de Barcelona. Dos anys després, als 16 anys, ja publicava fotografies a la revista Juliol, publicació de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, organització a la qual militava.
Durant la Guerra Civil, i amb 17 anys, es va incorporar a l’exèrcit republicà al front d’Aragó i al del Segre. Allà, va poder captar amb la seva càmera imatges sobre la vida dels soldats republicans al front.
L’exili i la deportació
En acabar la guerra, es va exiliar a França i va estar a diversos camps de refugiats. El setembre de 1939, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, es va incorporar a una Companyia de Treballadors Estrangers de l’exèrcit francès.
El maig de 1940, la zona on estava, al nord de França, va ser ocupada per l’exèrcit del Tercer Reich i Francesc Boix va ser capturat pels alemanys.
Després de passar per diversos camps, el 27 de gener de 1941 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen. Aquest dia es va produir la deportació més nombrosa de republicans espanyols i catalans. En el mateix comboi hi anaven també els manresans Joaquim Amat-Piniella, Bernat Comín Igualada, Jesús Dalmau Colom, Rossend Labara Andrés, Fèlix Labara Pena i Jaume Real Ventura.
La història de Francesc Boix va ser la de tants joves republicans que després de lluitar durant la Guerra Civil es van veure obligats a marxar a l’exili i viure la duresa dels camps de refugiats. Amb l’ocupació de França, van ser detinguts per l’exèrcit alemany i deportats als camps de concentració nazis on van patir unes condicions inhumanes i on molts d’ells van morir.
El fotògraf de Mauthausen
A Mauthausen, gràcies al seu ofici de fotògraf, va treballar al laboratori fotogràfic del camp. Aquesta situació li va permetre sobreviure i evitar algunes de les duríssimes condicions de vida que van patir molts altres.
El 1943, després de la derrota alemanya a Stalingrad, es va ordenar la destrucció de tot el material gràfic per no deixar proves del que succeïa als camps de concentració. Desobeint les ordres rebudes, Francesc Boix va organitzar un pla per treure aquest material del camp de Mauthausen i poder donar a conèixer al món el que realment estava passant.
Amb la col·laboració d’altres companys deportats, van sostreure de l’arxiu del laboratori, unes 20.000 fotografies i negatius fetes pels mateixos nazis i que van aconseguir amagar. Les van poder treure del camp a través d’un grup de deportats, coneguts com el comando Poschacher, que sortia cada dia a treballar a la pedrera de l’empresa Poschacher, situada a l’exterior del recinte del camp. Alguns d’ells van establir contacte amb la senyora Anna Pointner, una veïna del poble que, a principis de 1945, va acceptar amagar tot aquest material a casa seva.
Les imatges mostraven aspectes com la construcció del camp, les instal·lacions, els oficials alemanys, les visites d’alts càrrecs del règim nazi…; però també l’arribada de presoners, el treball a les pedreres, les dures condicions de vida, els abusos dels nazis, els presoners morts…
Quan, el maig de 1945, Mauthausen va ser alliberat per les forces nord-americanes, Francesc Boix va poder agafar de nou una càmera per realitzar nombroses fotografies i immortalitzar l’entrada dels soldats, les instal·lacions del camp, l’estat dels companys deportats supervivents, les repatriacions…
Totes aquestes imatges van ser fonamentals per jutjar els dirigents nazis per genocidi en el Judici de Nuremberg, al qual el mateix Francesc Boix va participar com a testimoni. Ell va ser l’únic testimoni català citat a declarar al judici de Nuremberg (gener de 1946) i al de Dachau (març de 1946).
L’aventura del seu fons fotogràfic
Acabada la guerra, Francesc Boix es va quedar a viure a París i no va tornar mai a Catalunya. Allà va treballar com a reporter gràfic per diferents mitjans i per publicacions properes al Partit Comunista Francès, com L’Humanité o Ce Soir. Va poder conèixer personalitats destacades de l’exili republicà i ser present a esdeveniments i mobilitzacions polítiques en contra de la dictadura franquista.
Pel que fa a les fotografies de Mauthausen, alguns dels negatius es van dispersar però una part van quedar a mans de Boix que va custodiar aquest fons fotogràfic. Després de la seva mort (1951), el seu llegat, format per les imatges sostretes del camp i per les que va realitzar ell a partir de 1945, va passar a mans del seu gran amic i company de deportació Joaquim López Raimundo.
Anys més tard, l’escriptora Montserrat Roig, amb motiu del seu treball de recerca sobre els catalans deportats als camps nazis, va entrar en contacte amb Joaquim López Raimundo, el qual li va lliurar tot el llegat fotogràfic de Francesc Boix. Després de la publicació del seu llibre (1977), Montserrat Roig va entregar tot el material a l’Amical de Mauthausen.
L’Amical de Mauthausen va dipositar el fons fotògràfic de Francesc Boix al Museu d’Història de Catalunya en dues entregues el 1995-1996 i el 2010.
D’altra banda, el març de 2013, la Comissió de la Dignitat va adquirir, en una subhasta, un fons de 1.368 negatius d’autor desconegut, que contenia imatges de gran interès documental sobre la Guerra Civil. Eren, fonamentalment, imatges del front d’Aragó, del Segre, de la rereguarda a Barcelona… dels anys 1937-1938.
Una d’aquestes fotografies, publicada a la premsa, va ser vista per la família de les persones retratades, la qual tenia una còpia de la imatge amb una anotació que especificava que l’autor era Francesc Boix. Gràcies a aquest fet, i amb la confirmació d’un estudi caligràfic posterior, es va poder aclarir que realment ell era l’autor d’aquelles fotografies. La col·lecció també n’incloïa de fetes pel seu pare.
Es creu que Francesc Boix es va endur tots aquests negatius a l’exili, però al camp de refugiats d’Argelers se’n va perdre la pista.
El 2016, la Comissió de la Dignitat va fer donació d’aquest fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que ha estat documentat i digitalitzat en col·laboració amb l’Associació Fotoconnexió.
Curiosament, en aquest fons hi havia 28 fotografies de Boix fetes a Manresa. No se’n coneix la data exacta però podrien ser de l’agost de 1938. Segurament ell devia estar a Manresa un o dos dies. Són imatges del col·legi dels Infants, d’un acte celebrat al Teatre Kursaal i d’una competició esportiva a la Piscina Municipal. Totes elles estan publicades en un web del portal memoria.cat.
Francesc Boix va morir el juliol de 1951, sis anys després de l’alliberament de Mauthausen, a conseqüència dels problemes de salut que patia per la seva estada al camp. Era molt jove, tenia 31 anys.
Ara que s’acaba l’any Boix, volem recordar Francesc Boix i el seu llegat. El fotògraf de Mauthausen ens va mostrar l’autèntic horror dels camps de concentració i del nazisme. Les seves imatges ens han ajudat a entendre moments clau de la història del segle XX.
Més informació:
