Personatges, veïns i coetanis de Valentí Ambròs

Genís Frontera Vila

 

Ignasi Domènech Puigcercós (1874-1975), cuiner i gastrònom

Cuiner i gastrònom manresà, format a París i Londres. Durant el període comprès entre els anys 1920 i 1930, fa llargues estades a casa de la seva germana, Lluïsa Domènech, a cal Vilallonga de Castellbell i el Vilar. És aquí on escriu La Teca, l’obra més venuda i ja convertida en un clàssic de la cuina catalana casolana i, entre d’altres llibres, també escriu Àpats i La cocina vasca. Entre els anys 1937 i 1938, en plena guerra i esperonat per la manca d’aliments a conseqüència del conflicte bèl·lic, escriu La cocina de recursos (deseo mi comida), un autèntic tractat de cuina de guerra, de la gastronomia de la fam o de la màxima optimització dels recursos agroalimentaris en temps de penúries.[1]

 

Wenceslau Dutrem Solanich (1877-1958), farmacèutic anarquista

Intel·lectual anarquista i reconegut anticlerical radical, amic de Mateu Morral, l’executor de l’atemptat contra el rei Alfonso XIII. Regenta la farmàcia de Castellbell i el Vilar entre els anys 1919 i 1922; són famoses les seves conferències sobre anarquisme alhora que també se’l recorda per ser l’inventor de l’Erotyl, un precedent del Viagra. Un cop acabada la guerra s’exilia amb la seva família a Mèxic, on hi acaba fundant els laboratoris FARBAR (Farmacèutics Barcelona). És pare de Wenceslau Dutrem Domínguez, militant de les JEREC, del Casal Gracienc Nacionalista Republicà d’Esquerra i reconegut metge republicà que, ja en temps de guerra, és un dels creadors del Servei de Transfusions de Sang. Un cop a l’exili mexicà, serà amic íntim i metge personal de Lev Trotski.[2]

 

Ignasi Ribera Rovira (1880-1942), periodista republicà

Militant del republicanisme catalanista i intel·lectual iberista, neix al raval de les cases del Gibert de Castellbell i el Vilar, més concretament a ca l’Esquerrà, i és fill del majordom de la fàbrica de Roca i Lluvià al barri de la Bauma. És el fundador del Casal Català de Portugal (1909), redactor de La Veu de Catalunya, director de El Poble Català (1916-1919), president de l’Associació de la Premsa Diària entre els anys 1925 i 1931; i principal impulsor de les relacions culturals de Catalunya amb Portugal i autor de diverses obres poètiques, periodístiques i polítiques de caràcter lusòfil i iberista. Políticament, milita a la Unió Federal Nacionalista Republicana, al Centre Nacionalista Republicà, al Partit Republicà Català i és el fundador d’Els Jovestels de Catalunya, unes joventuts d’escoltes catalanistes.[3]

 

Ramon Rosas Vilaseca (1881-1943), obrer anarcosindicalista

Militant de l’anarcosindicalisme, pagès i obrer de la colònia Burés, s’estableix amb la seva família al raval del Baix Vilar de Castellbell i el Vilar, i és fill del guardabosc i veterà combatent carlí Josep Rosas Pla. Milita a Solidaritat Obrera i durant la Setmana Tràgica (1909) organitza els obrers armats que paralitzen les fàbriques de Castellbell i el Vilar i de Sant Vicenç de Castellet, motiu pel qual ha d’exiliar-se a París. És un dels fundadors de la CNT (1910) i com passa amb l’alcalde Biosca, la seva militància trentista i possibilista el duu a la política municipal, convertint-se en l’alcalde llibertari de Polinyà entre els anys 1936 i 1939. S’exilia amb la seva família a la Catalunya del Nord.[4]

 

Josep Rosas Vilaseca (1891-1968), obrer comunista

Militant del comunisme catalanista i obrer de la colònia Burés, és el germà petit de Ramon Rosas. Seguint les seves passes, primer milita a la CNT i participa activament en la vaga general de 1917, en la proclamació de la República (1931) i en els Fets de 6 d’octubre (1934), entre d’altres. És fundador i primer director del setmanari Vertical entre els anys 1932 i 1934, adherit a la CNT trentista i òrgan de la Federació Local de Sindicats de Sabadell, que acaba passant-se a la UGT sota el control del PSUC. Com el seu germà Ramon, també arribarà a la política municipal: primer com a regidor de proveïments (1936-1937) i, després, com a president-delegat de la Comissió municipal d’Indústries de guerra (1937-1939). S’exilia amb la seva família a Xile.[5]

 

Francesc Senyal Ferrer (1897-1975), industrial republicà

Militant republicà i industrial llauner, neix al carrer de Joaquim Borràs de Castellbell i el Vilar i és fill del llauner i cafeter de la colònia tèxtil. Establert a Manresa, presideix la Joventut Nacionalista de Manresa (1921), la Comissió d’Acció Política i Cultural (1922), lidera l’adhesió de l’entitat a l’Acció Catalana (1923). També és un dels impulsors del diari El Dia, portaveu manresà del republicanisme catalanista, funda el Centre Republicà Catalanista (1930) i és president de la Unió Catalanista Republicana. Amb l’adveniment de la democràcia, exerceix de diputat a les Corts per l’ERC (1933-1936) i, ja en temps de guerra, esdevé sostsecretari de Treball del ministeri de Treball, Sanitat i Previsió; i de cònsol i agregat comercial a Canadà (1936-1939). S’exilia amb la seva família a Mèxic.[6]

 

Josep Muntada Bach (1900), inspector d’ensenyament camaleònic

Pedagog i inspector d’ensenyament, neix al carrer de Joaquim Borràs de Castellbell i el Vilar, fill de família obrera. Estudia magisteri i obté el títol de mestre (1928). Comença a treballar als moderns Centres de Col·laboració Pedagògica; és nomenat inspector d’ensenyament primari i se’l destina a Galícia (1934), des d’on implanta les Missions pedagògiques ideades pel català i ministre d’educació Marcel·lí Domingo, amb l’objectiu de dur la cultura i l’ensenyament fins als pobles més aïllats i les famílies més humils. Durant aquest període, Josep Muntada es converteix en un dels inspectors d’ensenyament més rellevants de l’Estat (1934-1936). Tanmateix, quan Galícia és ocupada pels colpistes, s’hi adapta ràpidament, involucionant acadèmicament i posant tot el seu talent al servei de la doctrina falangista.[7]

 

Ramon Calsina Baró (1901-1992), pintor republicà

Pintor i dibuixant barceloní amb els orígens i arrels al nucli de Sant Cristòfol de Castellbell i el Vilar, més concretament a ca l’Agustí. La seva obra és una espècie de realisme màgic que combina la crítica social i la ironia punyent, retratant les classes populars i el món menestral. L’any 1930 pinta la seva obra més coneguda, Càrrega de la policia a les Rambles de Barcelona; i el 1936 crea La barricada, una al·legoria a la lluita antifeixista de l’anarquisme als carrers de Barcelona. Durant la guerra freqüenta l’Agrupació d’escriptors catalans i dissenya per a Joan Oliver el cartell de La Fam, considerada l’obra més important del teatre català en guerra. S’exilia amb la seva família a França.[8]

 

Pedro Cano Garrido (1912-1943), obrer anarquista

Obrer i líder anarquista d’origen andalús (Mojácar, Almeria) que, després de viatjar a Sud-amèrica i de conviure en una colònia anarquista, retorna i s’estableix com a obrer a la colònia industrial del Borràs a Castellbell i el Vilar. Assisteix i participa en les conferències del farmacèutic Dutrem al poble i a Sant Vicenç de Castellet; exerceix de corresponsal local a la Revista Blanca (1925) i desenvolupa càrrecs de responsabilitat a la CNT del Bages (1930). En companyia del seu cosí Bartolomé Flores, s’integra a la FAI i al Comitè Anarquista de la Comarca de Manresa, des d’on lidera els grups d’acció que recolzen les vagues i que organitzen sabotatges en serveis i infraestructures. Durant la guerra Civil esdevé milicià (1936-1939) i s’apunta a la columna Terra i Llibertat juntament amb el seu cosí Bartolomé Flores Cano. Mor pres a la Model el 1943.[9]

 

Maria Malla Fàbregas (1918-1995), obrera i escriptora llibertària

Obrera, escriptora i líder llibertària, establerta a les galeries obreres del carrer de Joaquim Borràs de Castellbell i el Vilar. Milita a la CNT, dirigeix la primera i única biblioteca local (finançada a partir de les quotes de la militància llibertaria) i, a partir de 1936, s’adhereix a les Juventudes Libertarias, de les quals exerceix els càrrecs de secretària i tresorera. Com a escriptora, publica articles d’opinió de temàtica social i cultural, obres de teatre, volums en prosa i fins a cinc reculls de poesia, entre els quals destaca El último romántico, que obté segon premi del Certamen Nacional de Poesía Amado Nervo. S’exilia amb la seva família a la Catalunya del Nord.[10]

 

[1] REDÓ, Salvador: “El bressol de La Teca” a La Revista, Prensa Ibérica, Manresa, 11 de noviembre de 2006, pp.2-7.

“Recordar el cuiner manresà Ignasi Domènech per no perdre la identitat” a Regió7. Diari de la Catalunya Central, Prensa Ibérica, Manresa, 9 d’abril de 2018.

[2] VALLS, Joan: “Wenceslau Dutrem i Solanich, un farmacèutic de Castellbell i el Vilar. L’entorn familiar d’un farmacèutic llibertari i les relacions del seu fill amb Trotski” a Dovella. Revista cultural de la Catalunya Central, núm. 111, Centre d’Estudis del Bages, Manresa, pp. 39-48.

VALL, Josep: “Wenceslau Dutrem i Domínguez” a La hiperenciclopèdia històrica d’Esquerra Republicana, Fundació Josep Irla.

[3] VALLS, Joan: Ignasi Ribera i Rovira, un gran periodista nascut a Castellbell i el Vilar, Ajuntament de Castellbell i el Vilar, Castellbell i el Vilar, 2002.

[4] ROSAS, Josep: El ciutadà desconegut. Del Llobregat al Mapocho, Arxiu Històric de Sabadell, Sabadell, 2005.

[5] ROSAS, Josep: El ciutadà desconegut…

[6] RUBÍ, Gemma: “Francesc Senyal i Ferrer” a La hiperenciclopèdia històrica d’Esquerra Republicana, Fundació Josep Irla.

Memoria.cat, “Francesc Senyal i Ferrer” a “República a Manresa (1931-1936). Personalitats, Associació Memòria i Història de Manresa.

[7] CORNADÓ, Carles: “Josep Muntada i Bach. De les Missions pedagògiques de la República a l’exaltació del Franquisme” a El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, múm. 45, Col·lectiu El Brogit, Castellbell i el Vilar, 2019, pp. 6-8.

[8] CALSINA, Pere: El pols de la vida, Barcelona, 2016.

[9] ÍÑIGUEZ, Miguel: Enciclopedia del anarquismo ibérico, Asociación Isaac Puente, Gasteiz, 2018.

[10] DDAA: Maria Malla, los sueños incandescentes. Homenaje, Ajuntament de Castellbell i el Vilar, Castellbell i el Vilar, 22 d’abril de 2000.

Buscar a tot memoria.cat