<< …la F.A.I., Izquierda Republicana y los Rabasaires. Hablaron casi todos éllos de la próxima victoria de las armas del “pueblo”, y de que todos los hombres útiles tenían que alistarse al Ejército, como voluntarios; y de no esperar a que los llamaran. Y por último, dijeron que se tenía que perseguir sin tregua a la “Quinta Columna”, y principalmente a los desertores.>>
Valentí Ambròs, 3 de juny de 1938
Aquest web recull el diari inèdit d’un emboscat de la lleva del Biberó, un diari que recuperem del fons d’un col·leccionista i que el donem a conèixer pel seu gran interès.
Valentí Ambròs Bach, de disset anys d’edat, és l’hereu del mas del Ferran de Castellbell i el Vilar. La primavera de 1938, aquest jove propietari, tradicionalista i conservador és cridat a files per la República en guerra i mobilitzat per engruixir la lleva del Biberó de l’Exèrcit Popular. És per aquest motiu que decideix passar a la clandestinitat i convertir-se en un emboscat en companyia del seu pare, que ja es troba amagat des de l’estiu de 1936.
En aquest moment, comença a escriure el Diari d’un emboscat (1938-1939), on escriu interessants fragments de com és el seu dia a dia: la vida quotidiana, l’assetjament i persecució que pateix, les notícies que li arriben de la comarca o sobre com progressa la guerra.
Alhora, ha estat a partir de la lectura i de l’estudi d’aquest diari, que hem realitzat una recerca per conèixer amb quins personatges, veïns i coetanis, va conviure Valentí Ambròs durant aquell període tan convuls de la nostra història; i hem investigat sobre les arrels atàviques, ideològiques i culturals, socials i polítiques, que van fer de Valentí Ambròs, el present producte d’un passat. Finalment, hem tancat el present d’aquest diari amb una reflexió sobre els emboscats, entre el tòpic i la caricatura.
L’hivern de 1939, amb la victòria franquista, Valentí Ambròs va donar per tancada l’etapa d’emboscat i en va començar una altra plena d’intrigues entre els mateixos que havien combatut la República. Acabem aquesta recerca amb un informe sobre la Falange de 1955 que es trobava junt amb el diari original i la seva interpretació a Valentí Ambròs, la Falange que no va ser.
Genís Frontera Vila