Documents de Lluís Companys i Micó,
fill del president

Lluís Companys i el seu fill Lluïset

Lluís Companys va tenir dos fills del seu primer matrimoni amb Mercè Micó, de qui es va divorciar: Lluís i Maria. Al Lluís, anomenat sovint a la família com a Lluïset, se li va manifestar una greu malaltia mental quan estava cursant la carrera de Dret a la Universitat. Es tractava d'una hebefrènia catatònica, un tipus d'esquizofrènia molt greu i progressiva que li alternava períodes depressius amb d'altres d'agressivitat.

El gener de 1936 fou internat a l'Institut Pere Mata de Reus, però en començar la guerra i dispersar-se'n els interns, fou enviat a un sanatori a Suïssa, primer, i a Bèlgica, després. És d'aquesta segona clínica d'on provenen les postals escrites pel Lluís fill al seu pare que mostrem en aquest web. Aquesta clínica belga, l'Institut Fond'Roy, es troba, encara avui, al municipi d'Uccle, al costat de Brussel·les

El setembre de 1938 Companys va decidir canviar de centre de salut i dur el seu fill a la clínica neuropsiquiàtrica L'Abbaye, de Viry-Chatillon, a les rodalies de París, dirigida pel doctor Buvat. A París hi havia el doctor Anguera de Sojo, exiliat i que se'n féu càrrec. Ben aviat en tindria cura Carme Ballester, la segona esposa de Companys. És d'aquesta etapa que provenen la resta de documents que reproduïm: les dues breus cartes manuscrites de Lluís fill a son pare, les cartes de Carme Ballester a la clínica, els rebuts de les despeses de l’estada i les notes del doctor Buvat sobre l'estat de salut d'en Lluïset.

Segons explica Josep Benet1, Lluís Companys i Micó patí un agreujament de la seva malaltia. Quan la invasió alemanya provocà el trasllat de la clínica i dels seus estadants cap al sud, un bombardeig a la carretera féu que en Lluïset es perdés. Incapaç de parlar i sense documentació al damunt, fou confós per un soldat francès desertor, primer, i després ingressat en un sanatori prop de Llemotges. El president, confinat per les autoritats franceses a La Baule, a la Bretanya, renuncià a fugir dels alemanys, entre altres raons, per poder localitzar el seu fill. Però ja no el va poder veure més, ja que el 13 d'agost de 1940 era detingut per la policia militar alemanya acompanyada d'agents franquistes i dos mesos més tard, el 15 d’octubre, afusellat al castell de Montjuïc.

Carme Ballester aconseguí localitzar en Lluïset a base de posar anuncis als diaris sobre la seva desaparició. Un cop trobat, se’l portà a París, on Anguera de Sojo l’acollí a casa seva fins el 1942. Posteriorment fou ingressat en un sanatori a Saint-Mandé, París, i Carme Ballester se’n féu càrrec durant la quinzena d'anys que en Lluïset encara va viure. Lluís Companys i Micó va morir el 1956 als 45 anys. Als seus funerals hi assistiren una trentena d'exiliats catalans, entre els quals l'exconseller Ventura Gassol. Enterrat inicialment a Saint-Mandé, ara reposa al cementiri de Montjuïc al costat del seu pare i de Carme Ballester.



  • [1] El president Companys afusellat. Edicions 62. Barcelona, 2005