407 ingressats
La documentació estudiada en aquest treball són 407 fitxes, xifra que suposa el 35% del contingut de l’arxivador. D’aquestes, 321 són explícitament de gent desplaçada que van fer cap a Manresa i a algunes poblacions properes procedents de la diversitat geogràfica espanyola i catalana; 77 més consten com a militars o milicians i altres 9 són civils locals que van resultar afectats per explosions de bombes abandonades sobre el terreny entre el 31 de gener i el 13 d’abril de 1939, dels quals tres van resultar morts.
Per franges d’edats, els percentatges són:
-de 65 anys o més: 7%
-entre 45 i 64: 11%
-entre 33 i 44: 19 %
-entre 15 a 29: 37%
-entre 8 i 14: 12%
-entre 2 i 7: 11%
-entre 0 i 1: 3%.
Per sexe, les dones són 194 i els homes 127.
Procedència de la gent ingressada
Els ingressats que consten en el fitxer provenen de 45 províncies, essent Astúries la que en té més de ressenyats amb 65, seguida de Lleida amb 51 i Barcelona amb 36, cal fer notar que a aquesta hi van adjudicades totes les poblacions bagenques que van enviar pacients incloent-hi Manresa. Per darrera, amb dos dígits, se situarien: Guipúscoa amb 27, Biscaia amb 20, Osca amb 19, Madrid amb 18, Lleó amb 16, Cantàbria amb 14 i Saragossa amb 12. Provinents de les províncies andaluses consten 32 refugiats atesos.
Períodes d’ingrés a l’hospital. Enfonsament dels fronts de guerra
L’any 1937 es registra 214 ingressats i el 1938 se’n comptabilitza 169. El darrer trimestre de 1937 hi va haver 131 ingressos i fou el de més moviment dels dos anys; aquesta xifra representa el 61,2% de tot el 1937. Aquest notabilíssim increment correspon al segon allau de refugiats a l’esfondrar-se el front de guerra del Nord. La majoria d’aquesta gent procedia d’Astúries, el País Basc i Cantàbria.
Desglossat el quart trimestre de 1937, veiem que:
-octubre és el mes que té més ingressats amb 73.
-novembre en té 33.
-desembre en té 24.
Pel que fa al mes d’octubre, els indrets de procedència són:
-Astúries: 31,
-Biscaia 9,
-Lleó 8,
-Cantàbria 6,
-Guipúscoa 4,
-La Corunya 2 i
-Bilbao 1.
Aquestes set províncies suposen el 82% del total del mes i la d’Astúries sola, el 42,4%; la resta se la reparteixen entre Valladolid, França i Burgos amb 2 cadascuna i Lleida, Madrid, Orense, Còrdova, Cuba i Conca amb un ingressat.
Pel que fa a l’any 1938, el mes d’abril és el que té més ingressats amb 22. Per trimestres, però, el que recull més casos és el primer amb 56; segueix el segon amb 48, el tercer amb 37 i el quart amb 28.
Com podem veure, el moviment de desplaçats ocasionat, en aquest cas, per l’esfondrament del Front de l’Ebre i la successiva ocupació de territori català per part dels franquistes, té menys repercussió en la vida de l’Hospital de Manresa.
Patologia atesa
Casuística
Cal tenir present, també en aquest apartat, que les dades que es donen és sobre el contingut de les fitxes estudiades en les quals hi ha, malauradament, moltes llacunes.
La patologia ordinària es pot desglossar entre mèdica i quirúrgica. Predomina la mèdica, amb 38 casos atesos, essent els més freqüents refredats i grip; la resta està molt diversificada per òrgans i regions, però podem destacar 5 cardiopaties i 4 malalties neurològiques. La quirúrgica engloba apendicectomies, herniorràfies, tractament d’hemorroides, etc. També en el grup d’atencions ordinàries cal incloure els ingressos d’embarassades, d’alguns parts i algun avortament.
És especialment interessant conèixer la prevalença de malalties infeccioses importants, com ara 16 casos de tifus, 12 casos de tuberculosi (donen detall d’alguns de mal de Pott), 7 de xarampió, 3 de tos ferina i un de paludisme. Entre els parasitismes, ingressen 35 casos de sarna i crida l’atenció que molts són dones. Sembla estrany que en un medi com el que s’analitza s’incloguin solament dos ingressos per malalties venèries i dos de psiquiatria, aquí potser s’acusa la manca d’anotacions a les fitxes.
Les ferides per armes de guerra causen 28 ingressos, 4 d’ells amb resultat de mort; d’aquests, 3 ho són a conseqüència de l’explosió de bombes de mà deixades sobre el terreny un cop el Bages i Manresa han caigut a mans dels franquistes.
Els traumatismes causen 43 ingressos. Hi ha poques fractures d’ossos llargs, sobretot de fèmurs i extremitats superiors, moltes no semblen que hagin de ser fruit del front de guerra sinó de la vida quotidiana. Cal considerar un cas d’accident miner.
Conclusions
La mostra de pacients és més nombrosa pel que fa al sexe femení. Pel que fa als infants, en falten molts; podria ser que fossin tractats als Sanatoris de Sant Joan de Déu o a la Clínica, però també hi hauria menys natalitat.
De la relació de casos atesos que compten amb diagnosi mèdica a la fitxa es pot concloure que el 34% són a causa de malalties o tractaments que podem qualificar de patologia ordinària, que tant es pot donar en un context de pau com de guerra.
D’altra banda hi ha un 24% de casos secundaris a ferides balístiques o a explosius (8%) i a traumatismes per accident o agressió (16%); hi ha força traumatismes en dones, no relacionables amb violència de guerra. Algunes ferides obertes evolucionen cap a la septicèmia i sorprenentment poques, a la mort.
El tant per cent més elevat, el 38%, és degut a infeccions. Per aparells, una tercera part d’aquestes són per afectació sobretot respiratòria, seguida de la digestiva; també trobem alguns abscessos superficials. Pel que fa a les malalties infeccioses més importants, la tuberculosi era molt prevalent en aquesta època pre-antibiòtica i només ingressaven els casos greus per a practicar drenatges, toracoplàsties i col·lapsoteràpia; els altres es derivaven al Sanatori del Miracle. El tifus era endèmic per la mala qualitat de les aigües de boca. La sarna era fàcilment contagiosa per la manca d’higiene, l’amuntegament en refugis i aixoplucs, i a la promiscuïtat, tot i que predomina a les dones.
Alguns casos (=/<5%) no es poden classificar amb la informació disponible.
Els primers ingressats
El primer refugiat registrat com a tal en el fitxer de l’Hospital de Manresa és del 30 de novembre del 1936. Es tracta de Bernardo Suañas derivat des del Socors Roig de Sallent. Té 18 anys, ha arribat a la població bagenca des de Huérmeces del Cerro, Guadalajara, i presenta un quadre mèdic de diftèria. No li van donar l’alta fins al 8 de febrer de 1937; va romandre hospitalitzat 71 dies.
El segon ingressat és del dia 11 de desembre, Francisco Herrera París. En la fitxa es fa constar que és un milicià de 26 anys que viu a Manresa al carrer del Carme número 10, però que és nascut a Almeria ciutat. No consta el motiu de l’ingrés, però sí que li van donar l’alta el 16 de gener de 1937.
El tercer ingressat va ser Valentín Peralta Benito de 70 anys nascut a Almorox, província de Toledo, però segons consta en la seva fitxa va arribar a Manresa procedent de Madrid. L’ingrés va ser el dia 12 de desembre i presentava una broncopneumònia; va morir el dia 10 de gener de 1937.
El quart, era un nen d’11 anys procedent de Madrid, Valentín Charcán Sánchez. Fou ingressat el 21 de desembre per una fractura en una cama i va ser donat d’alta el 6 de febrer del 1937. En la fitxa consta el nom dels pares: Desiderio i Eugenia.
I el cinquè ingressat va ser un soldat nascut a la Colònia Rosal: Cels Riu Rovira de 24 anys. La fitxa detalla que el seu ofici era fer de vaquer. La causa de l’ingrés va ser una apendicectomia. Va romandre a l’hospital entre el 30 de desembre i el 13 de febrer de 1937.
Lluny de casa i embarassades
Són especialment remarcables els casos de dones embarassades que amb llurs famílies o soles van haver d’emprendre el camí del desplaçament, algunes amb una bona prole. En el fitxer de l’Hospital de Manresa, consten 39 embarassades i es registren 9 naixements dels quals 6 són nenes i 3 són nens i d’aquests, dos neixen morts. Es produeixen tres avortaments, un d’ells de bessonada. Una embarassada ja és mare de sis fills quan va arribar a Manresa; es deia Isabel Arroyo Zurira, de 44 anys i era d’Almodóvar, Còrdova. Va ingressar a l’hospital el dia 11 d’octubre de 1938 i li van donar l’alta el dia 19; va tenir un avortament.
Dues embarassades més ja són mares de cinc fills: Julia Casabón Calvet de 34 anys va arribar a Manresa procedent d’Ontiñena, Osca. Va ingressar el 12 d’agost de 1938 i en va sortir el dia 24 del mateix mes. La fitxa no diu si va infantar durant aquest període. Aquesta família estava refugiada a la Fàbrica el Blanqueig d’en Viñas, de Manresa.
L’altra dona embarassada amb cinc fills era Josefa Garrido Ribera, de 38 anys procedent d’Almodóvar del Río, Còrdova. Aquesta família estava refugiada a Calders. El marit es deia Antonio Contrera Castillo.
Un cas també remarcable va ser el de Lídia Barrena Goñi, d’Eduayen, Guipúscoa. Aquesta noia, de només 17 anys i que ja era vídua, fou ingressada per donar a llum. L’embaràs deuria de ser d’un cert risc, atès que va romandre a l’hospital des del 5 d’octubre de 1937 fins el 22 de gener de 1938. Va tenir una nena.
Especialment dramàtic devia haver estat el cas d’Ana Giménez Moya, d’Alcalá la Real, Jaén, de 22 anys, també embarassada i que, segons la fitxa, “Se li ha mort un nen de 2 anys i ha tingut un avortament de tres mesos”. El seu marit era Pancracio Rosales Tremera. Aquesta parella estava refugiada a casa d’una família manresana que vivia al carrer d’Aragó, 26.
Amb la família nombrosa a l’esquena
Si prenem el model actual de família nombrosa, això és de tres o més fills (deixem de banda les excepcions), veiem que la franja més nombrosa és la de 16 famílies amb 5 fills; 18 famílies en tenen 3 i 12 famílies 4. Hi ha 6 famílies amb 6 fills, 2 amb 7, una amb 8, una altra amb 9 i una que en té 13. Aquest darrer cas és el de família procedent de Santa Lucía de Gordón, Lleó, formada pel matrimoni Felipe Arias García, de 65 anys, pagès, i Teresa Fernández Suárez l’edat de la qual no consta. Felipe Arias va ser ingressat a l’Hospital de Sant Andreu a causa d’una important infecció de sarna que el va fer internar 22 dies, entre l’11 d’octubre de 1937 i el 2 de novembre.
Oficis
Només en 50 fitxes consten els oficis dels ingressats. Destaca els 22 pagesos i jornalers, 5 ferroviaris i 2 xofers. La resta es reparteixen a raó d’un entre: cuiner, ebenista, empleat, filadora, fonedor, fuster, impressor, mecànic, miner, modista, moliner, muntador, obrer, pastor, peó, pescador, tintorer, porter, practicant-massatgista, sastre, venedor i serraller.
Militars (Tipologia)
El nombre de militars atesos que consten al fitxer de l’Hospital de Manresa durant el període que ens ocupa va ser de 77. De 38 no sabem la causa de l’ingrés. 13 presenten ferides de diversa consideració causades per armes de foc, metralla o fets de guerra i la resta per malalties comunes. El manresà Antoni Comas Besora de 25 anys d’edat és l’únic que consta com a mort; l’havien ingressat per un abscés o gangrena l’1 de setembre de 1937 i va morir el mateix dia a causa d’una hemorràgia. Estava enrolat en la Divisió Nord. Batalló de Metralladores núm. 4 al qual pertanyia la Centúria Roja de Manresa. Aquest batalló era el que estava aquarterat a la caserna del Carme de Manresa. La Centúria Roja de Manresa va ser la columna de milicians de diferents organitzacions polítiques i sindicals de la ciutat i comarca que va marxar al front del nord d’Osca el 28 de setembre de 1936.
En el llistat de militars regulars hi ha un comandant, dos tinents, un sergent i 59 soldats. Hi ha un guàrdia d’assalt, 3 guàrdies nacionals i un guàrdia de seguretat. Hi ha també 9 milicians.
Pel que fa als oficis, figuren 19 treballadors del camp, 3 xofers, 3 escrivents, 3 paletes, 2 cambrers, 2 dependents de comerç, 2 teixidors, 2 electricistes i un carnisser, embalador, estudiant, forner, guarnicioner, mecànic, motorista, peó, pintor, torner, vaquer.
Ferits i morts per explosions un cop acabada la guerra
En el fitxer hi ha registrats 3 morts i 6 ferits civils per explosions de bombes abandonades sobre el terreny després de l’entrada a Manresa de les tropes franquistes el 24 de gener de 1939. El primer fet luctuós va passar només cinc dies després. Els dos morts són pare i fill: Gabriel Coll Font de 39 anys i tintorer d’ofici casat amb Josepa Vila Lluch, i Francesc Coll Vila de 13, veïns del barri manresà de les Escodines. Segons el registre anotat en el “Libro de partes” de la Creu Roja, el fet va esdevenir-se el 29 de gener “a causa de haberles estallado una bomba de mano que encontraron en el campo, desde la cruz de Bufalvent al sanatorio de S. Juan de Dios”. Van ser ingressats el mateix dia a l’Hospital de Manresa i tots dos van morir el dia 31. En la fitxa de Gabriel Font s’explica que presentava: “Ferida a la part posterior de la cama esquerra. Ferida a la part posterior de la cama i peu dret amb pèrdua de fragments ossis. Va explotar-los una bomba de mà. Ahir, dia 30, va ser intervingut pel Dr. Soler i el Dr. Llatjós. Ha mort a dos quarts d’onze del dia 31”. I en la fitxa de Francesc Coll: “Amputació traumàtica mà esquerra i ferides de metralla al mateix braç. Ferida a la part lateral esquerra de l’hipocondri amb pèrdua de massa visceral. Ferides múltiples en diferents parts del cos. Va explotar-los una bomba de mà. Ahir, dia 30, va ser intervingut pel Dr. Soler i el Dr. Llatjós. Ha mort avui, dia 31, a dos quarts de vuit del matí”.
El tercer mort registrat a causa d’una explosió és el manresà Josep Bastardes Graell de 25 anys. Segons l’anotació a la fitxa va ser ingressat “per haver-li fet explosió una bomba de les dites de mà”. Va ingressar el 5 de febrer i va morir el dia 10.
Els ferits, per ordre cronològic, van ser:
Valentí Berengueres Llimaques, de 9 anys i domiciliat a Santa Maria d’Oló, va resultar ferit per explosió el 19 de febrer; sortia de l’hospital el dia 25.
Antoni Calsina Prat de 16 anys i domiciliat al Raval del Parrot, Sant Salvador de Guardiola, va patir ferides per explosió d’una bomba el 19 de febrer i va ser donat d’alta el dia 22.
Francesc Pascual Massó, de 14 anys i veí de Santpedor, va resultar ferit per una explosió el 19 de febrer i va rebre l’alta hospitalària el 21 de març.
Miguel González Galindo, guàrdia civil retirat de 63 anys i domiciliat a Artés, va resultar ferit el 22 de febrer per l’explosió d’una bomba de mà; fou donat d’alta el 2 de març.
Juan Caballero Olivar, de 15 anys, vivia a Callús i era originari de Chirivel, província d’Almeria. El dia 26 de febrer va resultar ferit a causa de l’explosió d’un artefacte en diverses parts del cos; li van posar la vacuna antitetànica i no va ser donat d’alta fins el 3 d’abril.
Ramon Fàbregas Martínez, d’11 anys, nascut a Puig-reig i domiciliat a Castellbell i el Vilar (barri de la Bauma), va patir ferides per explosió de bomba de mà el dia 7 de març i no va sortir de l’hospital fins el 13 d’abril.