El buidatge d’un vell fitxer conservat a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa amb 1.158 ingressos hospitalaris entre 1936 i 1939 fa sortir a la llum l’atenció donada per aquest centre sanitari a 321 persones refugiades de guerra d’arreu d’Espanya. D’aquestes, 219 eren acollides a la ciutat de Manresa, la resta fins a 102, ho eren en diversos municipis del Bages i del Berguedà.
Aquest treball té el seu origen en el contingut d’una caixa de fusta elaborada toscament i feta a mida de les fitxes que havia de contenir. En una de les cares del fitxer consta l’any 1939 pintat a mà, no hi ha cap altra inscripció. L’existència d’aquest fitxer es va fer pública el 20 de juny de 2024 a l’exposició “Els refugiats: L’altra cara de la Guerra Civil a Manresa”, del Museu de Manresa, en el marc del programa Memòria en Xarxa que promou la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i que va materialitzar l’Associació Memòria i Història de Manresa.
A més a més, del buidatge de les fitxes s’ha aconseguit establir que als manresans referenciats els acompanyaven 227 fills i hi consten 105 mullers/marits. Pel que fa a aquests darrers entenem que, en no posar l’edat dels marits, i si no es diu que estan al front de guerra o a altres llocs, formen part del contingent de refugiats de Manresa, acompanyant a la família i, per tant, els hem comptat.
Pel que fa als refugiats ingressats, però acollits només a Manresa, el resultat del buidatge de les fitxes l’hem comparat amb el llistat sorgit del treball de Josep Alert, de l’Associació Memòria i Història de Manresa, publicat l’any 20151 i en el qual hem detectat que comparteixen 36 noms. Fets els reajustaments corresponents, podem afegir als 2.378 refugiats del primer estudi 487 persones més que faria un total de 2.865 refugiats comptabilitzats. Alhora, aquesta xifra no és pas definitiva i la podrien modificar nous estudis que es puguin fer sobre el tema.
La informació sanitària que ofereixen aquestes fitxes, que és molt important, només és una part de la revolució que van viure els hospitals de la ciutat durant la guerra, amb l’adaptació d’equipaments diversos i del corresponent personal sanitari: l’Hospital de Sant Joan de Déu rebatejat com a Sanatori de La Culla, l’Hotel Sant Domingo, la Clínica Sant Josep, el Casal de la Vellesa posat al convent de les monges Reparadores i sobretot els hospitals militars habilitats, al mateix Hospital de Sant Andreu (Hospital Base), les Saleses, l’Institut Lluís de Peguera, la Salle del carrer dels Esquilets i la Torre Carreras. En aquest conjunt d’hospitals militars es registrarien 405 soldats morts, entre l’abril del 1938 i el gener de 1939 i s’hi atendrien incomptables ferits. Més d’un centenar d’aquests morts es van produir a l’Hospital de Sant Andreu. Al seu torn, els malalts tuberculosos es redirigien al santuari del Miracle que va prestar servei sanitari entre el 29 d’octubre de 1936 i el 15 de juny de 1937 amb metges interns i infermeres de l’Hospital de Manresa.
Una gran quantitat de refugiats van ser acollits per famílies manresanes, tot i que les successives allaus de gent d’arreu d’Espanya que fugia de l’avenç franquista, obligà la ciutat a habilitar altres indrets com la basílica de la Seu, fàbriques com el Blanqueig d’en Viñas o el convent de Sant Francesc. Tot plegat va suposar un gran esforç econòmic per a la municipalitat manresana que finalment va desbordar la capacitat d’ajuda de la ciutat. Cal dir que els desplaçats van arribar a suposar prop del 10% de la població manresana de la ciutat.
Aquest treball és una fotografia del contingut del fitxer que reflecteix una part de l’activitat de l’hospital, una altra capa que aclareix més el conjunt. En aquest web oferim un document fet a partir del buidatge amb els noms i les circumstàncies de 407 persones entre les desplaçades, els militars atesos que hi consten o les víctimes directes de l’activitat militar documentades. Aquestes dades s’han desglossat com indica l’índex. Acompanyem el treball amb una selecció de fotografies i reproduccions de documents.
Cal tenir present que les fitxes d’aquest treball estan emplenades desigualment i en moltes d’elles falten dades, així és que el resultat està condicionat per aquestes mancances. Per aquest motiu, us agrairem que ens comuniqueu qualsevol error que hi detecteu, sigui per inexactituds en les dades recollides o sigui per omissions. Podeu fer arribar les observacions de qualsevol tipus al correu memoria@memoria.cat.
1 Alert i Puig, Josep (2015). “Cens de refugiats a Manresa durant la Guerra Civil. Els protagonistes d’una història oblidada”.