Quan la meva germana, 2 anys més gran que jo, estava fent 6è de batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera (llavors l’únic que hi havia a Manresa), va organitzar, junt amb tres amigues més, un partit de futbol femení per al dia de Sant Tomàs d’Aquino (patró dels estudiants). Per Sant Tomàs es solien fer actes oficials (missa, esmorzar per als professors), actes esportius i culturals, com el teatre a la Sala Loyola que solia ser a la tarda.

A partir d’aquell partit de futbol femení de les noies de 6è, que es va fer per recaptar diners per al viatge de fi de curs, vàrem participar en molts altres partits que fèiem per la comarca i fora de la comarca (dic vàrem perquè la meva germana de bon principi em va fitxar com a jugadora); jugàrem a La colònia Guixaró, Sant Vicenç de Castellet, Moià, Centelles, Santpedor… etc. D’aquest equip en va sortir el SOFFMIC (Selecció Organitzada de Futbol Femení de Manresa i Comarca) ja que anàvem fitxant noies d’altres poblacions. Com que en principi aquests partits els solíem guanyar, quan es va organitzar la Copa Pernod, ens varen demanar si volíem participar-hi i així ho vàrem fer. Va ser com una lliga on hi participàvem uns 15 equips de tot Catalunya, amb el Barça i L’Espanyol inclosos. Va durar des del març del 1971 fins el març del 1972, amb les consegüents aturades de les vacances. L’equip guanyador va ser L’Espanyol. El nostre equip, el Soffmic, vàrem quedar a la meitat de la classificació.

Nosaltres en principi entrenàvem al Pujolet, però aviat ens varen fer fora, ja que deien que els espatllàvem la gespa i llavors vàrem anar a jugar al camp del Moià, perquè teníem unes quantes jugadores d’aquella població.

De la formació d’aquell equip aquest any en fa 50 anys. Estàvem preparant una celebració, però amb la pandèmia ho vàrem posposar. Esperem poder-ho celebrar aviat.