Un dron sobre els meus records

Records urbans

Fotografia antiga de la carretera de Vic, pavimentada amb llambordes. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

  • A la cantonada dels carrers Arbonés i dels Llops hi havia una botigueta dita “Cal Purgatori” on es venien comestibles. Era propietat de la germana del meu pare, la meva tia Ignàsia Bohigas Enrich. Al Passeig del Riu, els meus pares hi tenien un hort anomenat “Lo corral de les cabres”, on als anys 40 s’hi van fer una casa. Nosaltres veníem del carrer Santa Maria 26, on vam néixer el meu germà i jo. La casa del Passeig del Riu va ser enderrocada a principis del segle XXI expropiada per l’ajuntament de Manresa. Avui dia és una zona verda. Aquest hort era propietat de la meva besàvia Lluïsa Enrich Comas que va morir el 16 d’octubre del 1865 a causa d’una epidèmia de còlera que hi va haver a Manresa. L’hort va passar al seu marit Ignasi Bohigas Morros, el meu besavi.
  • Al final de la Muralla del Carme hi havia dues naus, una era la dels Bombers i l’altra de les anomenades Mandongueres, on venien les restes o menuts de l’escorxador municipal, situat al final del carrer Barcelona, actualment plaça Bages.
  • El “llavi tallat” era un senyor que tenia una botiga a la cantonada del carrer de la Mel amb Camp d’Urgell. Venia cafè i xocolata. Torrava cafè amb una màquina que tenia un dipòsit com una bola, amb foc a sota i una maneta. Es passava tota la tarda donant voltes a la maneta a la vorera del carrer. Per això d’aquesta botiga, avui abandonada, en deien “cal llavitallat”.
  • Normalment els carrers estaven fets amb llambordes de granit. Com que llavors el transport es feia amb carros i cavalls, el soroll de les llantes de les rodes i els crits dels carreters eren memorables. A penes hi havia automòbils, solament algun taxi. Fora d’això tot era silenci. De tant en tant podia passar algú demanant pells de conill.
  • Al carrer Urgell número 10 als anys vint del segle XX hi havia una botiga on es venien articles per a la pesca. En deien Ca la Sileta per la mestressa. Aquesta senyora es deia Concepció Santasusagna Serra i era cosina germana del meu avi Ramon Santasusagna Torrents. Estava casada amb Pere Rubiralta i tenien tres fills: Jaume, Pere i Filibert. Vivien al segon o tercer pis de la casa del davant, la casa Suanya, carrer Urgell 5-7. El fill gran Jaume va seguir el negoci i va transformar-lo més endavant en una botiga especialitzada en camises d’home. El fill petit Filibert i el pare eren membres de la Creu Roja. El Filibert era conductor de l’ambulància de Manresa; a més, tant ell com el seu pare formaven part de la banda de música de la Creu Roja. El pare hi tocava el timbal. Quan es feien les processons religioses, hi anaven lluint l’uniforme de la Creu Roja. Actualment la casa està ensorrada i hi queda un solar buit.

 

 

Últims records

Buscar a tot memoria.cat