Jo hi era

Quan volien fer passar els cotxes per sota de la Bonavista

A finals del proper mes de maig se celebraran les dotzenes eleccions municipals de l’actual etapa constitucional. Remarquem que són les dotzenes de l’actual etapa perquè existeix una certa tendència a parlar erròniament de quaranta-quatre anys d’ajuntaments democràtics, quan d’eleccions municipals democràtiques se’n van celebrar unes quantes abans del llarg parèntesi franquista. La tornada de les urnes a la funció d’elegir la totalitat del consistori es va esdevenir el 4 d’abril de 1979, i la primera renovació va ser convocada per al 8 de maig del 1983. Ara que ens hi tornem a apropar, pouar en els records de la tasca informativa permet fer troballes interessants. Com ara que en aquella primera renovació, fa quaranta anys, l’alcalde aspirant a la reelecció va presentar, amb el més descarat dels oportunismes electoralistes, una proposta d’ordenació de la plaça Bonavista d’una ambició considerable i que mai no va passar de l’estadi de plànol i maqueta.

El projecte va ser presentat tot just unes hores abans que comencés la campanya electoral oficial. Si aquesta s’iniciava amb l’enganxada de pasquins a les zero hores del dissabte 16 d’abril, durant el matí del divendres 15 l’alcalde Joan Cornet, essent regidor d’Urbanisme el també socialista Ramon Puig, va ensenyar la que volien que fos la Bonavista del futur: circular, com acabarà essent, però força més complexa que la solució que finalment se li ha donat, ja que es preveia que la carretera de Vic hi passés soterrada i que l’interior del cercle fos practicable per als veïns amb finalitats d’esbarjo.

Satisfets, els socialistes exhibien la maqueta al mig de la sala de columnes (se’n diu així perquè n’hi ha dues) de la casa consistorial i donaven els detalls oportuns. Al diari Regió7 ho vam explicar d’aquesta manera: «El projecte de remodelació radical de la plaça Bonavista, elaborat per encàrrec de l’Ajuntament, que fou presentat ahir, contempla el pas soterrat de la carretera de Vic, una plaça circular d’uns cent metres de diàmetre amb dos nivells, un pas inferior i una plaça per a vianants, un llac semicircular, tres placetes triangulars amb terra, arbres, bancs, etc., i l’eixamplament dels primers metres de la carretera de Santpedor i la carretera de Vic. També preveu una actuació per resituar molt a prop de la plaça els veïns i comerços afectats per l’enderroc de l’illa formada per carretera de Vic, Bisbe Comas i Verdaguer, previst des de fa molts anys i que és el que dona grandiositat a aquesta plaça».

La idea de soterrar la travessia de la carretera de Vic i mantenir la resta de circulació en superfície tenia la seva lògica en el fet que el volum de trànsit per aquella artèria era molt superior a la dels altres vials que desembocaven a la cruïlla. Si avui ja hi ha diferència, llavors era més accentuada, perquè la ciutat no comptava amb la ronda de circumval·lació que ha reduït una gran part del trànsit de pas.

Els socialistes van guanyar les eleccions de 1983 a Manresa per majoria absoluta, Joan Cornet va repetir com alcalde i Ramon Puig com a regidor d’Urbanisme, però les mans lliures que els donava la situació no van fer que la seva proposta per a la Bonavista anés més enllà de l’estadi de maqueta ben aviat oblidada. La causa era òbvia: al marge que fos exagerada o no, per fer-se realitat necessitava que l’Ajuntament completés l’adquisició de tots els edificis de l’illa triangular, procés que s’ha desenvolupat de mica en mica, finca per finca, amb participació successiva de tots els alcaldes, entre notables complexitats i mirant d’evitar que les presses es paguessin cares al jurat d’expropiacions.

Pendent dels darrers enderrocs i del projecte d’urbanització de la darrera part guanyada, la Bonavista és avui una rotonda que ha agilitzat la circulació, i ningú no ha pensat més en passos soterrats per als vehicles ni en muntar una zona d’esbarjo a l’interior de l’anella circulatòria.

 

Últims records

Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Buscar a tot memoria.cat