Cursa de fons

El perquè la mesquita Al Fath és a la fàbrica del Salt de Manresa

 

Els centres de culte musulmà a Manresa s’han situat al teixit urbà de la ciutat, fet que ha estat referent per altres ciutats. Com ha estat possible?

La població de religió musulmana, sobretot originària del Marroc i de l’Àfrica central, ha crescut a Catalunya de forma notable durant els darrers 20 anys. Aquest creixement ha estat particularment intens a Manresa i altres ciutats i pobles de la Catalunya Central.

A Manresa, les persones d’origen marroquí van passar de pocs centenars als anys 90, a 1800 l’any 2001, i han anat creixent fins als més de 6700 l’any 2020.

Fins a l’any 2001, l’única mesquita de Manresa era un petit local situat en un primer pis del carrer Cantarell, prop de la “Bodega Andaluza”. El local s’havia fet petit i estava en condicions ben precàries. Llavors tot es va accelerar quan la propietària del pis va decidir fer-los fora. Una propietària defensada per l’advocat manresà Josep Vives. Els llogaters tenien molts pocs mesos per marxar-ne.

A la recerca d’un nou emplaçament

Jo llavors era regidor d’habitatge, rehabilitació i d’activitats, i presidia el consell d’administració de l’empresa pública Forum (Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa S.A.). Em vaig reunir amb l’Abdulah Ammouch, president del Centre Cultural Islàmic de Manresa, per recollir la seva inquietud i procurar orientar-lo en la recerca d’un local alternatiu. De forma que vàrem quedar que abans de tancar tractes amb ningú, ens consultés a l’Ajuntament sobre els llocs que anaven visitant i veien interessants per posar-hi la mesquita. Llavors revisaríem si l’ús religiós hi era permès o no, i de si en el lloc escollit hi prevèiem un conflicte potencial fort que era millor evitar. Es tractava de trobar un lloc digne dins del nucli urbà, que complís les seves necessitats i que no provoqués un fort rebuig.

Recordo que havien mirat baixos de cases que a sobre hi tenien pisos, amb les entrades de l’escala dels veïns i de la futura mesquita ben de costat o compartides. Ja es veia que no era una opció gens recomanable.

Què passava llavors a la Fàbrica del Salt

Entretant, a la Fàbrica del Salt, dita també de l’Aranya, situada a la via Sant Ignasi cantonada amb el camí de la Cova, hi havia moviment. L’Ajuntament havia proposat a l’empresa público-privada Projectes Territorials del Bages de comprar-la i rehabilitar-la, donant-li usos que dinamitzessin el Nucli Antic. L’empresa va fer gestions per comprar els diversos pisos que eren de propietaris diferents, però no van poder arribar a acords amb tots. Vaig intentar acostar posicions però, finalment, el propietari de la planta baixa demanava un import desorbitat, i va ser una oportunitat perduda.

Poc després, entre l’Ajuntament i l’empresa municipal d’habitatge i rehabilitació Forum S.A. estàvem redactant un pla urbanístic Escodines – Via Sant Ignasi per remodelar aquell sector. I anàvem comprant finques per posicionar-nos-hi i millorar el barri. En aquest marc, Forum vàrem adquirir les dues plantes de dalt de la Fàbrica del Salt per un bon preu.

Aquelles plantes de la fàbrica que llavors tenien un ús sobretot de magatzem, es van buidar i van quedar disponibles. El pla especial obria la fàbrica a usos diferents de l’industrial, i li donava moltes possibilitats. Fins i tot l’ús de taller-habitatge tipus lofts. No hi prevèiem una actuació immediata. Era posicionar-nos pel futur.

I aquí enllacem de nou amb la història de la mesquita. S’acabava el termini final per tancar la precària mesquita del carrer Cantarell, i la comunitat no trobava alternativa per mantenir el lloc de culte.

Com a solució urgent, provisional i temporal, Forum va fer possible que se situessin a la segona planta de la fàbrica del Salt. Era un pas de gegant respecte al que tenien. Molt més espai i en millors condicions. Van usar-la de forma provisional uns mesos. Aquest emplaçament, cèntric, ampli i menys conflictiu que tots els altres que havien anat proposant, els va portar a sondejar els diferents propietaris de la fàbrica, i l’Abdullah ens va venir a veure explicant que s’havien posat d’acord amb el Sr. Lladó per comprar-li la primera planta de la fàbrica.

Una decisió de ciutat

Aquesta era una qüestió important, una decisió de ciutat, i que calia valorar-la des del govern de forma col·lectiva. Primer vaig trucar al Sr. Lladó per confirmar el compromís. Em va dir que s’havien posat d’acord per la venda, però que si des de l’Ajuntament no es veia clar, estaria disposat a fer-se enrere.

Vaig portar el tema a la reunió del consell polític del govern d’esquerres PSC- ERC-ICV. Ho vàrem valorar tant des del punt de vista del dret i de la llibertat de culte, com de la normalitat de situar la mesquita dins de l’entorn urbà i no a la perifèria. També valoràvem el fet de situar-la en aquest lloc a l’entorn del riu on hi ha temples d’altres religions, i l’impacte sobre les Escodines, el barri on es situava, que estava en una situació deprimida, i dels riscos de rebuig i conflicte que podia portar.

Finalment vàrem decidir de forma col·lectiva que era el millor emplaçament possible, tot i saber que no agradaria a tothom. Va ser una decisió de govern, que va provocar el disgust i l’enuig de l’Associació de Veïns de les Escodines, el meu barri d’origen. Algunes persones van considerar que jo els havia traït. Era un moment difícil pel barri, i en el que l’Associació de Veïns no havia paït el canvi cap a la diversitat de la seva població, sobretot als carrers més antics. Cosa que ara és ben diferent i l’Associació treballa molt bé incorporant aquesta diversitat cultural i d’orígens a la seva activitat.

En el moment que es va saber la notícia que la mesquita es faria a la fàbrica del Salt i es creava reacció entre el veïnat, va ser fonamental la posició decidida del Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa, on participen persones de diferents confessions: comunitats catòliques com les de La Cova o el convent de Santa Clara, musulmans, budistes… El seu posicionament va ser clar i públic donant suport a aquesta ubicació de la Mesquita al centre de Manresa. I també va anar bé el suport de la Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat.

L’any 2005 es va obrir a Manresa la nova mesquita de l’Associació Cultural Islàmica del Bages i van fer una jornada de portes obertes. Hi vaig assistir amb la convicció que havíem pres una decisió valenta però encertada.

Una nova mesquita al carrer de la Sèquia

Després la mesquita va superar alguns conflictes interns que van desembocar en la creació d’una altra entitat, l’Associació Cultural Islàmica de Manresa, que es va instal·lar en uns baixos al carrer de la Sèquia de Manresa. Abans d’obrir-se va provocar recel i oposició entre els veïns més propers, però no ha donat problemes. Jo llavors era regidor responsable de donar les llicències d’activitat i la mesquita que demanaven complia tots els requisits legals. Tot i tenir pisos a sobre, l’edifici donava a dos carrers; per un carrer s’entrava a la planta baixa on aniria la mesquita, i per altre als pisos. Això era un avantatge.

Des de 2021, la mesquita Mosab ibn Omair del carrer de la Sèquia té projectes per anar-se’n cap a un local molt més gran al polígon Dels Dolors.

Intents de fer fora la mesquita de la Fàbrica del Salt

Va ser l’any 2013, quan havia recuperat el govern, que CiU va qüestionar la ubicació de la mesquita de la Fàbrica del Salt. La considerava un handicap per la recuperació de Les Escodines, i que caldria molta inversió per adaptar-la a la normativa vigent en temes de seguretat. I va intentar que es traslladés a uns terrenys lliures al barri de la Balconada. I encara van fer un segon intent després, proposant que la mesquita es traslladés a la fàbrica dels Polvorers. En el primer intent, el de la Balconada, ja van descobrir aviat que es posarien en un conflicte seriós del qual acabarien fent-se enrere. Sobretot per l’oposició del barri. I de la pròpia comunitat musulmana, del Grup de Diàleg Interreligiós i dels partits polítics d’esquerres de l’Ajuntament.

El segon intent era més degradant. Es tractava de situar el lloc de culte a la fàbrica dels Polvorers, al costat de la carretera vella de Barcelona, en un lloc marginal i amagat de la ciutat, difícil d’arribar-hi a peu i sense aparcament. Va tenir l’oposició de l’entitat propietària de la mesquita Al Fath, i un escàs recorregut.

Actualment la mesquita Al Fath de la Fàbrica del Salt, a la Via Sant Ignasi, té nous accessos, noves instal·lacions i s’ha adaptat als nous requeriments urbanístics i de seguretat. Té una junta amb persones formades i ben preparades, i amb una voluntat clara de ser part de la ciutat. Un repte que no sempre és senzill, però al que hem de contribuir.

 

 

 

Últims records

Sense toros a la ciutat, no podia ser torero

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

De tites

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

Blau

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

17. Festa Major. Mestre Larrañaga. Exercicis Espirituals. Parada del Jeroni. Sindicat Vertical. Inauguració de l’església de Valldaura. Amb ulls de nen

Joan-Esteve Guillaumet
Joan-Esteve Guillaumet Pérez

La tova persistència de la memòria

Xavier Domènec
Xavier Domènech Sala

Van caure de la trona del Convent de Santa Clara (any 1935)

Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó
Buscar a tot memoria.cat