Jo hi era

«Papotes» negres i de colors

Ha tornat i passat la Setmana Santa, a Manresa amb dues processons que potser són tres: la recuperada del Diumenge de Rams, dita «del silenci», i la de Divendres Sant, que és la que penso que en són dues encara que els organitzadors insisteixin en el contrari. Dues que comencen juntes, una darrera l’altra, al mateix lloc i hora, i que segueixen el mateix itinerari, però que es van distanciant fins convertir-se en realitats autònomes que evolucionen cadascuna al seu ritme. Per una banda, al davant, els Armats i tots els passos i confraries excepte una. I al darrera, al seu aire pausat, el pas i la confraria de l’Esperanza Macarena, que connecta la Setmana Santa manresana amb la gran festa penitencial de Sevilla i d’Andalusia (sí, ja sé que «festa penitencial» sembla un oxímoron, però la vida n’és plena, d’aquestes paradoxes).

Quan veig passar les processons actuals em venen records de la meva infantesa al barri vell, als carrers de Sobrerroca i de Sant Miquel, i de baixar al carrer a veure passar les processons o de contemplar-les des del balcó de darrera del pis de Sant Miquel que donava al pati de l’Ateneu amb bona visió del carrer de les Piques. Per gaudir-la millor calia baixar a la Plana perquè allà els Armats feien la coreografia que anomenaven l’Estrella. Recordo també que en una de les processons tots els qui desfilaven amb els passos anaven de negre, inclòs el barret cònic, mentre en l’altra lluïen colors diferents, i els pares m’explicaven que eren «els gremis». I també recordo que de la peça que cobria el cap i la cara dels penitents o natzarens la tieta Francisqueta en deia «papotes».

No ho he trobat als diccionaris, excepte en castellà com a deformació de «papa» (patata). Potser en realitat en deien «capotes» i les meves oïdes m’enganyaven? Però no em corregien pas quan jo repetia la paraula. Es veu que la correcta és «cucurulla», i al País Valencià utilitzen «cucurutxa», que ve a ser un empelt entre cucurulla i caputxa, però també la feminització del cucurutxo. Ben mirat, el que aguanta la tela que cobreix el cap del penitent és un cucurutxo cap per avall. I un cucurutxo és un cucurull, germà de la cucurulla.

 

Últims records

Sense toros a la ciutat, no podia ser torero

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

De tites

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

Blau

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

17. Festa Major. Mestre Larrañaga. Exercicis Espirituals. Parada del Jeroni. Sindicat Vertical. Inauguració de l’església de Valldaura. Amb ulls de nen

Joan-Esteve Guillaumet
Joan-Esteve Guillaumet Pérez

La tova persistència de la memòria

Xavier Domènec
Xavier Domènech Sala

Van caure de la trona del Convent de Santa Clara (any 1935)

Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó
Buscar a tot memoria.cat