Observant la vida

Manresans a la tancada en suport a Xirinacs

 

El 9 de gener del 1971, vaig participar amb mitja dotzena de manresans a la tancada d’una cinquantena de persones, a l’església de Santa Maria del Camí terme municipal de Veciana (Anoia), en solidaritat amb Lluís Mª Xirinacs, que en aquells moments es trobava retingut a l’Hospital Clínic sota control d’inspectors de policia.

El text d’Antoni Dalmau, mort el mes de gener d’aquest 2022, «El pas de Lluís Mª Xirinacs per l’Anoia (1967-1973)», publicat a la Revista d’Igualada el setembre del 2017, explica la tancada i cita la crònica que en va fer el mateix Xirinacs en el seu Diari de 21 dies de vaga de fam per Catalunya (p.69-70):

«….la nova del meu trasllat desorientà molta gent, però s’aplegaren al vespre una cinquantena de persones decidides. Aprofitaren la nit: llegiren, discutiren i pregaren. A les tres de la matinada vint guàrdies civils d’Igualada, de Capellades i de Calaf envoltaren l’església tancada i la rectoria també tancada i començaren a forçar les portes i d’amenaçar els de dins, prenent per reclam un home del poble. En Saixa, el fill de la Vicenta, amb divuit anys, que viu a casa, tingué prou fermesa d’esperit per orientar els dejunants en tots els assumptes pràctics. La guàrdia civil volia entrar de totes maneres. Li fou negada l’entrada. Ells tenien ordres d’actuar pacíficament i de desallotjar el temple abans de les vuit del matí. Fora feia molt fred. Van fer foc. Estaven molt enfadats. El fred i l’enuig els feren perdre els estreps. Cremaren llenya sense demanar-la. Feren servir bales de palla dels pagesos sense demanar-les i sense retornar-les a llur lloc. Desinflaren les rodes d’alguns cotxes. Tragueren les corretges de transmissió i arrencaren les bugies d’un altre cotxe. Espiaren a les noies per la finestrella del wàter. I tingueren paraules molt poc correctes per a les noies. En resum: la Benemèrita, aquella nit, en comptes de reprimir el «gamberrisme» el va practicar.

Al matí següent amenaçaven de tirar les portes a terra. Algú va avisar Mn. Genís Padrós (rector de Sta. Maria d’Igualada i vicari episcopal). Abans que vingués, els de dintre obriren la porta del temple. Una dotzena de guàrdies civils amb el Capità al davant hi entraren apuntant amb metralletes. Quan agafaren el primer dels tancats, tots es posaren a cantar «Deu-me la fe dels profetes» i altres cançons. Els prengueren a tots les dades personals i els escorcollaren tot el que portaven. Més tard vindrien les declaracions i la imposició de multes: unes dues-centes mil pessetes en total…»

A alguns dels participants se’ns retirà el passaport. Si això no es resolia, personalment a mi això m’impediria formar part de l’equip de tècnics de la Fàbrica Nova que aquell estiu visitaríem la ITMA (Fira Internacional de Maquinària Tèxtil) que es feia a París. Vaig acudir al gabinet jurídic d’en Marc Viader (actualment també col·laborador de «Records Personals»), i gràcies a la seva eficient gestió vaig recuperar el passaport.

La crònica d’aquest esdeveniment que visquérem, feta pel mateix Xirinacs, amb precisió i agudesa, m’ha semblat prou interessant per fer-ne partícips els lectors d’aquesta secció del portal «Memòria i Història de Manresa»

 

Últims records

Recordant què havia sentit a dir sobre l’església del Carme el 1936

Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó

Sense toros a la ciutat, no podia ser torero

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

De tites

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

Blau

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

17. Festa Major. Mestre Larrañaga. Exercicis Espirituals. Parada del Jeroni. Sindicat Vertical. Inauguració de l’església de Valldaura. Amb ulls de nen

Joan-Esteve Guillaumet
Joan-Esteve Guillaumet Pérez

La tova persistència de la memòria

Xavier Domènec
Xavier Domènech Sala
Buscar a tot memoria.cat