Els primers dies de febrer d’aquest 2023, entre la sortida i l’anunci de sengles glopades d’aire fred amb nevades a cotes relativament baixes, el diari Regió7 ha remenat l’hemeroteca per anar a buscar una experiència realment glacial, la dels primers dies de gener de l’any 1985. Va nevar, i tot seguit es va produir una glaçada intensa i persistent que va fixar la neu i la va endurir Les conseqüències van anar de problemes de mobilitat a escoles tancades, passant per la sobrecàrrega de feina als serveis hospitalaris de traumatologia, sobrepassats per l’allau de cames trencades i canells desllorigats.
Amb el seu permís voldria portar a aquest espai uns paràgrafs de la informació d’aquells dies a l’esmentat diari (on aquest servidor ja escrivia coses a canvi de diners i satisfacció), i amanir-ho amb un record personal, com pertoca a la secció.
Comencem per la primera part. A la pàgina 6 de l’edició del dissabte 12 de gener Regió7 informava del següent:
«L’onada de fred d’aquests darrers dies no ha estat l’«onada del segle» a Manresa, sinó la tercera més freda de la segona meitat de segle, segons va informar Joan Segarra, impulsor i mantenidor de l’observatori meteorològic de l’Escola Universitària Politècnica. Joan Segarra va informar dijous al vespre, en el decurs del programa radiofònic Sense Embuts d’Ona 7 Ràdio, que els valors assolits els darrers dies estan per sota dels corresponents als primers dies de 1971, en què es va arribar a 19° i es va estar vuit dies seguits amb mínimes per sota els ‑10°. D’altra banda, el 1962 es va arribar a ‑18°. La famosa onada de fred de 1956, a Manresa, va ser força menys greu que aquestes tres, ja que la temperatura més baixa va ser de ‑15° i l’onada va durar només quatre dies».
«Segarra va explicar també que la persistència del fred s’ha degut, en bona part, al fet que la capa de neu ha reflectit durant el dia els raigs solars i ha impedit escalfar la terra, la qual cosa ha provocat unes nits molt més gèlides que si hagués desaparegut la neu. D’altra banda, va afirmar que si bé la nevada era perfectament prevista, no passava el mateix amb la glaçada posterior. ‘Si en produir-se la nevada, com en altres anys, s’hagués tallat l’entrada d’aire fred, la nevada hagués estat forta però tot seguit un temps bonancenc s’hagués endut la neu en pocs dies. Però el corrent d’aire fred no s’ha tallat i ha provocat les grans gelades, i la neu gelada ha reflectit l’escalfor del sol’. Segarra va dir més concretament que ‘l’habitual en els darrers anys és el contrari: que la nevada coincideixi amb una etapa de bonança’».
«Manresa és catalogable com una ciutat ‘bastant freda’, segons Joan Segarra, ja que amb les estadístiques a la mà ‘la mitjana de dies de gelada és de seixanta o setanta cada any; un índex semblant al de Burgos, Valladolid, Pamplona i Vitòria’».
(Sense Embuts era un programa produït i emès per Ona 7 Ràdio, emissora municipal, que dirigia i conduïa el director de Regió7, Gonçal Mazcuñán, i en el que aquest servidor feia de guionista alhora que intervenia en la conversa amb el convidat).
I ara, el record personal, purament visual, que se situa aquells dies a la plaça Clavé, pujant Urgell a la dreta. Una petita botiga tenia, com altres, un gruix de neu al davant, tant a la calçada i la vorera com al graó d’accés a l’establiment. Vaig veure com de dins emergia una mestressa amb una gran olla fumejant: aigua bullent que va abocar sobre la neu endurida. D’entrada va semblar que funcionava, perquè es va començar a desfer i en lloc seu va aparèixer un bassal d’aigua. Però de forma quasi immediata aquella aigua es va congelar del tot, i la solució es va convertir en problema i en catàstrofe: si amb la neu calia anar amb compte, amb el gel transparent i dur com una pedra la relliscada era segura. La bona dona va tornar-ho a provar amb més aigua calenta, i el resultat va ser el mateix. La baixa temperatura atmosfèrica frustrava l’estratègia. En una situació com aquella les úniques eines eficaces eren la potassa que l’Ajuntament escampava per on podia, i els mitjans mecànics per trencar el glaç: pales, pics, martells…
Al cap d’unes hores la pista de patinatge havia desaparegut. Ignoro quina estratègia va utilitzar la botiguera.
