Quan era petita la mare em feia anar a comprar el pa al forn del barri. Com que vivia a la carretera de Vic, el que ens quedava més proper era el forn de Cal Massana. Anava amb la coixinera del pa, tal com en dèiem llavors de la bossa del pa, que era de roba. Normalment compràvem el pa cada dia, ja que no hi havia la possibilitat de congelar-lo com avui en dia, a les cases no hi havia els congeladors domèstics actuals. Solíem comprar una barra de quilo.
La fornera agafava la barra i la pesava. Com que mai solia pesar el quilo hi afegia la torna, o sigui el que faltava per arribar al quilo. Solia ser un crostó o qualsevol altre trosset d’una altra barra. De camí de tornada, que no era gaire més de 50m, aquesta torna desapareixia, ja que me la menjava tota i, per tant, ja no arribava a casa. Pel que sé, solia ser una cosa normal entre les criatures que anàvem a comprar el pa.
