El mes d’abril de 1979 entrevistava a l’Àngel Tanyà i Sanfeliu (1900-1985), l’Angelet de Can Sala, pagès i masover, conversa que va ser publicada al Regió 7 el 17 d’abril. La raó era prou interessant, havia estat alcalde i regidor de Sant Fruitós de Bages en diferents períodes durant la República (del 1934 al 1937) i el punt més important, el fet d’haver aconseguit portar aigua corrent, a l’abast de tots els veïns, al municipi, l’any 1934. Fins llavors l’aigua es bombava des del Llobregat pel balç (Tolega) amunt fins a les Brucardes, salvant-ne el desnivell, on encara hi ha el dipòsit a les terres que eren d’en Manel Brucart, que havia estat alcalde des del 1904 fins al 1916.

L’Angelet argumentava que pel cost de tenir aigua d’aquesta manera, feia que la ploma fos molt cara i pocs podien abonar-la. El fet va ser obtenir l’autorització de la Junta de la Sèquia i els tràmits a la Generalitat, per dur-la des de la sèquia, prop de Sant Iscle, en el mateix terme municipal de Sant Fruitós, fins al poble. Així com els recursos per fer uns nous dipòsits, ja que l’aigua venia pel seu propi impuls, semblant com va des de Balsareny fins al parc de l’Agulla. Deia que, amb la despesa d’un any de bombar l’aigua de l’anterior captació, havien fet tota la nova estructura, aprofitant-ne fins i tot les canonades de l’altra. Va parlar d’això i de moltes coses més, de com feien, poso per cas, el passeig fins al bosquet, la biblioteca, treballant-hi, amb altres persones, els diumenges.

Per tot plegat va ser represaliat, convertit en treballador disciplinari, malgrat haver defensat i salvat el seu amo i el capellà del poble.

El gener de 1942 tornava a casa on l’esperaven la dona i les tres filles. La sèquia ha estat determinant pel creixement de Sant Fruitós, i a l’Àngel Tanyà li van fer pagar la seva gestió pel benestar de tothom. I goso afegir que el seu mateix poble li deu, encara, un públic reconeixement.