La CODEP, 15 anys de lluita per l’ensenyament públic (1996-2011) - Memoria.cat

Temps passat amb mirada d'ara

La CODEP, 15 anys de lluita per l’ensenyament públic (1996-2011)

El 28 de març de 1996 es va constituir a Manresa la CODEP, Coordinadora de Defensa de l’Ensenyament Públic, sorgida arran de la necessitat de coordinar i unir esforços per defensar els interessos comuns dels centres públics, davant de les administracions. Es va crear arran dels dèficits de la llei general d’educació LOGSE, que tot i aportar elements positius admetia les retallades, mantenia els dèficits de serveis i potenciava els centres privats i concertats…

El detonant però va ser la polèmica pèrdua d’un dels 5 instituts. A finals de febrer del 96 es va elaborar el “Manifest per a un cinquè institut” i es van emprendre múltiples accions: recollida de signatures, fer públic el manifest i fer-ne bustiades, convocar manifestacions i talls de carretera, presentació de recursos legals… també es van dur a terme reunions amb les administracions, que no van fer marxa enrere. Amb la creació de l’IES Guillem Catà es van fusionar l’institut Fius i Palà i l’IES Bages. Davant de tants desgavells, urgia la creació de la CODEP, una entitat formada per docents, pares d’alumnes i representants sindicals i partits polítics, per junts defensar l’ensenyament públic.

El mes de juny, un cop acabat el curs, la CODEP, denunciava entre altres: problemes de mapa escolar, manca de places de llars d’infants, poques de Cicles Formatius i Programes de Garantia Social, també problemàtiques de transport i menjadors escolars… Aquell setembre del 96 va ser calent i es va fer palès el dèficit de places per la pèrdua del cinquè institut.

Al llarg de 15 anys es van realitzar reunions mensuals on es posaven a debat temes d’interès pels centres públics, prioritàriament de Manresa. Es van fer nombroses reunions amb el Consell Escolar Municipal, el Consell Comarcal i les Delegacions d’Ensenyament. El 2002 es va imposar una nova normativa encara més regressiva, la “Ley de Calidad Educativa” (LOCE), que suposava la pèrdua d’autonomia educativa, el retrocés en valors de la laïcitat, canvis curriculars, imposició d’històriques centralitzades, decret amb més hores de castellà, i la pèrdua de capacitat de decisió dels claustres, AMPES i dels Consells Escolars… Com a resposta, es van organitzar arreu del país nombrosos actes i manifestacions en contra, en els que la CODEP hi va tenir un especial protagonisme.

Els temes que van ser més polèmics, amb confrontació amb els responsables de l’ajuntament, sorgien arran de les zonificacions dels centres educatius, els itineraris pedagògics i una irracional i desigual distribució de l’alumnat nouvingut o amb necessitats educatives especials.

En el difícil repte de distribuir de forma equilibrada l’alumnat, és van fer propostes per aconseguir que cap centre públic o concertat tingués a P3 menys d’un 10% d’alumnes, amb famílies immigrades ni més d’un 50%. Tot i aconseguir lleugeres millores, no es va contrarestar els efectes de la desigual localització dels centres. Encara ara és un problema no resolt per no haver-ho afrontat degudament en aquells moments. Un altre tema va ser la denúncia de la provisionalitat dels centres ubicats sovint en “cargoleres” amb limitades condicions i espera de la construcció definitiva.

En la trajectòria d’aquests 15 anys de la CODEP, em venen a la memòria algunes de les persones que més s’hi van implicar: Fina Barroso, Jacob Montsech, Felip González, Ramón Vancells, Anna Vidal, Pilar Bosch, Dolors Nadeu, Jaume Serra, Daniel Gràcia, Ester Plans… A l’inici del 2011, el Jaume Serra, la Fina Barroso i jo mateix vàrem fer pública la dissolució de la CODEP, per la manca de relleu i també per la positiva creació de la F.A.M.P.A. Malgrat que els resultats no van ser del tot òptims, valorem d’aquests anys (amb 124 reunions), el fet de la coordinació a partir del debat, la presentació de propostes, la representativitat en la lluita per tal de dignificar l’ensenyament públic.

Últims records

Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó
Jaume Grandia i Cortina
Jaume Grandia i Cortina
Jaume Grandia i Cortina
Jaume Grandia i Cortina
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Joan Requesens i Piquer
Buscar a tot memoria.cat