Jo hi era

El viaducte que Tarradellas no va inaugurar

Els qui viatgen en cotxe de Manresa a Terrassa, o a l’entrada Nord de Barcelona, i es volen estalviar el peatge, saben que poden utilitzar la carretera de la Bauma, o C-58; això sí, saben també que hauran d’aixecar el peu de l’accelerador diverses vegades, perquè abunden els trams de velocitat limitada, i si els toca anar darrera d’un vehicle lent potser trigaran a trobar un tram on l’avançament no estigui prohibit. Aquesta via que ens sembla tant insuficient va suposar tanmateix tota una revolució quan va ser completada fa quatre dècades. Aquest any n’ha fet quaranta que es van inaugurar el viaducte i el túnel de la Bauma, que permetia l’enllaç directe entre la nova carretera i la de Manresa a Abrera; durant uns anys, l’enllaç s’havia fet a través dels tres nuclis del riu de Castellbell i el Vilar, els veïns dels quals van finalment perdre de vista el notable volum de trànsit de pas.

Com que avui no tinc gaires ganes de treballar, deixaré que ens ho expliqui l’enyorat Josep Maria Pintó, en aquells temps corresponsal de La Vanguardia, on va publicar el 19 de març de 1980, l’endemà de la inauguració, una crònica on es recollia la història de la millora. Traduïm de castellà: «El Pla General de Camins de la Generalitat, de 1935, contenia com a via metopolitana més important la que havia d’unir Barcelona i Manresa a través de Sabadell i Terrassa, amb la quan s’enllaçaven quatre grans centres industrials. En aquest itinerari, la Diputació barcelonina va començar, l’any 1967, a millorar la carretera d’accés a Manresa pel Llobregat, finalitzant les obres el 1974. Per la seva banda, l’Estat va construir l’autopista de Barcelona a Sabadell i Terrassa, obrint-la al trànsit el 1975; la Diputació va construir el tram de carretera des de la sortida de Terrassa fins La Bauma, inaugurat el 1976».

Continuava el periodista manresà: «Per completar l’itinerari de Barcelona fins Manresa només faltaven dos trams; el primer, des del final de l’autopista fins l’inici de la carretera provincial, al terme municipal de Viladecavalls, d’uns 2 quilòmetres de longitud i que correspon a l’Estat; el segon, des de La Bauma fins les proximitats del túnel de Castellbell, en l’accés a Manresa pel Llobregat, a càrrec de la Diputació, tram que ahir es va obrir al trànsit».

La inauguració havia d’anar a càrrec de Josep Tarradellas, que presidia alhora la Generalitat provisional i la Diputació de Barcelona, llavors al palau de la plaça de Sant Jaume: va ser el truc que van idear per donar-li despatx, pressupost i personal. Tarradellas va al•legar finalment un problema d’agenda i va delegar en el vicepresident de l’ens provincial Francesc Martí Jusmet, que seria president al cap de poc, i més tard delegat del Govern espanyol a Catalunya.

No van passar ni deu anys abans que la utilitat del túnel i el viaducte es veiés superada per l’autopista de peatge de Terrassa a Sant Fruitós de Bages inaugurada el juny de 1989, fa més de tres dècades. La carretera nova es va fer vella, però quan es va estrenar per trams als anys setanta, quina altra carretera anterior substituïa? Per què era tant necessària? Qui vulgui conèixer la resposta és convidat a viatjar de Manresa a Terrassa de la manera que es feia abans: per la carretera de Rellinars, que s’agafa a Castellbell i el Vilar, just al principi de la població. Una carretera estreta i plena de revolts que feia el trajecte llarg i gens confortable, però que moltes persones, sobretot per raons de feina, recorrien sovint.

La Vanguardia. Article sobre la carretera de la Bauma

Últims records

Sense toros a la ciutat, no podia ser torero

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

De tites

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

Blau

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

17. Festa Major. Mestre Larrañaga. Exercicis Espirituals. Parada del Jeroni. Sindicat Vertical. Inauguració de l’església de Valldaura. Amb ulls de nen

Joan-Esteve Guillaumet
Joan-Esteve Guillaumet Pérez

La tova persistència de la memòria

Xavier Domènec
Xavier Domènech Sala

Van caure de la trona del Convent de Santa Clara (any 1935)

Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó
Buscar a tot memoria.cat