L’any 1986 Manresa comptava amb un nou gran recinte firal, el Palau Firal del Guix, gestionat pel Patronat de la Fira de Manresa. Des del consistori manresà, amb equip de govern socialista, es volia que el nou equipament acollís molts esdeveniments.

El maig d’aquell 1986, es va fer una reunió en els locals de la Cambra de Comerç, a la plaça del Pedregar, amb l’assistència de Emili Solé (Ajuntament), Jaume Ros (Patronat de la Fira), Josep Riera i Francesc Santasusana (Jove Cambra), Joan Busquets (UBIC), Josefina Valls (Arts i Oficis), Pep Garcia (Rialles), Ramon Trujillo (Xàldiga), Francesc de los Santos (TEIC), Josep Gili (Agrupament Escolta Cavall Bernat), Jaume Grandia (Agrupament Escolta Cardenal Lluch), Josep Mª Morros (AMEB i Grup Esplai Vic-Remei), Pere Puig (Agrupament Escolta La Salut Viladordis) i Ignasi Segura (Agrupament Escolta Antoni Gaudí).

Jaume Ros va exposar que, com a integrant del Patronat de la Fira, li havia estat encomanada l’organització d’un Parc Infantil, essent necessària la col·laboració de totes les entitats manresanes dedicades a l’esplai i la formació infantil i juvenil. Comunicà que hi hauria una part tècnica formada per Jaume Orriols, Emili Solé i Jordi Valls; una part administrativa formada per Jove Cambra, i una part de promoció i organització d’activitats a càrrec de l’UBIC, juntament amb el Comitè Executiu, on estarien totes les entitats col·laboradores. Pep Garcia de Rialles manifestà que trobava molt bona la idea, però creia que les entitats haurien de tenir una participació més activa.

En les següents reunions es trià el nom del Saló, entre les propostes presentades, sortint escollit per votació “Campi qui jugui”. S’havia presentat, una paraula que m’agrada molt: “Flèndit”, -zona marcada, generalment un quadrat o rectangle, on té lloc el joc-. Per ser el primer any de la Fira, es va creure millor celebrar-ho pocs dies: del 27 de desembre del 1986 fins l’1 de gener del 1987, en horari matí d’11 a 2/4 de dues, i tarda de 2/4 de 5 fins a 2/4 de 8.

Durant les reunions del mes de setembre, les entitats presentàrem els projectes amb les activitats a realitzar. La veritat és que hi havia propostes molt engrescadores, però que tenien un cost molt elevat. Des de l’Ajuntament no ho veien gens clar, i no volien que la Fira generés un gran dèficit.

Arribà el mes d’octubre, la Fira era “a la cantonada” i faltaven moltes coses per concretar. Mentrestant les postures entre l’Ajuntament-Patronat i les entitats eren cada cop més enfrontades, principalment per la gestió econòmica.

En una reunió, que per malaltia no vaig assistir-hi, explotà tot, i els representants del consistori manresà acomiadaren els representants de les entitats, manifestant que a partir d’aquell dia, tota l’organització la portaria Jove Cambra.

Es va fer el primer Saló de la Infància i la Joventut, per les vacances escolars nadalenques i fou un èxit de públic. Tot va bé si acaba bé.