Color sèpia

Color sèpia

Voler revelar, explicar  les vivències de fa més de cinquanta anys, és com posar-se davant d’una fotografia en blanc i negre, i veure com es va esgroeint. A la imatge hi ha persones de les quals confonc els noms, alguns ni els recordo, i detalls que un altre interpreta de diferent manera. Girar el cap enrere, i el record es desfà com l’estàtua de sal. Quina autenticitat, quina veritat puc apuntar? Només la que poso al costat de dades, a prop de clares imatges i de documents. El relat és, però, personal, amb el filtre gruixut dels anys i amb les petjades que els dies han anat aprimant. Com ho explicaré? Potser de la manera més clara que sàpiga, frenant els sentiments, allunyant-me d’una sola veritat. I sobretot agraint la invitació de les persones que van omplint els prestatges de la Memòria.

Últims records

Recordant què havia sentit a dir sobre l’església del Carme el 1936

Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó

Sense toros a la ciutat, no podia ser torero

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

De tites

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

Blau

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

17. Festa Major. Mestre Larrañaga. Exercicis Espirituals. Parada del Jeroni. Sindicat Vertical. Inauguració de l’església de Valldaura. Amb ulls de nen

Joan-Esteve Guillaumet
Joan-Esteve Guillaumet Pérez

La tova persistència de la memòria

Xavier Domènec
Xavier Domènech Sala
Buscar a tot memoria.cat