Color sèpia

Ca l’Aligué i el Mundial de futbol

De tornada de Manresa toca parar a ca l’Aligué, al Guix, un bar on fan menjars. És gairebé com si fos a mig camí. És l’estiu i li deixen beure una cervesa. La Ció, la mestressa, trafiqueja entre les taules i la cuina, i anuncia que té els cargols a punt.

A fora, al costat de l’entrada, hi ha un altre gran portal, tancat, on s’anuncia la venda de ceps americans, un negoci que ha anat a menys. A dintre, gairebé tothom es coneix, gent del barri, pagesos del regadiu i els forasters que, com ells, hi tenen aturada. La majoria, però, estan pendents de la televisió, juga Anglaterra en aquest Mundial de futbol del 1966. A l’equip hi ha en Bobby Charlton i també en Bobby Moore. Sempre s’embadoca davant de la televisió; aquest deu ser dels primers aparells que s’han posat, com en algun altre bar, al poble. Les imatges es barregen amb els crits i les converses, amb les suors de les persones i les flaires del menjar.

Seleccions d'Alemanya Occidental i Anglaterra
30/7/1966. Final del mundial de fútbol entre les seleccions d’Alemanya Occidental i Anglaterra. Els equips abans de començar el partit.

Últims records

1976 a Vic: Universitat Catalana d’Estiu i alguna cosa més

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

Recordant què havia sentit a dir sobre l’església del Carme el 1936

Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó

Sense toros a la ciutat, no podia ser torero

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

De tites

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

Blau

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

17. Festa Major. Mestre Larrañaga. Exercicis Espirituals. Parada del Jeroni. Sindicat Vertical. Inauguració de l’església de Valldaura. Amb ulls de nen

Joan-Esteve Guillaumet
Joan-Esteve Guillaumet Pérez
Buscar a tot memoria.cat