Acariciant la memòria

Blau

Diverses informacions publicades al diari “Manresa” sobre la clausura dels campionats escolars celebrats el 25 de maig del 1969 al Congost. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Prenem decisions perquè ens acompanyin durant alguns trams de la nostra vida. Tal vegada ens serveixen com una reafirmació personal o per simplificar processos que podrien ser més llargs. En algun moment de la meva adolescència, vaig identificar-me amb el color blau.

La decisió implicava una opció preferent per aquest color. Associat al cel i al mar, van ser els egipcis qui van descobrir el pigment per crear-lo. Diuen que és el color preferit per la majoria dels humans. Molt utilitzat, tant per la indústria de la moda, com pel món artístic. Recordo algunes experiències personals, al voltant d’aquest color.

Quan vaig començar a portar pantalons llargs, la preferència de la meva mare era fer-los a mida. Els confiava a una modista que vivia al carrer Sant Bartomeu. Durant el procés de confecció, els provàvem al rebedor del seu pis, just darrere la porta d’entrada que donava a l’escala. Provisionalment, la peça es presentava embastada i reforçada amb unes agulles que s’estenien per tot el teixit. Mentre procurava no punxar-me, la mare i la modista comentaven les millores a realitzar, amb l’objectiu de donar-li la forma més apropiada per a la meva figura poc esvelta.

Més tard, la mare va canviar d’opinió. S’imposava la moda prêt-à-porter i l’ús dels texans es va estendre, agafant protagonisme a les nostres vides. Relaciono el color blau amb la botiga on anàvem a comprar-los. Ubicada al carrer Santa Soledat, entre el 9 i l’11, quedava fora del sector comercial de la ciutat. Tal vegada, era una versió primitiva dels outlets actuals, atès que la roba era més econòmica. Tampoc tenia rètols a la porta, semblava un magatzem. L’espai era gran, arribava als cent metres quadrats. A l’interior, s’estenien llargues files de texans, de talles i models diferents i, al fons, uns provadors a disposició dels visitants. La botiga estava regentada per una servicial venedora, que atenia a la clientela. No era un comerç massificat, només per qui el coneixia. Tot i funcionar durant alguns anys, actualment no queda cap rastre d’aquella activitat.

Però, no tot eren texans. Portava uns altres pantalons quan vaig viure una nova experiència relacionada amb el color blau. Responien al vestuari esportiu de la meva escola, necessaris per fer l’activitat física.

L’any 1969, els alumnes de l’Acadèmia Catalunya vam participar en un festival escolar que es va celebrar al Pavelló del Congost de Manresa. L’acte estava organitzat pels professors d’educació física de diversos centres escolars de la ciutat, vinculats a la Organización de Juventudes Españolas. El nostre professor, José Garcia, ens va preparar durant les setmanes prèvies, aprofitant les classes d’educació física, per l’exercici que havíem de realitzar.

La nostra aportació al festival, consistia en l’execució d’una taula de gimnàstica sincronitzada, amb la participació simultània de desenes de nens. Tots vestits igual, havíem d’omplir el parquet de la pista, seguint els compassos de la música que sonava. La cançó escollida era “El amor es azul”. Sonava tan bé, que els participants hem recordat la seva tonada, durant la resta de la nostra vida.

Elegida per representar Luxemburg al Festival de l’Eurovisió, l’any 1967. Aviat es va convertir en un èxit musical de l’època. Va ser molt versionada, entre d’altres, es va popularitzar l’orquestrada pel director Paul Mauriat.

Mentre, la lletra de la cançó deia:

Gris, gris el cielo es gris

Se pone azul cuando llegas tu

Tan azul mas azul que el mar

Nuestro amor será azul, siempre azul,

nosaltres ens movíem seguint les marques que teníem dibuixades a terra, endavant o endarrere, amunt o avall, alçant els braços o acotant el cap, tot reproduint la coreografia que teníem assajada.

Segons m’apunta en Roberto, un company de classe amb molt bona memòria per aquestes coses, el festival es va celebrar el dia 25 de maig de 1969, deixant un bon record de l’acte entre tots els participants.

Fa temps que he deixat d’identificar-me amb el color blau. Va ser una opció temporal, que va deixar pas a una gamma de colors més àmplia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Últims records

Sense toros a la ciutat, no podia ser torero

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

De tites

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

Blau

WhatsApp Image 2021-09-07 at 13.18.30
Enric Roca Carrió

17. Festa Major. Mestre Larrañaga. Exercicis Espirituals. Parada del Jeroni. Sindicat Vertical. Inauguració de l’església de Valldaura. Amb ulls de nen

Joan-Esteve Guillaumet
Joan-Esteve Guillaumet Pérez

La tova persistència de la memòria

Xavier Domènec
Xavier Domènech Sala

Van caure de la trona del Convent de Santa Clara (any 1935)

Lluís Soldevila Mominó
Lluís Soldevila Mominó
Buscar a tot memoria.cat