Vaig passar el tràngol del 23-F a l’Ajuntament de Manresa. De fet, el vaig començar a casa, on estava seguint les votacions per la ràdio quan van sonar les metralletes i el «quieto todo el mundo». Vaig telefonar al diari i en Gonçal Mazcuñán em va dir que, com que hi era a prop (llavors vivia al carrer Sobrerroca), anés a la Casa Gran. Vaig ser dels primers; a mesura que passaven els minuts van anar arribant regidors i responsables polítics mentre l’alcalde Joan Cornet feia anar el telèfon en totes direccions i el saló de columnes presenciava tots els tràfecs d’anades i vingudes.
D’aquella vetllada en guardo dues imatges. En una d’elles hi tinc un mínim protagonisme. Quan la majoria de regidors va haver arribat, es van reunir a la sala de plens en sessió extraordinària, cadascú al seu lloc i amb l’alcalde a la presidència. Un servidor havia sortit de casa amb un petit transistor a la butxaca i anava seguint les novetats de Madrid i Barcelona; així vaig sentir que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, era a punt d’adreçar-se als catalans. Em vaig apropar discretament a la presidència del ple i vaig comentar el fet alhora que lliurava el transistor, que l’alcalde va situar tot seguit davant d’un micròfon perquè tots els presents escoltessin l’al·locució, dotada d’una forta component tranquil·litzadora. En acabat em van tornar l’aparell, i fins aquí la meva aportació a la dinàmica municipal de la jornada.
L’altra imatge, reveladora que ni en tan dramàtiques circumstàncies els nostres benvolguts polítics eren capaços de posar-se d’acord sense complicades negociacions, és la dels diferents grups municipals reunits en diferents sales de la Casa Consistorial, estudiant els punts i les comes del comunicat de rebuig al cop d’Estat i enviant-se ambaixadors amb les contrapropostes. La sala de columnes era pas obligat per aquesta circulació, o sigui que podíem anar seguint la dinàmica i contemplar fins i tot la darrera escena: Joan Cornet i el cap de files convergent Pere Oms pactant el darrer serrell, referit al grau de difusió del text. Els partits d’esquerres volien divulgar-lo immediatament i els convergents, esperar l’endemà al matí. El punt d’acord va ser la difusió immediata però sense imprimir-lo i escampar-lo en octavetes; només difusió a través dels mitjans. L’alcalde el va llegir al cap d’uns minuts per Ràdio Manresa i Regió7 va ser a temps d’incorporar-lo a l’edició de l’endemà.
Hi ha un detall d’aquest comunicat que avui, al cap de quaranta anys, deu esparverar molts dels qui van signar-lo: en ell es qualifica el rei Joan Carles d’«institució democràtica». El text, enllestit més enllà de la una de la matinada, va ser el següent: «Reunits a l’Ajuntament de Manresa l’Alcalde i els Consellers representants dels partits PSC, CiU, PSUC, CC-UCD, PSAN, junt amb representants d’ERC i de les centrals sindicals UGT i CCOO, davant l’intent de cop d’estat ocorregut la tarda del dia 23 a Madrid, volem fer públic el següent comunicat: 1er. Condemnar l’acció portada a terme al segrestar el Congrés de Diputats, a la vegada que manifestar la més enèrgica protesta per aquest atemptat a la Constitució i a la democràcia. 2on. Es criteri unànime dels reunits que l’única sortida a la situació creada és la de consolidar la democràcia, i a tal fi, fem una crida als ciutadans perquè prestin suport a les diferents institucions democràtiques (Rei, Parlament, Generalitat, Ajuntaments) com a garantia a les llibertats individuals i col·lectives, camí escollit per la majoria del poble».
Al cap de ben pocs minuts, la trentena de persones que continuàvem a la Casa Consistorial ens vam aplegar al despatx de l’alcalde, que tenia aparell de televisió, per seguir el missatge del rei Joan Carles, que amb uniforme de capità general es desmarcava del cop d’Estat i afirmava la vigència de «l’ordre constitucional dins de la vigent legalitat». Punt i final. Ens vam acomiadar i vam anar abandonant l’històric edifici de la plaça Major, que durant hores havíem estat espiant per comprovar que no s’hi presentava cap tanqueta de la Guàrdia Civil.
