El quadern escolar de Ferran Recasens Blesa del curs 1927-28, de l’Escola Sant Ignasi de Manresa

En aquest apartat podeu veure digitalitzat el quadern escolar de Ferran Recasens Blesa (Barcelona, 1914 – Manresa, 1996), de més de 100 pàgines, corresponent al curs 1927-28, quan era alumne de l’Escola Sant Ignasi de Manresa i tenia entre 13 i 14 anys, acompanyat d’un anàlisi a fons del seu contingut a càrrec de la seva filla, la sociòloga i doctora en Ciències de l’Educació Josefina Recasens Guitart.

Després d’explicar qui era Ferran Recasens Blesa, comparar el seu quadern amb el d’un altre noi, Maurici Casasayas Aloy, Josefina Recasens analitza el contingut del quadern, molt cuidat i escrit en castellà amb ploma, que inclou 80 activitats de diverses matèries, amb una forta presència de valors conservadors i nacionals. Després fa una reflexió general sobre la importància de la conservació i anàlisi dels quaderns escolars perquè mostren els continguts impartits, el paper del mestre i la funció ideològica de l’escola. Finalment, explica el context político-social de la Dictadura de Primo de Rivera, època durant la qual va ser escrit el quadern de Ferran Recasens.

El treball de Recasens mostra el valor històric i pedagògic dels quaderns escolars com a testimonis de l’educació, la ideologia i la vida quotidiana d’una època.

EL QUADERN ESCOLAR DE FERRAN RECASENS BLESA DEL CURS 1927-28, DE L’ESCOLA SANT IGNASI DE MANRESA

Josefina Recasens Guitart

Qui era Ferran Recasens Blesa

Ferran Recasens [1] Blesa (Barcelona 1914- Manresa 1996) era un noi d’onze anys que va arribar a Manresa l’any 1925, en plena Dictadura de Primo de Rivera, amb la seva família, els pares, tres germans i una germana; ell era el tercer. Provenien de Barcelona, van venir a Manresa perquè el pare hi va trobar feina, i es van establir al carrer del Remei.

Va anar al col·legi Sant Ignasi -situat on actualment hi ha el Museu del Barroc- on pagaven 3 pessetes cada mes. Era una escola “nacional” deia ell [2], ”però si pagaves una mica et tenien més atenció”.

El mestre era el senyor Pablo Guiu Domingo, al qual recordava amb molta estima. Els explicava matemàtiques, geometria, geografia, i la història d’Espanya [3], que a ell no li agradava gaire. Explicava que era el tercer de la classe, el primer era el Josep Mª Guasch i el segon el Daniel Martin, que eren un any més grans que ell. Quan aquests dos van tenir 14 anys el mestre els va buscar feina, el primer a l’Anònima i el segon d’escrivent en una altra empresa.

Els dijous a la tarda no hi havia escola, i quan ja tenia 14 anys anaven amb la mare a buscar feina. Però al finalitzar el curs 1928-29 el mestre li va trobar feina d’escrivent a l’establiment Casals Cardona que estava al carrer de Sant Miquel cantonada amb el carrer Nou. Guanyava un duro cada setmana treballant vuit hores cada dia. No hi va durar massa perquè no se sentia ben tractat i es va dedicar a ajudar a la seva mare que tenia una parada d’aus a la Plaça Major.

Els diumenges, quan tenia 12 o 13 anys, anava a portar la maleta d’un jugador de futbol del Manresa, al qual coneixia perquè treballava amb el seu germà als Vidres Valls. Portava la maleta als vestidors del camp del Pujolet i es quedava a les grades a veure el partit. Un cop acabat tornava la maleta a casa del jugador i la mare del futbolista li donava una pesseta.

Amb la pesseta guanyada anava al Teatre Conservatori on hi feien cinema i espectacles de varietés. Una de les obres que recordava que s’hi van representar era la Mariposa. La banda del cuartel interpretava el concert vermut cada diumenge al migdia davant del Casino.

L’any 1929 tota la família va anar a Barcelona a veure l’Exposició Universal. Va ser el primer cop que va veure escales mecàniques, que eren les primeres a Barcelona. També es van inaugurar les Fonts de Montjuïc i el Palau Nacional.

Després d’aquella visita la família va decidir retornar a Barcelona. El Ferran tornaria anys més tard a Manresa, després de la guerra civil, per casar-se amb l’Anna Guitart Sañé (Manresa 1918-Manresa 2006), filla d’una família que havia estat veïna seva al carrer del Remei a la seva primera estada a Manresa.

El quadern escolar de Ferran Recasens Blesa. Curs 1927-1928.

El quadern comença el 13 d’octubre de 1927 i acaba el 14 de juliol de 1928, quan tenia entre 13 i 14 anys. El curs començava a l’octubre i acabava al juliol

Es tracta d’un quadern Miquelrius color granat: quadern cartoné, coberta de cartró, contra colat i el llom de tela engomada de 210 x 307 mm. Els fulls son blancs sense marges, però totes les pàgines escrites tenen una línia que fa de marge, de dos centímetres. La primera pàgina és en blanc. A la portada una etiqueta del mateix quadern amb la inicial del nom i el primer cognom i el curs, en castellà.

Totes i cadascuna de les activitats porten la data i la signatura, hi ha dies que no hi ha cap activitat, cap dia n’hi ha més d’una. Totes les activitats porten un títol en majúscules, molt bona lletra, i està escrit amb tinta i plúmula.

Les matèries que s’hi reflecteixen són moltes i variades: Lliçons d’història, gramàtica i literatura, urbanitat, història sagrada, matemàtiques i geometria, geografia, art, comptabilitat, redacció de cartes, cos humà..

Hi ha un total de 80 activitats. Hi ha diversos tipus d’activitats, però sobretot són reculls d’informació explicada pel mestre o copiada d’algun lloc. Hi ha també redaccions sobre activitats desenvolupades com visites o participació en algun acte. Hi ha redaccions de cartes dirigides als pares per exemple per felicitar el Nadal o a algun amic o conegut. També hi ha alguna activitat pràctica com una factura o una lletra de canvi. Hi ha alguns dibuixos, per exemple, per anunciar la sortida d’una revista ”Comprad el semanario Alegria”

Comparació amb el quadern de Maurici Casasayas Aloy

Tenim la sort de poder comparar aquest quadern amb el de Maurici Casasayas Aloy, publicat per l’Associació Memòria i Història de Manresa, del mateix curs 1927-28, de la mateixa escola i del mateix mestre. La diferència important és que els nois no tenien la mateixa edat, mentre que el Ferran tenia 13 anys, el Maurici en tenia 8.

Anàlisi del contingut del quadern.

Al quadern, tot en castellà, hi podem trobar sobretot escrits sobre:

– el rei i la pàtria: Alfonso XIII, Bandera española, Yo soy español, Cuartel del Carmen, Batallón Reus Nº6

– el bon comportament: El buen muchacho, Obras de misericordia

història sagrada: Al sexto día Dios creó al hombre y la mujer, Caín y Abel

– ortografia: Se escribe con…, El uso de..- etc.

Si bé hi ha una varietat de matèries important, destaquen pel seu volum i contingut les activitats que contenen una alta transmissió ideològica. Es destil·la patriotisme en gairebé tots els titulars: la bandera, la unitat de la pàtria, l’orgull de ser espanyol, el rei com a cap suprem de la nació, l’efemèride de l’onomàstica del rei, la festa de la caserna, l’ofrena de la pròpia vida a la pàtria i l’honor de ser soldat. Així ho veiem en una de les activitats recollides en el quadern: ”ser soldado es un sagrado deber y el más alto honor de servir a la patria hasta perder la última gota de nuestra sangre”.

A tall d’exemple, analitzem algunes activitats de caràcter humanístic però com es veurà tenen trets comuns entre elles.

Yo soy español. 2 de febrer de 1928. 1 pàgina del quadern.

En aquest exercici es juga amb les paraules ser o no ser espanyol, i es fa èmfasi en la importància de la nació en el conjunt europeu.

Comença dient: jo sóc espanyol i si no ho fos ho seria perquè els meus pares ho són. Atorga la nacionalitat per dret de sang, directiva que encara perdura als nostres dies.

El meu orgull és ser espanyol, si no ho fos, la meva màxima aspiració seria ser-ho. I encara que no ho fóssim hauríem d’estar orgullosos que a Europa hi hagi una nació tan noble, hospitalària, generosa i soferta. I acaba amb “Viva España”.

La Sociedad humana. 11 de Maig de 1928. 1 pàgina del quadern.

L’exercici comença amb la definició d’individu Diu que és l’ésser animal amb raó que habita la terra. I afegeix que són de dos sexes: mascle i femella. Continua dient que la primera societat humana és el matrimoni, que és l’origen de la família. El tronc és l’home i les branques són els fills. En cap moment parla de les dones.

Afegeix que la família no pot viure sense ordre, que és la primera llei natural de la societat. L’ordre no subsisteix sense una autoritat que la imposi i que la primera autoritat és el pare.

Geografía política. 18 de maig de 1928. 2 pàgines del quadern.

Com a complement de l’exercici fet set dies abans sobre la societat humana, hi trobem aquest exercici. Malgrat que el titular podria fer intuir altres continguts, es descriu que l’home ha nascut per viure en societat i que el do de la paraula ho avala. La base de la societat és la família, un conjunt de famílies és un poble, i un conjunt de pobles, un estat o nació. Els principals vincles socials són per aquest ordre: la religió, el llenguatge i el govern.

Les religions són o bé monoteistes, com el cristianisme i el mahometisme, o bé politeistes com els pobles idòlatres.

És clar que en el quadern també hi ha continguts de literatura universal -Cervantes, sobretot- i redacció de cartes amb intenció clara, i que semblen copiades; són, per exemple, per mostrar el condol a un parent o de felicitació. També hi ha alguns exercicis de fisiologia, com per exemple l’aparell respiratori.

Si bé es realitzaven sortides, el més rellevant en les descripcions del quadern és que havien d’anar en silenci, en fila i de dos en dos. Varen fer una visita a una exposició de ceràmica a l’Ateneu Obrer manresà.

L’anàlisi del quadern ens trasllada a un moment històric on l’escola, al costat de la família, era el primer canal de transmissió d’una ideologia de sotmetiment a l’autoritat, de disciplina, obediència i càstig. Analitzant el contingut dels diferents exercicis podem adonar-nos que els tres pilars bàsics de les dictadures -l’exèrcit, l’església i el partit únic- eren els continguts que s’anaven transmetent dia rere dia de forma més o menys explícita. Es tractava d’adoctrinar en els valors conservadors, catòlics i tradicionals de la societat.

A l’entrevista feta per la seva neta Anna Esquirol Recasens, Ferran Recasens Blesa ja deia que, a ell, la història explicada pel senyor Guiu no li agradava gaire. Tal vegada podem imaginar perquè, l’any 1936, quan estava treballant a un taller d’ebenista a Barcelona, va allistar-se a l’exercit republicà a les files de la CNT. Des del front escrivia a la seva mare, que temporalment va tornar a Manresa amb la seva germana. Els quatre nois eren al front i dos d’ells hi van morir. La seva mare no sabia llegir i qui li llegia les cartes era la veïna, la que després seria la seva esposa: l’Anna Guitart Sañé.

Importància de la conservació i anàlisi dels quaderns escolars

Els quaderns escolars pertanyen a la cultura material de l’educació, són una documentació privada rellevant per a la construcció de la memòria col·lectiva. Ens mostren el sistema educatiu, polític i religiós però també la moral d’una època. Ens aporten elements per construir la història de l’educació i en especial de la infància així com indicis del que ha estat en cada moment l’ensenyament mitjançant el que trobem escrit. Són, per tant, valuosos per a l’anàlisi dels valors transmesos. L’escola ha buscat una funcionalitat pedagògica a la transmissió ideològica.

Sabem que el coneixement és una construcció històrica i social, i que el coneixement escolar es construeix institucionalment a través dels centres educatius, que donen significat a una relació social mestre-alumnat. El seu contingut no és independent de la forma com es presenta. Els quaderns escolars en són un bon reflex.

La pràctica escolar té moltes implicacions epistemològiques, polítiques, ideològiques, filosòfiques, sociohistòriques i, és clar, educatives, que acaben configurant la biografia escolar de cadascú. Els quaderns són el testimoni viu de la cultura escolar, de la vida quotidiana de l’escola i de la trajectòria escolar de cadascú.

Interès del contingut dels quaderns escolars.

En el contingut dels quaderns hi podem trobar el currículum tant implícit com explícit, així com les implicacions ideològiques i la instrumentalització política de l’escola. La seva anàlisi ens acosta a l’imaginari polític i social transmès: La guerra, la militarització, la família, la religió, etc.

Segons els especialistes en la recerca en aquest terreny[4] els quaderns poden aportar una valuosíssima informació respecte de:

– elements materials com els tipus de quaderns, el tipus de paper, els marges, la tipologia (amb ratlles, quadres, en blanc..).

– elements estètics com els dibuixos, el color, el tipus de lletra, els títols.

– elements de contingut com les àrees tractades, la cal·ligrafia, les pautes, les activitats..

– elements d’avaluació, si hi ha errors i de quin tipus, si existeixen correccions, notes del mestre.

També ens poden oferir mirades en respecte a:

El paper del mestre
Els resultats dels aprenentatges.
Poden ser instruments didàctics pel propi alumnat.
La vida escolar: visites, sortides, festes..

Context politico-social

Durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) l’ensenyament va ser un dels pilars bàsics per a la “regeneració social” del règim dictatorial. Per això es va voler lluitar contra l’analfabetisme i l’absentisme escolar. Aquest fet va significar que s’incrementés molt l’assistència escolar, creant escoles i considerant el mestre com una figura important.

No obstant això, les bases per a aquesta suposada regeneració social es fonamentaven gairebé exclusivament en l’educació patriòtica i religiosa per garantir –deien- la unitat d’Espanya. Per tant, això també va suposar la imposició d’una única llengua, el castellà. L’eusquera i el català estaven prohibits en l’esfera pública.

La inspecció escolar va desenvolupar una tasca important de control ideològic de l’escola i dels mestres. “La escuela educa al niño como hombre y este pertenece a un pueblo que tiene sus leyes, su lengua, sus instituciones, su religión y su historia, elementos cuya síntesis constituye la modalidad de ese pueblo, su característica, su personalidad“. [5]

Des de la inspecció es considerava que els mestres de Catalunya havien de tenir més formació i vigilància que la resta perquè tant els mestres com els nens parlaven català i calia eradicar-lo; per tant, la inspecció tenia el deure d’espanyolitzar-los. No obstant això, alguns mestres demostraven la seva professionalitat i el seu compromís democràtic introduint innovacions que eren severament castigades perquè es considerava que atemptaven contra la concepció de la “unidad nacional”.

També van voler unificar els manuals escolars. Per això el 1926 es va ordenar a la Real Academia de la Historia que elaborés una sèrie de llibres de text d’història d’Espanya perquè s’utilitzessin de forma obligatòria a totes les escoles. La institució va encarregar a Rafael Altamira la realització del primer llibre Historia de España para uso de las escuelas primarias [6] Entre tant es van utilitzar altres llibres com ara Catecismo ciudadano o Disertación ciudadana.