Portal de memòria
i història de Manresa

Pilar Aymerich
La fotografia com a testimoni

Making-of fotogràfic de l’entrevista

Així es va fer l’entrevista a Pilar Aymerich

El carrer Gran de Gràcia encara conserva l’aire de via veïnal: comerç a la menuda, bars on el client és saludat i saluda, edificis dimensionats a mesura humana i un trànsit de vehicles que hi és però a velocitat assumible, com si fos vigent un pacte subscrit entre transeünts i conductors per a no prendre mal.

La Pilar Aymerich viu en un pis gran, com els de l’Eixample que havien aixoplugat famílies amb diverses generacions vivint-hi. Habitatges organitzats al voltant d’un corredor central on donen les habitacions de sostres alts i sanefes de motllures de guix. El portal, ample, és compartit amb un d’aquells negocis petits en metres quadrats que encara es poden veure en alguns carrers de Barcelona i que tant poden ser d’un serraller que fa claus de porta com una joieria, que és el cas que ens ocupa.

L’entrevista, que nosaltres presentem desglossada en els tres vídeos, es va fer el 9 de desembre del 2024 en l’ampli espai de treball: plató, edició i laboratori on Pilar Aymerich encara processa les còpies en blanc i negre. Un espai, aquest darrer, on s’ha positivitat un ingent munt d’imatges preses per la fotògrafa que expliquen una part notòria de la història moderna de Catalunya. La cambra dona al carrer i gaudeix d’una envejable il·luminació natural.

Pilar Aymerich posa a punt el material gràfic que li hem demanat. Unes caixes de paper fotogràfic fan les funcions d’arxius segurs. Apareixen unes còpies de 24 per 30 centímetres però ella busca la gran, la de 30 per 40 que és més lluïda; esclata un llarg i coral ooooh! quan apareix. Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella amb rostres d’introspecció, les mirades perdudes en el passat. Aymerich va aconseguir la fotografia rumiada; no hi ha preparació ni atrezzo però sí que hi ha consens en què “és la foto”.

Mentre remou l’arxiu de còpies, surten fotografies d’una manifestació en què es demanava “guarderies gratuïtes per a tothom” i algunes de fetes a Josep Pla, a Mercè Rodoreda, a Neus Català i a la Montserrat Roig; una presència, la d’aquesta darrera, que sobrevola l’entrevista i que Aymerich recorda en una fotografia emmarcada exposada a l’estudi; aquesta fotografia es va fer l’any 1972 als jardins de l’antic Casino de Barcelona, a Collserola; al seu costat, n’hi ha una de l’Ovidi Montllor de gran format feta també el 1972.

La Pilar Aymerich és de verb fàcil i ordenat. La suma de vivències i de claredat expositiva facilita la feina.