Aquest web va néixer amb la voluntat de conèixer la gènesi d’ una de les fotografies icòniques que il·lustren el patiment sofert pels deportats als camps de concentració nazis. L’autora de la fotografia és Pilar Aymerich i Puig (Barcelona, 1943) i els personatges fotografiats són Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella, aquests dos darrers, sobrevivents del camp de Mauthausen.
La fotografia, feta el novembre de 1972 a Barcelona, va il·lustrar el reportatge que la periodista i escriptora Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 1946-1991) va publicar a la revista setmanal “Triunfo” el 9 de desembre de 1972 titulat: “Los españoles en los campos nazis. Una generación romántica”. Des d’aleshores, aquesta imatge defineix visualment l’afirmació de Montserrat Roig que “la deportació dura tota la vida”.
El web conté una entrevista a Pilar Aymerich desglossada en tres vídeos. L’entrevista va tenir lloc al seu estudi, instal·lat a casa seva al carrer Gran de Gràcia de Barcelona, el 9 de desembre de 2024. Casualment, l’entrevista es va fer cinquanta-dos anys després, dia per dia, de la publicació de la fotografia a “Triunfo”. Ens n’hem adonat ara en preparar aquest web.
El primer video de l’entrevista, titulat: “Història d’una fotografia” explica les circumstàncies en què es va fer la sessió de la fotografia icònica, la dificultat per trobar una posada en escena convincent que reflectís el dolor que aflorava quan els entrevistats explicaven les seves vivències als camps de concentració i de com Aymerich va experimentar la satisfacció de saber que finalment havia aconseguit la fotografia cercada: “ja la tinc!”.
El segon video de l’entrevista és titulat: “Desfent un malentès propagat arreu: no eren tres ex-deportats, eren dos” i serveix per aclarir un error en el peu de foto que acompanya pràcticament sempre la fotografia de Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella. Pilar Aymerich, sorpresa, en va prendre bona nota.
I en el tercer vídeo de l’entrevista, que hem titulat: “Un paquetet gris que el tinc clavat a la memòria. Francesc Boix i les fotos salvades de Mauthausen“. Pilar Aymerich hi explica com va ser que ella esdevingués peça clau en la divulgació de part dels negatius que el fotògraf Francesc Boix (Barcelona, 1920-París, 1951), deportat i sobrevivent de Mauthausen, havia pogut amagar dels nazis mentre estava al Servei d’identificació del camp, unes fotografies excepcionals que servirien per mostrar al món l’horror del nazisme i incriminar alguns jerarques nazis en el procés de Nuremberg.
Pilar Aymerich explica com va experimentar una creixent angoixa vital a mesura que anava descobrint el seu contingut.
El web es completa amb un recull d’algunes de les fotografies salvades de Mauthausen que es conserven al Museu d’Història de Catalunya, que ens les ha facilitades i n’ha autoritzat la reproducció en aquest web, fet que agraïm; amb el programa i fotografies de l’exposició “Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia”, que oferia nombroses fotografies de Pilar Aymerich i on la fotografia icònica de Ferran Planes, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella, l’obra K.L. Reich i els clixés fotogràfics de Francesc Boix van tenir un gran protagonisme, i amb el making-of de l’entrevista