Aquesta és la imatge protagonista de la nostra entrevista a Pilar Aymerich i Puig, i també l’eix d’aquest web. És per aquesta fotografia que la vam anar a entrevistar, si bé vam aprofitar la trobada per parlar també dels clixés de Francesc Boix sobre Mauthausen.
Es tracta d’una fotografia excepcional de l’autora barcelonina, convertida amb els anys en una icona històrica, capaç de reflectir com poques l’angoixa de l’exili i de la deportació. En aquest apartat n’expliquem tots els detalls i reproduïm el relat de la mateixa fotògrafa sobre com la va realitzar.
Qui són les tres persones que hi apareixen?
D’esquerra a dreta: Ferran Planes i Vilella, Joan Pagès i Moret i Joaquim Amat-Piniella.
Ferran Planes i Vilella (Bagà, 1914 – Barcelona, 1985). Escriptor, periodista i crític literari. Va col·laborar en nombroses publicacions com Meridià, L’Opinió o Tele/Estel. Republicà i catalanista, visqué l’exili a França i va ser internat en camps de refugiats francesos. De retorn a Catalunya, va mantenir una trajectòria literària i periodística discreta però constant durant el franquisme i la transició. És autor d’una obra de gran qualitat i d’una força testimonial extraordinària, El desgavell, on recrea l’experiència de la guerra i la derrota.
Joan Pagès i Moret (Palamós, 1917 – Barcelona, 1978). Barber de professió, va destacar molt jove per la seva implicació sindical i política. Va contribuir a organitzar el sindicat de barbers, vinculat a la Unió de Federacions de Treballadors (UFT), i va ser un dels fundadors del PSUC. Després de l’exili, fou capturat i deportat al camp de concentració de Mauthausen, on, com a la seva vida civil, va continuar exercint d’oficial barber. En tornar a Catalunya continuà la seva lluita antifranquista. El 1951va ser empresonat per participar en la vaga de tramvies. Va ser un dels fundadors de l’Amical de Mauthausen, creada en plena clandestinitat per mantenir viva la memòria dels deportats i els ideals antifeixistes que els havien unit.
Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 – Bellvitge, 1974). Escriptor, periodista i activista cultural. Exiliat després de la guerra, fou també deportat a Mauthausen, experiència que marcaria profundament la seva obra. És autor de la novel·la K.L. Reich, un testimoni literari excepcional sobre els camps nazis i una de les obres cabdals de la literatura concentracionària europea. Un cop tornat a Catalunya, participà també en la fundació de l’Amical de Mauthausen, mantenint un compromís ferm amb la memòria dels deportats i la denúncia del feixisme.
Tal com expliquem a l’apartat “Desfent un malentès propagat arreu: no eren tres ex-deportats, eren dos”, no tots tres van ser deportats a Mauthausen. Només els dos darrers, Joan Pagès i Joaquim Amat-Piniella. És un error que s’ha repetit arreu.
Aquesta fotografia, més enllà dels rostres que hi apareixen, és un retrat col·lectiu de la dignitat. Tres vides marcades per la guerra, l’exili i la resistència. Tres maneres de mirar el passat i el deure moral de recordar. Una imatge que, amb el temps, s’ha convertit en símbol del que mai no s’ha d’oblidar.