En aquest video, Pilar Aymerich explica com la Montserrat Roig li va fer arribar “el paquetet gris” que contenia uns quants porta negatius salvats del laboratori fotogràfic del camp de Mauthausen per Francesc Boix i els membres de l’anomenat comando Poschacher, que podien sortir del camp per anar a treballar a la pedrera del mateix nom. Aquest grup estava integrat per una cinquantena de joves espanyols; els més joves tenien 13 anys quan van arribar al camp amb els seus pares. A principis del 1945, el material va ser lliurat a la senyora Anna Pointner, veïna del poble amb la qual algun d’ells havien establert contacte i fou amagat a casa seva.
Alliberat el camp, Boix i alguns dels joves van anar a recollir els clixés. Aquests negatius i altres que Boix va fer durant els dies següents se’ls va endur cap a París on va fixar la seva residència fins el dia de la seva mort. Aquestes fotografies van servir per incriminar alguns jerarques nazis en el procés de Nuremberg on va declarar com a testimoni de l’acusació.
Aquests negatius van arribar a Catalunya a través dels germans Joaquín i Gregorio López Raimundo. Joaquín i Francesc Boix van coincidir en el camp de concentració de Mauthausen i un cop alliberats, van continuar l’amistat a París. Probablement, amb el buidat de l’habitatge parisenc de Boix un cop mort prematurament als 31 anys, el 4 de juliol de 1951, Joaquín va agafar els negatius i els va conservar fins a principis de la dècada dels setanta que és quan entren clandestinament a Catalunya. Joaquín López Raimundo portà tot el llegat fotogràfic de Francesc Boix a l’escriptora l’any 1972 just quan començava a treballar en el llibre “Els catals als camps nazis”.
Quan aquest material va arribar a Montserrat Roig, es desconeixia el seu contingut, per això es va lliurar a la Pilar Aymerich no fos que, al desembolicar-lo, apareguessin negatius sense revelar que es farien malbé en el mateix moment del contacte amb la llum. Aymerich, tancada a les fosques en el seu laboratori, va veure de seguida que es tractava de negatius ja revelats. En va fer contactes i dos jocs de còpies.
Aymerich confessa que quan va veure de què es tractava i quan va començar a revelar les imatges va viure moments d’angoixa vital. Un cop acabada la feina la va lliurar pels mateixos canals que li havia arribat i en va guardar còpies durant quaranta anys en el mateix calaix que conservava les fotografies fetes a la Montserrat Roig. Desar ben desades les fotografies que podrien resultar comprometedores per a tercers, era una pràctica habitual entre els fotògrafs de l’època per a esquivar la inquisició policial del règim franquista. Ara, aquestes fotografies són d’accés públic al Museu d’Història de Catalunya a través d’un acord amb la família de Francesc Boix i l’Amical de Mauthausen.