Dinou entitats manresanes demanaven el 5 de març de 1975 en instància adreçada a l’alcalde, aleshores Ramon Soldevila Tomasa (Sant Mateu de Bages 1920-1980), l’erecció d’un monument a Pau Casals mort dos anys abans a San Juan de Puerto Rico. El reconeixement públic a Casals s’anava estenent a Catalunya mentre que a Manresa passava de llarg. La instància no va merèixer la resposta de l’alcalde Ramon Soldevila.
L’expedient que es conserva a l’Arxiu Municipal de Manresa té el número entrada 1507 del Registre General de la Sercretaria de l’Ajuntament. El document, escrit en castellà, consta de sis pàgines i té les signatures autògrafes de disset dels dinou peticionaris; l’acompanya les fotocòpies d’un recull de cinc pàgines extretes del llibre “Homenatge a Pau Casals en el 95è Aniversari”, editat per Lluís Carulla l’any 1971, en les quals s’exposen mostres de reconeixement per part de compositors i d’intèrprets d’arreu del món i alguns dels premis que li han donat institucions i organismes internacionals.
En l’expedient municipal, també hi ha el dibuix “Monumento a Pau Casals” que Josep Barés va datar el 25 de gener de 1975. Aquest dibuix correspon a la proposta de situar el monument a la Plaça d’Espanya on hi ha el bar La Plaça. En el detall, Barés exposava que la cara de Casals seria fosa en bronze i aniria adossada a un bloc de pedra caliça “Buixardada”; també hi havia d’anar una placa de marbre blanc amb la inscripció: “Manresa a Pau Casals”. L’expedient d’aquesta carta, amb el conjunt de la documentació que es va presentar a l’Ajuntament, ha restat inèdit fins ara.
El mot Catalunya no apareix mai, en la instància, i només una vegada els redactors van escriure el mot català: “… uno de los catalanes de fama más universal … todo ello en reconocimiento de sus méritos como artista y de sus desvelos en favor de la paz”. Franco encara era viu.
És un redactat fet per uns manresans que no volien inquietar a ningú i que el que cercaven amb aquesta iniciativa era “…el embellecimiento de nuestra Ciudad”. Un embelliment que, a més a més, ja diuen que anirà a càrrec de les entitats signants i que a l’Ajuntament no li costarà res. Finalment i essent alcalde Ramon Roqueta, va ser la Caixa de Manresa qui n’assumí el cost i l’Ajuntament les despeses d’instal·lació.
Els proposants suggereixen tres indrets possibles per al monument. La plaça d’España, els parterres de la plaça de Sant Domènec que eren devorats i embrutits pels estols de coloms o el final del Passeig de Pere III, a la Bonavista on hi ha l’escultura de la Ben Plantada des del 21 de febrer de 1977, obra de Josep Clarà.
Els signants i les entitats que representaven van ser: Jordi Marsal i Muntalà, president de Cine Club Manresa. Jaume Vives i Sorolla, president de Joventuts Musicals de Manresa. Josep Balaguer i Golobart, president de Lingua Club. Ramon Llatjós i Planas, president de la delegació d’Òmnium Cultural a Manresa. Xavier Francàs i Caellas, president de l’Orfeó Manresà. Jaume Pena Cadevall, president de la Societat Coral Sant Josep. Joaquim Vizcaino Grima, president de l’Associació de Veïns del Xup. Jesús Puig i Sorinas, president de l’Associació de Veïns de la Barriada Mion. Isidre Morros i Morist, president de Jove Cambra de Manresa. Andreu Descals i Codina, president del Cercle Artístic de Manresa. Vicenç Orriols Espuñas, president de l’Agrupació Manresana de Folklore. Maria Prat i Llusà, presidenta de l’Associació d’assistents socials. Joaquim Pesarrodona i Almuzara, president de l’Associació de pares d’alumnes de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. Antoni Bahí i Alburquerque, president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Josep Brunet i Salomó, president del Centre Excursionista Montserrat. Josep Brunet i Janeras, president de l’Associació d’antics alumnes de La Salle. Josep Griera i Cors, president de l’Associació per a la promoció educativa. Amadeu Caberol i Gelada, president del Casal Cultural de Dansaires Manresans. Joan Segarra i Hernández, president de la delegació local del Col·legi de doctors i llicenciats de Catalunya.
