El 26 de desembre de 1976 s’inaugurava l’escultura en homenatge a Pau Casals situada al parc de Puigterrà de Manresa, una peça escultòrica del polifacètic artista Josep Barés i Soler (Manresa 1945).
A l’exposició “L’Assemblea del Bages: una pionera oposició democràtica al franquisme”, que s’inaugura aquest dissabte, dia 30 d’agost, el Museu de Manresa aportarà l’original en guix que s’hi conserva, que és la matriu del rostre en bronze que culmina aquesta escultura. Per aquest motiu l’Associació Memòria i Història de Manresa ha creat aquest web per explicar el naixement de la idea i les vicissituds passades fins a la seva inauguració. L’aportació central és l’entrevista realitzada a Josep Barés al voltant de l’obra, de la resposta ciutadana i del paper d’un Ajuntament immers en el període d’incerteses marcat per la malaltia i la mort de Franco.
En el web també podreu trobar un recull fotogràfic de la inauguració, de les visites a posteriori de l’escultor Josep Maria Subirachs a l’obra ja instal·lada, també de qui aleshores era president de la Diputació de Barcelona Juan Antonio Samaranch al Museu de Manresa, un recull de premsa, d’impresos i la carta de dinou entitats manresanes adreçada a l’alcalde franquista Ramon Soldevila Tomasa en suport del monument. L’expedient d’aquesta carta, amb el conjunt de la documentació que es va presentar a l’Ajuntament, ha restat inèdit fins ara.
El web també ofereix dues aportacions inèdites més de gran interès:
- un audio del programa “Ressò” de Ràdio Manresa, precisament sobre l’escultura, i emès pocs dies després de la seva inauguració, on hi participen Josep Barés, Antolí Bausili, president del Cercle Artístic de Manresa, i Ramon Llatjós, president d’Òmnium Cultural de Manresa.
- una interessantíssima i històrica filmació del muntatge pictòric-musical protagonitzat pel músic manresà Manel Camp i Oliveras (Manresa, 1947) i Josep Barés fet a la sala d’actes de la Plana de l’Om el 10 de març del 1998, en motiu dels 15 anys de la creació dels “Quaderns de Taller”. Encara que aquest acte no tingui a veure amb el monument a Pau Casals ens ha semblat oportú aprofitar aquest web per donar-lo a conèixer.
Josep Barés començà a barrinar l’obra escultòrica el 1974. Pau Casals formava part de l’ambient familiar i el seu pare, Antoni Barés Amella, violinista i melòman, l’admirava especialment. Barés Amella va perdre tres dits de la mà esquerra durant la guerra civil al front d’Aragó en explotar-li l’espoleta d’una bomba, fet que va truncar la seva carrera musical que va haver de bescanviar per la d’ebenisteria aconseguint un reconegut prestigi professional.
Durant els dos anys posteriors, i empès pel manresà Josep Guardiola i Noguera, el projecte va anar quallant en la societat manresana tot i la negativa de l’alcalde Soldevila i és que Pau Casals romania vetat pels jerarques manresans del règim.
La designació de Ramon Roqueta i Roqueta com a alcalde de la ciutat el 17 d’octubre de 1975 per l’aleshores governador civil franquista de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, va suposar un canvi sobre aquest afer. Del silenci administratiu de Soldevila es passà a la col·laboració i a la predisposició de Roqueta.
Josep Barés i Soler és autor de les escultures distribuïdes per diferents indrets de Manresa: Monument al gos al Parc de l’Agulla, l’Adolescència al carrer de Sant Miquel, el Rellotge de Sol dels jardins de la Font del Gat, l’Ala de Mercuri al Parc Central i de l’acabament escultòric -i el vestíbul- de l’edifici del xamfrà del carrer d’Àngel Guimerà amb la Muralla del Carme. Barés també és autor dels quadres de la Galeria de Manresans Il·lustres corresponents a Leonci Soler i March, Oleguer Miró, Joaquim Amat-Piniella i Ignasi Oms i Ponsa.