El Pare Massot valora la complexa figura de l’abat Aureli Escarré, que va tenir un paper important en la història del Monestir de Montserrat i va plantar cara a la dictadura franquista.
TRANSCRIPCIÓ:
L’ABAT AURELI ESCARRÉ
Pare Massot i Muntaner: Ho vaig viure molt de lluny perquè llavors era novici i estàvem molt apartats. L’abat Aureli no l’he tractat mai, perquè jo vaig entrar ja amb l’abat Brasó i l’abat Aureli no l’he vist. Bueno, vist sí, perquè vivia aquí, però només la presència pública la tenia per setmana santa i per Nadal, els dies de gran festa, i llavors el dia del seu sant que l’anàvem a felicitar, el dia que vaig professar la primera vegada que el pare Cassià, el mestre de novicis, que després va ser abat, ens hi va portar un moment. No hi havia tingut més relació, i quan va marxar tampoc no hi vaig tenir cap relació.
Joaquim Aloy: Com valora l’actuació de l’abat Escarré des del punt de vista històric?
Massot: Bueno, és un personatge que per Montserrat va fer moltíssimes coses, precisament perquè va venir en un moment en què tot estava destrossat. Va ajudar no solament materialment sinó espiritualment. Va formar tota una colla de persones. Va fer anar a estudiar a l’estranger molta gent. I, bueno, després és el que va permetre que es fessin les festes de l’entronització, que llavors va ser quan ell va començar a canviar, perquè, suposo que com tothom, els primers anys era més aviat profranquista, no? Potser no ho era massa, però, antifranquista no ho era. I, en canvi, a poc a poc, s’hi va anar tornant del tot.
