Francesc Farreras i Duran: el cronista de la història de Manresa
Els “Fulls de la Nostra Història“ són unes 700 notes que Francesc Farreras i Duran va publicar durant un any (juny 1925-juny 1926) al diari manresà “El Pla de Bages”. Aquesta recopilació de notícies constitueixen un veritable viatge per la història de la ciutat. Amb una mirada atenta i rigorosa, Farreras va recollir fets grans i petits, d’aquells que expliquen com una ciutat es construeix, pateix, celebra i es transforma.
La primera nota va sortir publicada el 6 de juny de 1925. Tanmateix, el dia abans, 5 de juny, el diari dedicava tota una pàgina a l’històric “motí de les faves” que es produí l’any 1688 i que acabà amb 8 execucions a la Plaça Major de Manresa. Desconeixem l’autoria de l’article perquè no porta signatura. Podria tractar-se del mateix Francesc Farreras i Duran; del seu pare, Domènec Farreras i Serrahima o, fins i tot de Joan Selves i Carner.
L’endemà, apareixia la primera nota, signada per Farreras i Duran. Ho feia amb aquest preàmbul, segurament redactat per Joan Selves i Carner: “Amb la interessant nota històrica sobre el cèlebre avalot conegut a la història pel ‘Motí de les faves’, que inseríem ahir, hem començat aquesta secció de “Fulls de la nostra història”, que hem confiat a un entusiasta company aimant de les glòries de la nostra ciutat.
La seva cultura i coneixements de la nostra Història ciutadana, són una garantia de seriositat i de honradesa per a la nova secció que inaugurem. La qual creiem que interessarà en gran manera als nostres lectors, doncs a més a més del seu aspecte periodístic, adaptant-se amb més o menys escala als esdeveniments actuals, constituirà sens dubte un mitjà ben eficaç de divulgació de les gestes dels nostres avantpassats, en algunes de les quals hi trovarem un bell exemple a seguir…”
Un dels temes que més apareixen és la vida religiosa: processons, miracles, pregàries per la pluja i grans festes religioses, a més de la defensa de l’existència del bisbat de Manresa. Parla molt de Sant Ignasi de Loiola, de quan va viure a Manresa i de com es va construir la Cova. També explica l’arribada de diversos ordes religiosos, la fundació de convents o bé de la crema de convents durant la Setmana Tràgica.
També ens mostra com funcionava la ciutat a nivell polític i institucional. Explica quins poders tenia el Consell de la Ciutat, com es prenien decisions sobre la sèquia, quins privilegis donaven els reis, o com Manresa va recuperar el títol de ciutat el 1315. Hi apareixen visites reials i moments històrics com quan Pau Claris va demanar ajuda a Manresa el 1640.
La part més dramàtica del relat són les guerres i les crisis. Farreras parla de les guerres carlines, la guerra de Successió, la Guerra del Francès, i com la ciutat va patir avalots, execucions públiques, saqueigs, incendis i l’arribada constant de tropes. També descriu epidèmies de pesta o còlera i com, a vegades, fins i tot es deixava de tocar a morts per la gran quantitat de defuncions.
Però també ens mostra el dia a dia de la ciutat: fires, mercats, confraries, gremis, escoles, hospitals, i detalls com la reglamentació de la prostitució, els vestits nous dels gegants, o l’aparició del primer fotògraf. Ens parla de com Manresa es modernitza amb el ferrocarril, el telègraf i l’arribada de l’aigua potable.
I no s’hi oblida de la part material de la ciutat: ens parla de la construcció de la Seu, de la Casa de la Ciutat, de retaules, muralles, i també de riuades, incendis, explosions i fenòmens atmosfèrics extraordinaris.
La base dels “Fulls de la nostra història” cal cercar-la en el fitxer amb dades sobre la història de Manresa que havia confeccionat el seu pare, Domènec Farreras i Serrahima. A partir d’aquestes dades, Farreras i Duran va elaborar, en un llenguatge periodístic i amè, els continguts de les seves 700 notes històriques. Es van consultar el Llibre Verd, els estudis del pare Joan Gaspar Roig i Gelpí, els llibres de Magí Canyelles, de Joaquim Sarret i Arbós i de Josep M. Mas i Casas, els arxius de la Seu, l’arxiu municipal, i diferents mitjans de comunicació manresans. Com hem indicat a la portada, més de la meitat de les notes de Farreras i Duran es refereixen als segles XVII i XIX, però el conjunt de notícies abasta des de l’any 638 fins al 1925.
En resum, els “Fulls de la Nostra Història” proporcionen una crònica detallada i plena d’anècdotes de Manresa, posant l’accent en les seves fites, les seves figures clau, les seves lluites per la llibertat, la seva rica vida religiosa, i la seva constant connexió amb la història general de Catalunya, tot plegat des d’una perspectiva històrica que valora profundament la identitat local i nacional.