EL PLA DE BAGES, 2 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
30 d’agost (1)
1339: El rei Pere II concedeix a Manresa el permís per conduir-hi aigua des d’on calgui
30 d’agost de 1339.- El gran rei Pere III concedeix a la ciutat nostra un reial permís per conduir l’aigua a Manresa des d’allà on calgui, i poguent-la fer passar pels termes i llocs que sigui precís.
1372: Trasllat a Manresa de les relíquies dels sants patrons
30 d’agost de 1372.- Des de Sant Fructuós foren traslladades a Manresa les venerables relíquies de Santa Agnès, Sant Fructuós i Sant Maurici, depositant-les a l’altar major de la Seu.
1633: Construcció d’un nou altar major a l’església del Carme
31 d’agost de 1633.- Els administradors que s’havien nomenat aquell any per les festes del Carme, en el dia d’avui de fa 292 anys, donaren a fer, pel preu de 940 lliures catalanes, l’altar major de l’església del Carme, als esculptors manresans Joan Generas i Gervasi Maimó.
1380: L’infant Joan cedeix un cens a Manresa
1 de setembre de 1380.- L’infant Joan, hereu de la corona catalana, cedeix a favor de Manresa el cens de dos ocells cada any que tenia dret a rebre de Manresa, Sampedor, Viladordis i Sant Fructuós, sobre la totalitat del delme.
Més tard Francesc de Manresa va renunciar a favor de la ciutat, el tal privilegi.
1691: Delegació per assistir a Corts
1 de setembre de 1691.- Per assistir en nom de la ciutat a les Corts que s’havien de celebrar a Barcelona el dia 9, els consellers delegaren al doctor Francesc Vicens i Gomar, advocat.
1610: Captura i mot del bandoler l’Escolanet de Polinyà que havia desafiat Manresa
2 de setembre de 1610.- Al fer-se de dia els habitants de Manresa que sortien a treballar al camp, restaren sorpresos de trobar per les parets un paper del bandoler conegut per l’Escolanet de Polinyà, Jaume Alboquers, el qual desafiava a tota la ciutat després d’haver-li causat gran dany reventant la Céquia i destruint el pont de Vilar.
Per acabar amb les seves provocacions i malifetes s’ordenà la seva captura, posant preu al seu cap.
Va ésser mort al cap de pocs dies i el seu cap va ésser penjat a la torre del portal de Sobrerroca.
Tanmateix explicar tot el plet -i les gestes a que donà lloc- entre l’Escolanet de Polinyà i Manresa fora ben interessant, però hem de deixar-ho per millor avinentesa, car avui no disposem pas d’espai.
(1) El lector es farà càrrec de que amb tot i les nombroses dades que es poden citar aquests dies de la Festa Major, des de tants anys, n’escollim poques, a l’etzar, per tal de donar cabuda a les ressenyes dels actes d’enguany.
EL PLA DE BAGES, 3 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1339: Pere III fa una nova concessió referent a la Sèquia
3 de setembre de 1339.- El gran Rei Pere III de Catalunya, signa una nova concessió a favor de Manresa a l’obgecte de resoldre assumptes de detall referents a la concessió de la Acéquia.
1590: La confraria dels fusters fa pintar un retaule i un altar
3 de setembre de 1590.- La Confradia dels Fusters que administrava l’altar de Sant Josep i Sant Joan de la Basílica de la Seu, dóna a pintar, pel preu de 180 lliures al mestre Geroni Soler, el retaule i l’altar.
De moment només va pintar-se l’altar, car dos anys després el retaule no estaba pas acabat.
1685: nomenament d’un mestre d’escola pública
3 de setembre de 1685.- Donant compliment a l’acord del dia abans el Consell de la Ciutat signa amb el notari Josep Pedrols l’acta per la qual es nomenava mestre de l’escola pública de <llegir, escriure i comptar> a Bartomeu Andreu, per la quantitat de 180 lliures anuals.
EL PLA DE BAGES, 4 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1588: La confraria de la Puríssima Sang instaura tres processons anuals
4 de setembre de 1588.- Els quatrers de la Confraria de la Puríssima Sang, d’acord amb les autoritats eclesiàstiques, instauren tres processons anyals: L’una pel 6 de gener, diada dels Reis, l’altra el 3 de maig, festa de la invenció de la Santa Creu i l’altra pel 14 de setembre.
1623: S’estableix a Manresa l’orde dels Pares Mínims
4 de setembre de 1623.- S’estableix a Manresa l’ordre dels PP. Mínims, instal·lant-se de moment en una casa particular propietat de Maurici Rosell, en la que estigueren per espai de 4 anys.
1828: Arriben a Manresa les monges de nostra senyora de l’Esperança
4 de setembre de 1828.- Les Monges de Nostra Senyora de l’Esperança arribaren de Barcelona per fundar una casa del seu Institut, hostatjant-se de moment en els Infants.
Més tard, en 21 de novembre, passaren al seu convent de la Plaça Gran, acompanyant-les en processó, el poble i les autoritats, i cantant-se a la Seu un solemne Te-Deum.
El ciutadà Francesc Ignasi Escorsell Torres de Bages, va donar els cabals per la fundació i logrà la Reial cèdula que calia.
EL PLA DE BAGES, 5 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1896: Arriben a Manresa les despulles de Josep Tanyà
5 de setembre de 1896.- Havent arribat de Lleyda les despulles mortals de l’il·lustre manresà Dr. Josep Tanyà Freixa, canonge d’aquella Seu, que havia mort a Lleyda el dia 9 de desembre de l’any 1893, es va celebrar a la Seu un solemne funeral, presidit per les autoritats i oficiat per l’arxipreste Dr. Martí Juncadella, durant el qual va cantar una Missa de Rèquiem, de la que n’era autor En Manuel Vallès, el malaguanyat músic manresà.
El trasllat de les despulles del Dr. Tanyà va ésser una imponent manifestació de dol, car tots els estaments es reuniren per retre l’últim adéu a l’il·lustre patrici, que per tot arreu on va estar va honorar el nom de Manresa.
Avui la manca d’espai no ens permet fer la bibliografia del malaguanyat Dr., que ultra el seu càrrec a la Seu de Lleyda, era canonge de honor a la nostra Basílica. En altra avinentesa ho farem, si a Déu plau.
EL PLA DE BAGES, 7 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1714: Les tropes de Felip V saquegen cases i cremen la basílica de la Seu
6 de setembre de 1714.- En aquell any de martiri per la terra nostra, en ple siti de Barcelona, mentre la gent apta per fer la guerra s’havia absentat de la ciutat per tal d’ajudar a la resistència dels bons patriotes interceptant el combois i els correus dels sitiadors, un fort destacament de les forces de Felip V invadí la nostra ciutat, on solament hi havia dones, vells i mainada i realitzaren la proesa de saquejar moltes cases i calar foc a la Seu, en mig de l’esglai de les dones, que fugien espaordides.
Aquell incendi no solament va destruir una part de l’església, cor i claustres, sinó que devastà l’arxiu de fundacions i altra important documentació que avui fa força falta per estudiar la història de Manresa.
1824: Torrentada del torrent de sant Ignasi
6 de setembre de 1824.- Una gran tempesta es va desencadenar sobre la ciutat i la comarca, sortint de mare el torrent de Sant Ignasi, a l’extrem que l’aigua va arribar als primers pisos de les cases veïnes, ensorrant-se una que hi havia davant de Sant Marc i inundant una que hi havia davant del Rapte de Sant Ignasi.
1311: Jaume II concedeix a Manresa celebrar la fira de sant Andreu
7 de setembre de 1311.- En data d’avui fa 614 anys el rei Jaume II (el justicier) va concedir a la nostra ciutat el privilegi de celebrar anualment la Fira de Sant Andreu.
1896: El batalló de sant Quintí és beneït pel bisbe de Terol
7 de setembre de 1896.- A les sis de la tarda, en el pati de la caserna del Carme, el batalló de <San Quintín>, llavors de guarnició a la ciutat, va rebre la benedicció de mans de l’il·lustre senyor Bisbe de Terol (*), a l’acabar-se els preparatius per a marxar cap a Barcelona l’endemà de bon matí, a l’objecte d’embarcar cap a Cuba.
Després el senyor Bisbe va pronunciar un discurs, que va commoure profundament a tothom.
(*) El bisbe de la diòcesi de Terol-Albarrasí era, en aquell moment, el manresà Joan Comes i Vidal (Nota del transcriptor).
EL PLA DE BAGES, 11 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1343: El rei Pere III concedeix una renda al convent de santa Clara
8 de setembre de 1343.- Trobant-se el gran rei En Pere en la nostra ciutat, que ell estimava tant com ho proven el sens fi de privilegis que ens concedí, i veient que el Convent de Santa Clara, llavors ocupat per religioses franciscanes, estava molt necessitat, va fer una reial concessió de una renda anual de 15 lliures catalanes de plata, a cobrar sobre els delmes del Ducat de Vacarisses, que era un dels anexes al patrimoni reial.
1428: Assassinat del canonge Mulet als claustres de la Seu
8 de setembre de 1428.- Als claustres de la Seu, va ésser assassinat per Francesc de Planas, el canonge Mulet.
L’assassí era persona de qualitat, i com a tal duia espasa, essent amb ella que en un moment d’ofuscació va donar mort a l’honorable mossèn Francesc Mulet, de la manera que ja coneixen els lector d’aquests fulla per haver-ne parlar en diverses avinenteses.
1802: El reial consell de Castella reconeix els drets de Manresa sobre la Sèquia
9 de setembre de 1802.- El Reial Consell de Castella, llavors l’últim d’apel·lació, com si ara diguéssim el Tribunal Suprem, va aprovar les sentències (1) dictades per l’Audiència del Principat de Catalunya, referents als drets indiscutibles de Manresa sobre la Céquia.
(1) Les sentències a què es refereix són la que en 1769 va dictar la Sala del Civil de Barcelona i la del Criminal en 3 de juny de 1712.
1428: Sentència de mort contra l’assassí del canonge Mulet
10 de setembre de 1428.- El Batlle de la ciutat, l’honorable Joan Canet, en funcions de lloctinent del Veguer, va dictar sentència de mort contra Francesc de Planas, que el dia de la Mare de Déu de setembre havia assassinat al Rnd. Mossèn Mulet, il·lustre canonge de la Basílica de la Seu.
Original retirat d’altres edicions per manca d’espai.
1714: Manresa impotent davant la caiguda de Barcelona
11 de setembre de 1714.- Avui fa 211 anys que Barcelona, després d’una heroica resistència, cau en poder de les tropes franceses i espanyoles de Felip V, quedant des de llavors anul·lades totes les llibertats i privilegis de la terra.
Mentrestant Manresa, gairebé arrasada, per l’incendi que va ésser víctima dies abans, estaba tan esgotada que ni homes li quedaven per anar a fer l’últim esforç, per socórrer Barcelona.
EL PLA DE BAGES, 12 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1369: L’infant Joan concedeix a Manresa la construcció d’un camí carreter fins a Barcelona
12 de setembre de 1369.- En la segona època del regnat del Pere del Punyalet, era governador de la Catalunya estricta l’infant Joan, que en 1387 va ésser coronat rei.
Seguint l’exemple del seu pare, durant el seu governament va distingir sempre a la nostra ciutat. Ara fa 556 anys, ell mateix va concedir a Manresa la facultat de construir un camí carreter que l’unís millor amb Barcelona, i el dia 12 de setembre de 1369 cedia a la ciutat el privilegi de cobrar durant tres anys el dret de barra, per tal de poder amortitzar així els cabals que la ciutat esmercés en el camí, que pel Pont de Vilumara l’unia amb la capital de la nació.
1714: Arriba a Manresa la notícia de la caiguda de Barcelona
12 de setembre de 1714.- Arriba a Manresa la nova de la rendició de Barcelona, després d’una llarga i heroica resistència, durant la qual morirem tants dels manresans que acudiren a la seva defensa.
Els ciutadans que quedaven a la nostra ciutat, que com sap el lector havia estat saquejada i destruïda en càstig d’haver estat lleial a la terra, quedaren consternats car comprengueren que amb la caiguda de Barcelona s’havia perdut la darrera esperança.
1894: Es col·loca la primera pedra del nou edifici de la santa Cova
12 de setembre de 1894.- Amb tota solemnitat es col·loca a la Sta. Cova la primera pedra del nou edifici, que fou inaugurat el dia 22 de setembre de 1896
EL PLA DE BAGES, 14 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1871: Esgarrifosa explosió a una fàbrica de pólvora
13 de setembre de 1871.- A dos quarts d’onze del matí a causa d’una explosió va produir-se una esgarrifosa catàstrofe a la fàbrica de pólvora que hi havia a la Creu de Coll de Manresa.
Varen resultar cinc persones mortes i varies amb ferides més o menys greus, quedant la fàbrica volada a conseqüència de les explosions i incendis que, quasi instantàniament, es succeiren.
Dóna una idea del formidable que va ésser l’explosió, el fet de que en tota la ciutat es produís com un tremolament del sol, amb un trencament general de vidres i esbatanament de balcons i finestres en moltes cases.
A les fàbriques del Pont de fusta i d’En Cots i a la sagristia de la Santa Cova no hi va quedar ni un sol vidre sencer.
L’accident va commoure profundament a tots els ciutadans que arreu deixaven la feina per córrer en auxili de les víctimes.
1871: Enterrament de les víctimes de l’explosió de pólvora
14 de setembre de 1871.- Té lloc la trista cerimònia de l’enterrament de les víctimes del dia abans, associant-se al dol tota la ciutat.
EL PLA DE BAGES, 15 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1714: Rendida Barcelona, arriba una expedició d’homes que lluitava contra Felip V
15 de setembre de 1714.- Arriba a la nostra ciutat una expedició d’homes, dels que lluitaven en el camp contra les tropes de Felip V, que havent sapigut la nova de la rendició de Barcelona i de les repressalíes que es prenien contra els braus defensors de la terra, renunciaren a prosseguir una lluita tan desigual que sols servia perquè l’adversari s’ensanyés més i cometés més tropelies.
Entre els que arribaren, venien alguns ferits que foren curosament amagats per tal de lliurar-los de la pena de mort que la gent que manava els tenia reservada.
Des de Barcelona també començaven a arribar famílies que fugien a trobar segur refugi en el cor de les muntanyes i tothom quedaba esfereït de l’aspecte de la nostra ciutat gairebé completament arrasada.
EL PLA DE BAGES, 16 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1672: Lectura del testament del canonge Cantarell
16 de setembre de 1672.- Havent mort l’il·lustre Canonge J. Cantarell, gran devot de la Verge del Remei, a primers de setembre d’aquell any va deixar una disposició testamentària, ordenant que davant de la Capella del Remei s’hi aixequés una creu.
Els marmesors comparegueren davant del notari Bernat de Suanya que el dia 16 donà lectura al testament i pocs dies després es feia l’obra, que va ésser acabada molt aviat.
1679: Es col·loca la primera pedra de l’església de les mares caputxines
16 de setembre de 1679.- Amb l’assistència dels senyors Consellers de la Ciutat, Jurats, Clerecia, i molta gentada, es colocà solemnement la primera pedra de l’església de les MM. Caputxines.
Monsenyor Dr. Jaume Mas, va fer la benedicció per delegació de S. Il·lma. i el notari Feliu Dalmau, va aixecar acta de tot, quedant per administrador de la dita obra, els Jurats del Consell, senyors Francesc Cots, adroguer; Bonaventura Sala, Pvre. I Maurici Caboter, mestre sabater.
És tradició que per la construcció d’aquella església, solament s’emplea pedra de la que arrastraba el riu Cardoner en diferentes revingudes a l’època de les plujes.
Les bones religioses i molts creients, començant pels mateixos administradors de l’obra, veient en aquelles periòdiques arribades de pedra que les aigües deixaven precisament a l’indret de la ciutat, cada vegada que s’estaba acabant la pedra acumulada en la revinguda anterior, la intercessió de la Venerable fundadora Sor Angela Margarida Serafina, filla de Manresa, que obtenia de l’Etern, aquella demostració de que mai havia de faltar divina ajuda als qui devotament professaven la pobresa.
Gent descreguda a voltes s’han burlat d’aquesta tradició. Es clar que nosaltres no afirmarem pas que fos cosa de miracle, però tanmateix és un fet que l’església es construí sense haver de tallar ni comprar pedra de cap pedrera i és molt just que les bones religioses vegessin la protecció divina en ço que els succeïa.
EL PLA DE BAGES, 17 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1606: Consagració a la seu del nou bisbe de Càller
17 de setembre de 1606.- A la Seu té lloc la solemne consagració del monjo de Montserrat, Frai Llorens Nets, per Bisbe de Caller (Sardenya).
El Bisbe de Solsona l’Il·ltre. Dr. Lluis Sans, va fer la consagració assistit pels Bisbes de Vich i de Barcelona.
1627: 16 testimonis declaren sobre el miracle del Crist de la creu de pedra del Tort
17 de setembre de 1627.- Havent ocorregut el Miracle de que el Crist de Pedra de la Creu del Tort derramés sang, en data d’avui fa 298 anys, es va signar una detallada relació del fet, davant del Rnt. Rector de Sant Ignasi, P. Lluís Vidal, i del Bisbe de Vich, Il·lm. Sr. Pere de Magarola, després de haver fet deposició judicial 16 testimonis, entre els que hi havia persones de calitat, com dos Canonges de la Seu, tres doctors en medicina i un doctor en lleis, els noms dels quals junt amb les signatures figuren en les actes que encara es guarden i que varen ésser impreses a Madrid poc temps despré
1869: Les pageses abandonen la plaça de l’Om i la plaça Gran com a protesta
17 de setembre de 1869.- Com que l’Ajuntament havia apujat els impostos, carregant drets de venda a les fruites i verdures, les venedores es retiraren de la Plaça de l’Om i de la Plaça Gran.
Llavors les ventes es feren més enllà de les Muralles, fins el dia 4 d’octubre que les pageses tornaren a les Places, havent obtingut de l’Alcalde la promesa de que no havien de pagar res sobre els fruits i verdures.
EL PLA DE BAGES, 18 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1643: Franquícia de drets per als cultivadors de vinya
18 de setembre de 1643.- Els cultivadors de vinya, així com els marxants de vi, obtenen absoluta franquícia de drets per tot un any, per tal de que puguin refer-se dels danys que els causaren les forces de Felip IV i el duc d’Olivares, que passaren per la nostra ciutat reventant els cubs i fent malbé els cellers, ademés de totes les altres horroroses malvestats que no detallem pas perquè fora fer un treball endebades.
1854: Defunció del poeta Josep Mas i Mateu, víctima del còlera
18 de setembre de 1854.- Víctima del còlera, que llavors infectava el país, mor el poeta manresà En Josep Mas i Mateu.
El senyor Mas que ademés era militar, va deixar el servei en els regiments per passar a ocupar un lloc en la guàrdia creada contra els malfactors, servint així a la societat.
El cultiu de la poesia i l’estudi de totes les belles arts, va allunyar del senyor Mas tota idea de guerra i de glòria armada, esdevenint ben altrament de ço que era d’adolescent, a l’extrem que va morir siguent un model de ciutadans pacífics.
EL PLA DE BAGES, 19 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1642: Josep de Margarit agraeix al consell de Manresa els ajuts aportats en la Guerra dels Segadors
19 de setembre de 1642.- En plena guerra dels Segadors, quan Catalunya aliada amb França lluitava contra Felip IV, després de la mort del gran Pau Claris i d’haver tornat de França l’ambaixador català En Josep de Margarit, que anà a exigir de Richelieu el compliment dels pactes contrets; fets ocorreguts l’any abans, en 1641, Manresa es va distingir pel seu amor a les llibertats de la terra i pels sacrificis que féu obeint les ordres de la Generalitat.
En el siti de Perpinyà mateix, la nostra ciutat hi col·laborà enviant companyies d’homes armades i pagades del comú, que lluitaren amb gran bravura per fer rendir la plaça, cosa que tingué lloc en 8 de setembre de 1642, retirant-se les tropes castellanes cap a la Catalunya occidental.
Avui fa 283 anys que en Josep de Margarit i de Biure, cabdill dels defensors de la terra escrivia als senyors Consellers de Manresa, donant l’enhorabona per la part que pertocava a la ciutat de l’èxit de les darreres victòries i dient que estimava i agraïa l’esforç dels manresans d’haver acudit amb soldats i somatents i oferint donar-ne compte al Rei (llavors Lluís XIII de França) per tal de que ho recompensés degudament.
Del gran Margarit són aquestes paraules, que transcrivim d’una còpia autèntica de la lletra de 19 de setembre de 1642, que encara es guarda, parlant del rendiment de Perpinyà:
<…pus la puntualitat que han tingut Vostres Magnificencies, en acudir al servei ha causat molta part de la victoria pus l’enemic no s’atrevi a pasar amb tal socorro.>
No hem pas de detallar avui aquella guerra, però tanmateix és un orgull per nosaltres recordar com els nostres avantpassats sabien lluitar per una causa justa, com les causes defensades des del 1640 al 1714.
EL PLA DE BAGES, 21 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1390: El rei Joan i concedeix un privilegi al convent del Carme
20 de setembre de 1390.- El rei Joan I, conegut pel <Casador> o <L’aimador de la gentilesa>, gran protector de les lletres, tenia en especial estima a la nostra ciutat i ademés era gran amic del manresà Bernat de Cabrera.
Entre altres distincions de què féu objecte els nostres avantpassats, el 20 de setembre de 1390 va signar un reial privilegi a favor del Convent del Carme de Manresa, concedint franquícia de quintes i de qualsevol altra contribució reials a la Procuradoria de dit Convent, sempre que el qui ocupés el càrrec fos elegit pel claustre i nomenat pel Prior amb el benaplàcit del Paborde.
1576: S’acaba d’extreure tota la terra per fer la cripta de la Seu
20 de setembre de 1576.- Totes les campanes de la ciutat, amb un repicament general, anunciaren ben entrada de fosc que s’havia acabat d’extreure tota la terra de la cripta, oberta solta l’Altar Major de la Seu, destinada a bastir-hi la capella dels cossos dels Sants Patrons.
El contentament de la ciutat va ésser immens, car no hi havia un sol veí que no hagués esmerçat algun jornal en fer espai per la cripta.
El 13 del mes de juliol anterior, es va començar el treball en el que des del primer moment hi treballaren homes i dones amb gran devoció, poguent-se ben dir que des de l’humil jornaler al més noble senyor, tot Manresa contribuí a l’obra de la cripta dels Sants Patrons.
1614: El consell de la ciutat defensa els jesuïtes
20 de setembre de 1614.- El Consell de la Ciutat prengué l’acord de sortir en defensa dels Pares Jesuïtes, i desvanèixer els rumors que s’intentaven fer córrer sobre la situació exacta de la Santa Cova i propietat de la mateixa.
1577: Col·locació de la primera pedra de la cripta dels cossos sants
21 de setembre de 1577.- Té lloc a la Seu la solemne col·locació de la primera pedra de l’obra de l’altar i capella de la cripta dels Cossos Sants, celebrant-se ensems la festa de Sant Maurici, un dels nostres gloriosos patrons, amb extraordinari lluïment.
1609: Visita del cardenal Sourdis a la Santa Cova
21 de setembre de 1609.- Havent-se rebut avís de que S. E. Cardenal Sourdis, arquebisbe de Bordeus, venia a Manresa per visitar la Santa Cova, el Consell envia els senyors Bernat Ros i Francesc Miralda a Barcelona, perquè allà esperin al prelat francès i li facin escolta, camí de la nostra ciutat.
EL PLA DE BAGES, 22 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1882: Defunció de Joaquim Lluch, arquebisbe manresà de Sevilla
22 de setembre de 1882.- En el Palau Arquebisbal de Umbrete a Andalusia mor l’il·lustre manresà Frai Joaquim Lluch i Garriga, Cardenal – Arquebisbe de Sevilla, causant el seu traspàs general sentiment en tot el món cristià, car era molt conegut pel seu gran talent i per les seves virtuts.
S. E. El Cardenal havia nascut a la Verge del Carme pels seus bons pares N’Antoni Lluch i Na Mariana Garriga, persones molt pietoses i model de ciutadans. D’infant el jove Lluch, que més tard havia d’ésser model de purpurats, va demostrar la seva vocació per la vida esglesiàstica i quan tot just comptava 14 o 15 anys va entrar a l’Ordre Carmelitana. Després de rebre les Sagrades Ordres va ésser destinat a Itàlia on després d’estudiar molt cultivà les lletres amb gran encant. Els aconteixements polítics d’aquell país l’obligaren a deixar Luca, on residia i retornà a Catalunya convertint-se en un verdader apòstol que deixà admirat a tothom per les obres de caritat que feia i per les seves prèdiques.
En 1858 va ésser preconitzat Bisbe de Canàries. Més tard ho fou de Salamanca i en 1874 de Barcelona. El Dr. Lluch no va pas residir molt temps a Catalunya, llavors, car el Sant Pare per juliol de 1877 el va preconitzar Arquebisbe de Sevilla. Cinc anys després, Lleó XIII l’investí amb la púrpura cardenalícia i el dia 22 de setembre del mateix any (1882) va morir santament com havia viscut, el nostre il·lustre compatrici el savi i humil Cardenal, que malgrat tots els honors i totes les glòries, estimava per sobre de tot el títol de Frare.
EL PLA DE BAGES, 23 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1398: Bartomeu d’Amargós fa donació d’una capella a les monges de Valldaura
23 de setembre de 1398.- El noble ciutadà Bartomeu d’Amargós, fill de Manresa, per tal de facilitar a les Monges de Valldaura d’Olvan la fundació en la nostra ciutat, va fer donació a favor de les religioses citades, d’una capella, coneguda per l’església de l’Esperit Sant, i d’unes hortes amb altres terrenys i algunes cases.
La capella, que estava enclavada en el lloc de la vella Muralla per on passa el torrent de Predicadors, era molt rica i proveïda d’ornaments sagrats i altres objectes de Cult.
1555: Creació d’una fundació per ampliar la capella del cor de la Seu
23 de setembre de 1555.- El canonge de la Seu, mossèn Nicolau Borjons, amb l’aprovació del Paborde Dr. Vicens Jener i demès Comunitat regular, feu una fundació de 12 lliures anyals, per tal d’ampliar la capella del Cor amb dues veus d’àngel, subvencionant amb 6 lliures a cada minyó dels dos que calia llogar.
Els dos nois de Cor, tenien dret a mes a mes a apendre de música i a assistir els enterraments entrant a part en les almoines.
1871: Visita a Manresa del rei Amadeu I
23 de setembre de 1871.- Per mediació dels significats elements liberals el Senyor Manuel Lluc, i els senyors Cornet (Xerxa) i Garriga i del Jutge, aquell bon rei democràtic i comprensiu que es deia Amadeu de Savoia va venir a la nostra ciutat.
Tanmateix els manresans en aquella avinentesa no estigueren a l’altura de les circumstàncies i reberen massa fredament a n’aquell model de Reis, el record del qual mereix tot el nostre respecte.
No cal pas que fem l’elogi de Amadeu de Savoia, el rei caballer, bona persona, demòcrata, enemic de vessaments de sang i protector de les lletres, de les arts i de l’economia. Direm només que els homes que en varen veure en coronat no se’l mereixien, com tampoc mereixien als Figueres, Pi Margall i Salmerón.
EL PLA DE BAGES, 24 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1678; Ampliació de l’escola pública de la ciutat
24 de setembre de 1678.- El Consell general de la Ciutat, reunit per tractar del problema de l’ensenyament públic, acordà dividir l’Escola de llegir, escriure i comptar, en dues aules i nomenar un altre professor, a més a més de Rnt. Mossèn Josep Vilumara, llavors encarregat de l’Escola.
Per la segona aula elegiren al Rnt. Pere M. Domingo, Pbre.
De moment es mantingué al primer professor el mateix sou de 90 lliures l’any i es senyalà pel nou el de 60 lliures per tot l’any 1679, sou que cobrà fins a l’any 1680 que fou augmentat fins a 80 lliures.
Tanmateix eren unes pagues bones per aquells temps, ço que demostra que potser es preocupaven més de l’ensenyament que l’Ajuntament d’ara.
1748: Recompte de les almoines recollides a la seu amb diferents objectius
24 de setembre de 1748.- A la Seu, en presència del Vicari general de la Diòcesi, té lloc el recompte de ço que el Capítol de Canonges havia recollit des de 1621 a l’objecte de fer les capes pluvials, els claustres i la capella de Sant Agustí.
1827: L’enterramorts haurà de tocar una campaneta pels carrers per demanar un parenostre per al difunt
24 de setembre de 1827.- En l’avinentesa d’haver de nomenar nou enterra-morts, l’Ajuntament imposa l’obligació, al nou propietari del càrrec, que torni a seguir la costum de que, al vespre dels dies que hi ha alguna defunció, toqui una campaneta pels carrers demanant als ciutadans un parenostre per l’ànima del difunt.
1870: Arriben a Manresa 475 asilats de Barcelona fugint de la febre groga
24 de setembre de 1870.- Havent-se declarat la febre groga a Barcelona, arriben a la nostra ciutat, 475 assilats de la Casa de la Caritat, de la capital, estatjant-se ens diferents Convents, que s’entornaren un cop passada l’epidèmia.
EL PLA DE BAGES, 25 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1428: Alfons V atorga a Manresa la salvaguarda reial de la Sèquia
25 de setembre de 1428.- Per primera vegada Manresa logra per la seva acèquia la protecció i salvaguarda reial, que segons el decret signat a València pel rei Alfons V.è, fill de Ferran d’Antequera es feia extensiva no solament al canal resclosa, restalladors, cases, ponts, etc., sinó que també als funcionaris i obrers des dels mestres d’obres als manobres i totes les altres persones que intervinguessin, en nom i per ordre de la Ciutat, en la conservació i reparació del canal.
El regnat d’Alfons V no va ésser tan lamentable com el del seu pare, però es va entestar en la guerra contra Nàpols durant 30 anys fent impossible així que la decadència de Catalunya s’aturés. Ademés durant el seu regnat, si bé amb més diplomàcia que el seu pare, va lograr avençar la reialesa cap a l’absolutisme, tant renyit amb la tradició de la terra. Tampoc va sapiguer castigar els seus germans Joan rei de Navarra i Enric i Pere infants de Aragó que el dia 1.er de juny de 1433 entraren al castell de Xàtiva i assassinaren al venerable vellet Jaume d’Urgell, el dissortat Compte que de dret devia haver regnat a Catalunya en lloc de la dinastia d’Antequera. Molts escriptors creuen a Alfons del tot aliè a l’assassinat, però tanmateix existeix la declaració (1) del senyor del Castell afirmant que els assassins li digueren haver obrat en nom del rei. Ademés la lletra del rei al Castlà del castell autoritzant l’entrada dels seus germans l’acusa, ja que per donar cumpliment als pactes fets amb el Rei Pere de Portugal gendre del Comte Jaume d’Urgell bé podia fer-ho públicament.
Potser caldria dir unes quantes coses més sobre aquell regnat car no per haver obtingut els nostres avantpassats un privilegi d’aquell rei hem de fer el seu elogi, però ho deixarem per millor avinentesa, dient ara només, que si els historiadors no catalans veuen brillant aquell regnat, entre els demés del segle XV, és perquè no han tingut en compte que entre el desconeixement de les lleis de la terra, les reformes ultra autoritàries i el no voler seguir la política dels nostres Comtes, la dinastia d’Antequera va precipitar la nostra terra cap a ésser absorvida.
(1) Es pot llegir aquesta declaració i la còpia de l’escriptura en el llibre <La fi del Comte d’Urgell>, pag. 39.
1512: Manresa obté el dret de fundar una càtedra de Teologia
25 de setembre de 1512.- El Sant Pare Juli II va concedir a Manresa el dret de reunir l’import de uns quants beneficis fundats a la Seu, per fundar i sostenir una càtedra de Teologia.
1823: Es nomena una comissió per fer l’enterrament de les víctimes dels Tres Roures
25 de setembre de 1823.- Es va fer el nomenament d’una Junta i Comissió encarregades de fer la traslació dels cossos i enterraments i funerals de les 24 víctimes dels Tres Roures, assassinades per Roten el 17 de novembre de l’any anterior
EL PLA DE BAGES, 28 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1476: El rei Ferran II redueix el consell de la ciutat de 100 a 30 membres
26 de setembre de 1476.- El Consell de la Ciutat de Manresa que des del març de 1393, per reial privilegi del gran Joan I, l’instaurador dels Jocs Florals i gran protector de les arts i de la ciència i de la indústria, era format per cent representants dels diversos estaments i era conegut amb el nom de Consell de Cent, en el dia d’avui fa 449 anys va ésser reduït a simple Consell de trenta representants, sense causa ni motiu que ho justifiqués, pel rei Ferran II (El Catòlic).
Tanmateix no va pas ésser aquest l’únic error del marit d’Isabel de Castella que, absorvit i dominat per la seva muller, va descuidar molt les coses que afectaven a la nostra terra per ésser el simple marit de la reina en els estats de la seva muller, i consentir entre altres coses, que es fes extensiva a Catalunya l’expulsió dels jueus i que un Consell reial castigués d’una manera horrible, contra el dret penal català, els usos del país, a l’infeliç alineat Joan de Canyamars, que havent atemptat a la vida del rei va produir-li una lleu ferida. Els tribunals catalans aplicant el nostre dret l’haurien condemnat tot simplement a mort, sense mutilar-lo. La tradició democràtica del nostre poble i dels reis catalans i fins i tot d’Alfons Vé d’Antequera era renyida a l’absurda intolerància que representà l’expulsió en massa dels jueus.
Un cop morta Isabel, Ferran II abandona Castella i intenta refer els seus errors, limitant-se a governar Catalunya. Va organitzar, solament amb gent nostra, la armada contra Nàpols i es casà amb la germana de Foix per tal de donar successió a la Corona catalana, però l’únic fill que tingueren morí tot seguit.
Després va tornar a Castella a regentar aquell regne per haver-se tornat boja la reina Joana, mare de Carles i àvia de Felip II. Allà, lluny dels seus estats, va morir resumint-se les corones d’Aragó i Castella en un mateix rei.
El lector comprendrà perquè no comentem les conseqüències que això ens reportà. Ajudant Déu ho farem en millor avinentesa.
1653: Manresa col·labora en l’alliberament de Girona
26 de setembre de 1653.- Manresa pren fort amb 220 homes al lliberament de Girona.
1777: Reconeixement de les relíquies dels sants patrons
27 de setembre de 1777.- Durant aquesta data i el dia següent, es va practicar un reconeixement oficial de les venerables relíquies dels Sants Patrons de la ciutat.
1807: Venda d’una heretat dels carmelites
27 de setembre de 1807.- Segons declaració feta pel P. Prior del Convent de Carmelites, Rvnd. Joan Castellet, per Reial Cèdula la Comunitat va vendre en 1801 una heretat que tenia en el terme de Torruella, per la quantitat de 36.300 lliures.
1868: Celebració de la conclusió de la santa missió
27 de setembre de 1868.- Es celebra la conclusió de la Santa Missió que predicaren els Rvnds. PP. Guberna, Serra, Botella i Vilardell de la Companyia de Jesús.
Per a donar idea de la magnitud de la festa, solament direm que administraren la Comunió, ultra del senyor bisbe, cinc sacerdots, i tal era el nombre de fidels que acudiren a la Sagrada Taula, que la Comunió va durar tres hores.
1870: L’audiència de Barcelona es trasllada a Manresa a causa de la febre groga
27 de setembre de 1870.- Fugint de l’epidèmia de febre groga que tan mal feia a Barcelona, l’Audiència es va traslladar a la nostra ciutat, establint-se en el Col·legi de Sant Ignasi, on celebrà les vistes fins el dia 2 de desembre que tornà a la capital.
1363: Nou privilegi concedit a Manresa pel rei Pere III
28 de setembre de 1363.- El gran rei En Pere, que tant va distingir a la nostra ciutat, en data d’avui fa 562 anys, va concedir-nos un nou privilegi, consistent en facultar al Consell per a fer marques (monedes?) d’or i d’argent que puguin denominar-se <Marques de Manresa> (1).
(1) Vegi’s el nostre <Llibre Verd> de privilegis.
1622: Festes per celebrar la canonització de sant Ignasi de Loiola
28 de setembre de 1622.- Comencen amb gran solemnitat unes grans festes que duraren vuit dies, celebrat la canonització de Sant Ignasi de Loyola.
La ciutat es va veure extraordinàriament concorreguda de forasters en aquella avinentesa, car abans de començar les festes es feren anuncis i pregons per tota la comarca i pobles veïns, reunint-se així molts devots del Sant Penitent, que compartien amb els manresans el contentament per la canonització del fundador de la Companyia de Jesús.
EL PLA DE BAGES, 29 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1827: L’ajuntament de Manresa envia una comissió a felicitar el rei Ferran VII
29 de setembre de 1827.- L’Ajuntament de Manresa va resoldre enviar una Comissió que anés a felicitar a Ferran VII i a reiterar-li homenatge i obediència de la ciutat el dia que entrés a Catalunya, a la vegada que li fes present tot ço que els manresans havien fet lluitant per ell, per tal de veure si els premiava la conducta observada en la guerra dita de la Independència.
La Comissió la formaven, amb el secretari de l’Ajuntament, En Caietà Mas, els senyors Joaquim de Llisach, Bernat Pejoan, Maurici Soler i Josep Anton Perramon.
Tanmateix és el nostre deure dir-hi una paraula sobre tot això i sobre la figura de Ferran VII (El desitjat). Però per a seguir escrivint ens cal pregar al senyor censor que vulgui fer-nos la mercè d’acompanyar-nos a donar un cop d’ull sobre tota la premsa d’Espanya, la de Madrid particularment i la de Barcelona també, per a fer-se càrrec de què des dels diaris de la dreta als de l’esquerra, tothom ha parlat lliurement arran del centenari de Joan Martin (El Empecinado) de la [espai en blanc a l’original] figura d’aquell rei que els homes de govern de Manresa, d’un segle enrere, consideraven tant.
Ens plau creure que el dia que l’espai ens ho permeti, no trobarem cap més obstacle en la censura de l’Alcaldia, per a dir com els demès diaris de tot arreu, unes paraules sintetitzant el regnat de Ferran VII, tan ple d’etzagaiades, que calen algunes columnes per estractar-les totes, per tal de què el lector vegi, amb nosaltres com els nostres avantpassats que deu anys després de la guerra de la Independència, li anaven amb constants humiliacions, o no el coneixien o bé només sabien veure en ell el representant de la reialesa, llavors suprem símbol del govern, en aquest país.
(1) Consultar els Ensajos sobre la Guerra de la Independència de Sir W. Oman Professor d’Història de La universitat d’Oxford.
(2) El mateix autor, ultra de molts altres de diverses tendències, car és sabut que fins els absolutistes acabaren per apartar-se’n de Ferran VII, l’únic rei potser unanimament censurat.
EL PLA DE BAGES, 30 de setembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1653: Joan d’Àustria envia a Manresa una carta d’agraïment per l’ajuda militar rebuda de la ciutat
30 de setembre de 1653.- Després de la resistència començada per la Junta de Braços en 1640, que acabà amb l’acord de la Diputació Catalana que reunida a Manresa va reconèixer de nou a Felip IV, prèvia la promesa formal que va fer Joan d’Àustria de respectar tots els drets, privilegis, usos i costums de la terra, va continuar la guerra contra França, que va durar fins el 1719 a conseqüència de la qual va quedar Catalunya partida i separada: Rosselló i Conflent per una banda, sota el domini francès, i la Cerdanya i la Catalunya d’avui, no ben bé encara confosa i absorvida per Castella, però continuant els esforços per part dels reis i els seus delegats, cap al camí de la unitat.
Les promeses del seu fill natural, Joan d’Àustria, no les va pas atendre Felip IV. De moment amb l’escusa de la guerra contra França, va mantenir guarnides amb gent seva les fortificacions de tot el país i així pas a pas anava reduint les llibertats.
Catalunya, en canvi, va complir puntualment les seves promeses i durant tota la guerra va entregar homes, armes i diners, fent tota mena de sacrificis per acabar d’un cop i arribar a la pau tan desitjada.
Manresa va contribuir-hi constantment. Avui fa 272 anys que el Capítol va rebre de l’infant Joan d’Àustria una lletra de remerciament per les companyies d’homes que Manresa li va enviar a fi de lluitar en el siti de Girona. Segons Canyelles, durant el mes de setembre de 1653, entre Manresa i la Vegueria es va formar un terci complet, a les ordres de Joan B. de Pianella. De Manresa solament ja hi havien 200 homes armats i municionats, tres capitans i oficials i un coronel.
Ja anirem veient tots els sacrificis que durant aquella guerra va fer Manresa, com tot Catalunya, per haver d’arribar després a la pau feta pels delegats de Felip IV, cedint a França part de la nostra terra i desfent-se d’aquella manera la unitat catalana.