EL PLA DE BAGES, 1 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1370: El príncep Joan autoritza diverses peticions dels manresans
1 d’octubre de 1370.- Durant el regnat del gran benefactor de Manresa Pere III, el seu fill el príncep Joan, que ostentava el títol de Duc de Girona, sovint visitava les ciutats i viles del seu ducat, que comprenia també tots els territoris dels comtats de Manresa i altres. Avui fa 555 anys, trobant-se a Cervera, va autoritzar vàries peticions dels manresans. No els podem precisar quins eren aquells privilegis perquè el document on trobem aquesta dada apareix amb la tinta borrosa en alguns llocs, ademés d’estar totalment destroçat de la part inferior esquerra.
1518: El sant pare Juli II concedeix la lectoria a la Seu
1 d’octubre de 1518.- En aquest mes d’octubre, el Sant Pare Juli II, en arribar als 9 anys del seu Pontificat va signar una Butlla, concedint la Lectoria de la nostra Seu.
1868: Manifestació a favor de la república
1 d’octubre de 1868.- Després de la cèlebre revolució de setembre, que a Manresa no va tenir molta repercussió perquè ultra de l’esperit de lliberació civil que representava, alguns capdavanters hi donaren un caient anticlerical que enfosquint els ideals de llibertat destruïa la necessària ponderació i creava una nova intolerància, els revolucionaris més exaltats, el dia 1 d’octubre de 1868 es llençaren al carrer als crits de <Visca el poble>, <Visca la llibertat> i <Abaix els Borbons>, capitanejats per un jove estudiant que muntant un cavall blanc recorria la ciutat.
Una orquestra que es juntà a darrera hora als joves manifestants va donar un caient teatral a l’esclat revolucionari iniciat amb tanta generositat, no obstant.
EL PLA DE BAGES, 2 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1585: Col·locació de dues campanes a la Seu
2 d’octubre de 1585.- En aquesta data varen ésser col·locades en la caixa del campanar de la Basílica de la Seu, dues campanes que en combinació amb el gran rellotge toquessin els quarts i les hores.
No obstant, fins el 1681 no es construïren els dos arcs de pedra on després es col·locaren. Aquesta obra va costar 300 lliures catalanes de plata i la varen fer els mestres de cases Joan Geneur i Josep Grifeu.
En aquest mateix mes d’octubre, fa gairebé sis-cents anys que es va posar la primera pedra per tal de bastir la nostra gran Basílica al cim del turó on està enclavada, prop de les ruïnes del vell castell dels Comtes.
Ja en parlarem detalladament en el full corresponent de les obres de la Seu, que començaren en 1328 i acabaren al cap de 261 anys, després d’haver corregut totes les despeses a càrrec de la ciutat.
1823: Ampliació de l’ensenyament públic de Manresa
2 d’octubre de 1823.- S’amplia l’ensenyament públic de Manresa, a costes del Municipi amb nous mestres elementals retribuïts amb 500 lliures anuals, amb un professor auxiliar de llatí, amb 300 lliures de sou, i un de retòrica i poètica, amb 350.
1827: L’ajuntament ordena un repic de campanes i altres actes per l’arribada de Ferran VII a Catalunya
2 d’octubre de 1827.- Altra vegada s’escau parlar de Ferran VII. El lector comprendrà perquè no fem d’ell una breu biografia, ja que ni escrita sense rabejament no és massa fàcil parlar d’aquell [espai en blanc a l’original]
No obstant, oferim reproduir-la de qualsevol diari madrileny dels que ara, en l’avinentesa del centenari del <Empecinado> (una de les víctimes d’aquell rei), han pogut dir ço que els hi ha plagut, sense rebre cap molèstia de la censura de Madrid, una mica més intel·ligent que la d’alguns altres llocs.
En el full d’avui, doncs, es refereix a què, havent arribat a Manresa, ara fa 98 anys, la nova de què Ferran VII havia entrat a Catalunya per Tarragona, l’Ajuntament ho féu pregonar per la ciutat, ordenant generals repicaments de campanes i sufragant les despeses d’un tedèum a la Seu.
Els fernandistes al crit de <Vivan les Cadenes> demostraren el seu contentament que no comentem pas perquè el lector té prou bon criteri.
EL PLA DE BAGES, 3 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1676: S’acaba la construcció de l’església de sant Bartomeu
3 d’octubre de 1676.- Es acabada la obra de la nova església dels Rvnds. PP. Caputxins, construïda en el mateix lloc que ocupava abans l’antiga capella de Sant Bartomeu.
La obra de demolir la vella petita capella i construir la que avui encara existeix, havia començat pel mes de juny de l’any anterior, sota la direcció del llec Germà Vicens, de Sarrià per ordre del provincial, reverend P. Serafí, de Figueres, i Pare Guardià, Rvnd. Vicens, de Barcelona.
L’endemà d’haver-se acabat la obra, amb motiu d’ésser la diada de Sant Francesc d’Assís, es celebrà el Capítol Provincial de l’Ordre en aquella església, que el dia abans havia sigut beneïda solemnement, i es formà una devota processó des de la Seu a Sant Bartomeu, amb l’assistència dels senyors consellers, banderes de la ciutat i de les confraries.
En la capella fonda d’aquella església s’hi va col·locar el Sant Crist que inspirà a la Beata M. Serafina la fundació de l’austera Ordre de les Caputxines.
Manresa va ésser la tercera ciutat de Catalunya on s’establiren els Caputxins, en 1582, i en 1577 un manresà era el primer en vestir l’hàbit de Sant Francesc, a Catalunya.
1868: Expulsió del jesuïtes
3 d’octubre de 1868.- Per ordre de la Junta Revolucionària de Catalunya, els reverends PP. Jesuïtes es veieren obligats a abandonar la Santa Cova i el Convent i Col·legi de Sant Ignasi.
Avui fa els anys que sortien els darrers religiosos d’aquells establiments, on abans de la revolució hi habitaven: 17 Pares i 16 Germans, a la Cova, i 22 Pares, 13 Germans i 263 col·legiats interns, a Sant Ignasi.
Tanmateix aquella mesura dels revolucionaris era ben intolerant i estava renyida amb la llibertat que volien defensar.
EL PLA DE BAGES, 5 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1598: Benedicció d’una campana a la Seu
4 d’octubre de 1598.- Amb la cerimònia tradicional es beneí a la Seu, segons acta que va ésser dipositada a l’Arxiu Municipal, la campana anomenada <Vedada>. (1)
Per acord del Capítol, 84 anys després, pel juny de 1692 cada vegada que moria un canonge de la Comunitat aquella campana havia de tocar contínuament, sense parar, des del moment d’assabentar-se la Comunitat de la defunció, fins haver-se verificat l’enterrament.
(1) Alguns opinen que és la mateixa que vulgarment s’anomena <Torronyau>, nom xavacà que ha donat vida a dos setmanaris de poc gust.
1611: Es ratifica un acord entre el consell de la ciutat i el convent de Santa Clara
4 d’octubre de 1611.- Amb l’aprovació del Bisbe de la diòcesi, es ratifica solemnement l’acord signat en 3 de gener de 1610 entre l’Ajuntament i el convent de Santa Clara, fixant el dot que les filles de Manresa que es vulguin fer monges d’aquella ordre, han d’aportar al citat Convent.
1871: Defunció del poeta Josep Carreras i Enrich
4 d’octubre de 1871.- Va morir el poeta manresà Josep Carreras i Enrich, deixant vàries obres i moltes composicions inèdites.
1588: Permís a la comunitat de la Seu per apel·lar al bisbat de Barcelona si hi ha problemes amb el de Vic
5 d’octubre de 1588.- Segons una vella nota del Rnd. Cantarell en la data que encapçala aquestes ratlles, S. S. Pius V va dirigir una lletra apostòlica a la Comunitat de la Seu de Manresa, concedint-li que pels conflictes que es puguin plantejar amb el Bisbat de Vich, puguin apel·lar-se al de Barcelona.
1652: Manresa envia emissaris a Joan d’Àustria
5 d’octubre de 1652.- Després de l’acord del Consell de Diputats de Catalunya, que reunits a Manresa acordaren tornar a reconèixer a Felip IV, prèvia promesa de què serien respectats els drets i privilegis de la terra, la ciutat de Manresa envia els seus emissaris a Joan d’Àustria, sitiador de Barcelona, en la data d’avui fa 273 anys, vigília de l’acabament del siti.
1860: Visita a Manresa de la reina Isabel II
5 d’octubre de 1860.- A les onze del matí arribaren a Manresa la reina Isabel II, el seu marit, el príncep Alfons i les infantes, acompanyats dels palatins i autoritats.
Visitaren la Seu i la Cova de Sant Ignasi, tornant a marxar aquell mateix dia.
EL PLA DE BAGES, 6 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1810: Pengen tres manresans al balcó de la casa de la ciutat per una ordre del general McDonald
6 d’octubre de 1810.- En un balcó de la Casa de la ciutat varen ésser penjats els ciutadans Carles Nadal i Tomàs Comas junt amb el Rnd. Marian Ubach, Pvre. de la ciutat de Lleyda. El general francès Macdonald va autoritzar l’execució.
Aquest fet, un dels tants entre tots els actes lamentables d’aquella guerra irregular, durant la qual es varen cometre tants errors va ésser una injusta cosa, que va indignar molt als manresans.
1890: Joan Comes és consagrat bisbe de Menorca a la Seu
6 d’octubre de 1890.- A la nostra Seu amb gran solemnitat va ésser consagrat Bisbe de Menorca, el savi i virtuós manresà doctor Comes i Vidal.
Més tard en 1896 va ésser elevat a la Seu de Terol i tan en l’un càrrec com en l’altre es va guanyar la estimació dels diocesans que l’admiraven.
Havia ocupat una càtedra en el Col·legi de Sant Ignasi i va ésser fundador de l’Acadèmia de la Joventut Catòlica.
Després de consagrar la seva vida a l’estudi de l’oració i la caritat, va morir a Artés en 1906.
Avui el Bisbe Comes figura en la Galeria de Manresans Il·lustres.
EL PLA DE BAGES, 7 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1864: Dos manresans van a missions a les Filipines
7 d’octubre de 1864.- Ha de convenir tothom que l’obra de les Missions Catòliques en terres de gent salvatge ha estat una obra civilitzadora més gran que tots els esforços armats.
Des dels temps del nostre gran Llull fins avui ha estat una perillosa missió, que tan sols l’han pogut dur a terme homes de gran valor, homes que no estimessin pas la seva vida quant es tractés de servir un noble ideal.
Manresa des de temps ben llunyans també hi aportà el seu esforç a l’obra civilitzadora dels Missioners catòlics. Avui no hem pas d’historiar la intervenció dels manresans en les missions, però tota vegada que s’escau d’ésser l’aniversari de la sortida de dos compatricis cap a les missions de les Illes Filipines anotarem els seus noms; El Rnd. Maurici Corrons, fill del Mestre baster Pere, i el Rnd. P. Magí Solà fill de l’hisendat Vicents, ambdós jesuïtes, s’acomiadaren de la nostra ciutat, per anar a publicar la bona nova als indígenes d’aquelles illes, i pacificar als esperits.
Es pot ben dir que per Manresa aquesta aportació voluntària de fills seus a l’obra civilitzadora de les Missions és una tradició encara avui continuada.
Segons Canyelles el primer Caputxí català que sortí cap a les Missions de l’Índia occidental va ésser el nostre compatrici P. Gervasi de Manresa, fill de Can Culla.
També trobem que en 1680, entre altres Caputxins que sortien de Barcelona cap a Mèxic hi anava el P. Hermenegild de Manresa fill de la casa coneguda per Can Monjos.
Aquesta tradició de gent de pau, que aporta a la verdadera civilització nobles esforços i un gran esperit de sacrifici, ens honora i mereix el nostre elogi, molt millor que no pas els altres esforços que per no anar envoltats de l’ambient de pau necessària no varen donar tants bons resultats.
EL PLA DE BAGES, 8 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1512: El capítol eclesiàstic de Manresa obté el permís per nomenar un macer
8 d’octubre de 1512.- El Sant Pare Juli II, va concedir al Capítol eclesiàstic de la nostra ciutat, la facultat de nomenar un macer que, com en les catedrals, vagi al davant de la Comunitat en les cerimònies.
No obstant fins el dia 30 d’octubre de 1608 el Capítol no va usar aquest privilegi.
1742: La comunitat del Carme obté el permís per una professó pública
8 d’octubre de 1742.- El Rvnd. Prior de la Comunitat del Carme va demanar autorització per fer públicament la processó del segon diumenge, que es venia fent per dintre els claustres.
Es va senyalar la ruta que havia de seguir i uns mesos després es concedia el mateix dret al convent de Sant Domènec.
1823: Te deum a la Seu per la llibertat de Ferran VII
8 d’octubre de 1823.- A la Seu es cantà un altre tedèum, amb assistència de les autoritats, perquè Ferran VII havia dit que començava a disfrutar de llibertat.
També es va ordenar fer lluminàries.
Aniria bé parlar d’aquesta llibertat d’acció de Ferran VII i analitzar ço que significava, però això, lector, és un privilegi dels que escriuen en la premsa de fora Manresa.
1863: El Cardener surt de mare i ensorra el pont de fusta
8 d’octubre de 1863.- De set a vuit del vespre hi va haver un fort aiguat. El Cardoner va sortir de mare, ensorrà part del pont de fusta i l’aigua envaí la barriada de Sant Marc, causant molts perjudicis a les hortes de la part baixa de la ciutat.
Afortunadament no s’hagueren de lamentar desgràcies personals.
EL PLA DE BAGES, 9 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1339: Es signa l’escriptura per la construcció de la Sèquia
9 d’octubre de 1339.- Pels Consellers i demés persones elegides pel Consell general, amb plens poders de la ciutat, i els contractistes es va signar l’escriptura per la construcció de la nostra Cèquia.
Es convingué un preu fet de 130.000 lliures, obligant-se ademés la ciutat a facilitar tota la calç necessària, i un plaç màxim de cinc anys per fer venir l’aigua a Manresa, i fer la resclosa de Balsareny i fer les demès obres que calien.
S’emprengueren l’obra vuit mestres de cases establerts en la nostra ciutat i l’arquitecte Arnau de Fuster.
Al cap de sis anys calgué ampliar el pressupost per la construcció de la Cèquia tota vegada que els contractistes es retiraren per no poder-la acabar pel preu estipulat i llavors, per 51.400 lliures més, cinc mestres de cases de Barcelona es comprometeren a conduir l’aigua fins el Collet de les Oliveres.
En 1375 encara va ésser precís concertar amb Berenguer Figuerola, Pere de Torres i altres que per fi acabaren l’obra tan cobejada, que enriquia la ciutat.
Hem dit això breument i sense explicar totes les gestions i una munió de detalls ben interessants perquè el nostre bon amic que amb el pseudònim de <Xaragall> s’ha emprès la tasca de publicar en aquestes mateixes pàgines del vell diari EL PLA DE BAGES, tan hospitalàries sempre per tota obra de manresanisme, ho va fent amb encert i ben minuciosament, amb més competència que nosaltres.
EL PLA DE BAGES, 12 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1808: Funerals pels caiguts en la guerra contra els francesos
10 d’octubre de 1808.- Una de les coses que més ens abelleix, és poder parlar a bastament de la guerra dita de la Independència, parlar-ne amb tota claredat i dient les coses, totes les coses i tots els actes, des dels heroismes a les barbaritats dels francesos i de la gent pel seu nom, estudiant-les des del seu origen. Però tanmateix és tasca difícil. S’ha escrit molt sobre aquella guerra, i els llibres generosament apassionats editats pels mateixos que hi lluitaren o els seus fills, són encara les més generalitzades fonts d’informació.
Parlar-ne fredament, nusos de tota passió, és el nostre anhel, i assenyalar-ne els encerts i els errors sense prejudicis nascuts dels llibres escrits amb lirismes. Per això només hem estudiat aquells casos que els documents directes ens plantegen, i un dia, un bon dia, comentarem l’aspecte general d’aquella guerra en els casos que tinguin relació amb la nostra Manresa, i anotarem tota bona i dolenta facècia.
Avui només és oportú dir que fa 117 anys que la companyia d’homes manresans que lluitava contra els francesos, per tornar a dur Ferran VII, va fer celebrar solemnes funerals pels seus nombrosos companys morts en aquella guerra, que tot just començava i que va ésser tan tràgica i dolorosa per la nostra ciutat.
1645: Pacte entre el paborde de la Seu i el consell de la ciutat
11 d’octubre de 1645.- Essent paborde de la Basílica de la Seu el Rnd. Dr. Joan Garriga, que va ocupar 12 anys el càrrec, fins al 1657 que va morir, en el dia d’avui fa 280 anys va convenir amb el Consell de la ciutat un pacte d’ascensament de totes les escribanies públiques per 140 lliures cada any.
Va ésser una mesura ben intel·ligent que va ésser ben vista per tothom i que a la vegada era beneficiós pel Consell i per Capítol.
1598: Funerals a la Seu pel rei Felip II
12 d’octubre de 1598.- A la Catedral es van celebrar solemnes funerals per l’ànima de Felip II, amb assistència de les autoritats, Capítol de Canonges i bastanta gent.
Els convents de PP. Predicadors, Carme i Trinitaris també hi enviaren representants.
1587: Venda d’un hort a sota la Seu
12 d’octubre de 1587.- L’horta que hi havia sota la sala capitular de la Seu, fora el portal de Sant Martí, dels fruits de la qual se’n servien el pàrroco i vicaris, era propietat de Joan Pagès, el qual la va vendre a n’aquesta data al mestre fuster Francesc Cadepont, i amb la condició de què quedava gravada amb un cens de sis sous a favor de la pabordia.
1606: Concòrdia entre el bisbe de Vic i la ciutat per uns delmes
12 d’octubre de 1606.- Entre l’il·lustríssim senyor Bisbe de la Diòcesi i la ciutat es signà una concòrdia sobre els delmes dels termes i parròquies de la Seu i arrabals i pobles més propers.
EL PLA DE BAGES, 13 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1808: Reial despatx sobre l’administració de la Sèquia
13 d’octubre de 1808.- Sovint la Cèquia que fa rica la nostra ciutat, ha estat objecte de litigis. Ja es va començar a fer topant amb obstacles, ultra de l’entredit que Déu va fallar amb el Miracle de la Llum. Moltes vegades també la Cèquia ha plantejat problemes ben difícils, fins arribar a l’hora d’avui. No obstant, ni estudiarem ara la situació actuals davant de les evolucions dels codis escrits, ni entrarem al fons de la nota d’avui. El nostre amic <Xaragall> podrà fer-ho millor, per tots conceptes.
El full d’avui és per anotar que des de Vilafranca, la Junta General de govern de la Justícia, va lliurar ara fa 117 anys, un reial despatx de conformitat a ço que demanava Manresa sobre la nova administració de la Cèquia.
1868: Un diputat amonesta l’ajuntament pel seu escàs fervor revolucionari i ordena cremar el retrat de la reina Isabel
13 d’octubre de 1868.- Va arribar de Barcelona el diputat de la Junta Revolucionària, Martí Pató, per amonestar l’Ajuntament pel poc fervor revolucionari que demostrava. Llavors ell va ordenar que fossin cremats els retrats de la reina Isabel i manà destruir les corones reials dels penons i escuts.
El senyor Pató, es veu que era un home molt entusiasta dels seus ideals, però poc culte, car portat del seu anhel volia que es destruís la corona comtal de l’escut de Manresa que hi ha esculpit sobre el balcó principal de la Casa de la Ciutat, perquè tota corona li semblava perillosa per a la salut de la novella república. Va ésser precís que des dels caps de l’exèrcit al poble hom li cridés, advertint que aquella corona comtal era cosa de la tradició manresana de molt abans dels Borbons, dels Antequeras i dels Austries.
Després es va organitzar una manifestació presidida per ell i els senyors Devesa i Fabrés, que duient el penó el senyor Marian Rius, fill de cal Rita i acompanyat dels elements republicans i lliberals, va recórrer tota la ciutat.
Aquella revolució de Setembre, va sofrir l’error de la fòbia religiosa i per això no va fer molts adeptes a Manresa, on precisament per imperar un esperit comprensiu, entre el poble, va desplaure veure com els representants de la llibertat, començaven amb persecucions fanàtiques contra la Religió.
EL PLA DE BAGES, 14 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1827: Te Deum a la seu per l’aniversari del rei Ferran VII
14 d’octubre de 1827.- Es pot dir que en aquella època a Manresa no es pensava gaire en el fall inapel·lable de la història. Després de l’any 1714 va passar un segle i mig gairebé en plena atonia espiritual. La guerra dita de la Independència va encendre instintivament les masses, que cercaren en Ferran VII l’ídol, que encarnés la confusió ideològica que duien a dins.
Es cosa sobradament sabuda, que els ideals, àdhuc els de millor puresa, només arrelen ràpidament en les masses quan un home representatiu és al davant. Es una necessitat, que bé la comprenem prou malauradament, aquesta de confondre els anhels de l’esperit amb el capdavanter. Dintre de cada partit solament la gent abastament culta escapa del fetiquisme. Per això hom estranya encara que hi hagi republicans que es diuen lerrouxistes o tradicionalistes i absolutistes que es diuen jaumins, (1) quan l’home deu haver d’ésser ço que menys importa en cada programa ideològic.
Ara fa un segle, Ferran VII era una mena d’ídol entre la plebs i entre molta gent culta també. Avui, però, des de l’historiador més reaccionari al més liberal tot han fet justícia a aquell rei, de trista memòria que a Manresa hi tenia prous partidaris per fer celebrar actes en honor seu, cada tres setmanes.
El lector haurà llegit en prous fulls, que tot sovint es cantaven Te-Deums i es celebraven oficis a la nostra Seu, per mor de Ferran VII.
Doncs bé cal anotar-ho una vegada més encara. Avui fa 98 anys que les autoritats acudien a la Seu, on es cantava un nou Te-Deum perquè Ferran VII feia anys.
Tanmateix els anys no han passat en va i avui tothom sap somriurer com cal d’avant d’aquests homenatjes a un rei que àdhuc Maura califica amb un mot que no escrivim per evitar al Censor la molèstia de borrar-lo.
(1) En justícia hem de dir que potser entre aquests es on hi ha hagut més homes que s’han separat del seu cap per deixar salvada llur ideologia.
EL PLA DE BAGES, 15 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1358: El rei Pere III delimita el terme de Manresa
15 d’octubre de 1358.- El bon governament del gran rei de la dinastia catalana En Pere, el Cerimoniós, es feia notar en tots els aspectes de la vida nacional tan floreixent fins a la mort del rei En Martí. Fullejant només les notes manresanes de l’època dels reinats d’En Pere o dels seus fills, trobem constantment testimonis de la gran compenetració a què havien arribat els reis amb el poble. Un mateix ideal els guiava, i per això trobem que si Manresa feia grans sacrificis per ajudar els reis en les guerres contra Castella, Gènova i Mallorca, i per mantenir l’esplendor del ducat de Girona, llavors vinculat en l’hereu de la corona, també els reis fomentaven la riquesa i l’engrandiment de la nostra generosa i lleial ciutat. Si avui Manresa és el que és, bé es pot dir que ho deu a la Cèquia, feta amb l’esforç dels nostres avantpassats i amb l’ajuda i apoi decidit del rei.
Avui ens limitarem a anotar una disposició administrativa, podríem dir, del rei En Pere, signada per ell el 15 d’octubre de 1358 sobre la delimitació de la Manresa estricta, assenyalant ben bé ço que era terme i ço que era <batllia estreta>, com es deia llavors.
Es tanmateix sorprenent veure com tot el que és avui ciutat, des de Santa Clara a la Carretera de Cardona, i des de la de Vich fins al Cardoner, va ésser assenyalat ara fa 567 anys pel rei En Pere com a rodalia del Batlle. Sembla com si el gran rei hagués previst el creixement de la ciutat i hagués volgut assenyalar els camins d’expansió. Gairebé en cada lloc on avui hi ha una barraca de consums, és un dels que el rei va assenyalar llavors per posar-hi les fites.
Pel demés, en ço que pertany al terme de Manresa, ja llavors comprenia poc més o menys la demarcació d’avui.
EL PLA DE BAGES, 16 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1358: Origen del llibre verd de Manresa
16 d’octubre de 1358.- Novament la figura del gran rei En Pere III, ha d’ésser evocada en aquests <Fulls>. I també per un assenyalat privilegi que avui fa 567 anys va concedir a la nostra ciutat caríssima.
Ahir parlàvem del seu regnat amb tot l’elogi i devoció que es mereix, en l’avinentesa d’ésser aniversari d’unes assenyades disposicions que signà referents a Manresa. Avui hem d’anotar el privilegi que el dia 16 d’octubre de 1358 va concedir a la seva lleial ciutat de Manresa de posseir un llibre de pergamí on s’hi anotessin tots els drets i privilegis concedits pels reis que el precediren i per ell, amb la particularitat que en cas de perdre’s les reials cartes originals, les còpies estampades en aquells llibre tinguessin el mateix valor legal.
En el nostre Arxiu Municipal s’hi guarda dit llibre, que és conegut pel Llibre Verd de Manresa, a causa d’ésser enquadernat amb vellut verd, i és com un testimoni constant que ens recorda tot ço que devem a la memòria del rei En Pere i a la dels demès reis de la dinastia nostra, que s’acabà amb En Martí, l’Humà.
EL PLA DE BAGES, 17 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1577: Es tornen a l’altar major de la Seu les relíquies dels Sants Patrons
17 d’octubre de 1577.- Per trobar-se ja molt adelantades les obres de la construcció de la Cripta destinada a guardar els cossos dels gloriosos màrtirs Patrons de la Ciutat, es varen tornar a l’Altar Major de la Seu totes les relíquies que en començar les obres havien estat traslladades a la Capella del Sant Esperit.
1600: La Seu conserva tots els seus privilegis i jurisdiccions
17 d’octubre de 1600.- El Sant Pare Climent VIII que en 1592 havia erigit la nostra Seu en Col·legiata secular per tal de resoldre els conflictes que sorgiren amb el senyor Bisbe de Vich, en el dia d’avui fa 325 anys, per seva Butlla Apostòlica va aclarar que al fer la secularització no tenia intenció de que l’Església de Manresa perdés cap dels seus privilegis ni la jurisdicció i prerrogatives del Paborde i Canonges fallant així a favor de Manresa el litigi de l’Il·lustre senyor Bisbe i la Comunitat de la Seu.
1875: El general Martínez Campos arriba a Manresa amb quatre batallons
17 d’octubre de 1875.- Varen arribar a Manresa quatre batallons comanats pel general Martínez Campos, el qual ultra la seva missió guerrera portava la finalitat política de lograr la sotsmissió d’algunes partides carlistes, mitjançant l’entrega de determinades quantitats de reconeixement de graduació dels caps i altres concessions.
El general, que estava allotjat a cal Oller de la Plana (avui Plaça de l’Om) comptava amb mig milió de pessetes en efectiu i reiteradament invità a conversar als caps carlistes que guerrejaven més aprop de Manresa. Alguns d’ells reberen més de cinc plecs i recados amb ofertes.
Cal dir que entre els carlins hi havia molts homes de bona fé, com ho demostren els tres guerrillers Guiu, Coloma i Menachs (a) Nas ratat, preferiren seguir lluitant pel seu ideal que acceptar les riqueses i honors que els oferiren.
EL PLA DE BAGES, 19 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1609: L’arquebisbe de Bordeus visita els indrets ignasians de Manresa
18 d’octubre de 1609.- Havent-se estès per tot el món la fama dels miracles que obrà a Manresa el Sant Penitent, Ignasi de Loyola, que després va fundar la Companyia de Jesús, ja abans de començar a Roma el procés de la seva beatificació, venien a Manresa moltes persones devotes per visitar els llocs on va estar en vida i la Cova, on havia escrit els Sants Exercicis.
El 18 d’octubre de 1609 el savi Cardenal Francesc d’Escorbleau de Sourdis, arquebisbe de Bordeus, va venir expressament a Manresa per practicar actes de devoció en els llocs que recordaven l’estada del Penitent, enduient se’n pedres de la Cova.
Poc temps després, ja beatificat el Sant Penitent, es va estendre molt més, avui encara practicada, de visitar els records Ignasians de nostra ciutat.
1671: El consell reial reconeix els drets de Manresa sobre la Sèquia
18 d’octubre de 1671.- Feia alguns anys que Manresa no havia fet la visita i reconeixement de la Céquia que havia de fer cada any per confirmar els drets de la ciutat damunt d’ella, i el 1671, en voler reprendre el costum el Consell de la ciutat es va trobar amb l’oposició de Sampedor, Sallent i del senyor Bisbe de Vich.
Llavors Manresa acudí al Consell Reial, personant-se a Barcelona el Conseller en cap, l’honorable Dr. Jaume Riu, el qual obtingué una declaració a favor dels drets de Manresa, i per tal de fer-los valer millor va tornar acompanyat de l’agutzil real En Joan Soler i del Conseller de Barcelona il·lustre Dr. Miquel Taverner, els quals presidiren la comitiva que va anar a Balsareny, on signaren l’acta renovant els drets de la nostra ciutat.
1609: Testimoni notarial del pelegrinatge de l’arquebisbe de Bordeus a Manresa
19 d’octubre de 1609.- El notari d’aquesta ciutat En Lluís Torras, a petició de S. E. El Cardenal arquebisbe de Bordeus Dr. Francesc d’Escorbleau de Surdis, va donar testimoni per escritura pública, que el dit prelat havia vingut a Manresa en pelegrinació per visitar els llocs santificats per Sant Ignasi de Loyola.
1807: Declaració de rendes del capítol de canonges de la Seu
19 d’octubre de 1807.- El Capítol de canonges de la Seu, va presentar en aquesta data una declaració jurada de que les rentes líquides de la Comunitat durant l’any, havien arribat a 2.104 lliures 14 rals.
1824: Els absolutistes manen tornar a col·locar una argolla a la plaça major
19 d’octubre de 1824.- Per ordre dels absolutistes es va tornar a col·locar a la Plaça l’argolla que substituïa les antigues forques, i que havia estat treta pels lliberals en mèrits al bon gust.
EL PLA DE BAGES, 20 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1595: Els manresans donen testimoni de l’estada de sant Ignasi de Loiola a la ciutat
20 d’octubre de 1595.- Manresa guardava un pietós record de l’època que Sant Ignasi de Loyola hi va viure, fent penitència i escrivint el llibre dels Sants Exercicis, i per això, quan es va obrir el procés per prendre informació jurídica de la seva vida i virtuts i del miracles que Déu havia obrat a Manresa per la seva intercessió, els bons manresans acudiren tot seguit a donar testimoni dels fets que havien vist i a fer observar que en tota la ciutat hi vivia el record del fundador de la Companyia de Jesús, no com el d’un pecador penitent, sinó com el d’un sant home.
Avui fa 330 anys que a Manresa va haver-hi la primera informació oberta per ordre del Nunci de S. S., declarant moltes persones, des dels nobles senyors de Peguera i els d’Amigant fins a humils captaires, i molts ciutadans que d’infants havien après la doctrina del mateix sant.
Les declaracions, un cop segellades pel bisbe de Vich, varen ésser enviades a llur destí.
1616: Es trasllada una capella de la Seu
20 d’octubre de 1616.- Va ésser traslladada la capella que hi havia al Portal de Sant Antoni i en la que per fundació d’En Ramon de Casanovas, cada dia hi havia de celebrar algun canonge.
1875: El general Martínez Campos exigeix deu mil duros a Manresa i ordena empresonar qui no pagui
20 d’octubre de 1875.- El general Martínez Campos va tornar a entrar a Manresa, ordenant que en el plaç màxim d’una hora i mitja li fossin entregats deu mil duros en efectiu, a títol d’avençament tributari, per atendre determinades necessitats de guerra.
Com que molts veïns al·legaven la falta de numerari per pagar, va ordenar que el ciutadà que no pagués les quantitats que li fossin assenyalades en el repartiment, fos empresonat i entregat a la seva autoritat.
EL PLA DE BAGES, 21 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1655: Dues companyies de tropes manresanes surten cap a Vic
21 d’octubre de 1655.- Un cop feta la pau amb Catalunya, Castella va orientar amb més esforç la guerra contra França. Els catalans hi ajudaren, naturalment, perquè després d’haver tornat a reconèixer a Felip IV la Diputació catalana, quan en 1652 estava reunida a Manresa (1) i després de la cerimònia del Guinardó, on el Conseller en cap de Barcelona, el dia 11 d’octubre següent arribava a un acord amb Joan d’Àustria (2), s’havien oblidat els rencors i es complia lleialment la paraula donada.
Per això trobem que durant els anys de guerra que seguiren, Manresa contribuí sempre amb homes i diners. Avui mateix fa 270 anys que sortiren de la nostra ciutat dues companyies, que no costaven pas res al governament ni al rei, cap a Vich, per tal de prendre part al setje (*). Salvant les baixes, aquests manresans retornaven a les seves llars el febrer de l’any següent.
(1) Es ben sabut que l’heroica resistència iniciada en 1640 per la Diputació que presidia En Pau Claris, va acabar, fiant els catalans en les reials promeses que serien respectades totes les llibertats de la terra i de que no es variarien les Constitucions i lleis catalanes.
(2) Ens referim al Joan d’Àustria fill natural dels amors del rei Felip IV i la Maria Calderón.
(*) És possible que hi hagi una confusió amb el setge de Berga, que estava en mans dels francesos. Les tropes catalanes que atacaren Berga es van reunir a Vic. (Nota del transcriptor).
1823: La ciutat de Manresa aporta tota mena de recursos per a combatre una epidèmia de paludisme a Navarcles
21 d’octubre de 1823.- Per més que en la intensa vida d’avui, Manresa oblidi a voltes que ostenta el títol de Benèfica, sovint trobem dades d’actes caritatius i abnegats que l’honoren.
El 1823, avui fa 100 anys, una horrible epidèmia desolava el poble de Navarcles, i la Junta de Sanitat de Manresa va anar-hi tot seguit, duient-hi tota mena de medicines, com també s’hi traslladaren els metges per tal d’assistir els atacats.
L’Ajuntament hi va ajudar ademés amb metàl·lic i envià tot seguit 150 lliures per atendre les primeres despeses.
Llàstima que avui, quan es crida la nostra gent per remeiar un dolor o fer una obra benèfica, els calgui que hi hagi davant dels ulls l’aspecte cruent de la tragèdia per reaccionar.
EL PLA DE BAGES, 22 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1606: El virrei de Catalunya va a la Cova per complir una prometença
22 d’octubre de 1606.- Essent virrei de Catalunya el senyor duc de Monteleon, N’Hector de Pignatelli, va sofrir una greu malaltia, i llavors va fer la prometença que si curava visitaria la Cova, on va escriure els Exercicis Sant Ignasi de Loyola.
Avui fa 319 anys que acompanyat de la seva mare i de la duquesa de Terranova, va venir a Manresa per tal de complir la prometença.
Assabentades les autoritats d’aquesta visita, acudiren a rebre els hostes com corresponia a la dignitat del virrei. Canyelles, en el llibre editat sota la direcció de l’il·lustre mestre En Leonci Soler i March, explica els mals de cap del Capítol de la Seu, que va haver d’enviar el canonge Llusà a comprar dotze montures pels animals que cavalcaven els capitulars i els hàbits per porrer a Barcelona, a més d’haver d’adquirir aquí altres objectes.
No obstant, sigui com vulgui, a l’arribar a Manresa el virrei, l’iltre. Capítol, amb els beneficiats, presidits pel paborde i obrint la marxa el porrer, va sortir a rebre’l amb tot el cerimonial. Després, al Pont Nou, esperava la comitiva els senyors Consellers i jurats, i des del Portal de Valldaura a la Seu hi havia 200 mosqueters que cobrien la marxa de la comitiva.
Aquell dia es feren moltes festes per tota la ciutat.
1895: Defunció de Pere Arderiu, alcalde de Manresa
22 d’octubre de 1895.- Mor l’il·lustre patrici En Pere Arderiu i Brugués, quan tot just comptava 40 anys, pocs dies després d’haver tornat de les seves possessions a Cabrianes, a conseqüència d’una pulmonia, que el trobà molt abatut pels desenganys que a causa de la seva honradesa havia rebut d’alguns dels deus íntims amics, que oblidaven tots els favors que d’ell havien rebut, i només veien en el senyor Arderiu un obstacle per les seves ambicions.
L’enterrament d’En Pere Arderiu va ésser una manifestació de dol, en la qual s’hi associaren tots els manresans, sense distinció ni classes ni partits, car durant les diverses vegades que ell va ésser alcalde (càrrec que se li confià als 25 anys) va portar-se ben dignament i va fer moltes millores per la ciutat. Va ésser realment l’alcalde d’amics i adversaris, i un model de ciutadans que només pensava en la prosperitat de Manresa.
Ell va ésser el model d’alcaldes íntegres que assenyalà el camí que en el governament de la ciutat han seguit els nostres amics.
EL PLA DE BAGES, 23 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1854: Arriben a manresa les monges carmelites per fer-se càrrec de la casa d’orfes
23 d’octubre de 1854.- Després del bon èxit de les gestions que es varen dur a cap per tal que les religioses del Carme es fessin càrrec de la Casa d’Orfens, el dia 23 d’octubre de 1854 arribaren a Manresa cinc germanes terciàries del Carme, les quals es possessionaren de la Casa, cuidant de l’educació de les nenes i de la bona marxa de tot, amb gran encert.
EL PLA DE BAGES, 24 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1682: Es resol un plet entre Manresa i Santpedor per l’aigua de la Sèquia
24 d’octubre de 1682.- Des dels primers temps de la Céquia, que aquella riquesa d’aigua va ésser la causa de que entre alguns pobles veïns i la nostra ciutat es creessin conflictes per un tres i no res.
No obstant el seny s’imposà sovint, evitant que aquells conflictes s’agreugessin, car en lloc d’agreujar les provocacions, generalment sempre acudien a exposar-los a la justícia o a les autoritats superiors els que es creien amb més dret i raó.
El mateix plet entre el veí poble de Sampedor i el Veguer va ésser resolt avui fa 243 anys per sentència superior lliurada a favor de la nostra Ciutat, en el sentit de que el Veguer pogués portar la vara alta en la vila i terme de Sampedor i demès pobles de la Vegueria.
1823: Els jesuïtes tornen a prendre possessió de la Cova
24 d’octubre de 1823.- Complimentant un acord de l’Ajuntament, ara fa 102 anys que el Dr. Ignasi Rallat i el regidor Josep Mandres varen donar possessió de la Santa Cova i dels dos Col·legis amb les respectives esglésies i hortes, i demès bens que el dia 21 d’agost de 1769 se’ls havia desposseït per R. O. De Carles III, als Pares Jesuïtes.
Entre aquells bens també hi havia la Casa d’Estudis situada en el lloc llavors conegut per Placeta del Jordi.
Aquestes entregues les va fer l’Ajuntament a petició del Rnd. P. Codony, Superior dels Jesuïtes a Espanya.
1844: Restauració de la santa Cova després d’haver-hi allotjat tropes durant la guerra carlina
24 d’octubre de 1844.- Després de la guerra, la Santa Cova, va quedar feta una llàstima perquè els grans cossos de l’exèrcit l’havien fet servir ja per lloc d’allotjament, ja per estable del bestiar (1840).
Així que els devots de Sant Ignasi es veieren lliures per fer-ho, netejaren aquells sants llocs i després de restaurar-los el dia 23 d’octubre el Rnd. Domer Dr. Pere Cruells els va beneir, celebrant-hi un ofici solemne i el dia 24, que s’esqueia en diumenge, es varen obrir novament al poble fidel que acudí tot a la Santa Cova.
EL PLA DE BAGES, 26 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1518: Es beneeix una campana de la Seu
25 d’octubre de 1518.- Per haver estat restaurada la campana de la Seu que duu en tot el redós la inscripció Agnus Dei q. Toll. Mdi. Pec. Miser nob., es fa benedicció.
Sembla que la campana havia estat feta el 1382.
1637: El duc de Cardona agraeix a Manresa els esforços en la guerra
25 d’octubre de 1637.- Ja en plena època de descontent per la política que en la nostra terra seguia el privat del rei Duc d’Olivares, la bona gent del país aguantava totes les tropelies, perquè l’instint prou els advertia de què el dia que el cor els digués prou, les horrors de la guerra es desencadenarien més fort sobre Catalunya.
Mentrestant, Manresa, com tantes altres ciutats i viles catalanes, acudia a ajudar els exèrcits de Felip IV, creient que els mèrits contrets serien prous perquè el rei impedís la continuació dels excessos que la gent del Duc d’Olivares cometia per tot arreu. Prova de la bona fe dels manresans de llavors, és el sometent que varen aixecar per socórrer els exèrcits espanyols que eren derrotats a Perpinyà. Avui fa 288 anys que el capità general, Duc de Cardona, escrivia a Manresa remerciant el gran esforç que s’havia fet.
No obstant, tot va ésser endebades, i el poble no va poder aguantar més. Va venir el Corpus de sang i la guerra dels segadors i va ésser proclamat rei de la nostra terra En Lluís de França. Catalunya no va tornar a reconèixer a Felip IV fins que, canviant de procediments, va prometre respectar els drets de la terra.
1783: Es publica un treball del metge Ermengol Cirera sobre les febres i epidèmies
25 d’octubre de 1783.- L’estudiós metge manresà Armengol Cirera, havia escrit un notable treball sobre les febres i epidèmies que per les noves teories que presentava, havia causat sensació entre els seus col·legues que en tenien referències.
Avui fa 142 anys que el treball del nostre Cirera sortia de les premses de la Impremta Abadal, a la llum pública, gràcies a què molts metges que li demanaven, el varen convèncer que calia editar-lo.
1543: Naixement de mare Serafina, fundadora de les caputxines
26 d’octubre de 1543.- Va néixer a la nostra ciutat, d’una humil família de pagesos, la venerable Mare Angela, Marguerida, Serafina fundadora de l’austera Ordre de les MM. Caputxines.
Més tard, el 1677, es va bastir el convent de la seva Ordre en el lloc mateix de la casa on la santa dona havia nascut.
1600: Butlla del Sant Pare que preserva els drets del paborde de la Seu
26 d’octubre de 1600.- Arriba a la nostra ciutat la Butlla especial donada de motu propio des de Sant Marc, de Roma, pel Sant Pare Climent VIII, el dia 17 del mateix mes, la qual confirma les anteriors Butlles Pontifícies de S. S. Sixte IV i S. S. Juli II, vetllant pels drets del pavorde de Manresa i assenyalant ben bé les jurisdiccions per tal d’evitar les intromissions del bisbe i deixar guardats tots els drets, privilegis i beneficis de la Pavordia.
EL PLA DE BAGES, 27 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1727: Alliberament d’un cens
27 d’octubre de 1727.- Com hem vist en fulls anteriors i anirem veient en el transcurs d’aquestes anotacions quotidianes, Manresa ha tingut sempre especial cura que tots els llocs que ens recorden l’estada de Sant Ignasi fossin degudament respectats. Per això trovem que l’any 1601 el Consell adquireix les cases de l’Hospital de Santa Llúcia per tal de donar-les als PP. Jesuïtes, i evita així la profanació del lloc on el Sant Penitent va tenir el rapte de vuit dies.
Avui fa els anys que el Consell lliberà un cens que grabava una de les finques adquirides per al piadós fi que hem assenyalat.
EL PLA DE BAGES, 28 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1385: l’infant Joan visita la Sèquia
28 d’octubre de 1385.- Trobant-se a Manresa l’hereu de la corona catalana l’Infant Joan, el qual dos anys després va ésser el primer rei del seu nom, va fer personalment una visita o inspecció de la Céquia. Llavors, per demostrar la seva satisfacció per la terminació de obra tan important, i fent-se càrrec dels obstacles que Manresa va tenir de vèncer i de les rivalitats que en alguns pobles s’havien creat, va concedir que el cequier tingués plens poders per fer complir el càstig que el Consell de Manresa imposés a tot aquell que es servís d’aigua de la Céquia sense el permís corresponent.
Per reial privilegi, avui fa 540 anys, va autoritzar el Consell de Manresa per treure el Sagramental i castigar directament als que haguessin regat sense poguer-ho fer, si el Batlle del poble respectiu no aplicava el càstig imposat, car llavors l’Infant Joan aclarava novament que l’aigua de la Céquia era exclusivament pels ciutadans de Manresa.
1863: Les congregacions dels sagrats cors de Jesús i Maria demanen que Isabel II sigui la seva protectora
28 d’octubre de 1863.- El P. Prefecte de les juntes de les Congregacions dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, es va dirigir a la reina Isabel II, pregant-li que volgués ésser protectora de la Congregació i oferint-li els càrrecs de Germans Majors per ella i pel seu marit.
La reina va acceptar per escrit de 27 de juny de 1864, i per representar-la a ella i al seu marit, en la festa del 7 d’octubre, va delegar a la distingida dama N’Anna de Rovís i En Josep Pons i Enrich.
EL PLA DE BAGES, 29 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1622: Defunció de la dama Magdalena Gómez Gallard
29 d’octubre de 1622.- Va morir a la nostra ciutat la virtuosa dama Na Magdalena Gómez Gallard i de Casafranca, filla de Manresa, que va ésser enterrada amb l’hàbit dominic a l’església de Sant Pere Màrtir.
És fama que la citada dama era tan pietosa que sempre pregava a Jesucrist que li fes sofrir a ells els dolors de la passió i de la tradició, avalada per diverses envejes d’Històries de Manresa, diu que fins a l’hora de la seva mort, cada divendres de tres a cinc restava immòvil i sofrint horribles dolors. En la tomba de la bona senyora hi ha aquella dècima epitafi que comença així:
<Magdalena Gómez, jacet hic virtutis, ecumenes Minoriceusis tummuliobra docus> etc. etc.
Alguns autors, com En Mas i Cases, la citen com a dona eminent en santedat.
EL PLA DE BAGES, 30 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1642: El cap militar de l’exèrcit català demana nous esforços a Manresa
30 d’octubre de 1642.- En aquesta data l’il·lustre català, cabdill dels exèrcits que lluitaven contra Felip IV, En Josep de Biure i de Margarit, va enviar una extensa lletra al Consell de Manresa, per advertir que calia fer un esforç més, amb homes i diners per arribar a la tan desitjada pau, car amb tot i tenir l’apoi del rei de França reconegut ja com a rei de Catalunya, se sabia que per a rescabalar-se de les derrotes de Perpinyà i de Lleyda, l’exèrcit castellà preparava un nou atac decisiu sobre la darrera capital.
En la citada lletra, el gran Margarit, esmenta els nous sacrificis que fa Barcelona i expressa la seva confiança que Manresa sabrà respondre una vegada més amb gran patriotisme i explica les conseqüències que tindria per al país un triomf de les armes castellanes en aquells moments.
Manresa, va respondre com sempre a la crida del gran cabdill, i entre els cossos de l’exèrcit francesos i catalans que comanaven, el Mariscal de La Motte Houndancourt i En Margarit, Lleyda va restar en el nostre poder, encara.
Diverses lletres del mariscal francès i de la Diputació catalana, demostren clarament que Manresa en aquella guerra va portar-se com calia. Per això és un motiu d’orgull per a nosaltres l’ésser descendents dels manresans de 1642.
1868: Delimitació de les tres parròquies de Manresa
30 d’octubre de 1868.- La Secretaria de Cambra del Bisbat de Vich, va lliurar un certificat sobre la demarcació de les tres parròquies de la ciutat de Manresa, tota vegada que, ultra la de la Seu, calia crear les del Carme i Sant Pere Màrtir.
EL PLA DE BAGES, 31 d’octubre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1674: S’apuja el salari del sequier
31 d’octubre de 1674.- En la reunió celebrada aquell dia pel Consell de la ciutat, es va prendre l’acord d’augmentar el salari del cequier fins a 80 lliures anuals.
Fins llavors havia cobrat 50 lliures pagades per mitjos anys.
Més tard, el novembre de 1677, la paga del cequier va ésser rebaixada a 60 lliures, i es repartiren les 30 restants entre els dos ajudants.
Aquell càrrec el proveïa anualment l’Ajuntament, dintre els darrers mesos de l’any.
1500: Resolució d’un plet pel dret de leuda a Manresa
31 d’octubre de 1500.- Entre la dama Isabel de Tamarit, senyora de Berga, amb dret de leuda, i la ciutat de Manresa, hi havia un litigi pendent per empenyar-se la citada senyora en cobrar drets de la nostra ciutat, cosa que els manresans judicaven absolutament improcedent.
Avui fa 425 anys, una sentència de la Batllia general va donar la raó a la nostra ciutat, declarant francs de dita leuda als manresans naturals i als habitants de Manresa.
1865: Arriba l’aigua potable a Manresa
31 d’octubre de 1865.- Comença a venir aigua potable a la nostra ciutat per les tuberies acabades d’instal·lar, des del dipòsit als carrers. La primera prova va donar molt bon resultat, car es va resistir la màxima pressió que es va donar.