EL PLA DE BAGES, 2 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1370: El príncep Joan dona permís a Manresa per desguarnir les muralles
1 de novembre de 1370.- El Príncep Joan, Duc de Girona com el seu pare i els demés reis de la dinastia catalana, estimava molt la ciutat de Manresa, que tan fidelment i amb tant patriotisme es comportava sempre. No obstant, l’Infant Joan, coneixia millor la nostra ciutat perquè el gran manresà Bernat de Cabrera que havia estat el seu preceptor li havia contat la història dels lleials manresans. Per això va voler ostentar entre els seus títols el de Senyor de Manresa que com sap el lector formava part del Ducat.
Com a Príncep hereu i després com a rei, el Duc de Girona va distingir sovint amb privilegis i concessions a la nostra ciutat. Avui fa els anys que regoneixent l’amor que els manresans tenien a la seva Pàtria va autoritzar-los perquè en temps de pau poguessin tenir desguarnides les muralles i les torres, car sabia prou bé que els braços que tornaven a la seva terra respondríen ardits quan la Pàtria necessités d’ells.
1373: El consell de la ciutat decideix adobar les muralles en prevenció de la guerra
2 de novembre de 1373.- Reunit a l’església de Sant Miquel el Consell de la Ciutat, es va tractar de les conseqüències que podia tenir la guerra que el fill del rei d’Anglaterra havia emprès contra França i com que semblava que si sortia victoriós, després atacaria al rei de Castella, es va prendre l’acord de fer regonèixer les fortaleses de la ciutat i fer-les adobar per estar previnguts a qualsevol contingència.
En aquella mateixa sessió varen ésser designats els tècnics que havien de cuidar de les obres i del seu regoneixement.
1727: El marquès de Villapeña ve de Mèxic a Manresa per complir una prometença
2 de novembre de 1727.- El Marquès de Villapeña, va venir a Manresa expressament des de Mèxic, per tal de complir la prometença que havia fet de visitar els llocs ignasians de la ciutat.
Aquell dia va prometre 960.000 rals de velló, per fundar un noviciat de jesuïtes aprop de la Santa Cova, fent entrega en vida d’una part d’aquella suma la resta de la qual va fer-se efectiva després de la seva mort.
1894: Apareix el “Diario de Manresa”
2 de novembre de 1894.- Comença a sortir a la llum el <Diario de Manresa> sota la direcció de l’il·lustrat professor En Jaume Santamaria Raurell secundat pels redactors Sixte Rebordosa i Domènec Farreras i Serrahima.
Figuraven com a col·laboradors d’aquell diari, Marian Valles i Valles, Pere Arderiu Burgués, Joaquim Bohigas d’Argullol, Narcís Masvidal Puig, Ramon Serra, Josep Rosal Esteve i Juli Ruiz de Velasco.
Fins el 1.er de gener de l’any 1896, el diari va ésser independent, però aquell dia va caure en mans d’una empresa que l’orientà en favor d’una política, que la redacció i gairebé tots el col·laboradors entengueren que seria funesta per al país i abandonaren els càrrecs.
Amb personal nou i algun dels col·laboradors, va entrar de director el senyor Bohigas d’Argullol.
EL PLA DE BAGES, 3 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1257: Defunció de l’abat de Sant Benet de Bages
3 de novembre de 1257.- Va morir en la seva celda del Monestir de Sant Benet de Bages, l’Abad que havia estat elegit en 1251.
En aquella època el Monestir de Sant Benet tenia gran influència en tot el país, tan per la santedat i saviesa dels Monjos com per la devoció que les gents de la Comarca sentien per Sant Valentí, que fou Bisbe de Manresa des de l’any 399 al 412 que morí màrtir.
Es ben lamentable que avui aquell Monestir no estigui en mans d’una orde religiosa, o bé que no sigui declarat monument públic, car per molt que tinguin cura d’ell els actuals propietaris sempre és de doldre que el vell Monestir guardador de tants recorda i que tan lligat va amb les tradicions i la història de Manresa sigui propietat particular.
1354: El paborde de Manresa adquireix la potestat de nomenar secretaris públics
3 de novembre de 1354.- Des de Roma el Sant Pare expedeix lletres Apostòliques, concedint al càrrec de Paborde de Manresa, el privilegi de nomenar els escrivents o secretaris públics.
Aquella prerrogativa va ésser causa de moltes raons, anys després, fins arribar a l’arranjament que es féu en 1645 pel Paborde doctor Joan Garriga.
1572: El consell de la ciutat compra les herbes del mas de Gaspar de la Torra
3 de novembre de 1572.- Davant del notari Francesc Pujol i els testimonis d’ambdues parts el Consell va comprar per 170 lliures les herbes del Mas de Gaspar de la Torra.
En 1682 els hereus del citat senyor intentaren utilitzar les pastures d’herba del seu Mas, pel bestiar de llana que tenien, però el Consell, en nom de la ciutat, va apoderar-se de 40 anyells que després d’ésser escorxats varen ésser expedits i tallats en les carniceries públiques.
Els de la Torra intentaren moure un plet però era massa clar el dret de la ciutat sobre aquells herbatges i la causa no prosperà, havent de signar ells també un pacte amb el Consell, el dia 18 d’octubre de 1682, davant del notari Bernat Font.
EL PLA DE BAGES, 4 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1312: Absolució dels cavallers templers
4 de novembre de 1312.- Entorn dels cavallers Templaris de la famosa ordre fundada a Jerusalem en 1118, s’ha havia bastit una llegenda de crims i horrors que desmentia als ulls de la plebs la finalitat de la institució, i la feia esguardar amb cert recel. Per evitar això, en diversos Concilis es va tractar del cas i així trovem que avui fa 613 anys es va llegir públicament la sentència del Concili d’aquesta Província esglesiàstica, per la qual es declaraven absolts a tots els cavallers del Temple de tot ço de mal que se’ls imputava i es prohibia que ningú s’atrevís a difamar-los.
Potser sí que entre les belles gestes dels Templaris hi ha actes individuals reprobables, però això no era prou per oblidar l’austeritat d’aquells homes que fins que el concili de Troya els va donar una regla, seguiren la de Sant Bernat i a la vegada guerrejaven per protegir els Peregrins que anaven a la Terra Santa. El més probable és que el poble hagués confós els templaris amb els heretges que es donaven el mateix nom i vivien en els temples d’Orient i feien mil barbaritats, però aquests eren anteriors a la fundació de l’Ordre.
1849: inauguració del cementiri de Manresa
4 de novembre de 1849.- Inauguració del Cementiri, passat el Pont Nou. Cal aclarir no obstant que des de 1835 ja s’enterrava fora el recinte de la ciutat.
1868: Avalot dels venedors del mercat que es neguen a pagar un impost municipal
4 de novembre de 1868.- Les pageses i demès venedors del mercat diari de la Plaça de l’Om es negaren a pagar el <quartè> de l’impost municipal, pel lloc i seient i dret de balances i per aquest motiu es va produir un gran avalot, que obligà a fugir els agents de l’Ajuntament, tan més quan els milicians es posaren de part dels amotinats que engrescats cremaren els bancs i començaven a preparar altres accessos, quan la tropa va arribar per contenir-los.
1895: Explosió de la caldera d’una màquina de tren
4 de novembre de 1895.- A conseqüència de l’explosió d’una caldera en una màquina de tren de l’Estació del Nord, va produir-se una gran alarma en tota la ciutat, car el fet ocorregué a les dues de la matinada.
Resultaren morts el fogonista i el maquinista i s’incendiaren varis vagons.
EL PLA DE BAGES, 5 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1899: El bisbe Torras i Bages visita Manresa
5 de novembre de 1899.- Deixant altres coses que es refereixen a la guerra de la Independència sobre les quals és ben difícil opinar, dedicarem el full d’avui a parlar de la gran figura del Bisbe Torres i Bages, l’Il·lustre català i malaguanyat pastor de la nostra diòcesi, en l’avinentesa de complir-se avui els 26 anys de la seva primera visita a Manresa.
Es recent en el cor de tots els catalans, el record del savi Doctor, i per això, no farem pas la seva biografia. Només senyalarem alguns moments de la seva vida, per dir que l’autor de La Tradició Catalana, a més a més d’un sant i d’un enamorat de la veritat, va ésser un conseqüent que tenia una amplia visió de les coses i un enamorat de la seva terra, la nostra terra.
Aquell gran Bisbe Torres, el buit del qual encara se sent a la Seu de Vich i en tot Catalunya, va ésser el primer bisbe que va rebre la consagració al nostre Montserrat, el dia 8 d’octubre, amb assistència dels Ajuntaments de Manresa, Vich i Vilafranca, alcalde de Barcelona i de una gran generació que presentia potser, que el doctor Morgades anava a consagrar, no el Pastor de una Diòcesi, sinó el Pastor de tot Catalunya, al savi que havia de il·luminar al món amb les seves Pastorals, al català, que fundaria la Lliga Espiritual de Ntra. Sra. De Montserrat.
Heus aquí com explica la consagració el <Diario de Barcelona>:
<La consagración del Prelado de Vich ha sido la primera que se ha celebrado en Montserrat; y en verdad que no puede darse un acto de mayor plenitud y en el que se juntaran en mayor y más simpático consorcio los dos grandes sentimientos de religión y amor a la tierra catalana. En el corazón de Cataluña, ante la Santísima Virgen, a quien aclama por madre y protectora toda la región catalana, se consagra un benemérito sacerdote catalán, Obispo de una diócesi catalana, con asistencia de otros tres Prelados y altos dignatarios de la Iglesia catalana también.>
Després fa una extensa ressenya en detall i diu:
<El acto duró desde las nueve a las doce, hora en que los Prelados salieron de templo, siendo saludados con vivas al Obispo de Vich y a los Obispos de Cataluña por el numeroso gentío que aguardaba su salida, y acompañados con aplausos hasta la entrada del convento.>
El gran Bisbe Torres no va pas desmentir les esperances que el seu poble fundà en ell. A tothora va ésser el Pastor exemplar que defensava els seus diocessans de tota escomesa. Recordem la seva protesta quan s’intentà prohibir l’ensenyament de la Doctrina en català, quin gest més digne davant del Poder.
Tots les recordem les grans virtuts del Doctor Torres i Bages i el seu amor a la terra i els seus sermons i les seves pastorals, en una paraula la seva vida tan alliçonadora pels homes i pels Prelats. Per això en aquesta avinentesa de l’aniversari de la seva primera visita a Manresa ens plau afirmar una vegada més la nostra veneració a la memòria del malaguanyat Pastor de la Seu de Vich i de Manresa.
EL PLA DE BAGES, 6 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1099: Els canonges de la Seu comencen a observar la regla de sant Agustí
6 de novembre de 1099.- El Comte de Barcelona Ramon Berenguer III, autoritza a l’Arquebisbe perquè nomeni a l’Abad Bernat, del Monestir de l’Estany, per substituir el Prepòsit de l’església de Manresa, Rnd. Pons Ramon, que havia mort l’any abans.
Llavors es va disposar que els canonges observessin la regla de Sant Agustí, autoritzant-los perquè en el successiu el Cabilde reunit elegís d’entre ells els nous Prepòsits, d’acord amb el Bisbe de Vich. El Sant Pare Celestí III, per butlla extesa en 1194 confirmà el dret d’elecció.
EL PLA DE BAGES, 7 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
675: Gundomar, bisbe de Manresa
7 de novembre de 675.- Gundomar, bisbe de Manresa, assisteix a l’XIè. Concili de Toledo.
Va ésser el cèlebre Concili, en el qual es va manar que els pecadors havien d’ésser corretgits públicament.
La signatura del citat prelat manresà en les actes d’un Concili d’ara fa 1250 anys confirma la nostra afirmació de què Manresa va ésser Bisbat fins el 1307, que varen ésser unides sota un sol Pastor les esglésies de Vich i de Manresa.
En el full corresponent al 24 de juny donàvem al lector unes quantes dades que confirmen la nostra opinió, però no obstant avui anotarem una vegada més el fet que fins el 888 Manresa va ésser capital de Bisbat independent de Vich.
En l’edició dels Concilis, apareguda a Paris el 1509, ja cita el bisbe Berenguer de Manresa com assistent al de Còrdova de l’any 349 de l’era cristiana.
EL PLA DE BAGES, 9 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1297: Presència dels jueus a Manresa
8 de novembre de 1297.- Seria ben interessant estudiar detalladament la influència dels jueus en el creixement de la nostra ciutat, durant les èpoques que, regit el país pels reis de la dinastia que acabà amb Martí l’Humà, Catalunya era enmig d’Europa un model, un avençat model de pobles demòcrates, comprensius i tolerants.
Si no sofrim error el senyor Sarret ha publicat una monografia sobre l’estada dels jueus en la nostra ciutat, i Mas, en els seus assajos històrics sobre Manresa, també publica un preu apèndix sobre el Grau dels Jueus, però si això ja són lloables esforços, la idea que nosaltres brindem als homes competents, és que del resum de totes les dades que existeixen sobre els jueus, se’n faci un estudi analític que demostri la greu equivocació dels reis que expulsaren els jueus, i el gran cop que aquella decisió va representar per l’economia total del país en aquella època.
Com a catòlics s’ha de lamentar doblement l’expulsió dels jueus, car durant l’estada dels fills d’Israel en el nostre país, molts es convertiren, com ho demostra avui l’existència de tants cognoms d’origen israelita.
Nosaltres no podem fer altra cosa que anotar les poques dades que tenim de l’estada dels jueus a Manresa, com ho fem avui, a l’esmentar les transaccions comercials i el progrés industrial de la Manresa del 1297. En el mes de novembre, per exemple, hi trobem els préstecs del banquer israelita Vidal a diverses famílies, la pensió que un tal Isaac, el cognom del quan no s’entén bé, senyala al seu pare. No obstant, val més que per la millor continuïtat d’aquests fulls, anem anotant cada dada en el seu dia corresponent.
1804: Oposició de diversos pobles a la visita anual de la Sèquia
9 de novembre de 1804.- Alguns pobles de la comarca s’oposen amb més interès que mai a la visita que les autoritats i corporacions de Manresa feien anualment a la Céquia, per tal d’afirmar els drets de la ciutat.
Llavors el Consell de Manresa va resoldre fer valer els seus drets a tota costa, fent-ho saber als protestataris.
Una vegada més s’imposà el seny i avui fa 121 anys que Manresa, amb la gran cerimònia dels demès anys, va fer la visita o recorregut de la Céquia.
EL PLA DE BAGES, 10 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1631: Trasllat de relíquies de santa Clara a la Seu
10 de novembre de 1631.- Amb gran solemnitat es va fer la translació, des de l’església de Santa Clara a la de la Seu, de les relíquies dels Sants Bonifaci mr., Ubert, Pacià papa i mr., Sebastià, Abundi, Jannari mr. i Fèlix mr. i de les Santes Lucil·la, Margarida i Constància. Es feu una processó com la de Corpus.
Les relíquies esmentades havien estat donades a la ciutat, per l’il·lustre Dr. Geroni Oller, fill de Manresa, qui les havia obtingudes del Papa per venerar-les en el seu oratori particular, de Roma, on vivia.
Els Consellers en feren donació al Cabilde, el qual havia vingut celebrant de les hores ençà una solemne festa en memòria de la dita translació, primerament el segon diumenge de novembre, i ara el dia 10 del mateix amb ritu doble de segona classe i processó per l’interior del temple, la qual es continua fent el segon diumenge, després de cantar Laudes.
Aquestes relíquies es guarden dintre les mateixes urnes dels Cossos Sants, patrons de Manresa
1819: Naixement de Francesc Cots i Argullol
10 de novembre de 1819.- Va néixer a la nostra ciutat el senyor Francesc de Cots i Argullol, el qual va esdevenir il·lustre manresà per la seva gran caritat, virtut que practicà amb alliçonador desprendiment.
No disposant d’espai per fer la seva biografia, direm només que va ésser el fundador de la Congregació de la Caritat Cristiana, i que amb els seus cabals es va fer la Casa de la Caritat, centre model d’assistència als infants desvalguts i orfens.
EL PLA DE BAGES, 11 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1792: S’acaba de pagar l’orgue del Carme
11 de novembre de 1792.- Mitjançant despesa de 50 lliures catalanes de de part de l’industrial manresà mestre Josep Pujol, va quedar saldat el deute de l’orgue de l’església de la Verge del Carme.
Aquest orgue havia estat contractat pel Rvnd. P. Prior, onze anys abans amb el citat mestre Pujol, acreditat constructor d’orgues, el qual ja n’havia col·locat d’altres en altres esglésies pel preu de 750 lliures, pagables a plaços el primer dels quals va ésser satisfet per la Comunitat el mes d’agost de l’any 1784.
EL PLA DE BAGES, 12 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1705: Festa popular a Manresa per l’entrada de Carles III a Barcelona
12 de novembre de 1705.- Després d’haver entrat a Barcelona l’Arxiduc Carles, als crits de joia de tota la ciutat de Visca la Pàtria, Visca Carles III (1), Manresa com les demés ciutats de Catalunya es va entregar plenament a les festes populars, celebrant que els aliats de Catalunya, Anglaterra, Holanda i Portugal, haguessin complert i celebrant més encara, l’haver-se desfet de Felip V, i haver trobat un rei que sapigués representar els drets i sentiments de la terra.
No va durar molt la joia, és cert, però bé cal que els recordem els anys de bon govern que Catalunya va disfrutar fins el 1714.
(1) No és pas Carles III, Borbó, sinó l’Arxiduc Carles d’Austria.
EL PLA DE BAGES, 13 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1647: Una colla de manresans van a auxiliar l’exèrcit català
13 de novembre de 1647.- Durant aquella guerra iniciada pel gran Clarís, que bé podríem qualificar de guerra contra el militarisme, varen tornar a haver-hi períodes de gran esplendor en la nostra terra, quan aliada amb França, tenia per rei a Lluís XIV i per virrei a Enric de Lorena, comte de Horcourt, al príncep de Condé i al cardenal Mazzarino, germà del primer ministre francès.
En ésser rellevat Condé el 7 de novembre, per mor de la dissortada batalla de Lleyda, avui fa 273 anys que sortiren una altra colla de manresans per reunir-se amb el gros de l’exèrcit d’En Margarit, que s’esforçava per mantenir l’avenç de les forces castellanes dels marquès de Aitona, cosa que es va lograr després de molts esforços.
Llavors es va poder normalitzar bon xic la decadència que el poc encert de Condé semblava haver portat a la causa catalano francesa, oimés quan Mazzarino va dividir el governament civil i militar del país.
EL PLA DE BAGES, 14 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1625: Les tres processons dels sants patrons deixen de ser públiques
14 de novembre de 1625.- L’Il·lustre Vicari general del Bisbat de Vich a petició dels senyors Administradors de les tres processons que es feien els dies de Sant Fructuós, Sant Maurici i Santa Agnès, va concedir autorització perquè en lloc de fer-les públiques es fessin per dintre a Seu.
No vol pas dir això que el fervor de la Ciutat pels seus Sants Patrons hagués minvat. Però com que ultra aquelles hi havia moltes processons cada any, era difícil fer-les totes amb l’esplendor que requerien. Demès per la Festa Major, aniversari de la translació dels Sants Cossos, dels Patrons, es commemorava el fer amb una gran Processó a la que hi acudia una gran gernació.
Precisament si els Administradors de les tres Processons que es feien en el dia que l’Església celebrava la festa de cada Sant Patró, va ésser per tal de que estalviant despeses, la gran processó del 30 d’agost esdevingués una més solemne manifestació de Fe.
1905: Apareix el butlletí del centre excursionista de la comarca de Bages
15 de novembre de 1905.-En aquesta data veu llum el primer nombre del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, en el que saluda cordialment a la premsa i associacions locals i d’una manera particular al degà del Centre Excursionista de Catalunya, del qual ha rebut a tothora generós apoi, consell i estima.
També explica l’objecte en que s’ha fundat, ço és per què serveixi de portaveu del Centre, en la tasca d’estudiar la Comarca en tot el que li ofereixi de notable la Naturalesa, història, art, literatura, llengua, tradicions i costums, fomentant el seu coneixement i estima amb publicacions, conferències i especialment per mitjà de l’excursionisme.
Durant aquests anys de vida ha publicat articles que són notables reculls de tot ço que és posseïdora nostra comarca, havent editat varis nombres extraordinaris i que en conjunt són veritables quaderns d’estudi que honoren la nostra ciutat i comarca.
La santa continuïtat d’aquesta publicació del nostre degà Centre és el seu millor elogi.
EL PLA DE BAGES, 16 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1678: Dotació per la capella de sant Antoni
15 de novembre de 1678.- Essent bisbe de Vich Sa Il·ltma. el Dr. Jaume Mas, en data d’avui fa 247 anys, el vicari general de la diòcesi que llavors era el doctor Didac Moixi, va decretar que la dotalia del Rvnd. Mn. Pere Cornet, destinada a fundar un Benefici en la capella de Sant Antoni Abad de la Seu, i que des del 2 d’agost de l’any anterior estava dipositada a casa del notari Feliu Dalmau, fos col·locada de manera que dongués les rendes necessàries.
De la citada capella de Sant Antoni n’eren administradors el Gremi de mestres sabaters, i en l’època de fundació del dit Benefici la tenien molt ben cuidada, amb candelers de plata i ornaments molt valuosos.
1595: Deu lladres assalten uns viatgers que tornaven de Barcelona
16 de novembre de 1595.- Tornant de Barcelona el sots-veguer de Manresa, l’honorable Magí Nover, el senyor Joanot Angla i el Dr. Prats d’Artés, amb un servent de mules, en arribar prop de Manresa varen ésser assaltats per una colla de deu lladres de camí ral que els robaren tots els diners, coses de valor, objectes comprats a Barcelona i les cavalleries.
El cas va esdevenir en el Collet, llavors denominat Coll d’En Daví.
No cal ponderar la indignació del sots-veguer i dels seus companys, tots els quals es dirigien a Manresa on alçaren gent armada per a sortir en persecució dels lladres, car ja feia massa temps que duraven tals robatoris i la dil·ligència de Barcelona era aturada molt sovint pels bandolers.
Prop del mateix lloc del succés tingueren una topada els lladres i la gent de Manresa, de la qual resultaren dos bandolers i quatre minyons del sometent morts, però es poderen agafar quatre lladres.
Els dos lladres morts foren penjats en el Collet mateix, per a exemplaritat dels que transitessin pel camí de Barcelona. Els quatre detinguts foren condemnats a mort, i esquarterats, per la Fira, a la plaça pública.
EL PLA DE BAGES, 17 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1682: L’apotecari Joan Daví es elegit sequier
17 de novembre de 1682.- Després de llarga deliberació, el Consell de la Ciutat acordà elegir l’Apotecari Joan Daví per ocupar el càrrec d’Acequier.
En principi es va acordar que el citat senyor ocupés el càrrec per dos anys i s’amplià el salari de 60 lliures anuals fins a 80.
1822: Vint-i-quatre manresans són executats als Tres Roures
17 de novembre de 1822.- En el lloc conegut per <Tres Roures> avui fa 103 anys varen ésser afusellats, sense previ judici 24 ciutadans de Manresa, per les forces del coronel Roten.
El sagnant fet va omplenar d’horror les llars manresanes i per això veiem com des de llavors cada any amb santa continuïtat una colla de bons patricis i molts dels descendents de les víctimes celebren l’aniversari, tot pregant a Déu per l’etern descans d’aquells homes que moriren per un ideal.
Es per demès que en fem la història, car en altre lloc de la mateixa edició apareix el manifest de la Comissió Organitzadora del seu homenatge i en aquelles ratlles s’hi diuen els noms i una nota dels fets perquè el lector en tingui idea.
EL PLA DE BAGES, 18 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1780: El macer de la seu obté uns drets sobre tots els aniversaris fundats
18 de novembre de 1780.- El molt il·lustre Dr. Andreu Estebanell, pvre., vicari general del bisbat, en data d’avui fa 145 anys va concedir al masser o porrer del capítol de canonges de la Seu, el dret de percebre les distribucions de beneficiat en tots els aniversaris fundats i per fundar, com també el de l’adventici, de la mateixa manera que es practicava a la catedral de Vich.
1825: Es traslladen a un panteó les despulles dels afusellats als Tres Roures
18 de novembre de 1825.- Amb gran solemnitat, ara fa cent anys varen ésser traslladades a un panteó aixecat prop de la Seu, les despulles dels 24 ciutadans morts en els Tres Roures.
1828: Festa a la cova per la beatificació del pare Alonso Rodríguez
18 de novembre de 1828.- Amb motiu de la beatificació del venerable P. Alonso Rodríguez, jesuïta, es va celebrar una gran festa a la Santa Cova, oficiant el senyor bisbe de la diòcesi.
EL PLA DE BAGES, 19 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1345: Concòrdia entre el bisbe de Vic i la ciutat de Manresa
19 de novembre de 1345.- Entre la ciutat de Manresa i el Bisbe Miquel, de Vich s’arribà definitivament a una concòrdia, sobre l’Acèquia, que resolia totes les dificultats i obstacles, per mitjà d’una colla de clàusules i pactes, que no detallem, perquè el nostre company, que signa <Xaregall> ja fa un estudi prou documentat sobre la nostra Acèquia, on ben segur tractarà abastament d’aquesta concòrdia.
Avui només volem senyalar que després dels 7 anys d’excomunió que pesaren sobre la nostra ciutat, va ésser precís un miracle de Déu, amb la vinguda de la Santa Llum, el dia 21 de febrer d’aquell mateix any per treure el Prelat de la nostra Diòcessi del seu error i perquè Manresa pogués realitzar més fàcilment, sense tants contratemps, la gran obra de l’Acèquia fonament de tota la nostra riquesa.
1601: La ciutat compra les cases contigües a l’hospital de santa Llúcia
19 de novembre de 1601.- En un full del passat octubre parlàvem de l’adquisició de les cases contigües a l’Hospital de Santa Llúcia i demès edificis, per la ciutat a l’objecte de que els llocs que Sant Ignasi de Loyola, va santificar al seu pas estessin servats pels Pares Jesuïtes i no fossin motiu de profanació.
Avui trobem que, ara fa 324 anys el Notari Rafel Torras, escrivent del Consell de la Ciutat, donava fe de la compra d’aquelles cases, amb la creació d’un cens que més tard va ésser redimit.
1875: S’aixeca el sometent contra els carlins
19 de novembre de 1875.- Per ordre de l’autoritat superior es va aixecar el Somatent general contra els carlins, que llavors corrien en partides disperses per aquesta Comarca.
Tothom convindrà que el barrejar el Somatent, creat de temps immemorial per a perseguir els malfactors i defensar la nostra terra, en aquestes coses de bàndols i partidismes era portar-lo al fracàs. Per això trobem que aquella batuda del Somatent va ésser una mena de dia de camp, doncs no es va agafar cap carlí, car en la Institució racial de tant ample esperit, hi havia gent de tots colors, que simpatitzaven amb els carlins o n’eren contraris, però que estaven convençuts de que el Somatent havia de restar al marge de la guerra civil.
Hem oït testimoni d’aquell fet que molts dels somatenistes varen trobar carlins i en lloc d’entaular lluita hi varen fer tertúlia fins a l’hora de anar a donar compte del servei prestat.
EL PLA DE BAGES, 20 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1345: Es signa la concòrdia entre el bisbat de Vic i la ciutat de Manresa
20 de novembre de 1345.- Amb les degudes reserves, tota vegada que es tracta d’una vella nota anònima trobada en l’Arxiu particular de família d’on treiem la major part de dades per a aqueixos fulls, anotem que si bé el dia 19 de novembre de l’any 1345 es va arribar entre el Bisbe i la Ciutat a convenir la Concòrdia a què ens referíem en el full d’ahir, fins a la data d’avui fa 580 anys no va ésser signada.
Més tard, dita concòrdia va ésser aprovada pel Sant Pare Climent VI, el dia 12 de juny de 1346 i a últims d’any pel gran Rei de la dinastia catalana En Pere III en avinentesa de trobar-se en terres del Ducat de Girona.
1809: Crida als manresans per acudir en defensa de Girona
20 de novembre de 1809.- Bé sap prou, el lector, que no ens abelleix pas parlar de la guerra dita de la Independència, car la nostra conciència i els nostres sentiments racials només ens permeten fer l’elogi de l’heroisme i de la generositat, mentre els moments no són propicis a completar amb qualificatius apropiats per aquelles gestes.
La mateixa proclama que escrita en català va llançar Manresa 116 anys enrere per excitar als catalans a acudir en defensa de Girona, es presta a molts comentaris, que ens plauria fer lliurement, car en ella hi ha frases com aquestes: <Si algú hi ha que prefereixi les seves comoditats a la llivertat de Girona, que sia per sempre esborrat del catàlec dels verdaders catalans>. Adés la proclama comença així: <¡Catalans, mai la Pàtria…>. Compteu, doncs, com tots aquells esforços, que no produïen pas els efectes que en seu motiu inicial permetia d’esperar, han d’ésser estudiats per tal d’evitar que persisteixi l’error.
Un avantpassat meu acotava la proclama amb aquestes paraules: <Catalunya no es féu sorda a la crida puix que agafaren les armes 500.000 catalans de 16 a 35 anys>.
Això i moltes notes que podríem citar aferma, l’existència de l’esperit racial, per damunt dels afectes que obtingueren tots els esforços fets en nom d’ell.
1823: S’obre una subscripció per aixecar un monument a les víctimes dels Tres Roures
20 de novembre de 1823.- El Baró d’Eroles, Capità general del Principat de Catalunya -llavors encara es denominava així la nostra terra-, va escriure a l’Ajuntament de Manresa notificant-li que havia obert una suscripció per aixecar un monument a la memòria de les víctimes dels Tres Roures.
EL PLA DE BAGES, 21 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1442: Alfons V concedeix el privilegi que els manresans detinguts per delictes comuns no siguin conduits a la presó
21 de novembre de 1442.- Durant el regnat de N’Alfons V, el segon rei de la casa d’Antequera, sovint el governament dels afers interiors de Catalunya estava en mans de la reina Maria, car el seu marit, en l’afany de conquestes i ocupat pels negocis de Castella i Nàpols, poca cura en podia tenir. En la història de la nostra terra, els regnats de Ferran d’Antequera i de Alfons es poden assenyalar com el moment inicial de la decadència de la nostra democràcia racial. Alfons, més hàbil que el seu pare, va anar imposant suaument la preponderància individual del cap de l’Estat, evitant de topar amb l’esperit dels nostre poble, car sabia prou bé l’experiència del seu pare que va haver d’abatre el seu orgull davant de Fivaller.
Per a la integritat espiritual de Catalunya varen ésser més perjudicials els procediments d’Alfons V, car la confiada gent era influenciada sense adonar-se’n. Però no hem pas de fer ara l’estudi d’aquell regnat, que per altra part va ésser de resultats feconds.
Avui només ens cal assenyalar entre alguns encerts que el dia 21 de novembre d’ara fa 483 anys, va concedir a la ciutat de Manresa des de la ciutat de Tortosa, on es trobava accidentalment, en premi dels serveis prestats per la ciutat en diferentes avinenteses, especialment en la conquesta de Nàpols.
El privilegi a què ens referim no era pas cosa que es concedís a tot arreu així com així, el qual consistia en ordenar als oficials (agents de policia, que diríem ara) de justícia que tots els ciutadans de Manresa que haguessin d’ésser detinguts per delictes comuns, no fossin pas conduïts a les presons, sinó es tractava de casos o delictes que mereixessin pena de mort, de mutilació o esquarterament, sinó que se’ls retingués, privats de llibertat, en les pròpies habitacions de les cases llurs.
EL PLA DE BAGES, 23 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1646: Concessió per instal·lar la roda del molí polvorer
22 de novembre de 1646.- Essent Prior del Monestir de Sant Pau el Rnt. Fray Jaume Sardà, monjo cistercense, Procurador-ecònom de l’Abat del Poblet convé un tracte amb el Mestre blanquer Josep Soler per la concessió de 288 pams quadrats de terreny on instal·lar-hi la roda de fer anar el molí Polvorer de sota les roques del Monestir.
1749: Joan Corominas crea una fundació per celebrar una missa diària
22 de novembre de 1749.- L’honorable ciutadà En Joan Corominas va deixar bens per establir una fundació, consistents en la celebració de 362 misses anuals, a raó d’una cada dia, en l’Església de Valldaura precisament.
En el transcurs dels temps el valor dels censals que va deixar les senyor Corominas va desmerèixer i per això trobem anotat al marge de la relació d’aquella fundació que en 1875 ja les rentes només bastaven per a 150 misses anyals.
Ara ademés alguns d’aquells consols ja s’han perdut.
1823: El baró d’Eroles aprova el projecte de monument a les víctimes dels Tres Roures
22 de novembre de 1823.- El Baró d’Eroles, que com dèiem en el full del dia 20, havia fet obrir una subscripció pel Monument de les víctimes dels Tres Roures, en data d’avui fa 102 anys va oficiar a l’Ajuntament aprobant el projecte presentat.
1601: Acord del consell de la ciutat sobre l’hospital de santa Llúcia
23 de novembre de 1601.- El Consell de la Ciutat en la seva del·liberació d’avui fa 324 anys, va acordar definitivament que les coses de l’Hospital de Santa Llúcia comprades a la família Malet, fossin entregades als Rnds. PP. De la Companyia de Jesús.
El lector trobarà antecedents d’aquest assumpte en els fulls corresponents al 27 d’octubre i al del 19 d’aquest mes, car avui la manca d’espai no ens permet de detallar com voldríem.
1843: Conferència sobre frenologia de Marian Cubí
23 de novembre de 1843.- Les teories fisiològiques de Gall, s’anaven extenent i alguns homes estudiosos les propagaven amb entusiasme. A Manresa, l’estudi de la frenologia va ésser seguit per molts metges i professors i avui fa 82 anys, els més entusiastes varen organitzar una conferència de divulgació que el Dr. Marian Cubí Soler, va venir a donar al Teatre.
EL PLA DE BAGES, 28 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1728: Permís per foradar una paret de la Seu
24 de novembre de 1728.- Sense perjudici de les prerrogatives del Capítol de Canonges de la Basílica de la Seu, en el governament polític i econòmic del temple, es concedeix permís a la Comissió encarregada de fer la Sagristia darrera la Capella de Sant Pere, per a foradar la paret exterior corresponent.
832: Cessió de béns a l’església de Manresa
25 de novembre de 832.- Des de les primeries del segle onzè, hom troba una munió de dades concretes i ordenades sobre l’església de Manresa. També se’n troben dels primers segles de la nostra Era, si bé amb grans llacunes i a salts, i, com en tota cosa massa vella, amb les opinions contraposades. En els nostres estudis sobre el bisbat de Manresa, hem trobat dades ben certes i altres notes que, si més no, tenen un valor anecdòtic remarcable.
Ara mateix s’escau complir-se el 1.093 aniversari d’una cessió de béns a l’església de Manresa, que confirma el fet certíssim de la destrucció de la ciutat i el seu temple, quan la invasió mussulmana. Parlem de l’abad de Santa Maria de Manresa, el qual va fer donació del Mas i heretat Alberich, del terme de Pierola (bisbat Barcelona), per a invertir l’import o les rendes en la reconstrucció de l’església de Manresa, llavors pertanyent ja al bisbat de Vich, el qual es denominava bisbat de Vich i de Manresa.
1396: Manresa aporta diners per defensar Martí l’Humà
26 de novembre de 1396.- Quan després de la mort de Joan I el comte de Foix va envair Catalunya, volent disputar la corona al rei Martí, el qual encara no havia pogut tornar de Sicília, Manresa va prendre partit tot seguit en favor del Consell de Cent, el qual havia proclamat reina a Maria de Luna, esposa de Martí l’Humà, mentre s’esperava la vinguda del rei.
Avui fa 529 anys que la nostra ciutat va oferir 400 florins d’or per a les despeses de la guerra i, ultra això, va aprestar-se a la lluita per tal de defensar els drets del nou rei, l’últim de la dinastia catalana.
1872: Pluja d’estrelles
1872: 27 de novembre de 1872.- A les nou del vespre va començar un fenomen astronòmic, visible des de la nostra ciutat. Consistí en una pluja d’estrelles semblant a la que un d’aquests dies han anunciat els diaris, com visible des de Madrid.
1763: Carles III ha d’aprovar el reglament del gremi de corders i espardenyers
28 de novembre de 1763.- Entre els problemes socials d’avui, hom admira més que mai l’organització gremial de la Catalunya d’altres temps. La llegislació social moderna ha de apendre molt encara dels gremis, ordenacions i pactes del nostre país racialment democràtic, quan per damunt de la reialesa hi havia el Consell de Cent, que representava la voluntat del poble, car tots els estaments hi tenien els seus delegats.
En el segle XVII els nostres gremis començaren la seva decadència, car les diferències ja no es poden resoldre tan democràticament. Per exemple, trobem com en 1763, en tal dia com avui el Gremi de Corders i Espardenyers de Manresa havia d’obtenir l’aprobació dels seus reglaments, de Carles III.
No cal ponderar ara els desastrosos resultats que ha donat la unificació de les lleis, per tot l’Estat.
N. de la R.- Als que aquests dies ens han preguntat per la interrupció d’aquests fulls, els hem de dir que el nostre company <F. Duran> ha hagut d’atendre obligacions ineludibles i fins avui no ha pogut donar-nos aquest resum de tota la setmana.
EL PLA DE BAGES, 30 de novembre de 1925
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1585: Enterrament del conseller en cap de Manresa als cent anys d’edat
29 de novembre de 1585.- Havent mort el dia abans l’honorable Conseller en Cap de la Ciutat En Bernat Rubiralta, en tal data com avui va tenir lloc l’enterrament amb tota solemnitat, i associant-se a l’acte tota la població.
El senyor Rubiralta va morir als cent anys d’edat tenint el cap ben clar i regint amb gran seny la ciutat que tan estimava.
Va ésser l’admiració de tothom l’obertura del testament, pel qual deixava tots els seus bens a la Basílica de la Seu, perquè s’empleessin en sufragar despeses dels enterraments de tots el pobres que morissin a l’Hospital i en celebrar misses per l’etern descans d’ell i dels pobres.
1585: El rei Felip II autoritza augmentar la multa per prendre aigua de la Sèquia
30 de novembre de 1585.- El notari Antic Sala, llavors Síndic-Procurador de la Ciutat, obeint a un acord del Consell es presentà davant de Felip II, per fer-li veure que la pena de 200 sous de multa que, en altra temps els reis de la dinastia catalana, havien autoritzat a Manresa per imposar en els que prenguessin aigua de l’Acèquia per regar, sense ésser ciutadans de Manresa era insuficient per contenir els infractors d’una manera eficaç.
Llavors Felip II va autoritzar a Manresa perquè la multa pogués ésser de 500 sous barcelonins.
1677: Es rebaixa el salari de sequier
1677: 30 de novembre de 1677.- El Consell general de la Ciutat va tornar a rebaixar a 60 lliures el salari de l’Acequier, que des de feia tres anys era de 80, però en compensació va ordenar que els ajudants fessin treballs efectius, pel preu de 10 lliures cada un, regoneixent els comptes i fer taxacions.
1692: Francesc Soler és nomenat sequier
1692: 30 de novembre de 1692.- S’escau que aquell any el nomenament del nou Acequier va fer-se també en aquesta data, recaient per gairebé els vots unànims del Consell en la persona de Francesc Soler, mestre cerer i candeler, el qual acceptà pel preu de 60 lliures pagaderes per mitjos anys.