EL PLA DE BAGES, 1 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1602: Conveni per a la instal·lació de monges a Santa Clara
27 de febrer de 1602.– S’estén i es signa l’escriptura amb el contracte d’admissió entre els consellers delegats del Consell de Manresa i les monges del Convent de Nostra Senyora dels Àngels de Barcelona, que havien de venir a fundar en la nostra ciutat instal·lant-se en el Convent de Santa Clara, que avui encara ocupen aquelles bones religioses.
1777: Reconeixement de les relíquies dels patrons de la ciutat, després de 136 anys
27 de febrer de 1777.– El pavorde de la Seu, Dr. Jacint Romanyà, d’acord amb el correigidor i del Consell, després d’haver obtingut autorització dels seus superiors, va fer procedir al reconeixement de les relíquies dels cossos dels Sants Patrons de la ciutat, que no s’havien obert des de feia 136 anys.
En aquella avinentesa, les santes relíquies varen estar exposades 10 dies a la pública adoració, però no pas en aquelles mateixes dades, car hom esperà els dies de la Festa Major i els de l’octava següent.
1863: Celebració de banquets en honor a Baldomer Espartero
27 de febrer de 1863.– En aquest passat vuit-cents, durant el qual els nostres avis eren tan amics de perdre el temps amb les falòrnies polítiques que els hi facturaven de Madrid estant, a Manresa hi havia un grup d’una inconseqüència lamentable. Els que es deien lliberals, que tiraven la casa per la finestra per a festejar el sant de Baldomer Espartero, sense recordar-se de l’endogalament que sofria la nostra Pàtria.
Avui fa 63 anys que varen celebrar tres o quatre banquets aquesta bona gent manresana, que tenia un pobre concepte de la llibertat.
EL PLA DE BAGES, 2 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1642: El virrei agraeix l’esforç de Manresa en la guerra
28 de febrer de 1642.– El Consell de Manresa va rebre una lletra del Virrei que llavors a Catalunya era el Duc de Cardona regraciant l’últim esforç de la ciutat que després de tants sacrificis encar va enviar 200 lliures més per atendre les despeses de la guerra que continuava empobrint al país.
1840: L’exèrcit del general Espartero arriba a Manresa
28 de febrer de 1840.– L’Exèrcit d’Espartero, el mateix general que ja hem vist homenatjat pels liberals, anunciava la seva arribada a Manresa per l’endemà de pas cap a Berga per tal de prendre aquella ciutat per les forces carlines.
És lamentable l’espectacle d’aquelles guerres civils. Davant d’elles recordem les paraules de Lord Barwkle: “La gent que té l’ànima d’esclau, lluita per un home, i els esperits lliures per llur nació”. Potser una selecció d’homes entre cada bàndol tenia un ideal per llur cap però, tanmateix, tot això de les guerres civils, i aquelles ideals d’importació indesitjables o descentrats a casa nostra, resulten estantissos –per no calificar mes fort- contemplats ara en les hores d’aquests noucents que la idea nacional fa via.
1374: Carta de Climent VII a Bernat Oller
1 de març de 1374.– En el transcurs de la publicació d’aquests fulls hem procurat donar una idea clara de la Cisma d’Occident, especialment en estudiar la figura del nostre gran Bernat Oller, Pare General de l’Orde Carmelitana que tan gran paper hi jugà.
Avui, per exemple, hem d’anotar la carta que ara fa 552 anys va escriure Climent VII al Pare Bernat, que aquells dies residia a Manresa, ordenant-li que castigués severament els carmelites que reconeixien a Urbà VI. Quan estudiem les lamentables conseqüències que aquella Cisma va tenir per a la nostra terra, tindrem prou avinentesa per a explicar en detall els principals moments de l’evolució política anterior a Casp i demostrar com Bernat Oller tenia una visió més clara de la nació estricta, que no pas ultres religiosos que adquiriren preponderància i influència després de mort aquell gran manresà, tan amic de l’infortunat comte d’Urgell. Ben segur que si hagués viscut deu anys més, el destí de la nostra Pàtria hauria sigut ben diferent.
1551: Donació de l’Hospital a la ciutat
1 de març de 1551.– L’Hospital, aleshores dit Hospital d’Estrangers o Forasters car no era pas aquell on eren assistits els ciutadans, va ésser donat completament a la ciutat, en el dia d’avui fa 375 anys, al renunciar a tots els drets de senyoriu el noble manresà Joan de Boixadós.
1619: Pintat i daurat el retaule de Santa Margarida
1 de març de 1619.– El notari de la ciutat, mestre Maurici Gomar, va fer pintar i daurar l’altar de Santa Marguerida de la Seu pel mestre pintor Blai Bajon, artista local, el qual va cobrar 85 lliures catalanes de plata que li va donar el citat notari.
EL PLA DE BAGES, 3 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1821: Concessió de sitial al Cor a sis beneficiats
2 de març de 1821.– Essent Paborde de la Seu el Molt Il·ltre. Dr. Rnd. Guillem de Poal va concedir sis beneficiats, presents o absents de la ciutat, que hi havia en la citada Basílica, lloc o sitial al Cor.
1620: Daurat de l’altar de Sant Jaume Apòstol
2 de març de 1620.– Pel preu de 400 lliures hom fa daurar completament l’Altar de Sant Jaume Apòstol de la Basílica de la Seu.
1680: Es mesura la llargada de la Séquia i es fa constar en una placa
2 de març de 1680.– Magí Canyelles l’historiador de Manresa i Joan Pere Corrons aquell dia certificaren l’extensió de la Resclosa de Balsareny fins a la primera Casa dels Infants.
Donaren la llargada amb la mida catalana de llavors, 19.080 Canas i 4 pams. Així es feu constar en una làpida que hom colocà en la casa nª 8 del Carrer de Puigterrà.
1782: Permís per fer la processó de la Llum
2 de març de 1782.– Com sap el lector per fulls anteriors avui fa els anys que el Bisbe de Vich va concedir permís per fer la processó de la Llum que va començar l’any següent.
EL PLA DE BAGES, 5 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1343: El rei Pere III alleugereix les càrregues fiscals de Manresa
3 de març de 1343.– Llavors Manresa pagava 7.000 sous de quístia o prestació reial i en data d’avui fa 583 anys el Rei Pere III va concedir privilegi a la ciutat perquè en pogués destinar 4.000 a amortització del violari, o contracte de capitalització de la renda o contribució total.
L’any anterior ja havia fet concessions semblants, alleugerint molt les càrgues de la nostra ciutat que durant aquell regnat va ésser tan favorescuda.
1633: Benedicció de l’església de Sant Francesc de Paula
3 de març de 1633.– Es va celebrar la solemne benedicció de l’Església de Sant Francesc de Paula, on llavors s’hi establiren els PP. Mínims.
L’endemà feren una solemne Processó amb el Santíssim Sagrament, assistint-hi una gran gentada.
1692: Excomunió dels consellers i jurats de Manresa
3 de març de 1692.– El Vicari General del Bisbat, en l’avinentesa de trobar-se absent de la Diòcesi el senyor Bisbe, amb motiu d’assistir al Concili de Tarragona, va declarar que els Concellers i Jurats de Manresa estaven excomunicats, per haver incorregut segons apreciació d’ell, en les Censures de les constitucions tarragonines, a causa d’haver retirat certs privilegis a les Monges de Santa Clara.
El lector ja va llegir en el full corresponent l’error que sofrí el Vicari General, car tota la raó estava de part del Consell de Manresa, com es va demostrar obtenint de les autoritats esglesiàstiques superiors un fall favorable al Consell i Jurats, que havien obrat legalment al retirar determinats privilegis a dites monges, perquè elles havien faltat a la concòrdia feta, a l’admetre una novícia sense el beneplàcit del Consell tal com estava pactat.
1656: Agraïment del virrei Joan d’Àustria a Manresa per deixar mil lliures a Vic
4 de març de 1656.– El Consell de la ciutat va rebre en aquell dia una comunicació del virrei Joan d’Àustria, agraint l’ajuda que Manresa va prestar a la ciutat de Vich, en deixar-li 1.000 lliures per acabar les obres de fortificació.
1786: Naixement de Bonaventura Pons i Fuster
4 de març de 1786.– Va néixer l’il·lustre manresà En Bonaventura Pons i Fuster, qui després esdevingué un culte Dr. i un patrici insigne.
Va cultivar les belles lletres, especialment la poesia.
En honor seu hem de dir que abans d’acabar el segle XVIII escrivia en català la major part dels seus treballs.
EL PLA DE BAGES, 8 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1342: Pere III autoritza una amortització d’impostos al Consell de la Ciutat
5 de març de 1342.– En el full corresponent al dia 3, llegim que l’any 1343, el rei Pere III, per reial carta autoritzava a Manresa per a destinar 4.000 sous de la quístia a l’amortització del violari. Avui hem d’anotar que una concessió semblant el rei ja l’havia feta l’any anterior, car en data d’avui, el 1342 aprovava la petició del Consell de Manresa per a poder invertir 400 lliures catalanes de plata a l’amortització del violari que corresponia a la contribució o quístia reial que periòdicament pagava la ciutat.
1828: La Comunitat del Carme col·labora en la redempció de les quintes
5 de març de 1828.– Era un bell costum, el d’aquesta ciutat de Manresa, que tothom contribuís en la mesura de les seves possibilitats, a redimir de les quintes tants minyons com sigués possible, mitjançant el pagament de les quantitats fixades pel Govern. Recordem aquella costum perquè trobem en unes notes d’avui fa 98 anys, que la Comunitat del Carme entregava una crescuda quantitat a aquest fi.
Això diu molt a favor de l’esperit democràtic del nostre [En blanc a l’original].
Canalejas va tenir un encert al modificar la llei, establint les quotes, però encara no ho és prou, al nostre entendre, puix que som partidaris del servei voluntari, ben retribuït, o absolutament obligatori.
És clar, però, que com en els temps gloriosos de la nostra terra el més abellidor és tornar a la franquícia total de quintes. Feien bé, no obstant, els nostres avis del segle passat, en obrir subscripcions per alliberar de les quintes a tants ciutadans com puguessin.
1858: Arriba en tren una comissió dels accionistes del F.C. de Barcelona a Saragossa
5 de març de 1858.– Una Comissió de la Junta d’Accionistes i tècnics del f. c. de Barcelona a Saragossa, per Manresa, arriba a la nostra ciutat, per inspeccionar la marxa de les obres que llavors ja estaven bastants adelantades.
Un manresà d’aquella època anotava, en ponderar l’estat de la via aquesta frase “Tant adelantades estan les obres, que la Comissió del Carril ha pogut venir de Barcelona a Manresa i regressar a la Capital en un sol dia”.
Nosaltres confiem que aquesta llauna interminable de dues hores de tren, es reduirà aviat, car Europa enllà no hi ha pas cap tren tan calma com els que posseïm.
EL PLA DE BAGES, 9 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1308: EL Consell de la Ciutat sol·licita la fundació d’un convent de Carmelites
6 de març de 1308.– El molt Il·lustre Concell general de la nostra ciutat, va acordar sol·licitar la fundació d’un Convent de PP. Carmelites a Manresa, votant crescudes quantitats per destinar-les a aquest fi.
Com a conseqüència de l’acord una comissió va entrevistar-se amb les autoritats d’aquella Orde que tants dies de glòria havia de donar a la nostra ciutat, en la qual havia de néixer un del P. Generals de més relleu, el gran Bernat Oller, una de les principals figures del Cisma d’Occident.
1817: La Confraria de la Santa Creu esdevé reial
6 de març de 1817.– La Cofradia de la Santa Creu establerta des de temps inmemorial esdevé Reial per ordre de Ferran VII.
1855: Exposició de les restes del canonge Mulet
6 de març de 1855.– Aquell any en la Capella de Sant Agustí es va exposar públicament els restos del Canonge Francesc Mulet, que morí assassinat en 1428, com ja hem vist en el full corresponent.
1342: Concessió de Pere III a Manresa
7 de març de 1342.– Segons consta en el “Llibre Vert” de la ciutat, el rei Pere III concedeix a Manresa el vitalici de 4.000 sous anuals que han d’ésser retinguts de la quístia reial.
1588: Nova quota dels mestres sabaters
7 de març de 1588.– El Consell de la ciutat i la Cofradia de Sant Antoni de Padua de Mestres Sabaters o ataconadors acordaren una quota d’entrada de 4 sous i dos diners setmanals.
També s’imposava el previ examen que acredités haver fet l’aprenentatge, i una multa als que es resistissin a pagar o a agremiar-se. El Batlle que llavors era l’honorable Pere Antoni Marc, va fer pregonar els acords pels carrers i places.
Més tard, en 1594 es va fer nova deliberació, els acords de la qual varen ésser signats en 1595 (juny) i fets públics pel Magnífic Batlle, i que consistien en fer un examen de tallar una pell, després que ningú pugui ésser admès mestre, abans dels quatre anys d’aprenentatge salvat d’ésser fill de Mestre sabater o casat amb filla de Mestre, però pagant les noves quotes, baix pena de 20 lliures de multa en alguns casos.
EL PLA DE BAGES, 10 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1672: Fundació d’un nou benefici a la Seu
8 de març de 1672.– El molt il·lustre canonge de la Seu, Dr. Francesc Torras va fundar un benefici a l’església de la Seu, sota la invocació dels cossos dels Sants Patrons de Manresa.
1811: Naixement del jesuïta Pare Ignasi Soler
8 de març de 1811.– Va néixer en aquesta ciutat el venerable P. Ignasi Soler, de la Companyia de Jesús, qui va morir anys després a Salamanca, admirat de tothom com a sant home.
1588: Construcció de noves imatges per a la confraria de Sant Salvador
9 de març de 1588.– Els administradors de la confraria de Sant Salvador, varen concertar amb el mestre Marco, escultor d’aquesta ciutat, la construcció de dues imatges: una de la Verge Maria i l’altra de l’apòstol Sant Joan.
El cost total va ésser de 27 lliures catalanes i 10 sous.
El Sant Crist de la mateixa confraria va ésser fet pel reverend mossèn Miquel Vilalta, sacerdot que com hem vist en d’altres fulls era un notable artista.
1685: Primera missa a l’església de la Casa de la Ciutat
9 de març de 1685.– Amb gran solemnitat es va celebrar la primera missa en la nova església construïda a la Casa de la Ciutat per ordre dels honorables consellers senyors Riu, Suanya, Miralda i Oms.
Ultra dels consellers esmentats, assistiren a l’acte molts jurats del Consell general i gran nombre de devots, celebrant el reverent pare prior del convent del Carme, fra Angel Mora.
Cal dir, però, que ja en el segle passat havia existit una capella a la Casa de la Ciutat, si bé en altra forma i hom la va deixar decaure.
1864: El setmanari “El Manresano” esdevé bisetmanal
9 de març de 1864.– El setmanari “El Manresano”, que es publicava des de feia quatre anys, esdevingué bisetmanal des d’aquesta data fins a l’abril de 1865.
1383: Fundació d’un benefici a la Seu
10 de març de 1383.– Nicolau Puig i Soldevila, honorable ciutadà va fundar a la Seu un benefici sota la invocació del seu Sant Titular. En aquella avinentesa va ésser presentador el senyor Baró de Granera.
1402: Arribada de la Santa Espina a la Seu
10 de març de 1402.– Era el cinquè divendres de Quaresma que va arribar la Santa Espina de la corona de Nostre Senyor Jesucrist, duta de Sicília pel noble Batlle de Manresa senyor Ramon de Mallarques, essent traslladada a la Seu per la veneració dels fidels.
1896: Funerals en memòria dels carlistes caiguts
10 de març de 1896.– Carles de Borbó i d’Este, conegut per Carles VII, entre els seus partidaris p [en blanc a l’original]
Avui fa els anys que, seguint les seves ordres, els carlistes de Manresa començaren a fer celebrar els funerals en sufragi dels homes que moriren en defensa de la causa carllsta.
La cerimònia instituïda per cada dia 10 de març es va començar a celebrar a Sant Miquel, presidint el dol el M. Il·ltre. Arxiprest, Dr. Martí Juncadella, i celebrant el Rnd. Francesc Escursell, assistit dels Rnds. Marcelí Alabedra i Jordi Pujol. Després, al vespre va celebrar-se una vetllada carlista, pronunciant discursos els senyors Manuel Masnou Esteve, Jaume Santamaria Raurell, Lluís Bover, Josep Rosal Esteve, un orador terrassenc i els senyors Aymó, Farreras Serrahima i Martí.
EL PLA DE BAGES, 11 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1412: Acords del Consell de la Ciutat
11 de març de 1412.– Reunit el Concell General de la nostra ciutat va prendre aquests acords, després de llargues deliberacions de les quals aixecà l’acte corresponent:
Que la Capella de Sant Marc Evangelista i Santa Bàrbara, en l’esdevenidor s’anomenessin de Sant Pau i Nostra Senyora i que més a prop de la ciutat, sota el veïnatge del Pont Vell s’hi construís una capella nova, que sota la invocació de Sant Marc i Santa Bàrbara, fos refugi espiritual de la pietat dels devots que acudien a la primitiva Capella quan encara estava sota la invocació dels dos Sants.
En aquell mateix Consell s’acordà que la vella Capella de Sant Pau servís d’habitació als pobres ermitans.
1855: Celebració del dogma de la Immaculada Concepció amb festes solemníssimes
11 de març de 1855.– Manresa va celebrar amb festes solemníssimes, la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció de Maria, que començaren el dia 4 de març per acabar avui fa els anys.
L’extraordinària importància d’aquelles festes s’evidencià llegint la clara relació que va escriure l’honorable Ignasi Ramon Miró, de bona memòria.
1896: A causa d’una intensa secada, processó i pregàries a Joncadella per aconseguir la pluja
11 de març de 1896.– Poques vegades s’han vist unes pregàries tan concorregudes com les d’aquell any. La secada era tan intensa, que es va acudir a treure la imatge de Ntra. Sra. de Juncadella, la Patrona del Pla de Bages demanant en pública processó que intercedís de Déu el benefici de la pluja.
Va predicar el sermó el Rnd. P. Aguilera, S.J., congregant-se en el pla de Juncadella unes 3.000 de Manresa i la Comarca.
EL PLA DE BAGES, 12 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1351: El rei Pere III conserva els privilegis de Manresa
12 de març de 1351.– El gran rei de la dinastia catalana Pere III de Catalunya, des de Perpinyà lliurà una reial lletra declarant que la ciutat de Manresa amb tot i haver entrat a formar part del Ducat de Girona -títol que allavors tenia l’hereu de la Corona- continuava disfrutant de les mateixes llibertats, prerrogatives i privilegis d’abans, fins i tot dels que tenia abans de la invassió dels moros.
1574: Acord per construir la cripta dels Cossos Sants
12 de març de 1574.– En aquest dia es va prendre l’acord de construir la cripta i la capella dels Cossos Sants, patrons de la ciutat, obra que com sap el lector, per haver-ho llegit en altres fulls va ésser duta a terme amb la col·laboració entusiasta de tota la ciutat, perquè els manresans que no contribuiren amb jornals ho feren amb donatius valuosos, demostrant la devoció que es sentia pels Sants Patrons.
1624: Construccció de la custòdia de més valor de tot el Principat
12 de març de 1624.– El notari Lluís Torres va extendre una acta donant fe que entre els Administradors de la Cofradia de la Minerva i el mestre argenter Antoni Lloreda es va contractar la construcció d’una Custòdia.
Segons notes d’aquella època va ésser la custòdia de més valor de tot el Principat, entre les que llavors existien. Cal notar, però, que solament no era un esclat de riquesa sinó que a més a més es tractava d’una veritable joia d’art.
1869: Apareix el periòdic “La Fraternidad” i l’Ajuntament institueix el matrimoni civil
12 de març de 1869.– Comença la publicació del periòdic republicà federal titulat “La Fraternidad”. I aquell mateix dia, amb molt poca assistència de regidors l’Ajuntament va acordar instituir el matrimoni civil, decisió que va fer riure a tothom per la puerilitat que representava eregir-se en llegisladors una colla de regidors.
EL PLA DE BAGES, 15 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1321: Construcció de la Capella de Sant Domènec
13 de març de 1321.– Feia tres anys que l’Orde de Predicadors havia fundat el seu convent a la nostra ciutat, en el lloc que és avui Sant Domènec, junt a les Muralles, quan el Rvnd. Fra Joan de Lotjer, Primer Prior del Convent i Inquisidor general de tot el regne català aragonès va obtenir el 1321 l’ajuda dels ciutadans per construir la primitiva capella que es pot veure acabada i que més tard va ésser ampliada. Segons les actes del Capítol de l’Orde celebrat a Roma en 1481 consta que la nova església del Convent de Manresa va ésser beneïda per l’Abril de 1436 per Fra Gonçal Bisbe Auguriense d’Anglaterra.
Canyelles senyala que el 3 de Març Fra Joan de Lotjer encar era Prior ço que no desment pas les informacions de què les obres vagin començar a les seves ordres el dia 13 per bé que caos així no veiem que sigui assencial uns dies més o menys.
1345: Seixanta testimonis declaren sobre el miracle de la Llum
13 de març de 1345.– Autoritzades pel notari Pere de Pulcro Solano es va pendre declaració obrint-se informació judicial a més de 60 testimonis sobre el Miracle de la vinguda de la Llum succeït el dia 21 de febrer d’aquell mateix any.
1287: Alfons XII concedeix un privilegi a Manresa
13 de març de 1287.– El rei Alfons II va concedir a la ciutat privilegi de que estant absent d’ella el rei, no tingués obligació de subvenir les despeses de menjar i beure de la reial persona i acompanyants, confirmant així el costum establert.
1739: Fundació d’una missa
13 de març de 1739.– El Rnd. Mossèn Eudald Vinyes Pbre. beneficiat de Manresa va fundar una missa a les onze a l’altar major del Carme, deixant un llegat per tal fi i per la celebració de dos aniversaris.
1876: Festes per l’acabament de la guerra
13 de març de 1876.– Es celebren les festes cíviques organitzades pel Municipi en celebració de l’acabament de la guerra civil i dissolució de les forces carlistes. Cal reconèixer que la ciutat no respongué pas gaire car el pretendent D. Carles tenia moltes simpaties.
A la Seu l’ecònom Dr. Montaner no va transigir en celebrar cap altra mena d’actes que sufragis pels morts en la guerra civil en la que moriren tants catalans, que millor orientats hauríem pogut dur per altres camins la nostra terra.
EL PLA DE BAGES, 16 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1823: Construcció d’un patíbul permanent a Manresa
14 de març de 1823.– Amb un mal gust lamentable les Corts havien ordenat en totes les capitals de partit s’hi aixequés un patíbul permanent i Manresa per donar compliment a la disposició legislativa va encarregar al Mestre fuster J. Crusella que el construís per la suma de 200 rals.
1824: Un ciutadà paga la bandera del batalló reialista
14 de març de 1824.– Cal reconèixer que llavors a Manresa abundaven els reialistes, amb tot i que molta gent confongués els deures patriòtics amb el fernandisme. En el transcurs d’aquests fulls hem senyalat sovint els greus errors d’aquell regnat lamentable, que va començar amb la guerra de la Independència i va acabar obrint el període de les guerres civils, trista herència dels desencerts de Ferran VII.
Voldríem poder comentar lliurement aquella època, però mentre arriba l’hora, ens limitarem a dir que avui fa 102 anys el ciutadà Antoni Llovet, per tal d’ésser abanderador del batalló realista i dut pel seu entusiasme fernandí, va pagar la bandera, que va ésser jurada aquell mateix dia.
1827: Ordenació de sacerdots a la Seu
14 de març de 1827.– Aquell any, tal dia com avui, era el dissabte de la segona setmana de Quaresma, i el Dr. Pau Jesús de Corcuera, il·lustre senyor bisbe de la diòcesi, va fer solemne ordenació de sacerdots a la nostra Basílica de la Seu.
1878: Defunció del metge Pere Arola
14 de març de 1878.– Va causar general sentiment a Manresa la mort del Doctor Pere Arola, esdevinguda a Gràcia (Barcelona), car el senyor Arola havia exercit de metge a la nostra ciutat per espai d’uns 50 anys, i s’havia guanyat tots els afectes.
1594: Primera pedra de l’edifici de l’Arxiu de la Seu
14 de març de 1594.– Va col·locar-se la primera pedra de l’edifici destinat a Arxiu de la nostra Seu, i que va ésser enclavat damunt del recinte de les Fonts Baptismals.
Va costejar l’obra el Capítol de la Seu i el Consell de la Ciutat amb el bon desig de que tots els vells papers fossin conservats com cal i els homes estudiosos poguessin enfondir en descobrir la nostra història.
Aquell va ésser destruït en començar les obres de l’actual Baptisteri i amb tot i fer 5 o 6 anys, no s’ha tornat a ordenar com és de raó, destinant-hi un lloc apropòsit.
1781: Petició a Carles III per crear quatre canongies a la Seu
14 de març de 1781.– L’Ajuntament va dirigir-se al Rei demanant la creació de 4 canonges d’ofici a la Seu.
EL PLA DE BAGES, 22 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1604: Solemne comunió general a la Seu
16 de març de 1604.– Aquell any s’esqueia ésser tercer diumenge del mes la data d’avui, i a la Seu es celebrava una solemne Comunió general que va ésser concorregudíssima.
Llegim unes notes d’aquell temps que va celebrar l’I·lusim. bisbe de Solsona i desfilaren per la Sagrada taula més de tres mil persones resultant un acte edificant.
1810: Incendi de Manresa en la Guerra del Francès
16 de març de 1810.– Heus ací una data ben lamentable d’aquella guerra entre espanyols i francesos que hom coneix per la guerra de la Independència. L’incendi de Manresa per les forces franceses del Mariscal Auguerau.
Entre les moltes cases que destruïren, també cremaren una important fàbrica. No trobaren resistència perquè tots els homes eren a les guerrilles lluitant.
1815: Ferran VII aprova la nova junta de la Sèquia
17 de març de 1815.– El rei Ferran VII va aprovar per R. D. dictat signat aquell mateix dia la nova Junta de la Céquia que havia estat elegida durant la seva estada a la Cort de Napoleó mentre el país estaba en plena guerra.
En aquell mateix Decret hi anava inclosa l’aprovació dels demes acords de la Junta General.
1868: Joaquim Lluch i Garriga pren possessió de la diòcesi de Salamanca
17 de març de 1868.– L’il·lustre manresà Rnd. Dr. Frai Joaquim Lluch i Garriga, pren possessió de la Diòcesi de Salamanca.
1875: Intercanvi de presoners entre carlins i liberals a Santpedor
17 de març de 1875.– Aquell dia a Sampedor davant d’una multitud de 10 a 12 mil persones es va celebrar un canvi de presoners carlins i liberals.
Aquest epílec de la guerra civil va ésser fet amb gran rapidesa. Amb el tren del matí arribaren 236 presoners carlins, als quals s’ajuntaren 53 que ja eren a Manresa i a la tarda tots 289 quedaven lliures per a tornar a la seva llar.
1335: Ratificació de les donacions per a la Fundació del Convent dels Dominics
18 de març de 1335.– El Consell de la Ciutat davant del notari Miquel Granaya, va ratificar els acords i donacions fets en 1318 pel Consell de llavors, a favor dels PP. Dominics, per tal que fundessin un Convent a Manresa.
Amb aquests acords quedaven de propietat definitiva de l’Ordre algunes cases i horts del lloc de les Muralles i torrent, on avui hi ha parroquial de Sant Pere Màrtir.
1599: Acabament de l’altar de Sant Josep i Sant Joan
18 de març de 1599.– Va acabar-se de pintar i daurar l’altar de Sant Josep i Sant Joan de l’església de la Seu, que havia començat a fer-se pel setembre de 1590, si bé durant aquests nou anys no s’hi va treballar seguidament, car només va costar 180 lliures.
L’altar que hi ha avui no és pas aquell, car va ésser cremat en 1714, per les forces de Felip V, mentre Manresa lluitava pels privilegis del país, en aquella epopeia que va acabar el dia 11 de setembre.
L’actual altar va ésser costejat pel senyor Torrens, conegut per Milord, en 1890.
1719: Construcció d’una casa per a l’ermità de la Guia
18 de març de 1719.– Es construeix una casa per l’ermità de la Guia, que llavors era frai Josep Pruna, fill de Cremona, la bella ciutat italiana del departament de Milà.
EL PLA DE BAGES, 26 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1397: Concessions de la reina Maria al Consell de la Ciutat
19 de març de 1397.– La reina Maria esposa de l’últim rei de la dinastia catalana el gran Martí l’Humà va dictar durant la seva regència diverses reformes sobre el Consell de cent ciutadans que llavors regia la ciutat segons les lleis i costums racials.
Avui fa els anys, aquella sereníssima reina va signar que quan no fos possible reunir els cent Consellers, poguessin deliberar i prendre acords 75 jurats. També va donar facilitats per l’exercici del càrrec de Conseller permanent de govern, i altres assenyades disposicions que fan honor al talent i bon record d’aquella dona que va saber ésser digne esposa del rei Martí.
(publicat el 26 de març de 1926)
1883: Apareix el periòdic “El Obrero Católico”
19 de març de 1883.– Comença a veure llum a Manresa el primer numero del periòdic titulat “El Obrero Católico” que es publicava dirigit pel culte caixiste d’impremta Jaume Cardona Pares.
(publicat el 26 de març de 1926)
EL PLA DE BAGES, 27 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1318: Diners als pares dominics per a la construcció del seu convent
20 de març de 1318.– El Consell de la Ciutat va fer entrega de diverses quantitats als Rnds. P.P. Dominics per a què les destinessin a sufragar les despeses de fundar un Convent a Manresa.
Pels fulls dels dies 13 i 18 hom pot formar-se idea de la simpatia que Manresa sentia per aquella orde religiosa, avui absent de la ciutat, que encara guarda gran devoció per la seva església de St. Pere Màrtir.
1715: L’incendi de Manresa per les tropes de Felip V
20 de març de 1715.– Es feu una extensa informació de testimonis, sotstitolada ad futuram rex memoriam, de l’incendi de la ciutat per les tropes de Felip V l’any abans (*).
Aquesta informació, el parader de la qual ignorem, consignava com va ésser destruït l’Arxiu de la Seu i la Església.
El bon sentit dels manresans va salvar molta documentació del foc, però moltes coses s’han perdut per sempre, privant a la nostra Història de valuoses aclaracions.
(*) Manresa havia estat incendiada per les tropes borbòniques el 13 d’agost de 1713 (Nota del transcriptor).
1813: Cursets per a noies a la Casa March
20 de març de 1813.– Trobant-se accidentalment a Manresa una colla de bones religioses de l’Ensenyança de Barcelona, la ciutat sempre atenta a l’ensenyament i a la cultura de llurs habitants, va organitzar uns cursets per noies, a la casa del senyor J. March, del carrer de Sant Miquel que dit patrici va cedir gratuïtament.
1553: Carles I ratifica privilegis de Manresa
21 de març de 1553.– Carles I, fill de Joana la Boja i pare de Felip II, va ratificar baix jurament, avui fa 393 anys, el privilegi concedit pels reis catalans a Manresa, prometent que mai per cap mena de causa ni raó d’Estat, la nostra ciutat i comarca deixaria de formar part de la corona comtal de Barcelona.
Sovint trobem la preocupació dels manresans d’altres temps per a obtenir dels reis la ratificació d’aquest privilegi, cosa que demostra el gran afecte que els lligava a la ciutat comtal, la sort de la qual van seguir sempre, particularment durant les lluites en defensa dels drets i de les lleis reials.
1810: El general Schwartz ocupa Manresa i ordena penjar tres presoners
21 de març de 1810.– Schwartz, el general francès, va entrar a Manresa amb les seves forces, trobant molt deserta la ciutat.
Va permanèixer ací fins el dia 4 d’abril, qui va sortir per a recobrar un comboi que li havia pres una guerrilla de manresans. Abans, però, es va venjar, i penjà tres minyons que havia fet presoners.
1836: Defunció del paborde de la Seu
21 de març de 1836.– L’il·lustre doctor Andreu O’Riau, fill de la nació irlandesa, va morir aquell dia a Manresa, on exercia des de 1815 el ministeri de paborde de la Seu amb gran zel i exemplaritat.
1869: Manifestació a favor de la República
21 de març de 1869.– Els elements republicans organitzaren una manifestació, reclamant l’abolició de les quintes i dels consums, i clamant per adveniment del règim republicà
EL PLA DE BAGES, 29 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1229: Butlla del Sant Pare Gregori IX
22 de març de 1229.– S. S. Gregori IX, en aquell dia del segon any del seu pontificat, a petició del paborde i Comunitat de l’Orde de Sant Agustí, que llavors hi havia a l’església de Santa Maria, va lliurar una butlla, des de Sant Joan de Letran, prenent sota la seva especial protecció, les persones i béns presents o futurs de la clerecia i església de Manresa.
En dita butlla es fa remarcar especialment la protecció a les esglésies de Sant Miquel, Sant Martí i Sant Iscle.
1586: Fundació de tres aniversaris a la Seu
22 de març de 1586.– El mestre d’obres, Giralt Cantarell, un dels constructors del campanar de la Seu, va fundar tres aniversaris a la basílica: Santa Agnès, Sant Ramon i Sant Giralt.
Mestre Cantarell era francès, però va nacionalitzar-se català i catalans han estat els seus descendents.
1863: Restauració de la Santa Cova
22 de març de 1863.– La Junta nomenada per a fer la restauració de la Santa Cova i acabar les obres, va obrir una subscripció universal, la qual va assolir força èxit.
El senyor Manuel Portabella va ésser president.
1862: Trasllat de la imatge de la Verge de la Guia a la seva capella
23 de març de 1862.– Renovada llavors l’antigua capella de la Guia, avui desapareguda, per les necessitats de tràfec de la Companyia del Nord, que va construir l’altre en el lloc on avui es venera la vella imatge de Ntra. Senyora de la Guia, es va celebrar avui fa 64 anys, una solemne processó des de l’Església de Sant Ignasi fins a la vella Capella, per traslladar-hi també la veneranda imatge.
Les festes que es celebraren en aquella avinentesa varen ésser magnífiques segons va escriure un cronista de l’època.
Aquell mateix dia també va ésser solemnement beneït per l’Il·ltre. Arxiprest el pont que sobre la via havia fet construir la Companyia del ferrocarril.
1810: Els guerrillers, capitanejats per l’alcalde de Santpedor, ataquen el general Schwartz
24 de març de 1810.– Durant la febre d’aquella guerra dita de la Independència, varen ocórrer diverses gestes d’armes que nosaltres acostumem a deixar per als estudiosos amics que senten totes les simpaties llurs per aquella guerra que va assolar el país. No obstant, avui anotem el fet d’unes guerrilles de comarcans, que, capitanejats per l’alcalde de Sampedor, varen apoderar-se per sorpresa dels combois que havia de rebre Schwartz, el general francès que aquells dies campava amb les seves tropes per la ciutat.
També intentaren assetjar la ciutat, amb una despesa tal d’audàcia, que avui es fa enyorar moltes vegades.
1393/1522: Data manresana memorable
25 de març.– La data d’avui gairebé caldria escriure-la orlada d’or. Dos fets memorables immortalitzen per als manresans la data del 25 de març. Per això les anotarem ben simplement, car no cal comentar-les. Veieu:
Any 1393.– El gran rei català, Joan I, l’amador de la gentilesa, expèn un reial escrit concedint a Manresa el privilegi de regir-se per un Consell de Cent, igual al de Barcelona.
Any 1522.– El penitent, que més tard esdevingué Sant Ignasi de Loyola, una de les clares glòries de l’Església, arriba a Manresa, on va permanèixer fins pel gener de 1523.
EL PLA DE BAGES, 30 de març de 1926
FULLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA
1616: L’Hospital obté el dret d’ús perpetu de la Capella de Sant Andreu.
26 de març de 1616.– L’hereu de l’antiga i noble casa manresana d’Amigant, en calitat de Cap de Patronat que la seva família exercia sobre l’església de Sant Andreu, va concedir als administradors del nou Hospital construït al costat de la capella el dret d’ús a perpetuïtat de la mateixa.
De més va autoritzar la construcció d’una porta que comuniqués interiorment l’Hospital i la Capella, reservant-se, però, una clau per tal d’impedir que es fes cap mena d’obra a la capella sense el seu consentiment.
1746: La imatge de la Mare de Déu dels Dolors retorna a l’església de Sant Miquel
26 de març de 1746.– Aquell any s’esqueia ésser dissabte de Passió i havent-se acabat les obres de l’Església de Sant Miquel es va fer una Processó solemníssima per tal de traslladar, de bell nou a la pròpia església la imatge de Mare de Déu dels Dolors, que durant les obres va ésser venerada a l’església de les Monges caputxines.
1347: El Sant Pare reconeix el miracle de la misteriosa Llum
27 de març de 1347.– S. S. Climent VI, des d’Avinyó, reconeix el Miracle de la vinguda de la Santa Llum a Manresa i en tal avinentesa va concedir indulgències i privilegis a la ciutat.
1586: Es reprenen les obres del campanar de la Seu
27 de març de 1586.– Es va començar a donar una nova empenta a la construcció del campanar de la Seu, després d’una solemne missa que el Pavorde manà celebrar.
Aquestes obres que hom donà a preu fet, dos anys abans, a Joan Font i Giral Cantarell, es varen donar per acabades en 1592.
1816: Es restitueixen als Jesuïtes els edificis de la Santa Cova
27 de març de 1816.– Per un R. D. es restituí als PP. Jesuïtes els edificis de la Sta. Cova i Capella.
Amb aquest Decret el rei no va fer altra cosa que donar validesa a la voluntat dels ciutadans que es mostraren sempre partidaris que els fills de Sant Ignasi guardéssim als llocs santificats pel fundador de la Companyia.